Esquerra aposta per la Dació en el pagament d'hipoteques

En el darrer cicle econòmic expansiu, l’estancament dels salaris, el vertiginós augment del preu de l’habitatge, l’escàs mercat de lloguer, uns tipus d’interès a mínims històrics, una normativa molt laxa vers la responsabilitat dels bancs i caixes davant les condicions ofertades per a crèdits i hipoteques, així com una deficient supervisió per part del Banc d’Espanya, han empès desenes de milers de famílies a hipotecar-se fins a 40 anys o més, per poder fer front a la despesa mensual derivada de l’accés a l’habitatge. Tenir un sostre familiar ha suposat, en molts casos, un segrest del 50% dels ingressos familiars dedicats al seu pagament fins a la jubilació del deutor.

Però les circumstàncies existents a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els preus de l’habitatge arribaren al seu màxim. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat a Catalunya un 17,7% de població en atur i la impossibilitat de fer front a la hipoteca està sent una realitat cada cop més greu i una de les noves causes d’exclusió social.

L'impagament del crèdit hipotecari provoca la pèrdua de l’habitatge per a milers de famílies cada any. En aquest procediment l’habitatge és subhastat, i la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC) estableix que, en cas de no presentar-se postors, el creditor pot adjudicar-se l’habitatge pel 50% del valor de la nova taxació. El banc no només es queda amb l’habitatge per un preu molt menor pel qual es va signar la hipoteca, sinó que a més el deute segueix viu descomptant-li el valor del bé executat!

A diferència d’altres requisits existents a la Unió europea, a l'Estat espanyol, el préstec té caràcter personal i garantia real. En cas d’impagament, el patrimoni personal present queda embargat a través de l’habitatge, resta de béns i salari, deixant-la en un estat de vulnerabilitat, desprotecció i amb un alt risc de caure en l’exclusió social.

En bona part de les legislacions del nostre entorn com a França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons es té en compte la situació de sobreendeutament personal i deute hipotecari de les persones físiques, quan el deutor ho és per causes sobrevingudes i el bé hipotecat és l’habitatge habitual. Als països anglosaxons la dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari, és a

dir, amb el lliurament de l’habitatge, la persona pot saldar el deute amb l’entitat financera i no se li embarga cap altre patrimoni ni ingrés familiar present i futur. Amb el lliurament de les claus queda resolt el deute, a diferència del cas espanyol.

Per això des d'Esquerra proposarem al proper Ple del Febrer una modificació de la legislació vigent per introduir la dació en el pagament hipotecari com a forma de resoldre el deute hipotecari i declarar abusives les clàusules que fixen un límit a la variació a la baixa del tipus d'interès.

Oriol Papell i Torres

Grup municipal ERC

* article publicat als mitjans locals

Deixem enrere el 2010

Deixem enrere l'any 2010, l'últim any complet de legislatura. Queden menys de cinc mesos per les eleccions municipals, que se celebraran el 22 de maig proper. Els mesos que queden seguirem fent propostes, però hem volgut fer un petit resum de tot allò que ha fet el grup municipal d'Esquerra. Vam començar l'any amb una moció per eliminar el deute extern d'Haití. Sovint es diu que al Ple es presenten propostes que no depenen directament de Castellar, però en política els gestos també són importants i des dels ajuntaments cal fer força per donar embranzida als projectes de més amunt. Es va aprovar per unanimitat.

Esquerra, sempre al costat de la llengua catalana, va fer una proposta perquè tot allò que comprés l'ajuntament en termes de begudes, fos etiquetat com a mínim en català. Sembla mentida, però si totes les administracions públiques fessin aquest gest ja veuríeu com totes les marques s'espavilarien a incloure el català en l'etiquetatge, ningú voldria quedar-ne exclòs. No podem permetre que se segueixi marginant la llengua del país en una cosa tan bàsica com l'etiquetatge de productes de consum, hi tenim dret com a clients catalanoparlants. Es va aprovar per unanimitat.

En termes educatius, el Departament d'Educació volia reduir el personal educatiu amb la retallada d'oferta de Batxillerat nocturn i la supressió de les Escoles Taller, Cases d'Oficis i Tallers d'Ocupació. Per això vam presentar una moció de rebuig a aquest fet, malgrat que ERC fos en aquell moment al govern de la Generalitat, cosa que no ens va impedir alçar la veu en un tema que afectava al nostre municipi. Per davant de tot estem al servei dels castellarencs i castellarenques.

Arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya, aprovat en referèndum pels ciutadans i ciutadanes, el nostre grup va proposar declarar Castellar del Vallès moralment exclòs de la Constitució, proposta rebutjada gràcies a CIU variant el seu vot depenent de sí hi havia consens o no. En canvi van aprovar una proposta de rebuig a la sentència i reclamant l'estatut sencer, un brindis al sol.

