A la pell d'en Papell

Aquest dissabte, Homenatge a Lluís Companys

2011-10-14T17:44:00.003+02:00

El proper 15 d'octubre Castellar tornarà a commemorar l'assassinat del President de Catalunya, Lluís Companys, l'únic president democràtic d'Europa, mort a mans del feixisme. La comissió Homenatge Lluís Companys ja té enllestit l'acte per aquest dissabte 15 d'octubre. L'acte estrena nou format incorporant una marxa de torxes per centre de Castellar, que començara a les 8 del vespre al carrer de les Roques, on hi ha la seva casa d'estiueig, i acabarà al monument dedicat al president que hi ha a la Plaça Lluís Companys. La marxa silenciosa de torxes vol simbolitzar el recorregut entre la cel·la i el pati del Castell de Monjuïc on va ser afusellat. Tot seguit, a 2/4 de 9, ja a la Plaça Lluís Companys just al costat del monument, hi haurà la lectura d'un fragment narratiu d'Incerta Glòria, de Joan Sales, on ens parla de la vivència de la seva germana monja davant la sentència del seu germà. Finalment a ¾ de 9 hi haurà l'ofrena floral al mateix monument. La comissió Homenatge Lluís Companys convida a tots els castellarencs i castellarenques a l'acte de commemoració i record pel nostre president i no caure en l'oblit ni la desmemòria. Recordar, també, que l'estat espanyol encara no ha demanat perdó ni ha anul·lat aquell judici indigne sense cap garantia democràtica.

Comissió Homenatge Lluís Companys
homenatgecompanyscastellar@gmail.com

Un poema

2011-03-27T20:40:00.002+02:00

Aprofitant que fa poc ha estat el dia mundial de la poesia, em permeto el luxe d'escriure un dels poemes més coneguts, sobretot pels que som del Vallès. Corrandes d'Exili de Pere Quart.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.

Oriol Papell i Torres

*article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari cultural Forja

El millor candidat, el millor equip, el millor projecte

2011-03-23T01:16:00.002+01:00

Des dels 19 anys que milito a les JERC, i perquè el meu despertar polític va ser tardà, sinó hi hauria estat des dels 14 mateix. Han estat molts anys on he fet molta feina, he donat el millor de mi mateix pel país i he intentat millorar el futur dels joves. Recordo perfectament aquell dia que un jove Dani Mallèn, amb moto, va arribar a Castellar i ens va reunir a uns quants que havíem fet el mateix, demanar informació per Internet sobre les JERC. No en tenia ni idea de qui eren, només coneixia ERC per la tele i per la manifestació de l'11 de setembre d'aquell mateix 2001. Aviat em va tocar ser portaveu de les JERC Castellar i fins avui ho he estat. També he tingut càrrecs a l'executiva comarcal i ara sóc secretari de política municipal de les JERC Vallès (la regional que agrupa els dos Vallesos). Tot militant de les JERC té clar que als 28 anys la cosa s'acaba. I efectivament, enguany ja en tinc 28, i al proper congrés regional, deixaré de ser secretari i per tant la meva militància a les JERC s'acabarà.

D'aquí uns dies, però, hi ha un altre congrés. El Congrés Nacional de les JERC. Fa uns mesos, l'actual direcció, ens va comunicar que ho volien deixar i per tant, s'avançava el congrés. Era una manera de renovar cares i enfortir el projecte, després d'aquest cicle no gaire favorable a l'independentisme institucional. No es tractarà d'un congrés fàcil, com no són fàcils les respostes a problemes complexos. Però enmig de la dificultat, sempre sobresurten aquells qui fan un pas endavant i donen la cara per a que la lluita pugui continuar.

Des de la meva regional, en Carles Caballero, portaveu regional del Vallès, és una d'aquestes persones. Havent treballat incansablement per assolir una posició de consens al si de les JERC que malauradament no ha estat possible, en Carles va decidir fa ja cosa d'un mes fer un pas endavant i presentar la seva candidatura a Portaveu Nacional de les JERC, rodejat d'un equip de gent jove, amb idees fresques i amb una única ambició: la d'impulsar el canvi que les JERC necessiten per sortir de la situació d'impàs que compartim amb Esquerra des del 28N i, de fet, des de molt abans.

Conec de fa molts anys en Carles i és d'aquells que han pencat des del primer dia a l'organització, feina de formigueta. Mai no ha buscat el profit personal, sinó el millor per l'organització allà on ha tingut l'oportunitat de servir-la. Durant els anys en que les divisions internes han impactat sobre les JERC, durant els anys en que alguns s'han dedicat a dividir el món entre bons (els seus) i dolents (els que no eren dels seus), en Carles ha sabut mantenir la seva regional unida, de manera que les successives escissions que han viscut les JERC i Esquerra (primer Reagrupament, després Solidaritat) ni s'han notat per aquestes contrades. Un model d'èxit que es basa en una cosa tan senzilla com el respecte a qui discrepa i el treball en equip. Ell i el seu equip ho descriuen prou bé: democràcia, descentralització i debat.

Donaré suport en Carles perquè el conec i sé que s'enfortirà el caràcter independentista, republicà i d'esquerres de les JERC. Perquè ara més que mai el que ens cal és debat intern i acció externa: recuperar el carrer i el poder per les bases. Serà el meu últim congrés nacional i segurament m'hagués agradat que moltes coses s'haguessin fet de manera diferent; estic segur que a en Carles també. Només espero que guanyin ell i el seu equip; llavors sabré que em jubilo deixant enrere una organització que seguirà unida perquè tindrà un portaveu i un equip que sabran treballar amb tothom, i no només amb els que els hagin votat.

Jovent: reptes de futur

2011-03-23T01:15:00.002+01:00

Esquerra segueix amb taules rodones temàtiques. Ara és el torn de la joventut. Amb aquesta xerrada ERC va intentar demostrar que les polítiques de joventut no són només oci i lleure, són molt més que això, totes les àrees d'un ajuntament n'han de formar part, perquè als joves els hi afecta el mateix que als adults. Que hi ha iniciatives molt interessants per apropar els joves a la política i que els joves volen formar part d'aquesta societat i implicar-s'hi al màxim.

Va començar les intervencions el ponent Albert Gaspà, primer alcalde jove de Sant Andreu de Llevaneres, una experiència local per apropar els joves a la política. Els joves se senten exclosos de la política i la millor manera de fer-los partícips d'aquesta és que hi participin de manera real, que prenguin decisions, perquè els hi afecta tot. El projecte consistia en fer una eleccions i tot el que se'n deriva on només hi participessin els joves. És a dir, creació de partits, campanya electoral i eleccions. I no només això, constituir un ple de regidors i finalment prendre decisions reals pel municipi, acompanyant cada regidor adult del govern i vivint el dia a dia. L'experiència va ser un èxit ja que els joves s'hi van sentir implicats i van conèixer en viu com funciona la política local d'un ajuntament.
Després va ser el torn del ponent Eugeni Villalbí, exSecretari General de Joventut de la Generalitat, que ens va explicar la complexitat de les polítiques de joventut que van més enllà de l'oci i el lleure i la feinada necessària que suposa implicar a tots els actors en aplicar-les. La regidoria de joventut, en el cas municipal, no ha de fer sola les polítiques de joventut, en tot cas ha de ser l'interlocutora i la via de donar veu a les demandes dels joves, però sobretot ha de convèncer i implicar a la resta de regidories per fer polítiques de joventut, perquè als joves tenen els mateixos problemes i els afecta el mateix que la resta de la societat. Ens va fer un petit resum de la feina feta des de la secretaria a nivell de Catalunya i les particularitats de cada part del territori. La clau és que els joves tinguin les eines per poder participar i la possibilitat de prendre decisions. Formació, treball i habitatge han de ser els eixos a seguir.
Finalment, el ponent Carlos Murcia, estudiant, treballador i voluntari, ens va demostrar amb pèls i senyals que els joves no són ni passotes ni ganduls, ben al contrari. El Carlos no és una excepció, hi ha molts joves com ell a la nostra societat, però és més fàcil ressaltar els joves que donen problemes i estigmatitzar-los. Com deia, va ajudar una mica a treure l'etiqueta tan lamentable sobre els joves ni-ni, que un cop més intenta criminalitzar als joves.
Tenim joves que malgrat el poc temps que tenen lliure, prefereixen dedicar-lo al voluntariat i a posar el seu gra de sorra per fer una societat millor. Per què no mirem de destacar aquests joves i fer que la resta els tinguin com a exemple? Fem que el repte de futur d'implicar el jovent a la nostra societat sigui una oportunitat. Tenim els joves compromesos i tenim la capacitat de donar-los eines i posar-hi facilitats. A què esperem?

Oriol Papell i Torres
Regidor ERC

* article publicat als mitjans locals

Presentació dels 6 primers de la llista!

2011-03-23T01:14:00.001+01:00

Línies desdibuixades

2011-03-23T01:07:00.005+01:00

Últimament a totes la carreteres, autovies i autopistes, no sé si us hi heu fixat, sempre hi ha algun tram d'obres. No sé si s'han posat d'acord o és una moda, però n'hi ha per tot arreu i ja fa uns mesos. Recordo, sobretot, el tram de la C58 que hi ha entre Cerdanyola i Sabadell, on havies de reduir a 80 per les obres de la nova sortida al futur parc de Sant Pau de Riu Sec (on hi haurà, entre d'altres, un gran Ikea). Quan fan aquestes obres pinten a terra unes marques de color groc per indicar els nous carrils, que són provisionals, i que normalment són més estrets (d'aquí ve la reducció de velocitat, suposo). Amb les línies velles, les blanques, què fan? Doncs la majoria de cops he vist que les tapen amb pintura negre i d'altre directament graten la part del quitrà on hi ha pintura. En aquest segon cas, cap problema (deixant de banda que és una solució un xic barroera), però en el primer hi trobo bàsicament un petit inconvenient. Quan tens el sol de cara o d'esquena, ja l'has ben fotuda. L'astre rei t'il·lumina els ulls, reduint-te la visibilitat, et ressalta les línies grogues (cap problema), però a sobre fa que les línies “tapades” amb color negre, també es vegin! No sé quina pintura negre fan servir, té pinta fins i tot de ser “mate”, però quan hi toca el sol, ja has begut oli. Mires a terra mentre condueixes i tens un problema greu, veus tantes línies entre les provisionals i les velles, que de vegades pots dubtar per quin carril has de circular. Desconec si sóc l'únic a qui li passa, però ja m'ha passat diverses vegades. Les obres ja es van acabar i ho van reesfaltar, però encara et pot passar si vas per la mateixa C58 però a l'entrada (o sortida) de Barcelona, a l'alçada de Ripollet. Deixant de banda que els carrils són molt estrets i hi ha sempre algun fitipaldi, quan el sol fa la seva feina, ja tens aquest dilema i evidentment has de reduir per centrar-te i pensar bé quin és el carril “bo”. Trobo que aquest problema és un greu perill. Ningú més s'ha queixat? Ningú se n'ha adonat que pintar a sobre amb aquesta pintura que reflecteix la llum del sol és un nyap? Últimament es parla molt d'innovació com a una de les claus per sortir de la crisi. Jo no en tinc la solució, però potser és tan senzill com canviar de pintura negra i fer-ne servir una que no reflecteixi la llum.

Oriol Papell i Torres

* article publicat a la columna de la Res Pública del setmari cultural Forja

Esquerra aposta per la Dació en el pagament d'hipoteques

2011-03-23T01:02:00.001+01:00

En el darrer cicle econòmic expansiu, l’estancament dels salaris, el vertiginós augment del preu de l’habitatge, l’escàs mercat de lloguer, uns tipus d’interès a mínims històrics, una normativa molt laxa vers la responsabilitat dels bancs i caixes davant les condicions ofertades per a crèdits i hipoteques, així com una deficient supervisió per part del Banc d’Espanya, han empès desenes de milers de famílies a hipotecar-se fins a 40 anys o més, per poder fer front a la despesa mensual derivada de l’accés a l’habitatge. Tenir un sostre familiar ha suposat, en molts casos, un segrest del 50% dels ingressos familiars dedicats al seu pagament fins a la jubilació del deutor.

Però les circumstàncies existents a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els preus de l’habitatge arribaren al seu màxim. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat a Catalunya un 17,7% de població en atur i la impossibilitat de fer front a la hipoteca està sent una realitat cada cop més greu i una de les noves causes d’exclusió social.

L'impagament del crèdit hipotecari provoca la pèrdua de l’habitatge per a milers de famílies cada any. En aquest procediment l’habitatge és subhastat, i la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC) estableix que, en cas de no presentar-se postors, el creditor pot adjudicar-se l’habitatge pel 50% del valor de la nova taxació. El banc no només es queda amb l’habitatge per un preu molt menor pel qual es va signar la hipoteca, sinó que a més el deute segueix viu descomptant-li el valor del bé executat!

A diferència d’altres requisits existents a la Unió europea, a l'Estat espanyol, el préstec té caràcter personal i garantia real. En cas d’impagament, el patrimoni personal present queda embargat a través de l’habitatge, resta de béns i salari, deixant-la en un estat de vulnerabilitat, desprotecció i amb un alt risc de caure en l’exclusió social.

En bona part de les legislacions del nostre entorn com a França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons es té en compte la situació de sobreendeutament personal i deute hipotecari de les persones físiques, quan el deutor ho és per causes sobrevingudes i el bé hipotecat és l’habitatge habitual. Als països anglosaxons la dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari, és a

dir, amb el lliurament de l’habitatge, la persona pot saldar el deute amb l’entitat financera i no se li embarga cap altre patrimoni ni ingrés familiar present i futur. Amb el lliurament de les claus queda resolt el deute, a diferència del cas espanyol.

Per això des d'Esquerra proposarem al proper Ple del Febrer una modificació de la legislació vigent per introduir la dació en el pagament hipotecari com a forma de resoldre el deute hipotecari i declarar abusives les clàusules que fixen un límit a la variació a la baixa del tipus d'interès.

Oriol Papell i Torres

Grup municipal ERC

* article publicat als mitjans locals

Deixem enrere el 2010

2011-03-23T00:55:00.002+01:00

Deixem enrere l'any 2010, l'últim any complet de legislatura. Queden menys de cinc mesos per les eleccions municipals, que se celebraran el 22 de maig proper. Els mesos que queden seguirem fent propostes, però hem volgut fer un petit resum de tot allò que ha fet el grup municipal d'Esquerra. Vam començar l'any amb una moció per eliminar el deute extern d'Haití. Sovint es diu que al Ple es presenten propostes que no depenen directament de Castellar, però en política els gestos també són importants i des dels ajuntaments cal fer força per donar embranzida als projectes de més amunt. Es va aprovar per unanimitat.

Esquerra, sempre al costat de la llengua catalana, va fer una proposta perquè tot allò que comprés l'ajuntament en termes de begudes, fos etiquetat com a mínim en català. Sembla mentida, però si totes les administracions públiques fessin aquest gest ja veuríeu com totes les marques s'espavilarien a incloure el català en l'etiquetatge, ningú voldria quedar-ne exclòs. No podem permetre que se segueixi marginant la llengua del país en una cosa tan bàsica com l'etiquetatge de productes de consum, hi tenim dret com a clients catalanoparlants. Es va aprovar per unanimitat.

En termes educatius, el Departament d'Educació volia reduir el personal educatiu amb la retallada d'oferta de Batxillerat nocturn i la supressió de les Escoles Taller, Cases d'Oficis i Tallers d'Ocupació. Per això vam presentar una moció de rebuig a aquest fet, malgrat que ERC fos en aquell moment al govern de la Generalitat, cosa que no ens va impedir alçar la veu en un tema que afectava al nostre municipi. Per davant de tot estem al servei dels castellarencs i castellarenques.

Arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya, aprovat en referèndum pels ciutadans i ciutadanes, el nostre grup va proposar declarar Castellar del Vallès moralment exclòs de la Constitució, proposta rebutjada gràcies a CIU variant el seu vot depenent de sí hi havia consens o no. En canvi van aprovar una proposta de rebuig a la sentència i reclamant l'estatut sencer, un brindis al sol.

Esquerra és a l'oposició però té una voluntat constructiva, sobretot si és per fer avançar el municipi, per això quan es van debatre les ordenances vam fer tota mena de propostes, a diferència de la resta de grups. La més destacable és la congelació de l'impost de l'IBI, en un moment de crisi econòmica no podem carregar amb increments d'impostos als ciutadans que prou feina tenen amb arribar a final de mes. Em tot cas és l'administració qui ha de reduir despeses i apostar per l'austeritat.

El mateix va passar amb els pressupostos, si fèiem propostes per no augmentar la càrrega fiscal dels ciutadans també n'havíem de fer de cara a reduir despeses i augmentar ingressos. Ens hauria estat més senzill no fer cap proposta i votar directament en contra, tenint en compte que s'apropen eleccions municipals, però aquesta no és la nostra voluntat. Algunes propostes van ser admeses i en consonància amb les propostes també acceptades a les ordenances vam decidir abstenir-nos. No són els nostres pressupostos i per això no hi vam votar a favor, no els apliquem nosaltres, però tampoc hi posarem traves, Castellar no pot quedar paralitzat. Cal responsabilitat en aquests moments tan durs.

Això és un petit resum del què ha fet ERC aquest 2010 passat. Hi manquen propostes, preguntes i suggeriments que hem anat fent. Quan ets a l'oposició evidentment no governes, però això no t'impedeix de fer propostes a part del control d'allò que fa l'equip de govern. Tenim moltes propostes més que anirem fent durant el 2011, el poc que queda de legislatura. Per un Castellar millor.

Oriol Papell i Torres

Regidor grup municipal ERC

* article publicat als mitjans locals

Bon Nadal i Feliç Any Nou!

2010-12-25T17:10:00.002+01:00

Nit de Nadal toca el Cant de la Sibil·la

2010-12-24T22:32:00.003+01:00

Voldria recordar que avui a la nit, i des de fa segles, a tots els Països Catalans es fa aquest cant, el Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic medieval que fa poc va ser declarat patrimoni de la humanitat juntament amb els Castells. S'està recuperant a llocs on s'havia deixat de fer.

Aquí en teniu una versió, posa la pell de gallina:

El Cant de la Sibil·la

Bon Nadal!

