Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Nit de Nadal toca el Cant de la Sibil·la

Voldria recordar que avui a la nit, i des de fa segles, a tots els Països Catalans es fa aquest cant, el Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic medieval que fa poc va ser declarat patrimoni de la humanitat juntament amb els Castells. S'està recuperant a llocs on s'havia deixat de fer.

Aquí en teniu una versió, posa la pell de gallina:

El Cant de la Sibil·la

Bon Nadal!

Reflexions sobre el Penedès

Últimament estic coneixent mica en mica una regió històrica dels Països Catalans com és el Penedès, que porta un temps lluitant per esdevenir vegueria. Tenen tot el meu suport. La gent, el paisatge de les vinyes, els pobles, tot plegat, el fan una zona diferenciada del nostre país. La vegueria i el sentiment de pertinença és ampli, la majoria de municipis per no dir tots han aprovat mocions als seus plenaris a favor de la constitució de la demarcació. Vull dir que, té una gran acceptació i això li dóna més força per constituir-se en un futur, que esperem, sigui ben proper. El Penedès el formarien bàsicament 4 comarques, avui separades per les divisions espanyoles imposades de les províncies. Serien El Garraf, l'Alt Penedès i l'Anoia (les tres a la província de Barcelona) i el Baix Penedès (a la província de Tarragona). Amb quatre capitals de comarca potents: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i el Vendrell. Val a dir que no inclouríem tota la comarca de l'Anoia, la part del nord hauria de formar una futura comarca (Alta Anoia o Alt Segarra n'havia sentit dir) amb capital a Calaf i incloguent municipis del sud del Solsonès i de la Segarra si no vaig errat, potser me'n deixo algun.

Tornem al Penedès. Això de la vegueria no surt del no-res ni és una invenció, com us deia, sempre s'ha parlat del Penedès històric, ja existia considerat com a regió històrica. La generalitat va aprovar una llei de Vegueries que no inclou aquesta vegueria. I direu, per què? doncs pels diferents equilibris de la política. Hi ha un partit que s'hi oposa frontalment, el PSC-PSOE, suposo perquè veu amb por que perdre aquestes comarques de la Vegueria de Barcelona voldria dir perdre unes comarques que podria desdibuixar la seva idiosincràcia pròpia i fer-les unes comarques més dependents de la Barcelona socialista. No ho sé, només sé que s'hi oposen. També deu ser per la futura llei electoral que hauria de ser per vegueries i segurament no hi tindrien gaire pes. Sempre que s'oposen a alguna cosa cal anar en compte, algun interès hi tenen, ja els coneixem. Bé, el cas és que finalment no hi ha vegueria del Penedès, però sí l'àmbit territorial, pas previ a constituir-se en Vegueria. Això ja dependrà del proper govern i com gairebé tot apunta, serà cosa de CIU, que tant va criticar la no inclusió del Penedès. Ara els hi tocarà a ells, a veure si mouen fitxa o com molt em temo, ja no faran res del tema.
Un altre debat estès és el de quina ha de ser la capital. Reconec que fins fa poc creia fermament que havia de ser Vilafranca del Penedès, té una posició central a la regió i és la que més ha tibat del carro pel tema de la Vegueria. Tot i això els meus arguments han canviat, suposo que la influència vilanovina i geltrunenca que tinc alguna cosa hi té a veure. Vilanova i la Geltrú és, actualment, la capital de comarca de la regió amb més població. També és la que menys consciència de "Penedès" té, degut a diverses causes, i segurament una d'elles el fet que la comarca no porti Penedès per enlloc (he descobert que en el passat s'havia anomenat Marina del Pendès, interessant!), només Garraf. No sé si algú sap que al País Basc van fer quelcom semblant. La part més espanyolitzada del territori basc és Àlaba (Araba) amb capital a Vitòria-Gasteiz. Van decidir que la capital s'ubicaria a Vitòria-Gasteiz en comptes de la més lògica, Bilbao, precisament per donar-li importància "basca" a la zona més reticent. I segurament els hi ha funcionat. En tot cas, i tenint en compte que la capital de referència, per mi, hauria de ser Vilanova i la Geltrú, és evident que els serveis de "capital" haurien d'estar repartits per les altres capitals de comarca, en el que se'n diu capitalitat compartida.
Doncs això, aquestes són les meves reflexions per una zona que desconeixia bastant però que ara per ara i espero que vagi a més, m'hi he familiaritzat molt. Sóc humà i segur que he dit alguna gran bajanada, sempre m'agrada llegir crítiques constructives i amb aportacions, segur que així n'aprenc més.





* Pàgina web de la plataforma per una vegueria pròpia

Vídeo de Campanya d'ERC

Per si encara no l'heu vist, aquí teniu aquest vídeo amb un tema molt ben trobat. Vaig tenir el goig de participar en els segons que surt la Núria escalant el castell, estava fent de crossa. També surten els meus peus darrere la Núria quan es treu les ulleres i es mira amb respecte l'alçada del castell que ha d'escalar. Cada dia tinc més clar que acabaré participant d'una manera o una altra en una colla castellera, i sincerament, no ho hauria dit mai, fins el passat juliol quan em van entabanar per fer de baix en un castell. Coses que passen, fins que no ho proves...

Bé, us deixo amb el vídeo, som gent valenta, ens podem equivocar, però sempre ens arrisquem.

Anunci de Campanya d'ERC - Gent valenta (clica)

ERC-Castellar evita una pujada abusiva dels impostos

La proposta que va presentar l’equip de govern del PSC-PSOE per les ordenances fiscals de l’any 2011 contemplava una pujada abusiva dels impostos : el tipus de l’IBI passava de 0,625 a 0,64, les escombraries s’apujaven un 10% i l'IAE i la resta de taxes un 4%.

Per Esquerra aquesta pujada dels impostos en l'època de crisi econòmica que ens trobem és il·lògica i desproporcionada, i hem proposat a l’equip de govern que es mantingui el tipus de l'IBI al 0,625 i la resta d’impostos i taxes s’incrementin només un 2,4% que correspon a la pujada de l'IPC interanual de setembre de 2009 a setembre de 2010.

Això representa una disminució d’ingressos de cara al pressupost del 2011 que s’ha de veure compensada amb la corresponent disminució de despeses.

Durant els dies previs al Ple s’ha estat negociant amb l’equip de govern, que ha acabat acceptant la proposta d’Esquerra.

Finalment l’IBI queda al tipus actual del 0,625 i la resta d’impostos i taxes s’incrementen el 2,4%, quedant compensada la disminució d’ingressos amb la reducció d’algunes partides en el pressupost de despeses i en els majors ingressos provinents del tipus diferencial aplicats al 10% dels rebuts de l’IBI més elevats en els usos d’oci, esportiu, solars i oficines (0,90) i magatzem, comercial i industrial (0,95).

L’any passat Esquerra ja va fer propostes per les ordenances i pel pressupost del 2010 per tal de no carregar als castellarencs i castellarenques amb més pressió fiscal, i aquest any ho hem tornat a fer obtenint el mateix èxit que l’any passat.

Des d’Esquerra tenim com a primera prioritat treballar per Castellar i no ens movem per interessos partidistes, encara que les eleccions municipals ja siguin a tocar.

Estem immersos en una greu crisi econòmica i els ajuntaments tampoc se n'escapen. Els ingressos municipals han baixat considerablement i des d’Esquerra entenem que no es pot carregar amb més pressió fiscal als ciutadans, per això actuem des de l’oposició amb responsabilitat, fent propostes constructives i treballant per millorar la qualitat de vida dels nostres convilatans i convilatanes.

Grup municipal ERC - Castellar del Vallès

* noticia 1 i notícia 2 a l'Actual.cat

** notícia a el Punt.cat

Lipdub per la independència

No us podeu perdre aquest magnífic vídeo sobre l'independentisme. Ara que estan tan de moda els lipdub's l'independentisme no en podia quedar al marge, i així ha estat, ha fet el lipdub amb més gent que s'ha fet mai al món, rècord mundial. Els lipdub's consisteixen en fer una gravació seguida on la gent fa el que vol i intenta vocalitzar la cançó que hauria de sonar, que després en l'edició s'hi afegeix. Jo ja l'he vist vàries vegades i és que és increïble, val molt la pena. A més, com més cops el mires més detalls sense importància al principi ets capaç de copsar. A veure si sou capaços de veure la dona embestida per un bou, el gomet que entre on no li toca, i el paio de la flama a la majoria d'escenes. Voldria destacar el moment de les sardanes, mai hauria dit que una sardana es pogués ballar a ritme d'ska d'Obrint Pas, doncs sí, és possible, i queda la mar de bé! Mireu-vos-el, no té pèrdua.

Lipdub - independència - world record (official)

En positiu

Davant un parell de candidatures que podríem definir els ni-ni de la política catalana, la campanya d'esquerra és en positiu i sense complexos.

