Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació

El dret a decidir és un dret democràtic i cívic que cal que totes les institucions sorgides de la voluntat popular pregonin i defensin. Exercir aquest dret és la manera que avui disposem els catalans per encarar el nostre futur amb garanties de progrés i cohesió social.

En els darrers mesos ha anat consolidant-se una iniciativa sorgida de la societat civil: Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació de la nació catalana (Deumil.cat); l'objectiu de la qual és que milers de catalans i catalanes es manifestin el proper 7 de març pels carrers de Brussel·les -capital de les institucions europees- sota el crit de "Volem l'Estat propi!" en defensa i reclamant l'autodeterminació del nostre poble.



Aquesta iniciativa pretén aconseguir que l'autodeterminació del nostre poble figuri en l'agenda internacional, especialment l’europea, i que els partits polítics nacionals es declarin compromesos amb aquest dret i a treballar per a garantir-ne l’exercici.



La marxa a Brussel·les és de caràcter transversal i està totalment oberta al ciutadà individual, com també a les associacions que conformen la nostra societat civil, especialment les plataformes que en els darrers temps han estat protagonistes de les mobilitzacions més grans en resposta a les agressions contra les nostres llibertats i que reclamen el dret a decidir. També es dirigeix als sectors professionals i agents socials, empresarials i sindicals que entenen que la defensa dels seus sectors i interessos va íntimament lligada a una major capacitat del país per decidir les pròpies polítiques. I, sobretot, va dirigida al ciutadà català que, cansat que no se l’escolti, vol manifestar amb la seva pròpia veu a Europa, i al món, la nostra voluntat de ser una nació lliure.



Ha de quedar clar que Deumil.cat no està sotmès a cap sigla política específica i vol treballar obertament, mantenint l'autonomia de les persones, organitzacions i plataformes que persegueixin el mateix objectiu: l'autodeterminació de la nació catalana.



Ha arribat el moment que els catalans i catalanes decidim el nostre futur. És el moment d'apostar amb decisió per esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el context internacional i poder desplegar totes les nostres capacitats col·lectives.



Ens veiem a Brussel·les el proper 7 de Març!


Més informació a http://www.10mil.cat/





Oriol Papell i Torres

Regidor grup municipal ERC-Castellar

Atonyineu un tronc?

Tinc un amic saragossà que fa cosa d'un mes que s'ha instal·lat a Barcelona i ara ens podem veure més que abans, evidentment. I de pas aprèn català conversant amb mi. S'ha de reconèixer que hi té traça, amb un mes ja diu moltes frases senceres i l'entén perfectament, li dono 3 mesos perquè tingui una bona fluïdesa.

El cas és que un dia mentre xerràvem del fred, ja que s'apropa l'època, va sortir el tema del Nadal. Ell m'explicava que des de ben petit els regals forts els tenia pel Pare Noel (Nadal) i per reis poca cosa. Li vaig comentar que a casa meva ho fèiem al revés, els forts per reis i per nadal cagava el Tió. Aquí és quan es va sobtar que jo no fes Pare Noel i em va preguntar què era allò del tió.

Encara recordo els ulls que feia quan li explicava que posem un tronc amb ulls i boca, sovint amb barretina i tapat amb una manta a un racó del menjador. I el més fort de tot, l'alimentem! I encara més fort, s'ho fot tot. I encara va quedar més astorat quan li vaig dir que li fumíem cops de bastó tot cantant una cançó i al final "caga" regals petits.

I amb ulls ben esbatanats em preguntà: atonyineu un tronc???

En veure que jo no feia broma deixà anar: - no és una mica irreal? Se m'escapà una rialla i li respongué: - m'estàs dient que un home gran, de barba blanca, panxacontent, vestit de vermell, dalt d'un trineu que vola, conduit per rens i el primer amb una bombeta al nas, vermella, que es passeja pel cel la nit de nadal i entra per les xemeneies (actualment amb escales horroroses als balcons de les cases, com si fossin lladres) per deixar regals, no és irreal?

La seva cara va canviar, i després de pensar-s'ho em va reconèixer que ambdues eren igual d'irreals i per tant igual de vàlides. El fet de ser irreal no és el més important de cagar el Tió, és el fet de la màgia que comporta i tot el que simbolitza. Que un tros de tronc amb cara i ulls convisqui amb nosaltres uns dies a la part més activa d'una casa, com ho és el menjador, tinguem cura d'ell alimentant-lo i resguardant-lo del fred amb una manta és el que li dóna un caràcter mític.

I de fet els seus orígens en són de mítics, o millor dit, pagans. Ja sabem que el cristianisme es va aprofitar de molts rituals pagans per adaptar-los a la fe catòlica per imposar-se amb més facilitat. El "ritual" del tió (també anomenat Tió de nadal, tronc, tronca, rabassa...) anava dirigit a propiciar l'abundància i la cohesió familiar al mig de l'hivern. Un tió és un tros de soca robusta que hom crema a terra. Quan cremava feia claror i allunyava els elements estranys. I el fet de fer-lo "cagar" està relacionat amb el do de la fertilitat, justament pels volts del solstici d'hivern, per recordar a la natura que segueixi produint aliment.

El Tió, en certa manera, ens recorda els nostres orígens més propers a la natura. I això el fa màgic.

Oriol Papell i Torres


*Article publicat a la columna de la Rés Pública, del setmanari Forja.

El Pare Noel (que no et prengui el pèl!)

No us perdeu el vídeo i la cançó d'aquest grup de rumbeta:

Formació+diversió= Escola de Formació

El cap de setmana passat, 13 i 14 de Desembre, les JERC-Vallès vam organitzar l'Escola Regional de Formació del Vallès.

A les 10 del matí començava tot plegat a Vallromanes, un poble on mai no havia estat i que té el seu encant. On per cert, ERC és la primera força amb 6 regidors, però CIU amb 3 i un altre partit d'especuladors (això m'han dit) amb 3 més, fan la pinça i governen (molt coherents els convergents que defensen que governi la llista més votada). Espero que a les properes en David Ricart aconsegueixi els 60 vots que li van mancar per la majoria absoluta.

Anem al gra, la primera xerrada era sobre polítiques de joventut i ens la va fer el mateix David Ricart, explicant-nos què fa la Secretaria General de Joventut. S'està fent moltíssima feina.



La segona era una taula rodona sobre Plans Locals de Joventut. Aquesta la vaig presentar jo mateix, explicant l'experiència de què pot fer un regidor des de l'oposició, després va xerrar un regidor de joventut de Cardedeu fent-nos adonar que si es vol i es cerquen solucions imaginatives els joves participen encantats. I finalment va parlar un tècnic de joventut, que com diu el nom, ens va parlar de coses més tècniques i de la feina que s'ha fet a Sant Feliu de Guíxols.

Tot seguit va començar la xerrada sobre immigració i identitat, molt important per ser capaços d'integrar els nous catalans que han arribat, arriben i arribaran als Països Catalans. La vaig trobar molt interessant, com en són d'importants els símbols per una comunitat i que si no els té els crea, els necessita.

Després ja vam anar cap a la casa de colònies Can Rabassa, a Vilanova del Vallès. Un dinar esplèndid, els macarrons sempre entren bé. Tenim uns grans cuiners a les JERC!

A la vesprada van venir a la casa els de la Plataforma pel Transport Públic, amb qui ens vam reunir ERC-Castellar fa uns mesos per parlar del tren, a exposar-nos dos projectes de mobilitat per cada un dels Vallès. El del Vallès Occidental era sobre el tramvia que es proposa que faci un recorregut des de Montcada i Reixac passant per Ripollet, Cerdanyola, Barberà, Badia, Sabadell i Terrassa. Una proposta molt interessant, sobretot per una zona tant plena de polígons. I pel Vallès Oriental ens van presentar el BusExprés pensat per la Vall del Tenes.

