6 de març, són les 3 de la tarda, sortim amb cotxe des de Terrassa, anem a Brussel·les. El viatge es fa llarg, 15 hores són moltes hores de cotxe, ens anem tornant i dormim com podem. Les autopistes franceses estan en bon estat i ens uneix una cosa amb els francesos: els peatges. Abans d'arribar a Bèlgica, parem a París. Fa goig veure la Torre Eiffel des de la Sorbona a les 6 de la matinada, és el primer cop que la veig. Fem quatre fotos amb l'estelada i continuem el camí. Condueixo jo. La son intenta guanyar-me, però resisteixo.
7 de març, 11 del matí, arribem a destinació, just comença la manifestació. Som a l'avinguda central del barri europeu, edificis moderns, gegants de vidre, ens vigilen, si parlessin explicarien que més de 10.000 catalans comencen una marxa reivindicativa i festiva pels carrers de la capital belga. Encapçala la manifestació la pancarta amb el lema: we want a catalan state (volem un estat català). Els independentistes flamencs, venecians, amazigs i d'altres nacions ens donen suport. No paro de trobar-me amics, coneguts i saludats per tot arreu, ha vingut molta gent! Entre ells xerro amb l'Oriol Junqueras. Hi ha gent de totes les edats, famílies senceres, nadons amb cotxet, gent gran fent un esforç gegantí, cares plenes d'il·lusió, és una manifestació molt transversal amb gent de tots els partits i ideologies ben diferents, però amb un objectiu clar: tots volem la independència del nostre país. La manifestació segueix el seu pas amb la mirada dels brussel·lencs, que ens pregunten qui som i què volem i amb el nostre anglès ens defensem. Em trobo gent de Castellar, quina sorpresa! Estem eufòrics, està sortint molt bé aquest acte reivindicatiu. Arribem al final del recorregut, hi ha parlaments i l'actuació del vallesà Gerard Sesé, que ens obsequia amb la cançó som 10mil, himne de la manifestació. S'acaba l'acte.
Dinem al centre de la ciutat, bars i restaurants pengen estelades a les portes, per atraure clients catalans. Ai el màrqueting! Visitem el manneke pis, me l'imaginava més gran! Comprem molta xocolata i anem a la Grand Platz, quedem meravellats. Seguim passejant, anar pel carrer i sentir català és la normalitat, crides un “visca la terra” i algú et respon segur: lliure!
Anem a buscar el cotxe, toca tornar als Països Catalans. Comencem el viatge de retorn, llarg, però estem contents, ha estat una experiència molt positiva, per poc que hagi servit, és un petit pas i segurament marcarà un abans i un després en el llarg camí a la independència. Brussel·les va ser catalana per un dia i és que Europa, sense els catalans, no és Europa. We want a catalan state!
Oriol Papell i Torres
*Article publicat al setmanari Forja, a la columna de la Res Pública
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada