Nous plafons informatius

A l'últim ple del curs polític, el del juliol passat, el grup municipal d'ERC-Castellar vam presentar una proposta de ressolució per augmentar els punts d'informació de les entitats, llocs clau perquè les entitats del poble donin a conèixer les seves activitats i puguin ser participades per un gran nombre de castellarencs i castellarenques. Vam presentar aquesta proposta arran dels problemes apareguts quan alguna entitat havia penjat cartells publicitant els seus actes i havia rebut un avís i fins i tot una sanció. Llavors vam decidir posar-hi remei i fer la proposta. La nostra idea inicial era que s'adaptessin les marquesines de la Vallesana per encabir-hi espais de publicitat no comercial, però vam rebre una forta oposició dels dos grups majoritaris a l'ajuntament. Com que sempre estem oberts a debatre i cedir si el concens al que es pugui arribar és beneficiós per Castellar, vam modificar la proposta de ressolució introdint idees dels altres grups i vam arribar a la proposta final que es va aprovar. Aquesta deia que hi hauria una reubicació dels "pirulins" ja existents i es complementaria amb nous punts informatius.
Fa uns dies voltant pel poble em vaig adonar que hi havia uns nous panells informatius (foto) distribuits per la vila i alguns "pirulins" canviats de lloc. Sembla que la proposta va servir d'alguna cosa. No sé quants de nous n'hi ha, ni tots els llocs on estan ubicats, cosa que demanarem, però així a priori, cal felicitar la rapidesa amb què s'ha fet. Quan les coses es fan bé s'han de dir, no tot sempre és negatiu i des d'Esquerra som els primers a reconèixer els encerts dels altres. Caldrà veure si els llocs escollits són els adequats i si farà falta acabar de complementar-ho als "forats negres" de punts informatius. Ara cal fer-los servir al màxim i treure'n tot el suc possible, que els castellarencs i castellarenques sàpiguen què es fa al poble i hi participin.

La Glòria del mercat

Dissabte passat vaig tenir l'encert d'anar a veure l'última obra d'en Joan Pera, "La Glòria del mercat", al teatre Condal. Amb en Joan Pera et poden passar dues coses, que t'agradi molt, com a mi, o que no el suportis. El seu humor, manera de fer i caràcter no deixen indiferent. Jo en sóc un fan. Ja vaig riure d'allò més fa cosa d'any i mig amb l'obra "Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes", una història boníssima on et fas un fart de riure en veure la de desgràcies juntes i la mala sort que pot arribar a tenir el personatge que fa en Joan Pera.

Bé, l'obra de dissabte (l'última funció va ser ahir) encarna la típica venedora de fruita de plaça. En Joan Pera, tot sol, es passa més d'hora i mitja explicant-nos tot parlant amb la resta de venedores i clientes imaginàries les peripècies que tenen els i les paradistes de mercat. Ho separa en tres èpoques (1985, 1992 i 2000) i anem veient l'evolució que té la protagonista, l'augment del cost de la vida i la transformació que pateix la societat catalana en democràcia i paral·lelament la sort que han tingut en el temps els mercats de tota la vida, competint amb els monstres dels supermercats.

Vaig sortir del teatre amb un mal de coll terrible, de tant riure. Té mèrit fer una obra tot sol, sense ningú més i montar-te els monòlegs i les representacions sense cap ajuda. I fer riure a la gent no és gens senzill. Aquest home és un crack i dels grans. Us recomanaria que l'anéssiu a veure, però ja s'ha acabat. En tot cas, us convido a anar a la propera obra d'en Joan Pera, no en sortireu decebuts.