Més tard, havíem de veure el documental sobre el canvi climàtic "Una Veritat incòmode", però problemes de so ens ho van impedir.



Vam sopar un bon pa amb tomàquet i embotits i formatges i després a veure el partit del Barça. El Barça no va decebre i ens va oferir un bon espectacle. "no tienes que dezir nada mas!
Després vam fer una mica de festeta amb musiqueta i begudes, i apa, cap a dormir ben torts.

Un dia ben rodó.



L'endemà al matí, amb cara de cansats, ressaca i son, vam esmorzar tot fent l'última xerrada amb el diputat Uriel Bertran que ens va venir a parlar una mica sobre la crisi econòmica i com afectarà a Catalunya.

I tothom cap a casa a dinar i fi de l'Escola de Formació.

Un gran cap de setmana per aprendre noves coses i també per fer una mica de cohesió entre tots els jerquis vallesans.

Visca les JERC del Vallès!

Zapatero diu: Jo sóc el PSC

Aquí teniu una prova més que el PSC no existeix, bé, sí, és la marca del PSOE a Catalunya, com Alcampo és la marca d'Auchan a l'Estat Espanyol. Simple màrqueting. I no ho dic jo, ho diu l'amo dels socialistes. Aquí ho teniu:

Zapatero: “Jo sóc el PSC”

Al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no li treuen el son les amenaces del PSC sobre un canvi de relacions amb els socialistes espanyols en cas que no s’arribi a un acord de finançament abans del 31 de desembre. “Jo sóc el PSC”, ha ironitzat avui Zapatero en una conversa amb periodistes durant la tradicional copa de Nadal. A tall d’exemple, ha recordat que el portaveu del PSC, Miquel Iceta, és membre de l’executiva del PSOE. Pel president espanyol, els socialistes catalans escenifiquen tensions pel sol fet que comparteixen govern amb ICV i ERC.

Zapatero ha assegurat que no hi ha mala maror pel compliment dels terminis, perquè arribi o no l’acord sobre finançament abans de l’1 de gener tindrà vigència des d’aquesta data. També ha restat importància a la repercussió de les negociacions sobre la ciutadania: pel president espanyol, és un debat més polític i periodístic que ciutadà, fins i tot a Catalunya. Sobre les acusacions del portaveu d’ERC, Joan Ridao, de no respectar l’Estatut –formulades aquest dimecres durant la sessió de control al Congrés– Zapatero tampoc li ha donat importància. Fa set mesos, ha recordat el socialista, ERC va baixar a les eleccions generals i el PSOE va pujar: d'aquí es dedueix que la població no comparteix les impressons de Ridao.

Montilla: “la negociació no està perduda, ni tancada ni trencada”
Entretant, el president José Montilla ha resolt com ha pogut la sessió de control al Parlament, marcada per la negociació del finançament i la decisió del PSC de donar suport als pressupostos de l'Estat per al 2009. “La negociació no està perduda, ni tancada ni trencada” ha defensat Montilla, tot i advertint el president espanyol que no té “paciència infinita” ni “tot el temps del món”. Davant les acusacions de CiU de no defensar amb prou contundència els interessos catalans, Montilla ha replicat Artur Mas que “votant el veto als pressupostos no s'aconseguiria el finançament que Catalunya no necessita”. Si fos així, ha assegurat, “segurament el resultat a la votació del Congrés seria un altre”, però no ho és. “I vostè ho sap”, ha etzibat Mas, tot i acusant CiU de mantenir “una tàctica una mica confusa" al respecte.

[eldebat.cat]

Els aparcaments "nous"

Fa dies que volia parlar dels nous aparcaments. Ja ho vam veure a bombo i platerets, fa unes setmanes, a l'Actual, 500 "noves" places d'aparcament.

L'equip de govern de Castellar (PSOE+Trànsfuga) ha eliminat els aparcaments "normals" d'alguns carrers i n'han creat uns en diagonal, per aparcar-hi has d'entrar-hi de cul. (Suposem que una recomanació més de la Diputació)

Avantatges:

1- Es redueix la velocitat, per l'estretor de la calçada, menys perill.

2- Se surt de cara, més visibilitat, menys perill també.

3- Opció barata, bàsicament pintura, ja que no hi ha diners per culpa del maleït anterior equip de govern (per fer un nou logo, quan només té dos anys de vida l'anterior, es veu que si que n'hi ha)

Fins aquí bé.

Problemes:

1- Hi ha carrers on no veig la millora per enlloc, per exemple algun tram del carrer Barcelona (avui m'he adonat que n'han eliminats uns i han tornat als anteriors, veig que va funcionar) on s'ha perdut aparcaments, ja que es podia aparcar a banda i banda. Ho he contat.

2- han fet les línies tant llargues (si hi aparca una furgoneta li segueix sobrant un metre) que hi ha calçades que són molt estretes per un camió petit, per exemple. O el mateix camió de les escombraries, passa justíssim.

3- Han eliminat la possibilitat de fer-hi un carril bici en un futur (on és el pla director de la bici??), abans hi havia bona amplada, ja que alguns com el carrer Jaume I eren artèries principals.

4- Hi ha carrers on és una cursa d'obstacles, primer la calçada és a la dreta després a l'esquerra i viceversa.

5- No es creen 500 noves places, són moltes menys, s'han de restar a les existents abans les que ha augmentat amb el nou sistema diagonal.

6- Potser fer una comissió a la Taula de Mobilitat i estudiar-ho amb calma, hauria estat bé no? Ja que ara som tan participatius...

En fi, el PSOE de Castellar que com sempre tira pel dret, aquest és el seu consens, jo proposo i tu dius si Bwana. Recordem que no tenen majoria absoluta, bé, si contem el trànsfuga, sí, la tenen tota.

El PSOE de Castellar no publica cap escrit a la Forja

Algú més se n'ha adonat?

Ja fa un temps, des de l'aparició de l'Actual (sí, aquella publicació setmanal amb una mitjana de 4 fotos del batlle Giménez), que el PSOE castellarenc no envia cap escrit a la Forja.
Resulta curiós perquè abans sempre n'enviaven un cada setmana, com la resta de formacions polítiques. Però es veu que ara ja no deu caldre. Total, ja tenen l'Actual, perquè fer servir la Forja?

Una publicació amb la història que té la Forja al darrere, que ens pot agradar més o menys, i malgrat alguns canvis fets últimament, encara té molt camp per córrer, potser no es mereix el menyspreu socialista. Perquè el que fan és menyspreu absolut. Amb l'arribada de l'Actual, els preus dels anuncis rebentant el mercat, sense un estudi previ d'un Consell de Comunicació (evidentment inexistent, malgrat els socialistes el demanessin fins a la sacietat) que determinés què necessitava Castellar, ja va ser un menyspreu molt gran per la Forja, l'Esportiu i el 7 dies.

Aquesta és la manera de fer socialista.

Debat interessant sobre el tren

Avui he assitit al debat-xerrada que ha organitzat l'Altraveu sobre el tema de l'arribada del tren. Em va fer gràcia quan vaig rebre la convocatòria perquè just havia fet l'article sobre les estacions del tren.

M'ha agradat l'acte, perquè hem sentit com va anar tot a Sabadell, gràcies a l'esforç de Sabadell Cruïlla, i la seva perseverança en què el tren arribés a Castellar. No ens imaginem com els ho hem d'agrair, segur que el seu granet de sorra ha estat importantíssim.