El transformador pantalla

Ja fa tres anys, estàvem fent reunió a la secció local i un dels membres, en arribar, ens va informar que havia vist una cosa impactant a la Plaça Major. Vam decidir anar-hi tots a veure-ho amb els nostres propis ulls i, efectivament, feia mal als ulls. Un transformador rectangular de grans dimensions apareixia imponent al mig de la plaça, just davant de l'antic mercat, tapant la façana del darrere de la masia històrica, la part noble, amb els seus xiprés. Després de tot l'enrenou de la plaça, l'edifici i les obres, no podíem deixar allò d'aquella manera.

Vam començar presentant al Ple del 30 d'octubre de 2007 una proposta de resolució perquè aquell transformador se soterrés, com s'havia fet en el seu moment amb els transformadors del CEC i de la Plaça de Cal Calissó. La proposta va servir per encetar un debat per saber qui n'era el responsable, amb acusacions i retrets, cosa que a nosaltres no ens interessava gens ni mica. El problema ja el teníem, per tant arribats a aquell punt el que calia era trobar solucions. Finalment la proposta es va aprovar per unanimitat i facultava l'alcalde perquè negociés amb FECSA per tal d'aconseguir que enterressin el transformador. Cal recordar com l'equip de govern aguantava el riure perquè trobaven la proposta ridícula i absurda, deurien pensar que no n'hi havia per tant perquè un transformador fos al mig de la plaça central del poble, fent propostes absurdes com que si calia el taparien amb una paret vegetal. Si que havien oblidat ràpid l'afer de l'edifici pantalla.

Dit i fet, un temps més tard, el senyor alcalde ens va informar que les negociacions havien fructificat i que el transformador aniria a dins del lateral de l'edifici pantalla. La notícia ens va alegrar, per fi desapareixeria aquella andròmina de la nostra vista. Va passar el temps i les obres van anar finalitzant i es va inaugurar el nou mercat, l'edifici pantalla que de cop passava a fer de mirador i la part vella de la plaça. Però el transformador, a dia d'avui, segueix allà palplantat, això sí, pintat de gris, suposem que per fer-lo més amable. Després de tres anys d'intents per fer desaparèixer el transformador pantalla, seguim igual, tenim una pantalla allà al mig que fa nosa i molesta.

Finalment, arran d'una pregunta al Ple, l'equip de govern ens contesta que tot està a punt però que val 170.000 euros, ja que FECSA es nega a pagar el trasllat i ho hem de pagar nosaltres, cosa que no ens havien dit quan l'empresa va confirmar que es podia fer. Si des d'un bon principi ens haguessin dit això podríem haver-nos-ho mirat d'una altra manera i potser hi hauríem trobat solucions entre tots. El que està clar és que l'hem de treure d'allà al mig i haurem de trobar el finançament necessari en un moment difícil per les arques municipals. El transformador no és part de la plaça ni ho ha de ser. No volem pantalles, oi?

Oriol Papell i Torres

Regidor ERC

* article publicat als setmanaris Forja, l'Actual, 7 dies Vallès i l'Esportiu

** notícia del diari de Sabadell (en castellà)

L'anglès és important, diuen!

He de confessar que des de ben petit la llengua anglesa no ha estat el meu fort. Suposo i dedueixo que el fet que durant l'EGB la formació en anglès que vaig rebre, la podria qualificar de pèssima, va consistir molts anys en fer un cop rere l'altre "a window, an apple, a moto, etc.." i repetir fins la sacietat el present simple, past simple i present continous, alguna cosa hi deu tenir a veure. De fet molts cops em pregunto com és possible que després de tants anys d'anglès a l'escola els alumnes no sortissin amb un nivell prou bo com per parlar-lo sense problemes. Només cal mirar el nostre entorn, el nivell d'anglès és molt baix, tot i que les noves generacions ja el parlen molt més, sobretot a Catalunya, però no gràcies a l'escola, sinó gràcies a les acadèmies d'anglès on s'apunta tot déu o les escoles oficials d'idiomes. Algú hauria de reflexions com és possible que per saber anglès el de l'escola serveixi de ben poc.
La gent aprèn anglès a les acadèmies, com deia, i als milers de sèries que molta gent (jo mateix) miren en anglès (amb subtítols, tot sigui dit, encara que els recomano en anglès). El panorama és aquest, l'anglès encara és pèssim a la nostra societat però mica en mica (molt a poc a poc) va guanyant posicions i pes. Jo l'altre dia vaig fer un examen d'anglès una mica estrany, no és el típic examen de Cambridge (First, advanced, proficiency, etc...), sinó un examen només oral (speaking) del nivell 7 Trinity College of London (diria que és d'Oxford). El vaig aprovar. És evident que calen solucions a aquest problema amb l'anglès i l'educació. De fet, una de les meves idees pel futur Estat català és que la llengua vehicular sigui el català, evidentment, la llengua nacional, però com a llengua estrangera s'aprengui l'anglès, i en tot cas una tercera llengua, per fer més cultes els nostres ciutadans, a escollir entre moltes (alemany, xinès, italià, francès, castellà, japonès, portuguès, rus...). Tant de bo sigui així.