Votar socialista té conseqüències

Hi ha notícies que quan les llegeixes t'atures un moment i dius: no pot ser. Doncs sovint sí que pot ser. Hi ha un corredor dit mediterrani, que és vital per l'economia de la zona per on passa i qualsevol amb una mica de cervell el potenciaria perquè és font de riquesa, llocs de treball i de benestar. Aquest corredor ve de Marsella, passa per Barcelona, per València i avall que fa baixada. És fàcil observar-lo de nit des de l'espai, és la zona més il·luminada d'aquesta zona europea. Actualment aquest corredor està col·lapsat. Les mercaderies actualment només poden passar-hi per la nostra estimada amiga AP-7. Hi manca una línia de tren de mercaderies d'ample europeu. Doncs bé, hi ha llestos espanyols que s'oposen a aquesta via clau, sabeu per on la volen fer passar? Per Aragó, que ja em perdonareu, a part de Saragossa no té res més potent. Perforant el Pirineu aragonès, res, molt barat, per Canfranc, aquella estació nova de trinca (la van construir i al cap de poc abandonar, immensa i completament deteriorada) i suposo que després cap a Madrid, capital mundial. Aquesta gent obvien, expressament l'eix de debò que passa per Barcelona, no fos cas que agafés pes, el que li pertoca. L'eix de Madrid hauria de ser el corredor complementari Atlàntic, que passaria pel País Basc i aniria cap a Madrid. Mireu si són hàbils, si fan aquest d'Aragó, Catalunya (i els Països Catalans) i el País Basc queden tocats de mort, ja que els corredors són vitals per la seva economia, i no ho oblidem, avui dia encara són els motors de l'estat espanyol.

A tots aquells qui van votar la candidatura del PSOE a les eleccions europees, encapçalades pel canari Juan Fernando López Aguilar, de número tres a Magdalena Álvarez (antes partía que doblá) i de número quatre a miss alegria Maria Badia.... moltíssimes gràcies, de debò, les gràcies més sinceres, treballaran fort per Catalunya, aquí en teniu els primers resultats. (és ironia)

Món i política

Estrasburg no prioritzarà el tren de la UE pel Mediterrani

Tres dels quatre eurodiputats espanyols a la comissió de Transports no volen l’eix ferroviari europeu de mercaderies per Catalunya. El Parlament Europeu deixa la decisió a les mans del govern espanyol

Albert Segura

Estrasburg

Ult. Act. 24/08/2009 00:00

El fantasma de Magdalena Álvarez encara plana sobre els trens catalans. L’exministra, antes partía que doblá, ha aconseguit colar-se finalment en la comissió de Transports del Parlament Europeu, que tant anhelava el convergent Ramon Tremosa i que impedirà que l’Eurocambra doni suport al corredor ferroviari de mercaderies mediterrani.

Álvarez i l’eurodiputada socialista aragonesa Inés Ayala, que reivindica l’eix de Saragossa i la connexió amb França pel centre dels Pirineus, faran pinça amb el popular Luis de Grandes per evitar que es demani que el tren de mercaderies que enllaça Hamburg i Algesires passi per Catalunya.

Tres dels quatre eurodiputats espanyols que tindran dret de vot en aquesta comissió no volen ni sentir a parlar de connectar els ports catalans amb els europeus, un temor a desespanyolitzar encara més l’economia catalana que comparteixen el PSOE, el PP i alts funcionaris de l’Estat.

Només el PNB
Només l’eurodiputada del PNB, Izaskun Bilbao, rebutja la travessia central dels Pirineus, el traçat més car, lent i contaminant: caldria construir més de 50 quilòmetres de túnels o fer pujar els trens de mercaderies fins a una altitud de gairebé 1.500 metres.

Això deixaria catalans i bascos fora del mapa ferroviari europeu i l’ample de via comunitari es podria retardar dècades, com ha passat amb el TGV, que uneix Madrid amb Sevilla des de l’any 1992.

Bilbao, sòcia electoral de CiU, fa campanya pel corredor atlàntic que hauria de connectar el País Basc amb Bordeus i que seria compatible amb el mediterrani. I Tremosa, el seu suplent, podrà fer soroll, però no votar. Caldrà veure quin traçat defensen els tres eurodiputats francesos que són membres de la comissió de Transports: la conservadora Christine de Veyrac és de Tolosa i podria veure amb bons ulls l’eix aragonès, reobrint Canfranc o perforant el massís del Vignemale. Dominique Vlasto, també de la UMP, és marsellesa, i l’ultradretà Bruno Gollnisch, del Front Nacional, parisenc. De Grandes és de Guadalajara, a 250 quilòmetres de Saragossa.

El poder de Maleni
A Estrasburg ja es dóna per fet que la ministra del caos de Rodalies, l’única que ha estat reprovada en trenta anys de democràcia, se sortirà amb la seva i que l’Eurocambra no aprovarà que es doni prioritat al Corredor Mediterrani.