També ha estat bé que sentíssim l'opinió d'en Giménez, el batlle, que confirma allò que em va dir un dia dinant: ell vol l'estació a l'skatepark, amb aparcament i que la gent hi vagi amb autobús. La part bona és que s'ha quedat sol.També ha estat bé perquè la majoria d'opinions, per no dir totes, apostaven per qualsevol de les altres dues possibles estacions urbanes (Espai Tolrà i Plaça Catalunya) abans que l'esmentada pel nostre batlle. També li han dit que sigui més valent i no posi tantes limitacions al debat, com si anéssim amb por. Perquè és el que ha semblat la seva intervenció, que siguem realistes, que no demanem massa i sobretot, que limitem bé el debat, no fos cas que volguem més del que ens toca!

Jo també he intervingut i he dit el que defenso al meu article.

Crec que ha quedat clar que la majoria vol dues estacions, que no afecti gaire a la vida diària dels ciutadans (obres a la carretera B-124) i que siguem valents, aquesta oportunitat no la podem perdre.

La majoria també ha entès que l'estació urbana ha de ser per anar-hi a peu, res de cotxes i aparcaments, i que l'skatepark, dóna la sensació que és lluny i a l'extrem del poble. La Plaça Catalunya i l'espai Tolrà són més centrals.

També ha quedat clar que l'estació dels polígons és bàsica i allà si que hi ha d'haver un aparcament per a cotxes, el lloc ho permet i la comunicació és bona (carretera a prop).

Un debat molt interessant i espero que se'n facin més i que el proper cop el nostre batlle es mostri més valent i no tan encotillat.

No oblidem que la situació nostra és diferent de la que va tenir Sabadell, allà el projecte ja estava fet i es va haver de canviar amb tot dat i beneït i la paret del PSOE d'en Bustos amb majoria absoluta. Al perdre la majoria absoluta de cop es van mostrar oberts i tot va donar un tomb molt positiu.

Aquí encara no hi ha ni projecte, així que tenim més possibilitats d'incidir-hi i fer sentir la nostra veu. No podem limitar-nos a res, ja ens posaran els límits els tècnics, no patim.

Per aconseguir el que volem hem de demanar-ho tot, sense topalls.

Ens veiem a la propera xerrada.

2 estacions, sí, però on, com i per què?

Ara que ja hem parlat molt de si arribarà o no el tren a Castellar, i tot sembla indicar que sí... potser hauria de ser hora de pensar com el volem aquest tren no? Alguna cosa hi tenim a dir.

M'agradaria començar per les estacions, se n'ha parlat una mica i fins i tot un grup d'empresaris proposava eliminar l'estació del Pla de la Bruguera per evitar molèsties i avançar el procés. Personalment crec que una estació al polígon i una altra al nucli urbà és del tot imprescindible. Ni ens imaginem com en serà de profitós en un futur.

Començaré per la del nucli urbà. Aquesta estació, hauria de ser urbana com diu el nom, és a dir, a la urbs, propera als ciutadans que hi haurien d'arribar fàcilment a peu. Hi havia dues propostes i jo fins i tot en plantejo una tercera. Les dues oficials són a la Plaça de la Fàbrica Nova (Espai Tolrà) i l'altre a l'skateparck. Jo la proposo a la Plaça Catalunya. Si agafeu un mapa de Castellar, veureu que si hi ha una estació a la Plaça Catalunya amb Ronda Tolosa, és la zona més propera a tots els punts de Castellar (ja que no es planteja que la línia entri i passi per sota dels habitatges). Em van comentar que el gir que fa la ronda des de la carretera de Sabadell és molt pronunciat i això encariria molt el projecte. En tot cas, la proposta està feta. L'opció de posar l'estació a l'skateparck em sembla una barbaritat. És lluny de la majoria del poble i dóna la sensació que s'hi hagi d'anar amb cotxe. Algú em va comentar que era ideal perquè allà s'hi podia fer un aparcament per arribar-hi amb cotxes! Rebatré aquest argument quan parli de la segona estació. Crec que el que es pretén amb aquesta proposta és deixar-ho a punt per fer créixer (més!) Castellar cap a la zona del Pla de la Bruguera. L'última opció, i que llevat de la primera (que seria inviable econòmicament, segons diuen), em sembla la més encertada. Fer l'estació a la plaça de davant l'Espai Tolrà, dóna una sensació d'estació urbana (vegis Sabadell-Rambla, Sant Cugat, Provença, etc..), estació on s'hi pot arribar a peu i no està tan allunyada de la majoria de zones del poble. Per mi és la més recomanable si se n'ha de fer alguna d'aquestes dues. Si potenciem el transport públic no podem obligar al ciutadà a agafar el cotxe per anar a agafar el tren a l'estació del poble, seria incoherent.