Reflexions sobre el Penedès

2010-11-17T14:27:00.004+01:00

Últimament estic coneixent mica en mica una regió històrica dels Països Catalans com és el Penedès, que porta un temps lluitant per esdevenir vegueria. Tenen tot el meu suport. La gent, el paisatge de les vinyes, els pobles, tot plegat, el fan una zona diferenciada del nostre país. La vegueria i el sentiment de pertinença és ampli, la majoria de municipis per no dir tots han aprovat mocions als seus plenaris a favor de la constitució de la demarcació. Vull dir que, té una gran acceptació i això li dóna més força per constituir-se en un futur, que esperem, sigui ben proper. El Penedès el formarien bàsicament 4 comarques, avui separades per les divisions espanyoles imposades de les províncies. Serien El Garraf, l'Alt Penedès i l'Anoia (les tres a la província de Barcelona) i el Baix Penedès (a la província de Tarragona). Amb quatre capitals de comarca potents: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i el Vendrell. Val a dir que no inclouríem tota la comarca de l'Anoia, la part del nord hauria de formar una futura comarca (Alta Anoia o Alt Segarra n'havia sentit dir) amb capital a Calaf i incloguent municipis del sud del Solsonès i de la Segarra si no vaig errat, potser me'n deixo algun.

Tornem al Penedès. Això de la vegueria no surt del no-res ni és una invenció, com us deia, sempre s'ha parlat del Penedès històric, ja existia considerat com a regió històrica. La generalitat va aprovar una llei de Vegueries que no inclou aquesta vegueria. I direu, per què? doncs pels diferents equilibris de la política. Hi ha un partit que s'hi oposa frontalment, el PSC-PSOE, suposo perquè veu amb por que perdre aquestes comarques de la Vegueria de Barcelona voldria dir perdre unes comarques que podria desdibuixar la seva idiosincràcia pròpia i fer-les unes comarques més dependents de la Barcelona socialista. No ho sé, només sé que s'hi oposen. També deu ser per la futura llei electoral que hauria de ser per vegueries i segurament no hi tindrien gaire pes. Sempre que s'oposen a alguna cosa cal anar en compte, algun interès hi tenen, ja els coneixem. Bé, el cas és que finalment no hi ha vegueria del Penedès, però sí l'àmbit territorial, pas previ a constituir-se en Vegueria. Això ja dependrà del proper govern i com gairebé tot apunta, serà cosa de CIU, que tant va criticar la no inclusió del Penedès. Ara els hi tocarà a ells, a veure si mouen fitxa o com molt em temo, ja no faran res del tema.
Un altre debat estès és el de quina ha de ser la capital. Reconec que fins fa poc creia fermament que havia de ser Vilafranca del Penedès, té una posició central a la regió i és la que més ha tibat del carro pel tema de la Vegueria. Tot i això els meus arguments han canviat, suposo que la influència vilanovina i geltrunenca que tinc alguna cosa hi té a veure. Vilanova i la Geltrú és, actualment, la capital de comarca de la regió amb més població. També és la que menys consciència de "Penedès" té, degut a diverses causes, i segurament una d'elles el fet que la comarca no porti Penedès per enlloc (he descobert que en el passat s'havia anomenat Marina del Pendès, interessant!), només Garraf. No sé si algú sap que al País Basc van fer quelcom semblant. La part més espanyolitzada del territori basc és Àlaba (Araba) amb capital a Vitòria-Gasteiz. Van decidir que la capital s'ubicaria a Vitòria-Gasteiz en comptes de la més lògica, Bilbao, precisament per donar-li importància "basca" a la zona més reticent. I segurament els hi ha funcionat. En tot cas, i tenint en compte que la capital de referència, per mi, hauria de ser Vilanova i la Geltrú, és evident que els serveis de "capital" haurien d'estar repartits per les altres capitals de comarca, en el que se'n diu capitalitat compartida.
Doncs això, aquestes són les meves reflexions per una zona que desconeixia bastant però que ara per ara i espero que vagi a més, m'hi he familiaritzat molt. Sóc humà i segur que he dit alguna gran bajanada, sempre m'agrada llegir crítiques constructives i amb aportacions, segur que així n'aprenc més.

* Pàgina web de la plataforma per una vegueria pròpia

Vídeo de Campanya d'ERC

2010-11-17T14:25:00.001+01:00

Per si encara no l'heu vist, aquí teniu aquest vídeo amb un tema molt ben trobat. Vaig tenir el goig de participar en els segons que surt la Núria escalant el castell, estava fent de crossa. També surten els meus peus darrere la Núria quan es treu les ulleres i es mira amb respecte l'alçada del castell que ha d'escalar. Cada dia tinc més clar que acabaré participant d'una manera o una altra en una colla castellera, i sincerament, no ho hauria dit mai, fins el passat juliol quan em van entabanar per fer de baix en un castell. Coses que passen, fins que no ho proves...

Bé, us deixo amb el vídeo, som gent valenta, ens podem equivocar, però sempre ens arrisquem.

Anunci de Campanya d'ERC - Gent valenta (clica)

ERC-Castellar evita una pujada abusiva dels impostos

2010-11-08T21:02:00.007+01:00

La proposta que va presentar l’equip de govern del PSC-PSOE per les ordenances fiscals de l’any 2011 contemplava una pujada abusiva dels impostos : el tipus de l’IBI passava de 0,625 a 0,64, les escombraries s’apujaven un 10% i l'IAE i la resta de taxes un 4%.

Per Esquerra aquesta pujada dels impostos en l'època de crisi econòmica que ens trobem és il·lògica i desproporcionada, i hem proposat a l’equip de govern que es mantingui el tipus de l'IBI al 0,625 i la resta d’impostos i taxes s’incrementin només un 2,4% que correspon a la pujada de l'IPC interanual de setembre de 2009 a setembre de 2010.

Això representa una disminució d’ingressos de cara al pressupost del 2011 que s’ha de veure compensada amb la corresponent disminució de despeses.

Durant els dies previs al Ple s’ha estat negociant amb l’equip de govern, que ha acabat acceptant la proposta d’Esquerra.

Finalment l’IBI queda al tipus actual del 0,625 i la resta d’impostos i taxes s’incrementen el 2,4%, quedant compensada la disminució d’ingressos amb la reducció d’algunes partides en el pressupost de despeses i en els majors ingressos provinents del tipus diferencial aplicats al 10% dels rebuts de l’IBI més elevats en els usos d’oci, esportiu, solars i oficines (0,90) i magatzem, comercial i industrial (0,95).

L’any passat Esquerra ja va fer propostes per les ordenances i pel pressupost del 2010 per tal de no carregar als castellarencs i castellarenques amb més pressió fiscal, i aquest any ho hem tornat a fer obtenint el mateix èxit que l’any passat.

Des d’Esquerra tenim com a primera prioritat treballar per Castellar i no ens movem per interessos partidistes, encara que les eleccions municipals ja siguin a tocar.