Tot apunta, segons algunes fonts, que el Parlament Europeu es limitarà a recomanar que la xarxa ferroviària de mercaderies espanyola es connecti amb la francesa, sense especificar si es fa per Catalunya, el País Basc o Aragó. Així, la decisió es deixarà en mans del govern espanyol.

Tremosa a Economia
Magdalena Álvarez s’ha hagut d’enfrontar a la resta d’eurodiputats del PSOE per tenir una cadira a la comissió de Transports. I Tremosa n’ha quedat fora perquè Bilbao ha heretat la de Josu Ortuondo. L’eurodiputat de CiU, però, ha aconseguit ser membre de la comissió d’Economia, una de les més demandades.

Què és el corredor mediterrani?
El Corredor Mediterrani és l’anhel d’una línia d’alta velocitat sobre el patró de la romana Via Augusta, que uneixi dos grans pols econòmics com Barcelona i València però enllaçant alhora els ports de Marsella, Tarragona, Cartagena, Almeria i Algesires. La seva importància ve del col·lapse del transport de mercaderies per la AP-7. Si pel pas del Pertús hi passen cada dia més de 9.400 camions (més del 90% del trànsit de mercaderies entre les dues bandes del Pirineu oriental), el pas de mercaderies en tren no arriba al 8% del total. El corredor és una de les poques planúries que poden enllaçar una zona d’alt índex de població, activitat portuària i dinamisme industrial.

font: Avui.cat

Ivette Nadal i El petit de Cal Eril

Fa 4 mesos vaig anar a Cardedeu a una de les edicions del Tastautors que organitza la regidoria de Cultura del mateix poble al Centre Cultural. Hi vaig anar atret per la formidable i dolça Ivette Nadal, coneguda uns mesos enrere al Correllengua que organitzem a Castellar, on va fer un concert increïble. Presentant el seu disc "Guerres dolcíssimes" vaig poder gaudir de les seves cançons molt més, ara que ja me les sabia. El grup que tocava a continuació d'ella, no el coneixia de res. Es feien (i fan) dir "El petit de Cal Eril". He de reconèixer que van ser tot un descobriment, es notava que bebien d'aigües d'Antònia Font i sobretot d'en Joan Miquel Oliver. Saben jugar amb els sons i tenen unes lletres surrealistes com les dels dos grups abans esmentats. Vaig quedar meravellat, tant, que quan van acabar el concert vaig anar directe al cantant per demanar-li un telèfon. Mai se sap, per un Correllengua, perquè els porti la nostra regidoria de Cultura... tant és, però han de venir a Castellar. Precisament, fa poc han tret el primer disc "Les sargantanes al sol" i us el ben recomano, jo ja me l'he comprat. Us deixo amb una petita mostra de cada grup:

Dies de platja

S'ha de reconèixer que l'estiu és una bona època de l'any. Deixant de banda la calor, que podríem dir que és l'únic inconvenient, que per cert, enguany està essent bastant bèstia... l'estiu és una època de més tranquilitat, baixen els ritmes de tot, un comportament molt animal, la majoria d'animals quan arriba aquesta època, es mouen de bon matí o a la tarda, fugint de les hores de més calor (de 12 a 4), que coincideix amb les hores perilloses per prendre el sol, ja que aquest té molta potència i el risc de càncer de pell augmenta, tot perquè el sol està més vertical i travessa menys atmosfera per arribar a nosaltres. Aquí volia arribar, a prendre el sol, la platja.