Esquerra és a l'oposició però té una voluntat constructiva, sobretot si és per fer avançar el municipi, per això quan es van debatre les ordenances vam fer tota mena de propostes, a diferència de la resta de grups. La més destacable és la congelació de l'impost de l'IBI, en un moment de crisi econòmica no podem carregar amb increments d'impostos als ciutadans que prou feina tenen amb arribar a final de mes. Em tot cas és l'administració qui ha de reduir despeses i apostar per l'austeritat.

El mateix va passar amb els pressupostos, si fèiem propostes per no augmentar la càrrega fiscal dels ciutadans també n'havíem de fer de cara a reduir despeses i augmentar ingressos. Ens hauria estat més senzill no fer cap proposta i votar directament en contra, tenint en compte que s'apropen eleccions municipals, però aquesta no és la nostra voluntat. Algunes propostes van ser admeses i en consonància amb les propostes també acceptades a les ordenances vam decidir abstenir-nos. No són els nostres pressupostos i per això no hi vam votar a favor, no els apliquem nosaltres, però tampoc hi posarem traves, Castellar no pot quedar paralitzat. Cal responsabilitat en aquests moments tan durs.

Això és un petit resum del què ha fet ERC aquest 2010 passat. Hi manquen propostes, preguntes i suggeriments que hem anat fent. Quan ets a l'oposició evidentment no governes, però això no t'impedeix de fer propostes a part del control d'allò que fa l'equip de govern. Tenim moltes propostes més que anirem fent durant el 2011, el poc que queda de legislatura. Per un Castellar millor.

Oriol Papell i Torres

Regidor grup municipal ERC

* article publicat als mitjans locals

Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Nit de Nadal toca el Cant de la Sibil·la

Voldria recordar que avui a la nit, i des de fa segles, a tots els Països Catalans es fa aquest cant, el Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic medieval que fa poc va ser declarat patrimoni de la humanitat juntament amb els Castells. S'està recuperant a llocs on s'havia deixat de fer.

Aquí en teniu una versió, posa la pell de gallina:

El Cant de la Sibil·la

Bon Nadal!

Reflexions sobre el Penedès

Últimament estic coneixent mica en mica una regió històrica dels Països Catalans com és el Penedès, que porta un temps lluitant per esdevenir vegueria. Tenen tot el meu suport. La gent, el paisatge de les vinyes, els pobles, tot plegat, el fan una zona diferenciada del nostre país. La vegueria i el sentiment de pertinença és ampli, la majoria de municipis per no dir tots han aprovat mocions als seus plenaris a favor de la constitució de la demarcació. Vull dir que, té una gran acceptació i això li dóna més força per constituir-se en un futur, que esperem, sigui ben proper. El Penedès el formarien bàsicament 4 comarques, avui separades per les divisions espanyoles imposades de les províncies. Serien El Garraf, l'Alt Penedès i l'Anoia (les tres a la província de Barcelona) i el Baix Penedès (a la província de Tarragona). Amb quatre capitals de comarca potents: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i el Vendrell. Val a dir que no inclouríem tota la comarca de l'Anoia, la part del nord hauria de formar una futura comarca (Alta Anoia o Alt Segarra n'havia sentit dir) amb capital a Calaf i incloguent municipis del sud del Solsonès i de la Segarra si no vaig errat, potser me'n deixo algun.

Tornem al Penedès. Això de la vegueria no surt del no-res ni és una invenció, com us deia, sempre s'ha parlat del Penedès històric, ja existia considerat com a regió històrica. La generalitat va aprovar una llei de Vegueries que no inclou aquesta vegueria. I direu, per què? doncs pels diferents equilibris de la política. Hi ha un partit que s'hi oposa frontalment, el PSC-PSOE, suposo perquè veu amb por que perdre aquestes comarques de la Vegueria de Barcelona voldria dir perdre unes comarques que podria desdibuixar la seva idiosincràcia pròpia i fer-les unes comarques més dependents de la Barcelona socialista. No ho sé, només sé que s'hi oposen. També deu ser per la futura llei electoral que hauria de ser per vegueries i segurament no hi tindrien gaire pes. Sempre que s'oposen a alguna cosa cal anar en compte, algun interès hi tenen, ja els coneixem. Bé, el cas és que finalment no hi ha vegueria del Penedès, però sí l'àmbit territorial, pas previ a constituir-se en Vegueria. Això ja dependrà del proper govern i com gairebé tot apunta, serà cosa de CIU, que tant va criticar la no inclusió del Penedès. Ara els hi tocarà a ells, a veure si mouen fitxa o com molt em temo, ja no faran res del tema.
Un altre debat estès és el de quina ha de ser la capital. Reconec que fins fa poc creia fermament que havia de ser Vilafranca del Penedès, té una posició central a la regió i és la que més ha tibat del carro pel tema de la Vegueria. Tot i això els meus arguments han canviat, suposo que la influència vilanovina i geltrunenca que tinc alguna cosa hi té a veure. Vilanova i la Geltrú és, actualment, la capital de comarca de la regió amb més població. També és la que menys consciència de "Penedès" té, degut a diverses causes, i segurament una d'elles el fet que la comarca no porti Penedès per enlloc (he descobert que en el passat s'havia anomenat Marina del Pendès, interessant!), només Garraf. No sé si algú sap que al País Basc van fer quelcom semblant. La part més espanyolitzada del territori basc és Àlaba (Araba) amb capital a Vitòria-Gasteiz. Van decidir que la capital s'ubicaria a Vitòria-Gasteiz en comptes de la més lògica, Bilbao, precisament per donar-li importància "basca" a la zona més reticent. I segurament els hi ha funcionat. En tot cas, i tenint en compte que la capital de referència, per mi, hauria de ser Vilanova i la Geltrú, és evident que els serveis de "capital" haurien d'estar repartits per les altres capitals de comarca, en el que se'n diu capitalitat compartida.
Doncs això, aquestes són les meves reflexions per una zona que desconeixia bastant però que ara per ara i espero que vagi a més, m'hi he familiaritzat molt. Sóc humà i segur que he dit alguna gran bajanada, sempre m'agrada llegir crítiques constructives i amb aportacions, segur que així n'aprenc més.





* Pàgina web de la plataforma per una vegueria pròpia

Vídeo de Campanya d'ERC

Per si encara no l'heu vist, aquí teniu aquest vídeo amb un tema molt ben trobat. Vaig tenir el goig de participar en els segons que surt la Núria escalant el castell, estava fent de crossa. També surten els meus peus darrere la Núria quan es treu les ulleres i es mira amb respecte l'alçada del castell que ha d'escalar. Cada dia tinc més clar que acabaré participant d'una manera o una altra en una colla castellera, i sincerament, no ho hauria dit mai, fins el passat juliol quan em van entabanar per fer de baix en un castell. Coses que passen, fins que no ho proves...

Bé, us deixo amb el vídeo, som gent valenta, ens podem equivocar, però sempre ens arrisquem.

Anunci de Campanya d'ERC - Gent valenta (clica)

ERC-Castellar evita una pujada abusiva dels impostos

La proposta que va presentar l’equip de govern del PSC-PSOE per les ordenances fiscals de l’any 2011 contemplava una pujada abusiva dels impostos : el tipus de l’IBI passava de 0,625 a 0,64, les escombraries s’apujaven un 10% i l'IAE i la resta de taxes un 4%.

Per Esquerra aquesta pujada dels impostos en l'època de crisi econòmica que ens trobem és il·lògica i desproporcionada, i hem proposat a l’equip de govern que es mantingui el tipus de l'IBI al 0,625 i la resta d’impostos i taxes s’incrementin només un 2,4% que correspon a la pujada de l'IPC interanual de setembre de 2009 a setembre de 2010.

Això representa una disminució d’ingressos de cara al pressupost del 2011 que s’ha de veure compensada amb la corresponent disminució de despeses.

Durant els dies previs al Ple s’ha estat negociant amb l’equip de govern, que ha acabat acceptant la proposta d’Esquerra.

Finalment l’IBI queda al tipus actual del 0,625 i la resta d’impostos i taxes s’incrementen el 2,4%, quedant compensada la disminució d’ingressos amb la reducció d’algunes partides en el pressupost de despeses i en els majors ingressos provinents del tipus diferencial aplicats al 10% dels rebuts de l’IBI més elevats en els usos d’oci, esportiu, solars i oficines (0,90) i magatzem, comercial i industrial (0,95).

L’any passat Esquerra ja va fer propostes per les ordenances i pel pressupost del 2010 per tal de no carregar als castellarencs i castellarenques amb més pressió fiscal, i aquest any ho hem tornat a fer obtenint el mateix èxit que l’any passat.

Des d’Esquerra tenim com a primera prioritat treballar per Castellar i no ens movem per interessos partidistes, encara que les eleccions municipals ja siguin a tocar.

Estem immersos en una greu crisi econòmica i els ajuntaments tampoc se n'escapen. Els ingressos municipals han baixat considerablement i des d’Esquerra entenem que no es pot carregar amb més pressió fiscal als ciutadans, per això actuem des de l’oposició amb responsabilitat, fent propostes constructives i treballant per millorar la qualitat de vida dels nostres convilatans i convilatanes.

Grup municipal ERC - Castellar del Vallès

* noticia 1 i notícia 2 a l'Actual.cat

** notícia a el Punt.cat

Lipdub per la independència

No us podeu perdre aquest magnífic vídeo sobre l'independentisme. Ara que estan tan de moda els lipdub's l'independentisme no en podia quedar al marge, i així ha estat, ha fet el lipdub amb més gent que s'ha fet mai al món, rècord mundial. Els lipdub's consisteixen en fer una gravació seguida on la gent fa el que vol i intenta vocalitzar la cançó que hauria de sonar, que després en l'edició s'hi afegeix. Jo ja l'he vist vàries vegades i és que és increïble, val molt la pena. A més, com més cops el mires més detalls sense importància al principi ets capaç de copsar. A veure si sou capaços de veure la dona embestida per un bou, el gomet que entre on no li toca, i el paio de la flama a la majoria d'escenes. Voldria destacar el moment de les sardanes, mai hauria dit que una sardana es pogués ballar a ritme d'ska d'Obrint Pas, doncs sí, és possible, i queda la mar de bé! Mireu-vos-el, no té pèrdua.

Lipdub - independència - world record (official)

En positiu

Davant un parell de candidatures que podríem definir els ni-ni de la política catalana, la campanya d'esquerra és en positiu i sense complexos.

El transformador pantalla

Ja fa tres anys, estàvem fent reunió a la secció local i un dels membres, en arribar, ens va informar que havia vist una cosa impactant a la Plaça Major. Vam decidir anar-hi tots a veure-ho amb els nostres propis ulls i, efectivament, feia mal als ulls. Un transformador rectangular de grans dimensions apareixia imponent al mig de la plaça, just davant de l'antic mercat, tapant la façana del darrere de la masia històrica, la part noble, amb els seus xiprés. Després de tot l'enrenou de la plaça, l'edifici i les obres, no podíem deixar allò d'aquella manera.

Vam començar presentant al Ple del 30 d'octubre de 2007 una proposta de resolució perquè aquell transformador se soterrés, com s'havia fet en el seu moment amb els transformadors del CEC i de la Plaça de Cal Calissó. La proposta va servir per encetar un debat per saber qui n'era el responsable, amb acusacions i retrets, cosa que a nosaltres no ens interessava gens ni mica. El problema ja el teníem, per tant arribats a aquell punt el que calia era trobar solucions. Finalment la proposta es va aprovar per unanimitat i facultava l'alcalde perquè negociés amb FECSA per tal d'aconseguir que enterressin el transformador. Cal recordar com l'equip de govern aguantava el riure perquè trobaven la proposta ridícula i absurda, deurien pensar que no n'hi havia per tant perquè un transformador fos al mig de la plaça central del poble, fent propostes absurdes com que si calia el taparien amb una paret vegetal. Si que havien oblidat ràpid l'afer de l'edifici pantalla.

Dit i fet, un temps més tard, el senyor alcalde ens va informar que les negociacions havien fructificat i que el transformador aniria a dins del lateral de l'edifici pantalla. La notícia ens va alegrar, per fi desapareixeria aquella andròmina de la nostra vista. Va passar el temps i les obres van anar finalitzant i es va inaugurar el nou mercat, l'edifici pantalla que de cop passava a fer de mirador i la part vella de la plaça. Però el transformador, a dia d'avui, segueix allà palplantat, això sí, pintat de gris, suposem que per fer-lo més amable. Després de tres anys d'intents per fer desaparèixer el transformador pantalla, seguim igual, tenim una pantalla allà al mig que fa nosa i molesta.

Finalment, arran d'una pregunta al Ple, l'equip de govern ens contesta que tot està a punt però que val 170.000 euros, ja que FECSA es nega a pagar el trasllat i ho hem de pagar nosaltres, cosa que no ens havien dit quan l'empresa va confirmar que es podia fer. Si des d'un bon principi ens haguessin dit això podríem haver-nos-ho mirat d'una altra manera i potser hi hauríem trobat solucions entre tots. El que està clar és que l'hem de treure d'allà al mig i haurem de trobar el finançament necessari en un moment difícil per les arques municipals. El transformador no és part de la plaça ni ho ha de ser. No volem pantalles, oi?

Oriol Papell i Torres

Regidor ERC

* article publicat als setmanaris Forja, l'Actual, 7 dies Vallès i l'Esportiu

** notícia del diari de Sabadell (en castellà)