dilluns, 23 de febrer del 2009

23 de febrer de 1981

Avui fa 28 anys que el màrketing espanyolista va fer possible que la gent passés de veure a Juan Carlos I com un franquista a veure'l com el pare de la democràcia espanyola. M'han passat aquest escrit del bloc Misèries de Catalunya, fet el 2006, però que serveix per qualsevol any. L'he trobat formidable i molt explicatiu de com penso jo sobre tota aquella "obra de teatre":








LA FICCIÓ


TEJERO: Todo el mundo al suelo, coño.

ELS DIPUTATS: Dios mio, Dios mio.

TEJERO: Se acabo lo que se daba!

ELS DIPUTATS: Dios mio, Dios mio.

Entra un home amb capa per la finestra.

L'INNOMINABLE: El defensor de la libertad, la igualdad y la justicia al rescate!

TEJERO: Dios mio, Dios mio.

L'INNOMINABLE: Por la constitucion, yo te conjuro!

TEJERO: Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaargh!

El Tejero desapareix entre un nuvolet de sofre.



LA NO FICCIÓ


TEJERO: Todo el mundo al suelo, coño.

ELS DIPUTATS: Dios mio, Dios mio.

TEJERO: Esto del estatut se va a acabar!

ELS DIPUTATS: Dios mio, Dios mio.

Entra un home amb corona per la porta.

L'INNOMINABLE: Que pasa, que pasa.

TEJERO: Si convertis eso del estatuto en una mierdecilla para todos nos callamos.

L'INNOMINABLE: De acuerdo, pero vosotros direis

que yo he salvado la democracia.

TEJERO: De acuerdo.

ELS DIPUTATS: Viva!



LA REALITAT

.
Entra l'Innominable disfressat amb un bigoti i un tricorni.

L'INNOMINABLE: Todo el mundo al suelo, coño.

ELS DIPUTATS: Dios mio, Dios mio.

L'INNOMINABLE: Se acabo lo que se daba!

ELS DIPUTATS: Dios mio, Dios mio.

L'Innominable es treu el tricorni.

L'INNOMINABLE: A ver, traedme unas tijeras.

Els diputats li porten unes tisores.

LES TISORES: Tric, tric, tric... Tric, tric, tric... Tric, tric, tric.

L'Innominable es treu el bigoti.

L'INNOMINABLE: Viva la democracia!

ELS DIPUTATS: Viva!


3 comentaris:

Robin dels Boscos ha dit...

L'article tot i crear una història "fictícia" diu la veritat en el fons. Sempre que hi ha un conflicte és important mirar a quina o a quines parts afavoreix l'existència del conflicte. És una forma ben fàcil de descobrir-ne els responsables. I la realitat és que el gran beneficiat del "cop d'estat" va ser el rei d'espanya. Va aconseguir canviar la seva imatge d'hereu d'en Franco pel de "salvador" de la democràcia. Quan la realitat és que el rei d'espanya va acceptar la legalitat franquista, que en el fons era il·legítima, per a poder ser rei. Saltant-se a més al seu propi pare i trencant la línia de successió. Així que en un primer moment tenim un individu, el rei, que accepta i jura el franquisme al principi passant per sobre del seu propi pare. Però després encara hi ha més factors estranys en tot l'afer del 23 F. Primerament el moment en el que es va produir el "cop d'estat", el 1981. Massa tard en referència a la dictadura com per realment tornar-hi endarrera i massa aviat com per a que la gent se n'hagués oblidat del que havia estat. Per altra banda, el rei era i és actualment el cap major de l'estat i de l'exèrcit espanyol. Com podia gestar-se un cop d'estat militar a espanya sense que ell sabés res? Tant inepte és? No ho crec. O si ja ho sabia... Per què no va fer res per evitar-lo? Per què no va demanar suport a Europa en lloc d'arriscar? Sabent el que ha passat al llarg de la història a espanya amb els cops militars hauria d'haver tingut una mica de seny crec jo. I després tenim al davant un "cop d'estat" que realment fou patètic, sincerament. Com podia ser que els assassins que abans havien col·laborat amb totes les animalades del franquisme fessin aquella cosa que va passar poc més que per un teatret. No cal ser militar per veure que si algú vol fer un cop d'estat de veritat a espanya traurà els tancs a Madrid (la capital política), Barcelona i Bilbao (que a més de ser capitals productives i econòmiques d'espanya eren les dues ciutats que podien oferir més ressistència al cop per raons sociològiques). I per últim com va finalitzar el cop. Molts dels colpistes no van ser ni jutjats. A més el que diuen ells mateixos és que amb el cop van triunfar perquè van aconseguir el que pretenien: salvar la monarquia i evitar que el canvi polític continués avançant. Tot plegat dóna molt a pensar. Amb tots aquests factors que no encaixen i sabent que el poder acostuma a ser manipulador de mena dóna també per desconfiar del 23 F i del que va ser realment.

Jordi i Oriol ha dit...

Jo no ho hauria explicat millor. Xapó.

Unknown ha dit...

Hola, gracies a Oriol i a Robin per l'informacio, em ajudara moltisim en el meu treball(escric un assaig sobre el 23-f). Perdone el meu catala, soc una estudiant de catala de Croacia(siii:)
salut i republica