Quan arriba el juliol i ja fa aquella caloreta, fins i tot al juny, se'm desperten les ganes d'anar a la platja, i com que l'any passat hi vaig anar ben poc, enguany calia recuperar el temps perdut. He de confessar que fa poc he "descobert" el nudisme. Sempre m'havia fet una vergonya gegant anar en boles amb tot de gent mirant... però un amic em va convèncer i ho vaig provar, a la Mar Bella de Barcelona. I tu, em va agradar, la sensació de llibertat és total i com que tothom va com tu, la vergonya desapareix a l'instant. banyar-se al mar despullat és boníssim, ara fins i tot em fa nosa el banyador! Però bé, segueixo anant a la platja tèxtil, com diu un amic meu. I he descobert més platges nudistes, més tranquiles i menys massificades que les de Barcelona.
Doncs això, que aquests dies s'han d'aprofitar per anar a la platja, sense abusar, és clar. Sóc poc de prendre el sol (els que em coneixeu ja sabeu quin color de pell tinc, amb un dia de platja n'hi ha prou per posar-me negre del tot), al cap d'uns minuts ja tinc calor i m'he de girar, però torna a passar el mateix, i m'aixeco i vaig a l'aigua. Amb les meves ulleres de natació sóc el més feliç del món, em poso a nedar, bucejar, recollir petxines, observar peixos, meduses o simplement deixar el meu cos levitar en la semingravidesa de l'aigua. I quan hi ha onades ja és la bomba, m'encanta saltar-les o deixar-me portar fent servir el meu cos de planxa de surf fins arribar a la costa, on algun banyista em mira amb els ulls oberts després de veure tot el tros que m'ha portat l'onada. Sóc com un peix, ho reconec, des dels tres anys que faig natació, l'aigua sempre ha estat un medi genial per mi, m'encanta.
En fi, sigui com sigui, aprofiteu, aneu a la platja al matí o a partir de les 4 de la vesprada, això sí, eviteu les de Barcelona, us recomano el Maresme, jo n'he trobat de molt tranquiles. I a gaudir tant a les paltges tèxtils com a les nudistes, o com diu el meu pare, a Can Pilotes.

Resultat enquesta: A les recepcions d'entitats, qui hi hauria de ser?

Reconec que ara que és agost, sembla que tot s'aturi, carrers deserts (no tant, la crisi es fa notar), calor sofocant, comerços tancats, menys activitat en tot i aixafament general per la calor, es fa difícil actualitzar el bloc, també és cert que hi ha menys notícies i menys novetats, però bé, no és excusa, s'ha d'actualitzar! Aquí teniu l'enquesta passada, que me n'havia oblidat:

Només l'alcalde i el regidor de l'àrea	6 (42%)
Tots els grups municipals	7 (50%)
Només l'alcalde amb foto a l'Actual	1 (7%)
Un representant de cada grup	0 (0%)

Aquesta enquesta la vaig fer arran d'aquest article i crec que no cal afegir-hi res més. Els resultats són clars, els 6 vots són clarament de l'equip de govern, que en comptes de reconèixer que la van cagar prefereixen dir: ja ho estudiarem. Sense comentaris. I felicitar al catxondo que ha votat allò de la foto, m'ha fet riure.

Ja podeu votar a la propera enquesta: Has anat de vacances o tens previst fer-ho?

Va de música: Wim Mertens

No us ha passat mai que cercant cançons pel youtube, allò que vas remenant les que surten pel costat dret, i trobes cançons molt bones que t'agraden enormement? A mi em va passar amb en Wim Mertens. Un dia vaig descobrir la peça "Struggle for a pleasure" i vaig quedar meravellat, tant, que vaig cercar la partitura i ja la toco una mica amb piano. No coneixia aquest autor. I resulta que el meu pare en tenia un disc sencer a casa. És l'autor de la banda sonora de "The Belly of an architect" per exemple. La manera com toca el piano en moltes de les seves cançons ho fa màgic, s'ha de reconèixer que és molt creatiu. Us deixo amb quatre cançons molt bones, pel meu gust:

Ho mantenim

Fa unes setmanes parlàvem de mà estesa d'Esquerra a l'equip de govern. I ho mantenim. Però què ens trobem? un article del PSC-PSOE d'allò més demagògic, que diu mitges veritats i que cerca fer mal. No caurem tan baix de fer el mateix. Només ens explicarem. Una setmana abans de cada Ple hi ha una comissió informativa on es debaten els punts que aniran al mateix. De vegades, però, els punts són exposats a la mateixa comissió sense que els tinguem abans prèviament (cosa de la que ja ens hem queixat), per tant, opinar i proposar coses no és tan senzill i durant la setmana van sorgint dubtes o simples evolucions de punts de vista. Per això demanem tenir la informació abans de la comissió, per anar-hi ben preparats, amb una bona opinió formada i amb possibles propostes treballades. A l'última reunió informativa se'ns va entregar una moció contra ETA feta des del carrer Nicaràgua i amb un to que recordava més al Foro de Ermua que no pas als socialistes d'Ernest Lluch, ja ens entenem. Abans de continuar, volem deixar clar que ERC rebutja frontalment qualsevol tipus de violència per imposar unes idees, la nostra única arma és la paraula. Els atemptats terroristes ens repugnen. Continuem. Després de llegir-la i valorar-la es van fer diferents propostes i es van concensuar una sèrie de canvis. Durant la setmana, tant a ERC com a l'Altraveu, després de mirar-nos-la amb deteniment, vam veure que el punt quart, que dóna un xec en blanc a les actuacions de les Forces i Cossos de Seguretat de l'estat, era inassumible per les nostres formacions. Amnistia Internacional, entre d'altres, cada any denuncia que a l'Estat Espanyol es tortura en les detencions policials. Recordeu la Llei Antiterrorista i els dies que pot estar incomunicada una persona oi? Creiem que AI no és gens sospitosa de ser Abertzale i té un cert prestigi internacional. Casos com les detencions i tortures d'independentistes catalans el 1992 (Jocs Olímpics) en són un petit exemple. Si estem en contra de la violència terrorista i la condemnem, també hem d'estar en contra de qualsevol tipus de tortura, no podem acceptar que l'Estat de Dret ho permeti, i per tant, no poder votar alegrement aquesta part de la proposta. Per això des del Grup Municipal d'ERC vam demanar que es retirés aquest punt de la moció, ja que la resta de la proposta era assumible sense problemes per la nostra formació. Vam rebre la negativa rotunda de l'alcalde Giménez i de l'equip de govern. Com una paret. Davant d'això ens vam veure obligats a abstenir-nos en la votació del punt, ja que no podíem votar-hi a favor, però tampoc en contra. Només vam ser coherents al que hem exposat. Un cop aclarit tot plegat, tornem a oferir la nostra col·laboració i diàleg per seguir treballant per fer un Castellar millor.

Oriol Papell i Torres
Regidor Grup Municipal d'ERC


* article enviat als mitjans arran de l'article i comunicat demagògics del PSC-PSOE de Castellar.

Oblit o premeditació?

Era un dilluns abans del ple de l'endemà. Sortíem amb en Jordi del nostre despatx a l'ajuntament i ens trobem, de casualitat, a fora a l'entrada tot de cares conegudes, esportistes de Castellar que han obtingut algun èxit esportiu. Ens expliquen que els hi fan una recepció, precisament per felicitar-los per aquests èxits. Nosaltres dos ni ho sabíem i els altres grups municipals tampoc. Veiem arribar l'alcalde i la regidora d'esports. Evidentment foto a l'Actual. I algun esportista es deuria preguntar on eren els altres partits, potser pensant que passàvem d'ells.

Ho denuncio al ple, explicant que una rececpció d'aquest estil no és cosa de l'equip de govern, només. Crec que hi hauríem de ser tots els grups municipals que representem la societat castellarenca. La veritat, em ve de gust felicitar-los també. L'alcalde respon que ja ho valoraran amb una mica de menyspreu. Cal valorar-ho? És evident que hi hem de ser tots. Aquestes actituts no ajuden gens a l'entesa i la concòrdia. No vaig sentir en cap moment: ens n'hem oblidat. Molt em temo que estava ben premeditat. A veure si cola i les entitats només veuen l'equip de govern que els felicita i dóna suport. A veure si hi ha sort i alguna entitat es pensa que l'absència de la resta de forces polítiques és per desídia i no per desconeixement de l'acte.

Exigim que a les properes recepcions hi siguem representats tots i no només l'alcalde i el PSC-PSOE.

Resultat enquesta: Hi hauria d'haver un espai per publicitat de les entitats i associacions a les marquesines de la Vallesana?

Un cop més el resultat de l'enquesta, feta arran de la proposta de ressolució que ERC va presentar a l'últim ple, proposant nous llocs per publicitat, davant la manca evident i les sancions a algunes entitats. Els vots a les enquestes es tornen a estabilitzar. Aquí teniu els resultats:

Sí, i tant! és el lloc idoni 9 (75%)

No, ja hi ha prou espais 1 (8%)

Sí, però en un pirulí al costat 1 (8%)

No, es antiestètic 1 (8%)

El resultat és prou evident. Finalment al ple es va aprovar de resdistribuir els pirulins ja existents i cercar nous espais.

Ja podeu votar a la propera enquesta: A les recepcions d'entitats, qui hi hauria de ser?