dimecres, 17 de setembre de 2008

Manifest Onze de Setembre 2008


Us penjo el manifest que vaig llegir en nom d'ERC-Castellar en l'acte de l'onze de setembre a Castellar del Vallès

Manifest Onze de Setembre 2008

Un any més, ens trobem aquí, al Carrer de les Roques, davant la casa d'estiueig del president màrtir, Lluís Companys, per commemorar i no pas celebrar, que encara som aquí. També commemorem el centenari de la senyera estelada, que presideix aquest acte, i que el govern socialista local s'ha negat a penjar a l'ajuntament com a homenatge a la lluita per les llibertats dels catalans.

Commemorem una derrota, és cert. Aquell 11 de Setembre de 1714, les tropes borbòniques entraven a sang i foc a la ciutat de Barcelona. L'heroica resistència catalana, simbolitzada en el Conseller en Cap Rafael de Casanova i el General Josep Moragues, no pogué evitar la victòria militar dels exèrcits castellà i francès, encapçalats per l'inefable Felip V, dels Borbons. Aquella derrota, ara fa 294 anys, va significar l'inici de la pèrdua de les llibertats i drets nacionals dels catalans amb l'aplicació dels decrets de Nova Planta. Avui, la repressió nacional, cultural i lingüística contra els Països Catalans la segueixen exercint els estats espanyol i francès sota diferents formes però amb els mateixos objectius.

Som una colònia i som tractats com a tal. Enguany ha quedat palès, per fi, el que des d'Esquerra feia molts anys que denunciàvem i era conegut però ignorat, expressament, per molts, el dèficit fiscal, o sense eufemismes, l'espoliació dels nostres diners. Com a colònia que som, els nostres recursos són exprimits fins al màxim, per la centrífuga estatal. Curiosament els territoris amb més dèficit fiscal coincideixen amb els Països Catalans. Cap territori pot suportar aquesta pressió durant gaires anys, i això els lands alemanys ho tenen molt clar. Però això no és Alemanya i des de Madrid s'actua amb total impunitat en aquest robatori. Robatori que repercuteix directament en tots els ciutadans. Us sona que moltes escoles estiguin en barracons? Us sona que tinguem uns trens desastrosos? Us sona el col·lapse hospitalari? I podria continuar amb una llarga llista. Tot això són conseqüències de la manca de recursos que patim, no perquè no en tinguem, sinó perquè no ens són retornats un cop han passat pel forat negre centralista de l'estat espanyol..

Qualsevol amb dos dits de front se n'adonaria que només hi ha una solució a aquest problema. La independència. I alguns diran, que amb l'estatut també. Però no, ja hem comprovat què ha passat amb tota la història de l'estatut. Per nosaltres era una estació més en el llarg recorregut de la plena sobirania. Quines millores ens ha aportat? Ja hem vist en els darrers anys els problemes energètics, de trens, aeroports que hem tingut. Realment es poden fer coses sense diners? Com farem polítiques socials que els ciutadans necessitem? Ni retallat el volen i molt menys el compleixen. Una llei orgànica i se la passen per l'arc de triomf. Ja sabeu què passa quan bascos o catalans no compleixen una llei orgànica oi? Gran justícia l'espanyola.

Sort que dia a dia això està canviant. Cada cop són més les veus que reclamen més sobirania pel nostre poble, a molta gent li ha caigut la vena dels ulls, i és que a ningú li agrada que juguin amb els seus diners i el futur dels seus fills. Cada dia són més les veus que reclamen un estat català dins el marc europeu i ens farem sentir.

Una pàtria no pot imposar-se, és la suma de la voluntat de molta gent que vol ser-ho i formar-ne part. I per això som aquí, per a recordar i reivindicar totes aquelles persones que, dia a dia, treballen i lluiten per a portar el país a les cotes més altes de justícia social i dignitat nacional. I ho fem des de la feina, des de les entitats, des de la creació cultural, del treball per avançar cap a la igualtat de drets de les persones, d'entendre el territori com un llegat que haurem de deixar en millors condicions, de la defensa de la llengua i la cultura catalanes com allò que són: un tresor preciós del patrimoni mundial. I ho continuen, ho continuem fent ara com mai: per a que la crisi econòmica que ha omplert unes poques butxaques no l'acabin pagant els de sempre. Per a recordar a qui vulgui escoltar-nos i, sobretot, a aquells que no ens escolten mai, que som catalans perquè volem ser-ho. I que n'estem orgullosos.

Un any més, tots aquí reunits, recordem els nostres avantpassats, que lluitaren pel seu futur, i no hi pot haver millor homenatge que la victòria , la independència.

De Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó

Visca Catalunya lliure!



Oriol Papell i Torres

Esquerra Republicana de Catalunya

3 comentaris:

Joel i Marc: ha dit...

eeep
no me llegit el manifest, pero sobre les preguntes del ple passat...

Matadepera feia goig, entre les senyeres de l'ajuntament i les repartides pel CJIM que moltissima gent va penjar :D

cuidat papeeeell

gorina.

Oriol Nicolau i Tell ha dit...

Ep, reactualització ja!! Què s'hi cou a Castellar !?

Joel i Marc: ha dit...

actualitza podrit!

t'afegeixo a enllaços del meu blog que no t'hi tenia xd

cuidaat

gorina.