Estem immersos en una greu crisi econòmica i els ajuntaments tampoc se n'escapen. Els ingressos municipals han baixat considerablement i des d’Esquerra entenem que no es pot carregar amb més pressió fiscal als ciutadans, per això actuem des de l’oposició amb responsabilitat, fent propostes constructives i treballant per millorar la qualitat de vida dels nostres convilatans i convilatanes.

Grup municipal ERC - Castellar del Vallès

* noticia 1 i notícia 2 a l'Actual.cat

** notícia a el Punt.cat

Lipdub per la independència

2010-11-04T13:49:00.003+01:00

No us podeu perdre aquest magnífic vídeo sobre l'independentisme. Ara que estan tan de moda els lipdub's l'independentisme no en podia quedar al marge, i així ha estat, ha fet el lipdub amb més gent que s'ha fet mai al món, rècord mundial. Els lipdub's consisteixen en fer una gravació seguida on la gent fa el que vol i intenta vocalitzar la cançó que hauria de sonar, que després en l'edició s'hi afegeix. Jo ja l'he vist vàries vegades i és que és increïble, val molt la pena. A més, com més cops el mires més detalls sense importància al principi ets capaç de copsar. A veure si sou capaços de veure la dona embestida per un bou, el gomet que entre on no li toca, i el paio de la flama a la majoria d'escenes. Voldria destacar el moment de les sardanes, mai hauria dit que una sardana es pogués ballar a ritme d'ska d'Obrint Pas, doncs sí, és possible, i queda la mar de bé! Mireu-vos-el, no té pèrdua.

Lipdub - independència - world record (official)

En positiu

2010-11-04T13:41:00.003+01:00

Davant un parell de candidatures que podríem definir els ni-ni de la política catalana, la campanya d'esquerra és en positiu i sense complexos.

El transformador pantalla

2010-11-04T13:24:00.004+01:00

Ja fa tres anys, estàvem fent reunió a la secció local i un dels membres, en arribar, ens va informar que havia vist una cosa impactant a la Plaça Major. Vam decidir anar-hi tots a veure-ho amb els nostres propis ulls i, efectivament, feia mal als ulls. Un transformador rectangular de grans dimensions apareixia imponent al mig de la plaça, just davant de l'antic mercat, tapant la façana del darrere de la masia històrica, la part noble, amb els seus xiprés. Després de tot l'enrenou de la plaça, l'edifici i les obres, no podíem deixar allò d'aquella manera.

Vam començar presentant al Ple del 30 d'octubre de 2007 una proposta de resolució perquè aquell transformador se soterrés, com s'havia fet en el seu moment amb els transformadors del CEC i de la Plaça de Cal Calissó. La proposta va servir per encetar un debat per saber qui n'era el responsable, amb acusacions i retrets, cosa que a nosaltres no ens interessava gens ni mica. El problema ja el teníem, per tant arribats a aquell punt el que calia era trobar solucions. Finalment la proposta es va aprovar per unanimitat i facultava l'alcalde perquè negociés amb FECSA per tal d'aconseguir que enterressin el transformador. Cal recordar com l'equip de govern aguantava el riure perquè trobaven la proposta ridícula i absurda, deurien pensar que no n'hi havia per tant perquè un transformador fos al mig de la plaça central del poble, fent propostes absurdes com que si calia el taparien amb una paret vegetal. Si que havien oblidat ràpid l'afer de l'edifici pantalla.

Dit i fet, un temps més tard, el senyor alcalde ens va informar que les negociacions havien fructificat i que el transformador aniria a dins del lateral de l'edifici pantalla. La notícia ens va alegrar, per fi desapareixeria aquella andròmina de la nostra vista. Va passar el temps i les obres van anar finalitzant i es va inaugurar el nou mercat, l'edifici pantalla que de cop passava a fer de mirador i la part vella de la plaça. Però el transformador, a dia d'avui, segueix allà palplantat, això sí, pintat de gris, suposem que per fer-lo més amable. Després de tres anys d'intents per fer desaparèixer el transformador pantalla, seguim igual, tenim una pantalla allà al mig que fa nosa i molesta.

Finalment, arran d'una pregunta al Ple, l'equip de govern ens contesta que tot està a punt però que val 170.000 euros, ja que FECSA es nega a pagar el trasllat i ho hem de pagar nosaltres, cosa que no ens havien dit quan l'empresa va confirmar que es podia fer. Si des d'un bon principi ens haguessin dit això podríem haver-nos-ho mirat d'una altra manera i potser hi hauríem trobat solucions entre tots. El que està clar és que l'hem de treure d'allà al mig i haurem de trobar el finançament necessari en un moment difícil per les arques municipals. El transformador no és part de la plaça ni ho ha de ser. No volem pantalles, oi?

Oriol Papell i Torres

Regidor ERC

* article publicat als setmanaris Forja, l'Actual, 7 dies Vallès i l'Esportiu

** notícia del diari de Sabadell (en castellà)

L'anglès és important, diuen!

2010-11-04T12:55:00.003+01:00

He de confessar que des de ben petit la llengua anglesa no ha estat el meu fort. Suposo i dedueixo que el fet que durant l'EGB la formació en anglès que vaig rebre, la podria qualificar de pèssima, va consistir molts anys en fer un cop rere l'altre "a window, an apple, a moto, etc.." i repetir fins la sacietat el present simple, past simple i present continous, alguna cosa hi deu tenir a veure. De fet molts cops em pregunto com és possible que després de tants anys d'anglès a l'escola els alumnes no sortissin amb un nivell prou bo com per parlar-lo sense problemes. Només cal mirar el nostre entorn, el nivell d'anglès és molt baix, tot i que les noves generacions ja el parlen molt més, sobretot a Catalunya, però no gràcies a l'escola, sinó gràcies a les acadèmies d'anglès on s'apunta tot déu o les escoles oficials d'idiomes. Algú hauria de reflexions com és possible que per saber anglès el de l'escola serveixi de ben poc.
La gent aprèn anglès a les acadèmies, com deia, i als milers de sèries que molta gent (jo mateix) miren en anglès (amb subtítols, tot sigui dit, encara que els recomano en anglès). El panorama és aquest, l'anglès encara és pèssim a la nostra societat però mica en mica (molt a poc a poc) va guanyant posicions i pes. Jo l'altre dia vaig fer un examen d'anglès una mica estrany, no és el típic examen de Cambridge (First, advanced, proficiency, etc...), sinó un examen només oral (speaking) del nivell 7 Trinity College of London (diria que és d'Oxford). El vaig aprovar. És evident que calen solucions a aquest problema amb l'anglès i l'educació. De fet, una de les meves idees pel futur Estat català és que la llengua vehicular sigui el català, evidentment, la llengua nacional, però com a llengua estrangera s'aprengui l'anglès, i en tot cas una tercera llengua, per fer més cultes els nostres ciutadans, a escollir entre moltes (alemany, xinès, italià, francès, castellà, japonès, portuguès, rus...). Tant de bo sigui així.