Parlem de l'estació del Pla de la Bruguera. Seria una estació situada en un lloc centrat dels polígons, facilitant l'anada amb tren a la feina dels ciutadans de fora de Castellar, que no són pocs. Una estació també ben comunicada per la carretera de Sabadell, per això, aquí seria ideal fer-hi un aparcament disuasori. Hi ha espai i és fàcil accedir-hi amb vehicle privat. Evidentment aquest aparcament estaria pensat pels castellarencs que viuen lluny de l'estació urbana, com els de Sant Feliu i les urbanitzacions, i per la gent de Sentmenat i Sant Llorenç que volguessin agafar el tren per anar a Sabadell o Barcelona. D'aquesta manera no caldria cap mena d'aparcament a l'estació urbana.

No perdem el tren!

Oriol Papell i Torres

Regidor grup muncipal ERC-Castellar del Vallès

*Per error, a la Forja i a l'Actual es va publicar una versió incorrecte de l'article. Aquest és el bo.

Ple de novembre 2008

Bé, ahir ja vam tenir el Ple del Novembre, un Ple ràpid i distès. Suposo que per agafar forces pel proper, el de pressupostos, que prevec que acabarem, com l'any passat, a quarts de 2 de la matinada. Ahir a les 10 i pocs minuts ja érem a casa.

El primer tema era sobre el nomenament pels Consells de Cultura i Comunicació, de les 3 persones, per cadascun, de vàlua reconeguda. Esquerra hi vam votar a favor però vam expressar uns dubtes i aclariments. Les persones proposades no ens suposen cap mena de problema, però si la manera d'escollir-les. El reglament dels consells queda obert en aquest aspecte, només fa referència al nomenament, que és competència del Ple Municipal. La proposta de persones no queda concretada i des d'ERC optàvem perquè fos el mateix Ple del Consell corresponent qui debatés els criteris per escollir aquests persones de rellevància en els seus camps i proposar-les al Plenari Municipal que ja s'encarregaria de votar-les. Ja que són òrgans de participació, què millor que començar el primer Ple del Consell participant en l'elecció d'aquests 3 personatges competents en els seus camps? En tot cas, hi vam votar a favor, a veure si d'una vegada per totes es constitueixen els anhelats consells que fa més d'un any que lluitem.

Esquerra va fer una proposta per aquest ple, de creació d'un reglament per les tanques i barraques dels horts del terme municipal de Castellar. Fa massa anys que s'intenta treballar en això i amb pocs resultats. I Castellar ho necessita. Els horts són part del nostre patrimoni paisatgístic, patrimoni viu d'una part del nostre passat, de com l'home transforma el seu entorn per treure'n rendiment i sobreviure. Una manera molt més respectuosa que les actuals transformacions del paisatge en edificis i ciment. La proposta estava pensava per acabar d'una vegada per totes en les tanques sense sentit que delimiten parcel·les, les tanques fetes a base de qualsevol material com "somiers", que l'únic que fan és degradar el paisatge i l'entorn, i embrutar el valor paisatgístic de les nostres contrades. Com també ho pretenem amb les barraques, algunes directament segones residències, incomplint la llei. Volem un reglament que ho reguli, creant una comissió per debatre com han de ser les tanques i les barraques en cada zona hortícola de Castellar, comptant, evidentment, amb els mateixos hortolans, directes afectats. Va ser aprovada per unanimitat.

Proper ple: 15 de Desembre. Tema estrella: Pressupostos 2009.