dimecres, 29 de setembre del 2010

Presentació del Nou Candidat d'ERC

El dia 30 de setembre la secció local d'ERC Castellar farà la presentació pública del nou candidat d'Esquerra a les eleccions municipals.

El nostre candidat, Rafa Homet i Ventayol, és mestre a una escola d'educació especial a Sabadell, de sempre ha estat una persona molt vinculada al teixit associatiu del poble: Centre Excursionista de Castellar, Colla de Gegants de L'Esbart Teatral, primer president de l'AMPA de l'escola “el Sol i la Lluna”...

L'actual president de la Secció Local d'Esquerra és un home que fa temps que manté una visió molt clara del país que vol i del poble que desitja, treballant activament per la independència de la nació.

La seva és la visió d'un poble viu, organitzat, amb una xarxa social enfortida, amb propostes pròpies per una economia globalitzada, amb un paisatge que respongui a un ús sostenible de l'agricultura i del bosc, un poble que faci bandera de l'educació i la cultura. Un poble que faci de la seva cultura popular la tarja de presentació davant el món.

A l'acte hem volgut que ens hi acompanyi Jaume Perarnau, alcalde de Calders, com a referent d'alcalde molt proper a la gent, amb visió de futur i amb idees molt clares de país, i Oriol Junqueras, eurodiputat de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, com a paradigma de “sabent d'on venim, saber on volem anar”. Una persona que coneix pam a pam el territori i l'explica en un món globalitzat.

Ens agradaria poder comptar amb la vostra presència, hi sou tots convidats.

Discurs 11 de setembre, a càrrec de Rafa Homet


Enguany i encara que sembli mentida, no m'ha tocat a mi fer el discurs de l'11 de setembre. No és que no m'agradi, però canviar de cara alguna vegada no és pas dolent. I enguany ho ha fet en Rafa Homet, el nou candidat d'ERC a l'alcaldia de Castellar. Amb el seu permís i robant-li la foto del seu bloc, aquí el teniu:


11 de setembre'10

De nou ens trobem al carrer de les Roques en el marc de la diada nacional de Catalunya. Una Diada necessàriament reivindicativa fins que no puguem decidir, com a poble, allò que volem ser. Reivindicativa, com la mateixa raó de ser de catalans i catalanes, obstinats en ser i en existir malgrat tot. I, francament, si encara som aquí, si malgrat la història encara volem ser aquí, no podem tenir cap dubte de que arribarem a decidir què volem continuar sent. Joan Manuel Tresserras, Conseller de Cultura, recordava que “els titulars són sempre l’excepció, el dia a dia de la gent mai no és notícia” I aquest dia a dia, aquesta pedra picada a l'ombra dels titulars, ens ha dut on som.

L'independentisme ha fet un salt qualitatiu sense precedents en només un any.

El 13 de setembre passat, Arenys de Munt organitzava la primera Consulta Popular per la independència, amb triomf aclaparador de la democràcia i el joc cívic. Darrera seu han seguit 465 municipis més, i l'onada continua. Avui mateix es fan consultes a Alfarràs i a Sant Martí de Riucorb.

Castellar no n'ha estat una excepció. El 13 de desembre el nostre poble es va afegir a la primera onada de consultes, amb excel·lents resultats d'organització i participació i amb una contundent victòria d'aquelles persones que creuen que Catalunya ha d'esdevenir un estat de dret independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea.

No és sense aquesta organització de la societat civil que s'entén la manifestació massiva del 10 de juliol. Una manifestació que, sota el lema “som una nació, nosaltres decidim” va esdevenir un gran clam independentista. Un aquelarre independentista, en afortunades paraules d'un líder democristià.

Una manifestació que va posar en clar allò que ja intuíem: una part molt important i significativa de la societat catalana no en té prou amb l'autonomia i vol anar més enllà, fins a esdevenir un estat. Democràticament i amb total normalitat.

No hem arribat aquí per casualitat, tampoc. Fa set anys es va iniciar una aposta política arriscada, sumar esforços amb tots aquells que deien que calia anar més enllà, encara que només fos una mica més enllà, per a redactar un nou marc jurídic per a Catalunya, malgrat no fos la Constitució que volem fer. La reforma de l'estatut d'autonomia ha estat la prova del cotó. I el cotó ha sortit ben brut. L'Estat Espanyol no accepta federalismes ni concerts. O juguem amb les seves normes o ni hi juguem. I ha estat arrel d'això que molta gent ha vist per primer cop la realitat de l'espoli fiscal, que Espanya és crisi i un mal negoci. Ha estat arrel de comprovar fins on arribar la democràcia a l'Estat Espanyol que s'ha entès que per a federar-se en calen dos. Ja no hi fem res, a Espanya. Res més que pagar i rebre garrotades en forma de sentències del constitucional i del defensor del pueblo. Del seu, de pueblo.