Però la reflexió que faig no és si la nostra societat sap anglès o no, sinó com ens han fet creure que l'anglès és necessari, sense cap llei ni norma ni res semblant. El bombardeig diari que rebem és que el món es comunica en anglès, i a dia d'avui, és cert. Sempre hi ha els típics que defensen el castellà com a segona llengua mundial, però s'equivoquen, el castellà ocupa un tercer lloc, darrere l'anglès i el xinès mandarí, líder amb 900milions de parlants. La gràcia de l'anglès és que és la llengua de la primera potència mundial, EUA, i és la llengua de la ciència i la tecnologia (amb el castellà no passa), claus per ser líders de veritat, a part que l'anglès és la llengua d'alguns països i no està només circumscrit a una ària concreta, com passa a la Xina.
En tot cas, com deia, l'anglès és important a dia d'avui per comunicar-te amb el món, però també hem de vigilar que amb aquesta excusa no sigui una manera suau i mig d'amagat d'acabar arraconant les nostres llengües. Al món li feia falta una llengua universal, el pobre Zamenhoff ho va provar amb l'esparanto, però diria que no se n'ha sortit. Ell volia que la llengua fos nova i no patrimoni d'algú en concret com passa ara amb l'anglès. Volia que fos de tots. En fi, no se'n va sortir. El gegant anglès truca a la porta i sembla ser que li hem obert de bat a bat. Música, cinema, tecnologia, ciència... tot té la marca de l'anglès, i cada dia més.
L'anglès és important i que un país tingui uns alts índexs de gent que el sap parlar vol dir que aquell país serà competitiu i a l'alçada d'aquest món global, però no oblidem que aquí tenim una llengua pròpia i també cal protegir-la, però sobretot, parlar-la.

A reveure, company

2010-11-04T12:50:00.003+01:00

A la gran majoria d'enterraments als que he anat (que han estat més aviat pocs), el sector predominant de població assistent era de mitjana edat - gran. Bàsicament, perquè qui ens havia abandonat era d'edat avançada. L'últim enterrament al que vaig assistir, la majoria érem gent jove, massa jove.

Fa uns dies, quan em van dir que en Jordi ens havia deixat, em vaig quedar glaçat, no m'ho podia creure. El coneixia de l'organització juvenil on milito. Havíem passat moltes estones junts en consells nacionals, congressos, actes diversos i sobretot, a l'Acampada Jove. Un maleït accident de trànsit ens l'havia pres, per sempre. Vaig passar un parell de dies bastant sensible amb el tema, pensar en ell em feia venir llàgrimes als ulls. No li tocava, amb només 23 anys tenia molta vida per recórrer, se'm feia dur que no veuria aquell company mai més.

A l'enterrament, com deia, hi havia una majoria aclaparadora de joves. Companys de partit, amics, companys d'estudis, familiars, amics de familiars... hi érem tots. Una cerimònia que va ser molt bonica, amb parlaments de la mare (quina dona tan valenta), dels amics, lectures de poemes i cançons que li agradaven. L'estelada cobria el fèretre, recordant que l'objectiu del meu amic era la llibertat del país. He de confessar, que l'enterrament em va ser molt útil per poder sentir-me millor. El fet de trobar-me tants amics que passaven per la mateixa situació, va ser com una mena de catarsi col·lectiva. Tots estàvem destrossats, i el fet de poder-nos abraçar sincerament i plorar a l'espatlla de l'altre ens va ajudar molt. I encara va ajudar-hi més el fet que després uns quants anéssim a xerrar una estona junts tot fent un cafè com a ell li agradava fer. Aconseguir parlar d'ell i recordar-lo amb un somriure era un objectiu que havíem d'assolir per la nostra salut emocional.

No és fàcil perdre un amic, què us he de dir. Però no em negareu que a certes edats ja no és tan dur, ja s'ha viscut una bona part de la vida i experiències vàries, i en certa manera, tots tenim interioritzat que ja toca. A un noi de 23 anys no li toca abandonar-nos, no és just. Tots els projectes que tenia amb la seva xicota, amics, feina, etc... se n'han anat en orris. Hi ha una frase que defineix molt bé la situació: cap pare o mare, hauria d'enterrar als seus fills. I així és. Jordi, no t'oblidaré mai i mentre això passi, seguiràs viu en els meus records. Tenim un cafè pendent, no ho oblidis.

Oriol Papell i Torres

* article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari cultural FORJA

Resultat enquesta: Què et sembla en Rafa com a nou candidat?

2010-11-04T12:01:00.002+01:00

Ja tenim el resultat de l'enquesta, que fa dies que no l'actualitzo i ja va tocant. El resultat destaca per la majoria de gent que creu que el nou candidat feia falta, seguit d'aprop pels que no el coneixien de res i ara començaran a saber qui és i per últim els que creuen que no aportarà cap canvi. Cal destacar que ningú diu que no li agradi gens. En tot cas, ja l'anireu coneixent i podreu decidir millor si és un candidat que cal i fins i tot us podreu plantejar de votar-lo!:

No el conec de res	4 (33%)
És el candidat que feia falta!	6 (50%)
No m'agrada gens	0 (0%)
No aportarà cap canvi	2 (16%)

Ja hi ha la següent enquesta, us animo a tots a participar-hi: A qui votaràs el proper 28N a les eleccions al Parlament de Catalunya?

