Moral

Al passat ple del mes de juliol, Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una moció per declarar Castellar del Vallès moralment exclosa de la constitució espanyola. Els motius són evidents. Aquesta moció va ser presentada per primer cop a l'Ajuntament de Port de la Selva, amb alcalde de CIU. Davant l'enèsim atac d'Espanya a Catalunya, la retallada de l'estatut votat en referèndum pels catalans, des d'aquella població van reaccionar presentant i aprovant per unanimitat una proposta de resolució, que volia mostrar que els catalans ens sentim exclosos d'aquesta Espanya uniforme, que no ha entès mai la diferència i només fa que rebutjar-la un cop rere l'altre.

Des del grup municipal d'Esquerra vam creure convenient presentar aquesta proposta a Castellar, sobretot veient l'ampli suport independentista de la manifestació del 10J, feta un mite ja dins la història dels catalans i que molts castellarencs no oblidarem mai, sobretot per la resposta molt positiva que va tenir a la nostra vila. És una cosa d'aquelles que et fa sentir orgullós del teu poble.

Vam procedir a presentar la moció i fins aquí tot bé. Ja sabíem la resposta del PSC-PSOE, a l'equip de govern, ells no són independentistes i la moció no cerca el consens. Hi ha com una mena d'obsessió amb la unitat que arriba a fer por. Perquè amb tanta unitat s'acaben aprovant coses que no diuen res per tal d'encabir-hi a tothom. És com l'obsessió que la manifestació l'encapçalés una senyera i no el lema, fins i tot el PP podria haver anat darrere de la bandera catalana sense problemes. Aquest és el drama del consens com a objectiu, tot queda descafeïnat per tal de no molestar a ningú (generalment els qui volen menys fan reduir les aspiracions dels qui volen més) i retallar l'ambició dels que volem fer camí i amb l'objectiu de ser lliures.

La resposta següent ens la donava CIU, que proposava un petit canvi en la proposta per tal de poder-hi votar a favor. Suposem que no s'esperaven que acceptaríem el canvi, perquè després ens van dir que només hi votarien a favor si tothom ho feia (?), sinó s'abstindrien. És a dir, el seu vot depenia del que feien els altres. Sincerament, hi ha coses que no les podem entendre.

Finalment la proposta es va rebutjar amb els vots a favor d'ERC, L'altraveu i el trànsfuga (?), l'abstenció de CIU i el vot contrari de l'equip de govern.

Finalment, l'equip de govern, d'urgència, en va presentar una que, com dèiem, era la de consens. Aquesta sí, res de paraules fermes, res d'objectius de veritat, només defensar l'estatutet i reclamar allò que ens han retallat. Ara volen recuperar per llei les competències retallades. Poden deixar d'enganyar la gent amb federalismes inassumibles i recuperar coses que Espanya ja ha retallat per sempre? En quin món viuen? Es va aprovar amb els vots favorables del PSC-PSOE i CIU (aquí no calia que tothom hi votés a favor) i l'abstenció de l'Altraveu i ERC. L'autonomisme té por, molta por, se li ha acabat la pastanaga.

Oriol Papell i Torres

Regidor ERC

* article publicat al setmanari cultural Forja i a l'Actual.