I continua l'hora de la societat civil, del poble. Ara és el moment que els independentistes fem un doble esforç per tal d'esdevenir rellevants als càrrecs de la societat civil. A les entitats cíviques i culturals, a les associacions de mares i pares, a les empresarials, als sindicats. Hem d'esdevenir estructura d'estat a tots els àmbits de la vida quotidiana. Quan la gent que el 10 de juliol va sortir de casa per anar a manifestar-se lideri sindicats, foments i associacions, la partida estarà guanyada.

Aquí, al carrer de les Roques, retem homenatge a totes aquelles persones que van lluitar, pagant sovint un preu molt alt, per la defensa del nostre país, de manera ferma i valenta. No som ni tan forts ni tan valents com moltes de les generacions que han resistit quan no hi havia cap esperança. Però volem ser, i per això ens refermem en continuar treballant, en les nostres activitats i en les nostres actituds cap al progrés social, la sobirania popular i la independència.

Castellarencs i castellarenques:

Visca Catalunya lliure!


Resultat enquesta: Quin és el camí després de la sentència de mort de l'estatut?

Ja hi tornem a ser, el blog torn a agafar força ara al setembre i aprofitant aquest dia de vaga que em dóna una mica de temps de fer les meves coses. El resultat de l'enquesta crec que és bastant clar, dels meus lectors és evident que una gran majoria té clar que el camí que ha d'emprendre Catalunya és el de la pròpia llibertat, com a Estat Lliure en el sí d'Europa. L'estat federal és impossible i inexistent, aquell qui us vengui aquesta pastanaga o us menteix o és un ingenu. En tot cas pregunteu-li quines accions planteja per formar la federació, com la vol i si respon una reforma de la constitució podeu donar la xerrada per acabada. Reformar la constitució amb una majoria aclaparadora del PSOE i PP no pot comportar res més que una reculada bestial i lamentable per Catalunya. Estat Federal, descartat. Ni esmento els que ha votat regió espanyola, viuen en un altre món paral·lel. M'ha semblat curiós que ningú votés la situació que tenim ara, l'autonomia i el cafè per tothom. Amb el que dedueixo que els que han votat regió espanyola segurament ho han fet en conya. Aquí teniu els resultats:

Autonomia
0 (0%)




Estat Federal
4 (10%)




Independència
28 (73%)




Regió Espanyola
6 (15%)






Ja podeu votar a la propera enquesta (a partir de dijous a la nit): Què et sembla en Rafa com a nou candidat d'ERC?

divendres, 10 de setembre del 2010

Pengeu l'estelada al balcó!


Com és tradició per Festa Major, els ciutadans pengem la senyera i/o la bandera de la vila a les nostres finestres i balcons. A més a més, a Castellar cada any tenim la curiosa coincidència que la nostra festa gran coincideix amb la Diada Nacional de Catalunya, el recordatori d'una derrota que encara patim des de 1714, però malgrat tot encara hi som i per això la podem commemorar. Com sabeu, per la Diada, també és costum penjar la senyera. Alguns ciutadans, però, fa uns anys que no pengen la senyera, sinó que pengen la bandera de “combat” dels catalans, l'estelada, símbol de lluita fins a esdevenir un estat lliure a Europa, un Estat català. Enguany, després de la sentència de l'estatut per part del Tribunal Constitucional Espanyol, s'han escalfat més els ànims i ha estat la gota que ha fet vessar el got per fer esclatar el sentiment independentista. Ho vam poder comprovar a la manifestació del passat i emocionant 10 de juliol, on més d'un milió de catalans vam sortir a manifestar-nos contra aquesta ingerència sobre la voluntat dels catalans i reclamant el dret a decidir si volem constituir-nos com a estat lliure i independent. Aquest fet també va provocar una guerra de banderes inusual, ja que la gran manifestació va coincidir amb la victòria de la selecció de futbol dels espanyols. Era i encara és habitual veure balcons amb alguna estanquera rodejada d'estelades i senyeres dels veïns del voltant. Ha arribat el moment de mullar-se i agafar posicions. Ha arribat l'hora de decidir i triar quin futur volem pel nostre país. S'ha demostrat d'una vegada per totes, que el federalisme no existeix a l'estat espanyol i és una empresa impossible, qui vulgui continuar venent la moto federal us vol enganyar o simplement és un il·lús, amb Espanya això és impossible, no es pot entendre a ella mateixa de cap altra manera que com una cosa única i uniforme, la diferència li fa nosa, no la tolera. Així doncs, i com us deia, és el moment de posicionar-se sobre el nostre futur com a poble, i sovint es fa amb la cosa més elemental de totes, allò que ens identifica en una comunitat, els símbols. Una bandera és el símbol més primari d'una nació. Per tant, us demano, a tots aquells que estimeu el país i en voleu un futur com cal, que no és cap altre que el desenvolupament màxim com a nació amb un estat propi, que pengeu aquests dies de festa major i de Diada, l'estelada ben visible, per recordar que als catalans ningú ens trepitja i que som aquí més vius que mai. Som més dels que ens pensem, fem-nos visibles al màxim

Oriol Papell i Torres


* article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari cultural Forja.