dissabte, 29 de novembre del 2008

2 estacions, sí, però on, com i per què?

Ara que ja hem parlat molt de si arribarà o no el tren a Castellar, i tot sembla indicar que sí... potser hauria de ser hora de pensar com el volem aquest tren no? Alguna cosa hi tenim a dir.

M'agradaria començar per les estacions, se n'ha parlat una mica i fins i tot un grup d'empresaris proposava eliminar l'estació del Pla de la Bruguera per evitar molèsties i avançar el procés. Personalment crec que una estació al polígon i una altra al nucli urbà és del tot imprescindible. Ni ens imaginem com en serà de profitós en un futur.

Començaré per la del nucli urbà. Aquesta estació, hauria de ser urbana com diu el nom, és a dir, a la urbs, propera als ciutadans que hi haurien d'arribar fàcilment a peu. Hi havia dues propostes i jo fins i tot en plantejo una tercera. Les dues oficials són a la Plaça de la Fàbrica Nova (Espai Tolrà) i l'altre a l'skateparck. Jo la proposo a la Plaça Catalunya. Si agafeu un mapa de Castellar, veureu que si hi ha una estació a la Plaça Catalunya amb Ronda Tolosa, és la zona més propera a tots els punts de Castellar (ja que no es planteja que la línia entri i passi per sota dels habitatges). Em van comentar que el gir que fa la ronda des de la carretera de Sabadell és molt pronunciat i això encariria molt el projecte. En tot cas, la proposta està feta. L'opció de posar l'estació a l'skateparck em sembla una barbaritat. És lluny de la majoria del poble i dóna la sensació que s'hi hagi d'anar amb cotxe. Algú em va comentar que era ideal perquè allà s'hi podia fer un aparcament per arribar-hi amb cotxes! Rebatré aquest argument quan parli de la segona estació. Crec que el que es pretén amb aquesta proposta és deixar-ho a punt per fer créixer (més!) Castellar cap a la zona del Pla de la Bruguera. L'última opció, i que llevat de la primera (que seria inviable econòmicament, segons diuen), em sembla la més encertada. Fer l'estació a la plaça de davant l'Espai Tolrà, dóna una sensació d'estació urbana (vegis Sabadell-Rambla, Sant Cugat, Provença, etc..), estació on s'hi pot arribar a peu i no està tan allunyada de la majoria de zones del poble. Per mi és la més recomanable si se n'ha de fer alguna d'aquestes dues. Si potenciem el transport públic no podem obligar al ciutadà a agafar el cotxe per anar a agafar el tren a l'estació del poble, seria incoherent.

Parlem de l'estació del Pla de la Bruguera. Seria una estació situada en un lloc centrat dels polígons, facilitant l'anada amb tren a la feina dels ciutadans de fora de Castellar, que no són pocs. Una estació també ben comunicada per la carretera de Sabadell, per això, aquí seria ideal fer-hi un aparcament disuasori. Hi ha espai i és fàcil accedir-hi amb vehicle privat. Evidentment aquest aparcament estaria pensat pels castellarencs que viuen lluny de l'estació urbana, com els de Sant Feliu i les urbanitzacions, i per la gent de Sentmenat i Sant Llorenç que volguessin agafar el tren per anar a Sabadell o Barcelona. D'aquesta manera no caldria cap mena d'aparcament a l'estació urbana.

No perdem el tren!


Oriol Papell i Torres

Regidor grup muncipal ERC-Castellar del Vallès


*Per error, a la Forja i a l'Actual es va publicar una versió incorrecte de l'article. Aquest és el bo.

dimecres, 26 de novembre del 2008

Ple de novembre 2008

Bé, ahir ja vam tenir el Ple del Novembre, un Ple ràpid i distès. Suposo que per agafar forces pel proper, el de pressupostos, que prevec que acabarem, com l'any passat, a quarts de 2 de la matinada. Ahir a les 10 i pocs minuts ja érem a casa.

El primer tema era sobre el nomenament pels Consells de Cultura i Comunicació, de les 3 persones, per cadascun, de vàlua reconeguda. Esquerra hi vam votar a favor però vam expressar uns dubtes i aclariments. Les persones proposades no ens suposen cap mena de problema, però si la manera d'escollir-les. El reglament dels consells queda obert en aquest aspecte, només fa referència al nomenament, que és competència del Ple Municipal. La proposta de persones no queda concretada i des d'ERC optàvem perquè fos el mateix Ple del Consell corresponent qui debatés els criteris per escollir aquests persones de rellevància en els seus camps i proposar-les al Plenari Municipal que ja s'encarregaria de votar-les. Ja que són òrgans de participació, què millor que començar el primer Ple del Consell participant en l'elecció d'aquests 3 personatges competents en els seus camps? En tot cas, hi vam votar a favor, a veure si d'una vegada per totes es constitueixen els anhelats consells que fa més d'un any que lluitem.