Però la reflexió que faig no és si la nostra societat sap anglès o no, sinó com ens han fet creure que l'anglès és necessari, sense cap llei ni norma ni res semblant. El bombardeig diari que rebem és que el món es comunica en anglès, i a dia d'avui, és cert. Sempre hi ha els típics que defensen el castellà com a segona llengua mundial, però s'equivoquen, el castellà ocupa un tercer lloc, darrere l'anglès i el xinès mandarí, líder amb 900milions de parlants. La gràcia de l'anglès és que és la llengua de la primera potència mundial, EUA, i és la llengua de la ciència i la tecnologia (amb el castellà no passa), claus per ser líders de veritat, a part que l'anglès és la llengua d'alguns països i no està només circumscrit a una ària concreta, com passa a la Xina.
En tot cas, com deia, l'anglès és important a dia d'avui per comunicar-te amb el món, però també hem de vigilar que amb aquesta excusa no sigui una manera suau i mig d'amagat d'acabar arraconant les nostres llengües. Al món li feia falta una llengua universal, el pobre Zamenhoff ho va provar amb l'esparanto, però diria que no se n'ha sortit. Ell volia que la llengua fos nova i no patrimoni d'algú en concret com passa ara amb l'anglès. Volia que fos de tots. En fi, no se'n va sortir. El gegant anglès truca a la porta i sembla ser que li hem obert de bat a bat. Música, cinema, tecnologia, ciència... tot té la marca de l'anglès, i cada dia més.
L'anglès és important i que un país tingui uns alts índexs de gent que el sap parlar vol dir que aquell país serà competitiu i a l'alçada d'aquest món global, però no oblidem que aquí tenim una llengua pròpia i també cal protegir-la, però sobretot, parlar-la.

A reveure, company

A la gran majoria d'enterraments als que he anat (que han estat més aviat pocs), el sector predominant de població assistent era de mitjana edat - gran. Bàsicament, perquè qui ens havia abandonat era d'edat avançada. L'últim enterrament al que vaig assistir, la majoria érem gent jove, massa jove.

Fa uns dies, quan em van dir que en Jordi ens havia deixat, em vaig quedar glaçat, no m'ho podia creure. El coneixia de l'organització juvenil on milito. Havíem passat moltes estones junts en consells nacionals, congressos, actes diversos i sobretot, a l'Acampada Jove. Un maleït accident de trànsit ens l'havia pres, per sempre. Vaig passar un parell de dies bastant sensible amb el tema, pensar en ell em feia venir llàgrimes als ulls. No li tocava, amb només 23 anys tenia molta vida per recórrer, se'm feia dur que no veuria aquell company mai més.

A l'enterrament, com deia, hi havia una majoria aclaparadora de joves. Companys de partit, amics, companys d'estudis, familiars, amics de familiars... hi érem tots. Una cerimònia que va ser molt bonica, amb parlaments de la mare (quina dona tan valenta), dels amics, lectures de poemes i cançons que li agradaven. L'estelada cobria el fèretre, recordant que l'objectiu del meu amic era la llibertat del país. He de confessar, que l'enterrament em va ser molt útil per poder sentir-me millor. El fet de trobar-me tants amics que passaven per la mateixa situació, va ser com una mena de catarsi col·lectiva. Tots estàvem destrossats, i el fet de poder-nos abraçar sincerament i plorar a l'espatlla de l'altre ens va ajudar molt. I encara va ajudar-hi més el fet que després uns quants anéssim a xerrar una estona junts tot fent un cafè com a ell li agradava fer. Aconseguir parlar d'ell i recordar-lo amb un somriure era un objectiu que havíem d'assolir per la nostra salut emocional.

No és fàcil perdre un amic, què us he de dir. Però no em negareu que a certes edats ja no és tan dur, ja s'ha viscut una bona part de la vida i experiències vàries, i en certa manera, tots tenim interioritzat que ja toca. A un noi de 23 anys no li toca abandonar-nos, no és just. Tots els projectes que tenia amb la seva xicota, amics, feina, etc... se n'han anat en orris. Hi ha una frase que defineix molt bé la situació: cap pare o mare, hauria d'enterrar als seus fills. I així és. Jordi, no t'oblidaré mai i mentre això passi, seguiràs viu en els meus records. Tenim un cafè pendent, no ho oblidis.

Oriol Papell i Torres

* article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari cultural FORJA