Manifest Onze de Setembre 2008

Us penjo el manifest que vaig llegir en nom d'ERC-Castellar en l'acte de l'onze de setembre a Castellar del Vallès

Manifest Onze de Setembre 2008

Un any més, ens trobem aquí, al Carrer de les Roques, davant la casa d'estiueig del president màrtir, Lluís Companys, per commemorar i no pas celebrar, que encara som aquí. També commemorem el centenari de la senyera estelada, que presideix aquest acte, i que el govern socialista local s'ha negat a penjar a l'ajuntament com a homenatge a la lluita per les llibertats dels catalans.

Commemorem una derrota, és cert. Aquell 11 de Setembre de 1714, les tropes borbòniques entraven a sang i foc a la ciutat de Barcelona. L'heroica resistència catalana, simbolitzada en el Conseller en Cap Rafael de Casanova i el General Josep Moragues, no pogué evitar la victòria militar dels exèrcits castellà i francès, encapçalats per l'inefable Felip V, dels Borbons. Aquella derrota, ara fa 294 anys, va significar l'inici de la pèrdua de les llibertats i drets nacionals dels catalans amb l'aplicació dels decrets de Nova Planta. Avui, la repressió nacional, cultural i lingüística contra els Països Catalans la segueixen exercint els estats espanyol i francès sota diferents formes però amb els mateixos objectius.

Som una colònia i som tractats com a tal. Enguany ha quedat palès, per fi, el que des d'Esquerra feia molts anys que denunciàvem i era conegut però ignorat, expressament, per molts, el dèficit fiscal, o sense eufemismes, l'espoliació dels nostres diners. Com a colònia que som, els nostres recursos són exprimits fins al màxim, per la centrífuga estatal. Curiosament els territoris amb més dèficit fiscal coincideixen amb els Països Catalans. Cap territori pot suportar aquesta pressió durant gaires anys, i això els lands alemanys ho tenen molt clar. Però això no és Alemanya i des de Madrid s'actua amb total impunitat en aquest robatori. Robatori que repercuteix directament en tots els ciutadans. Us sona que moltes escoles estiguin en barracons? Us sona que tinguem uns trens desastrosos? Us sona el col·lapse hospitalari? I podria continuar amb una llarga llista. Tot això són conseqüències de la manca de recursos que patim, no perquè no en tinguem, sinó perquè no ens són retornats un cop han passat pel forat negre centralista de l'estat espanyol..

Qualsevol amb dos dits de front se n'adonaria que només hi ha una solució a aquest problema. La independència. I alguns diran, que amb l'estatut també. Però no, ja hem comprovat què ha passat amb tota la història de l'estatut. Per nosaltres era una estació més en el llarg recorregut de la plena sobirania. Quines millores ens ha aportat? Ja hem vist en els darrers anys els problemes energètics, de trens, aeroports que hem tingut. Realment es poden fer coses sense diners? Com farem polítiques socials que els ciutadans necessitem? Ni retallat el volen i molt menys el compleixen. Una llei orgànica i se la passen per l'arc de triomf. Ja sabeu què passa quan bascos o catalans no compleixen una llei orgànica oi? Gran justícia l'espanyola.

Sort que dia a dia això està canviant. Cada cop són més les veus que reclamen més sobirania pel nostre poble, a molta gent li ha caigut la vena dels ulls, i és que a ningú li agrada que juguin amb els seus diners i el futur dels seus fills. Cada dia són més les veus que reclamen un estat català dins el marc europeu i ens farem sentir.

Una pàtria no pot imposar-se, és la suma de la voluntat de molta gent que vol ser-ho i formar-ne part. I per això som aquí, per a recordar i reivindicar totes aquelles persones que, dia a dia, treballen i lluiten per a portar el país a les cotes més altes de justícia social i dignitat nacional. I ho fem des de la feina, des de les entitats, des de la creació cultural, del treball per avançar cap a la igualtat de drets de les persones, d'entendre el territori com un llegat que haurem de deixar en millors condicions, de la defensa de la llengua i la cultura catalanes com allò que són: un tresor preciós del patrimoni mundial. I ho continuen, ho continuem fent ara com mai: per a que la crisi econòmica que ha omplert unes poques butxaques no l'acabin pagant els de sempre. Per a recordar a qui vulgui escoltar-nos i, sobretot, a aquells que no ens escolten mai, que som catalans perquè volem ser-ho. I que n'estem orgullosos.

Un any més, tots aquí reunits, recordem els nostres avantpassats, que lluitaren pel seu futur, i no hi pot haver millor homenatge que la victòria , la independència.

De Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó

Visca Catalunya lliure!

Oriol Papell i Torres

Esquerra Republicana de Catalunya

Preguntes i suggeriments al Ple 16/9/08

Al ple d'ahir vam fer les següents preguntes i suggeriments en Jordi i jo:

- Què havia passat amb els programes de festa major, a molta gent no li havia arribat.

- Per què si la comissió de festa major proposa penjar senyeres a tots els balcons dels castellarencs i castellarenques, l'ajuntament penja unes banderoles triangulars de colors com si fos una festa d'aniversar? Només calia veure el goig que feien poblacions veïnes plenes de senyeres de festa major.

- Suggerim que s'estudiï el nou gronxador giratori, ha comportat problemes a d'altres poblacions i algun accident. D'altres poblacions l'han retirat o protegit el perímetre.

Ja tenim l'Actual

Avui ja l'hem palpat amb les mans, ja l'hem vist, ja l'hem llegit, ja ha nascut, el nou setmanari públic de Castellar del Vallès, l'Actual.

Des de l'equip de govern del PSC ens han dit i repetit que aquest nou setmanari serà plural, independent i tot un reguitzell d'adjectius per demostrar que estem davant de la publicació més democràtica del planeta. De moment, esperarem un temps per fer la valoració del que realment és. I com diem els d'Esquerra de Castellar: Excusatio non petita, acusatio manifesta.

S'ha de dir, que fa patxoca, m'ha agradat, els colors li donen molta vida, és atractiu a la vista i és llegible, hi ha de tot.

Tot i així segueixo tenint els meus dubtes i trobo que prou raonables.

Crec que algú altre s'ho deu haver plantejat, és per quina raó, aquell mític Consell Local de Comunicació que tant defensava el PSC-PSOE no s'ha creat abans. El mateix batlle Giménez m'ho ha recordat un parell de cops, ell mateix va presentar una proposta de creació, quan estava a l'oposició, que no va anar endavant. Se'ns acusa d'hipòcrites per demanar la creació ara que no governem i quan ho fèiem no. Puc acceptar les crítiques que en el seu moment no es va crear (malgrat l'intent), d'acord. Però si els que ho demanaven no ho fan, qui és l'hipòcrita? S'han convertit en allò que criticaven.

El millor de tot és que ens diuen que d'aquí poc el crearan, atenció, "per vetllar per la pluralitat en tots els aspectes, dels mitjans públics de comunicació". Està bé això, m'agrada, però... i mentrestant, qui vetlla per tot això? Silenci.

Després hi ha un altre tema, realment calen tantes pàgines d'esports quan ja existeix un setmanari dedicat als esports com és l'Esportiu? Segons en Giménez "quanta gent llegeix l'Esportiu?" Com dient, el llegeixen 4 gats. Doncs jo el veig per tot el poble, crec que té bastanta difusió.

I parlem de la Forja. D'acord, no és un setmanari "sant" de la meva devoció i mai millor dit. No és un setmanari que m'entusiasmi, però tenint com té una trajectòria de 50 anys a l'esquena, crec que es mereixia un millor tracte. Molts el veiem com el setmanari d'opinió, és on tothom envia les seves cartes per opinar de temes diversos. D'acord que la Forja no ha sabut arribar a tota la població i es manté amb els castellarencs de tota la vida. Però aquest atac directe no creiem que se'l mereixés.

Així doncs, no trobem malament l'aparició de l'Actual, però coi, l'ordre lògic era i és primer crear el CLC, que aquest estudiés les necessitats i mancances comunicatives del poble i després la creació del setmanari partint de l'estudi anterior.

PD: prometo escriure més sovint, que tenia això molt abandonat.

Reunions

Comissió d'Ordenances a les 16:30, Taula de mobilitat dimecres 16, reunió executiva del partit demà...

Dies amb dues o tres comissions, reunions i d'altres trobades!!

Sovint la gent diu que els polítics no fem res, que ens rasquem la panxa, que xuclem de la mamella...
No dubto que n'hi hagi d'aquests, però és injust posar al mateix sac a tots els polítics. Quan cau un edifici mai es criminalitza a tot el col·lectiu d'arquitectes, quan un polític roba tots els polítics roben... mai ho entendré.

Bé, no volia entrar en el fet de la pèssima consideració que tenim els polítics actualment. Volia parlar del tema de no fer res.

Precisament he començat el text posant-vos l'exemple d'un dels dies de cada dia, reunions, reunions i més reunions. És increïble, hi ha dies que et sorprens de la de reunions que tens, una rera l'altra! Sort que no fem res els polítics, arribem a fer alguna cosa...

I us parlo del meu cas, que sóc regidor a l'oposició, que sí, és molta feina, perquè a part d'aquestes reunions, he d'aprendre moltes coses que em vénen de nou, hem de fer un control polític de l'equip de govern, hem de fer d'oposició (constructiva) i això requereix unes hores, però els que estan a govern encara penquen més, i ho cobren, és clar. Però del que em queixo és que a la societat no estem prou valorats. A veure, si tenim mala imatge per alguna cosa deu ser, però tot i així ho trobo injust.

