Reflexions sobre el Penedès

Últimament estic coneixent mica en mica una regió històrica dels Països Catalans com és el Penedès, que porta un temps lluitant per esdevenir vegueria. Tenen tot el meu suport. La gent, el paisatge de les vinyes, els pobles, tot plegat, el fan una zona diferenciada del nostre país. La vegueria i el sentiment de pertinença és ampli, la majoria de municipis per no dir tots han aprovat mocions als seus plenaris a favor de la constitució de la demarcació. Vull dir que, té una gran acceptació i això li dóna més força per constituir-se en un futur, que esperem, sigui ben proper. El Penedès el formarien bàsicament 4 comarques, avui separades per les divisions espanyoles imposades de les províncies. Serien El Garraf, l'Alt Penedès i l'Anoia (les tres a la província de Barcelona) i el Baix Penedès (a la província de Tarragona). Amb quatre capitals de comarca potents: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i el Vendrell. Val a dir que no inclouríem tota la comarca de l'Anoia, la part del nord hauria de formar una futura comarca (Alta Anoia o Alt Segarra n'havia sentit dir) amb capital a Calaf i incloguent municipis del sud del Solsonès i de la Segarra si no vaig errat, potser me'n deixo algun.

Tornem al Penedès. Això de la vegueria no surt del no-res ni és una invenció, com us deia, sempre s'ha parlat del Penedès històric, ja existia considerat com a regió històrica. La generalitat va aprovar una llei de Vegueries que no inclou aquesta vegueria. I direu, per què? doncs pels diferents equilibris de la política. Hi ha un partit que s'hi oposa frontalment, el PSC-PSOE, suposo perquè veu amb por que perdre aquestes comarques de la Vegueria de Barcelona voldria dir perdre unes comarques que podria desdibuixar la seva idiosincràcia pròpia i fer-les unes comarques més dependents de la Barcelona socialista. No ho sé, només sé que s'hi oposen. També deu ser per la futura llei electoral que hauria de ser per vegueries i segurament no hi tindrien gaire pes. Sempre que s'oposen a alguna cosa cal anar en compte, algun interès hi tenen, ja els coneixem. Bé, el cas és que finalment no hi ha vegueria del Penedès, però sí l'àmbit territorial, pas previ a constituir-se en Vegueria. Això ja dependrà del proper govern i com gairebé tot apunta, serà cosa de CIU, que tant va criticar la no inclusió del Penedès. Ara els hi tocarà a ells, a veure si mouen fitxa o com molt em temo, ja no faran res del tema.
Un altre debat estès és el de quina ha de ser la capital. Reconec que fins fa poc creia fermament que havia de ser Vilafranca del Penedès, té una posició central a la regió i és la que més ha tibat del carro pel tema de la Vegueria. Tot i això els meus arguments han canviat, suposo que la influència vilanovina i geltrunenca que tinc alguna cosa hi té a veure. Vilanova i la Geltrú és, actualment, la capital de comarca de la regió amb més població. També és la que menys consciència de "Penedès" té, degut a diverses causes, i segurament una d'elles el fet que la comarca no porti Penedès per enlloc (he descobert que en el passat s'havia anomenat Marina del Pendès, interessant!), només Garraf. No sé si algú sap que al País Basc van fer quelcom semblant. La part més espanyolitzada del territori basc és Àlaba (Araba) amb capital a Vitòria-Gasteiz. Van decidir que la capital s'ubicaria a Vitòria-Gasteiz en comptes de la més lògica, Bilbao, precisament per donar-li importància "basca" a la zona més reticent. I segurament els hi ha funcionat. En tot cas, i tenint en compte que la capital de referència, per mi, hauria de ser Vilanova i la Geltrú, és evident que els serveis de "capital" haurien d'estar repartits per les altres capitals de comarca, en el que se'n diu capitalitat compartida.
Doncs això, aquestes són les meves reflexions per una zona que desconeixia bastant però que ara per ara i espero que vagi a més, m'hi he familiaritzat molt. Sóc humà i segur que he dit alguna gran bajanada, sempre m'agrada llegir crítiques constructives i amb aportacions, segur que així n'aprenc més.





* Pàgina web de la plataforma per una vegueria pròpia