Un adéu molt amarg

2010-10-05T01:56:00.009+02:00

Fa unes hores que m'han donat la mala notícia i segueixo plorant sense poder parar. M'ha impactat molt, Jordi. Sempre creus que estàs preparat per aquestes coses, però quan t'hi trobes de ple no hi ha manera d'afrontar-ho. Havíem viscut bons moments a les JERC, compartíem militància, projecte, país. Ha estat molt dur saber que ens has deixat per un maleït accident de trànsit. No és gens just que la gent bona, la que val la pena, ens deixi d'aquesta manera. Sempre he detetestat allò que es diu de la gent que ens abandona, sempre amb bones paraules carregades d'hipocresia, però no és el teu cas. Eres bona persona, un noi treballador, que sempre tenia un somriure, o unes bones paraules a punt. No podràs veure el nostre país lliure, i t'ha faltat ben poc. La teva pèrdua, malgrat el dolor, ens anima a seguir lluitant per la llibertat del país on tants esforços i esperances vas abocar. Poques coses més puc dir, no em surten. Que algú amb 23 anys ens abandoni d'aquesta manera no hauria de ser un fet normal, et faltava molta vida per viure. Les mostres de solidaritat, amargor ,dolor, però de total estima dels que t'envoltaven, ens ajuden a tirar endavant, entre tots ens hem de fer costat per superar aquest moment tan dur. Ho farem per tu, Jordi, perquè sabem que és el que voldries, que seguíssim lluitant amb un somriure ben gran. No t'oblidaré mai. Descansa en pau.

PD: recordaré molt de temps el comiat que t'hem fet avui al Tanatori de la Vall d'Hebron, la teva família, amics i coneguts. Una cerimònia amb parlaments, cançons i llàgrimes pel teu record. Reconec que m'ha anat molt bé veure a tants companys de les JERC, abraçant-nos i parlant de tu, recordant-te, i perquè no, amb un somriure als llavis. Jordi, tenim pendent un cafè. Fins aviat.

Presentació del Nou Candidat d'ERC

2010-09-29T14:42:00.005+02:00

El dia 30 de setembre la secció local d'ERC Castellar farà la presentació pública del nou candidat d'Esquerra a les eleccions municipals.

El nostre candidat, Rafa Homet i Ventayol, és mestre a una escola d'educació especial a Sabadell, de sempre ha estat una persona molt vinculada al teixit associatiu del poble: Centre Excursionista de Castellar, Colla de Gegants de L'Esbart Teatral, primer president de l'AMPA de l'escola “el Sol i la Lluna”...

L'actual president de la Secció Local d'Esquerra és un home que fa temps que manté una visió molt clara del país que vol i del poble que desitja, treballant activament per la independència de la nació.

La seva és la visió d'un poble viu, organitzat, amb una xarxa social enfortida, amb propostes pròpies per una economia globalitzada, amb un paisatge que respongui a un ús sostenible de l'agricultura i del bosc, un poble que faci bandera de l'educació i la cultura. Un poble que faci de la seva cultura popular la tarja de presentació davant el món.

A l'acte hem volgut que ens hi acompanyi Jaume Perarnau, alcalde de Calders, com a referent d'alcalde molt proper a la gent, amb visió de futur i amb idees molt clares de país, i Oriol Junqueras, eurodiputat de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, com a paradigma de “sabent d'on venim, saber on volem anar”. Una persona que coneix pam a pam el territori i l'explica en un món globalitzat.

Ens agradaria poder comptar amb la vostra presència, hi sou tots convidats.

Discurs 11 de setembre, a càrrec de Rafa Homet

2010-09-29T14:23:00.004+02:00

Enguany i encara que sembli mentida, no m'ha tocat a mi fer el discurs de l'11 de setembre. No és que no m'agradi, però canviar de cara alguna vegada no és pas dolent. I enguany ho ha fet en Rafa Homet, el nou candidat d'ERC a l'alcaldia de Castellar. Amb el seu permís i robant-li la foto del seu bloc, aquí el teniu:

11 de setembre'10

De nou ens trobem al carrer de les Roques en el marc de la diada nacional de Catalunya. Una Diada necessàriament reivindicativa fins que no puguem decidir, com a poble, allò que volem ser. Reivindicativa, com la mateixa raó de ser de catalans i catalanes, obstinats en ser i en existir malgrat tot. I, francament, si encara som aquí, si malgrat la història encara volem ser aquí, no podem tenir cap dubte de que arribarem a decidir què volem continuar sent. Joan Manuel Tresserras, Conseller de Cultura, recordava que “els titulars són sempre l’excepció, el dia a dia de la gent mai no és notícia” I aquest dia a dia, aquesta pedra picada a l'ombra dels titulars, ens ha dut on som.

L'independentisme ha fet un salt qualitatiu sense precedents en només un any.

El 13 de setembre passat, Arenys de Munt organitzava la primera Consulta Popular per la independència, amb triomf aclaparador de la democràcia i el joc cívic. Darrera seu han seguit 465 municipis més, i l'onada continua. Avui mateix es fan consultes a Alfarràs i a Sant Martí de Riucorb.

Castellar no n'ha estat una excepció. El 13 de desembre el nostre poble es va afegir a la primera onada de consultes, amb excel·lents resultats d'organització i participació i amb una contundent victòria d'aquelles persones que creuen que Catalunya ha d'esdevenir un estat de dret independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea.

No és sense aquesta organització de la societat civil que s'entén la manifestació massiva del 10 de juliol. Una manifestació que, sota el lema “som una nació, nosaltres decidim” va esdevenir un gran clam independentista. Un aquelarre independentista, en afortunades paraules d'un líder democristià.

Una manifestació que va posar en clar allò que ja intuíem: una part molt important i significativa de la societat catalana no en té prou amb l'autonomia i vol anar més enllà, fins a esdevenir un estat. Democràticament i amb total normalitat.

No hem arribat aquí per casualitat, tampoc. Fa set anys es va iniciar una aposta política arriscada, sumar esforços amb tots aquells que deien que calia anar més enllà, encara que només fos una mica més enllà, per a redactar un nou marc jurídic per a Catalunya, malgrat no fos la Constitució que volem fer. La reforma de l'estatut d'autonomia ha estat la prova del cotó. I el cotó ha sortit ben brut. L'Estat Espanyol no accepta federalismes ni concerts. O juguem amb les seves normes o ni hi juguem. I ha estat arrel d'això que molta gent ha vist per primer cop la realitat de l'espoli fiscal, que Espanya és crisi i un mal negoci. Ha estat arrel de comprovar fins on arribar la democràcia a l'Estat Espanyol que s'ha entès que per a federar-se en calen dos. Ja no hi fem res, a Espanya. Res més que pagar i rebre garrotades en forma de sentències del constitucional i del defensor del pueblo. Del seu, de pueblo.