Abans de ser regidor, jo ja sabia que els polítics (càrrecs electes) fan més del que ens volem pensar, però fins que no ets a dins, no ho saps ben bé del tot. Per això recomano, que qui pugui, miri de viure l'experiència que estic vivint jo en aquests moments, seguir treballant pel poble des d'una altra front, l'institucional. Perquè, no ho oblidem, a part de la política institucional, continuo amb les meves activitats de sempre, que també em requereixen el meu temps.

Així doncs, i malgrat actualment estigui mal vist, trenco una llança a favor dels polítics, no ens poseu al mateix sac a tots, n'hi ha que hi som per ideologia, tenim unes conviccions i no pretenem enriquir-nos, no volem viure de la política, vivim per la política i per ser els altaveus dels nostres ciutadans i fer-los la vida més senzilla.

Mercès per llegir-me!

Un ple interessant

El dimarts 25 de setembre, vam cel·lebrar el primer ple després de les vacances d'estiu.

Tot semblava indicar que seria un ple bastant tranquil, però hi va haver alguna coseta que el va animar...

Va quedar en evidència que l'equip de govern (PSC-PSOE) governa en minoria i que si segueix amb aquests aires de superioritat li pot passar moltes més vegades el que li va passar en aquest ple: estar a punt de perdre una votació.
Un dels regidors, ahir a la ràdio, em retreia que estan essent molt transparents amb la gestió i que no ens amaguen res. No ho dubto. No qüestionem això, de moment, ens preguntem perquè estant en minoria no intenten cercar un major concens per aprovar les coses als plens. A les comissions informatives ens presenten què anirà al ple sense possibilitat d'introduir-hi canvis. Simplement és allò i punt.
I quan actues així t'endús ensurts com el de la cara que feia en Giménez, que va témer perdre la proposta de modificació pressupostària. Va tenir sort, però, una regidora de CIU va estar absent del ple per motius personals i hi va haver un empat. En aquests casos, i com molt bé va apuntar el secretari, es repeteix la votació i si torna a haver-hi empat el vot del batlle és de qualitat, és a dir, val doble. Per tant, pels pèls, es va aprovar. Però que serveixi de precedent per l'equip de govern, o concensuen o perdran alguna votació.
Crec que el fet que governin en minoria aporta una dosi d'emoció als plens, perquè sovint no saps si anirà endavant alguna proposta de l'equip de govern.

Un altre fet que va ser interessant en el ple és que Esquerra va presentar una moció per la creació del Consell Local de Cultura de Castellar. Tots els partits hi van votar a favor. CIU no hi va tenir res a dir, PSC-PSOE van estar-hi molt d'acord i fins i tot ens van llegir el seu programa electoral per demostrar que ells també ho defensaven. Finalment va intervenir l'Altraveu criticant que durant 8 anys que ERC havia estat al govern mai ho havíem proposat i ara que érem a l'oposició sí. Més o menys es pot acceptar la crítica, malgrat que en aquestes eleccions ho portàvem al programa electoral i simplement mirem de complir-lo.

En tot cas cal celebrar un fet tan important per la nostra Vila, per fi la cultura del nostre poble serà valorada com es mereix, i el que és més important, els ciutadans hi seran darrere.

A veure si els propers plens són iguals o més interessants que aquest!

Déu n'hi dó l'escrit d'avui eh?

Gràcies per llegir-me!

Obrint nous horitzons

Hola blogers,

Per fi tinc blog, ha costat, però finalment m'hi he decidit.

Hi ha dues coses que m'hi han fet decidir:

1- Molta gent confonia el meu fotolog (lloc on penges una foto i la comentes) amb la meva vida política, i sovint s'hi establien debats polítics que distorcionaven el sentit real del fotolog, a part que sovint, la meva vida privada amb la política es barrejaven i no m'hi sentia molt còmode, sempre he estat d'aquells a qui els repugnen les xafarderies i els rumors, cosa molt típica als pobles i per desgràcia, inevitable.

2- L'últim ple ordinari, on tenia ganes d'escriure coses comentant-lo. Vaig sortir del ple preguntant-me coses que m'emprenyaven i no tenia la manera de canalitzar-ho.

Doncs bé, ara ja tinc com expressar la meva vida política i com canalitzar aquelles coses que vols dir i no tens on fer-ho.

Així doncs, benvinguts al meu blog, espero no fer-me pesat i disculpeu els meus redactats, reconec que no sóc un às escrivint (sóc de ciències) i d'intel·lectual en tinc ben poc.

Moltes gràcies per llegir-me i vistar-me!

Oriol Papell