I continua l'hora de la societat civil, del poble. Ara és el moment que els independentistes fem un doble esforç per tal d'esdevenir rellevants als càrrecs de la societat civil. A les entitats cíviques i culturals, a les associacions de mares i pares, a les empresarials, als sindicats. Hem d'esdevenir estructura d'estat a tots els àmbits de la vida quotidiana. Quan la gent que el 10 de juliol va sortir de casa per anar a manifestar-se lideri sindicats, foments i associacions, la partida estarà guanyada.

Aquí, al carrer de les Roques, retem homenatge a totes aquelles persones que van lluitar, pagant sovint un preu molt alt, per la defensa del nostre país, de manera ferma i valenta. No som ni tan forts ni tan valents com moltes de les generacions que han resistit quan no hi havia cap esperança. Però volem ser, i per això ens refermem en continuar treballant, en les nostres activitats i en les nostres actituds cap al progrés social, la sobirania popular i la independència.

Castellarencs i castellarenques:

Visca Catalunya lliure!

Resultat enquesta: Quin és el camí després de la sentència de mort de l'estatut?

2010-09-29T14:08:00.007+02:00

Ja hi tornem a ser, el blog torn a agafar força ara al setembre i aprofitant aquest dia de vaga que em dóna una mica de temps de fer les meves coses. El resultat de l'enquesta crec que és bastant clar, dels meus lectors és evident que una gran majoria té clar que el camí que ha d'emprendre Catalunya és el de la pròpia llibertat, com a Estat Lliure en el sí d'Europa. L'estat federal és impossible i inexistent, aquell qui us vengui aquesta pastanaga o us menteix o és un ingenu. En tot cas pregunteu-li quines accions planteja per formar la federació, com la vol i si respon una reforma de la constitució podeu donar la xerrada per acabada. Reformar la constitució amb una majoria aclaparadora del PSOE i PP no pot comportar res més que una reculada bestial i lamentable per Catalunya. Estat Federal, descartat. Ni esmento els que ha votat regió espanyola, viuen en un altre món paral·lel. M'ha semblat curiós que ningú votés la situació que tenim ara, l'autonomia i el cafè per tothom. Amb el que dedueixo que els que han votat regió espanyola segurament ho han fet en conya. Aquí teniu els resultats:

Autonomia	0 (0%)
Estat Federal	4 (10%)
Independència	28 (73%)
Regió Espanyola	6 (15%)

Ja podeu votar a la propera enquesta (a partir de dijous a la nit): Què et sembla en Rafa com a nou candidat d'ERC?

Pengeu l'estelada al balcó!

2010-09-10T20:34:00.005+02:00

Com és tradició per Festa Major, els ciutadans pengem la senyera i/o la bandera de la vila a les nostres finestres i balcons. A més a més, a Castellar cada any tenim la curiosa coincidència que la nostra festa gran coincideix amb la Diada Nacional de Catalunya, el recordatori d'una derrota que encara patim des de 1714, però malgrat tot encara hi som i per això la podem commemorar. Com sabeu, per la Diada, també és costum penjar la senyera. Alguns ciutadans, però, fa uns anys que no pengen la senyera, sinó que pengen la bandera de “combat” dels catalans, l'estelada, símbol de lluita fins a esdevenir un estat lliure a Europa, un Estat català. Enguany, després de la sentència de l'estatut per part del Tribunal Constitucional Espanyol, s'han escalfat més els ànims i ha estat la gota que ha fet vessar el got per fer esclatar el sentiment independentista. Ho vam poder comprovar a la manifestació del passat i emocionant 10 de juliol, on més d'un milió de catalans vam sortir a manifestar-nos contra aquesta ingerència sobre la voluntat dels catalans i reclamant el dret a decidir si volem constituir-nos com a estat lliure i independent. Aquest fet també va provocar una guerra de banderes inusual, ja que la gran manifestació va coincidir amb la victòria de la selecció de futbol dels espanyols. Era i encara és habitual veure balcons amb alguna estanquera rodejada d'estelades i senyeres dels veïns del voltant. Ha arribat el moment de mullar-se i agafar posicions. Ha arribat l'hora de decidir i triar quin futur volem pel nostre país. S'ha demostrat d'una vegada per totes, que el federalisme no existeix a l'estat espanyol i és una empresa impossible, qui vulgui continuar venent la moto federal us vol enganyar o simplement és un il·lús, amb Espanya això és impossible, no es pot entendre a ella mateixa de cap altra manera que com una cosa única i uniforme, la diferència li fa nosa, no la tolera. Així doncs, i com us deia, és el moment de posicionar-se sobre el nostre futur com a poble, i sovint es fa amb la cosa més elemental de totes, allò que ens identifica en una comunitat, els símbols. Una bandera és el símbol més primari d'una nació. Per tant, us demano, a tots aquells que estimeu el país i en voleu un futur com cal, que no és cap altre que el desenvolupament màxim com a nació amb un estat propi, que pengeu aquests dies de festa major i de Diada, l'estelada ben visible, per recordar que als catalans ningú ens trepitja i que som aquí més vius que mai. Som més dels que ens pensem, fem-nos visibles al màxim

Oriol Papell i Torres

* article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari cultural Forja.

Va de música: Ivette Nadal

2010-08-14T15:26:00.004+02:00

Torna aquesta secció del meu blog que parla de música. Què millor que per aquests dies estivals en què fa una calor espatarrant i al dia següent fot un diluvi de ca l'ample? Ja us havia parlat de la veu d'aquesta noia de Granollers en un article passat. La seva veu és de les que enamora, i com ella em va escriure a la dedicatòria que em va signar al seu disc, la seva música et fa brillar els ulls. L'Ivette ha tret un nou disc, a l'esquena d'un elefant, i estic a punt de comprar-me'l, regal del meu sant per part de ma germana (era el 23 de març, però el disc encara no havia sortit). Molt recomanable, de veritat, i passegeu-vos pel seu web i podreu escoltar totes les cançons. En fi, aquí us deixo una de les cançons d'aquest fabulós disc, aquesta noia no decep mai, les seves lletres són pura poesia i la seva veu, encisadora. I de regal us poso la versió que ha fet dels Creedence - Have you ever seen the rain? Gaudiu-la.

Ivette Nadal - A cent o cent vint (enllaç)

A cent o cent vint

Avui m’he despertat quan el llit era buit
i amb mal de cap matinal
no recordo que vaig fer ahir.

He pujat dins el cotxe
i em deixo conduir,
desprès d’una nit d’impaciència,
paciència i molt de mar.