Esquerra va fer una proposta per aquest ple, de creació d'un reglament per les tanques i barraques dels horts del terme municipal de Castellar. Fa massa anys que s'intenta treballar en això i amb pocs resultats. I Castellar ho necessita. Els horts són part del nostre patrimoni paisatgístic, patrimoni viu d'una part del nostre passat, de com l'home transforma el seu entorn per treure'n rendiment i sobreviure. Una manera molt més respectuosa que les actuals transformacions del paisatge en edificis i ciment. La proposta estava pensava per acabar d'una vegada per totes en les tanques sense sentit que delimiten parcel·les, les tanques fetes a base de qualsevol material com "somiers", que l'únic que fan és degradar el paisatge i l'entorn, i embrutar el valor paisatgístic de les nostres contrades. Com també ho pretenem amb les barraques, algunes directament segones residències, incomplint la llei. Volem un reglament que ho reguli, creant una comissió per debatre com han de ser les tanques i les barraques en cada zona hortícola de Castellar, comptant, evidentment, amb els mateixos hortolans, directes afectats. Va ser aprovada per unanimitat.

Proper ple: 15 de Desembre. Tema estrella: Pressupostos 2009.

dijous, 20 de novembre del 2008

Finançament Local?


Els que vau anar a l'acte institucional del Carrer de les Roques el dia 11 de setembre, la diada, recordareu el discurs del nostre batlle, totalment fora de lloc. És lògic, els socialistes, mai s'han cregut l'11 de setembre. Realment saben què representa commemorar que encara existim malgrat els espanyols i francesos que ens van ocupar per la força de les armes?? És clar que no ho entenen, si ells volen l'encaix amb l'estat Espanyol! Però van a aquests actes perquè toca. I és clar, no poden fer discursos totalment en contra del que pensen Però bé, això és un altre tema, un dia en parlaré en un escrit.

Aquell discurs es va basar en reclamar un millor finançament local, sí, com ho sentiu, el discurs de la diada (acostuma a ser reivindicatiu referent a la llibertat nacional) va estar basat en reclamar un millor finançament local, que està molt bé, però aquell dia no era l'indicat. Ni el lloc ni el tema. Haurien d'haver reclamat que els recursos del finançament local fossin cedits a la generalitat (els té l'estat). Ni tampoc va mencionar el dèficit fiscal. Admetre que l'estat al que volen pertànyer ens roba, expolia i enganya, seria curiós, no?

Doncs avui llegeixo aquesta notícia. Ja veieu què vol el PSC, Espanya i més Espanya. El finançament local se'ls hi en fum, sobretot si ho mana el PSOE.


Front municipalista contra el PSC perquè ha rebutjat al Congrés les esmenes per millorar el finançament local

ERC, ICV-EUiA i CiU retreuen als 25 diputats socialistes catalans la seva "subordinació" al PSOE en un moment de crisi per als ajuntaments
Ult. Act. 20.11.2008 - 17:45 hs

CiU, ERC i ICV-EUiA han acusat avui el PSC de "subordinació" al PSOE, perquè els seus 25 diputats catalans del Congrés han rebutjat les esmenes per a la millora immediata del finançament local.

Tres alcaldes de cada formació –l'ecosocialista Lluís Tejedor (el Prat de Llobregat), el republicà Pere Prat (Manlleu) i el convergent Lluís Recoder (Sant Cugat del Vallès)– han retret al PSC el fet de no donar suport a les seves esmenes.

Els tres han assegurat que el contingut d'aquestes esmenes era el mateix que la declaració unitària que van promoure al setembre tots els partits catalans i les entitats municipalistes. En aquell text demanaven acabar amb la "insuficiència financera" que històricament afecta els ens locals, agreujada ara per la crisi.

"Si els alcaldes socialistes del PSC, o el PSC a Catalunya, no estava disposat a defensar les esmenes a Madrid, què pretenien amb la comèdia unitària? Per què ens han entretingut fent teatre?", ha lamentat l'ecosocialista Lluís Tejedor.

L'alcalde ha criticat que el PSC es presti a donar suport al PSOE i al govern espanyol, que "té fum entre les mans i res en concret". Per això, ha demanat als socialistes catalans "coherència" a Madrid respecte al que defensa a Catalunya no només aquest partit, sinó també els seus alcaldes i regidors.

En el mateix sentit s'ha pronunciat el convergent Recoder, que ha dit que "encara queden esmenes vives", de manera que PSC i PSOE són a temps de "rectificar" i aconseguir incrementar el finançament local en els comptes del 2009.

"La unitat ha durat el mateix que dura un terròs de sucre en un got d'aigua", ha dit Recoder, que ha instat alcaldes i regidors socialistes a actuar com a "grup de pressió municipalista" en el si del PSC i el PSOE.

dilluns, 17 de novembre del 2008

Ja ho vam avisar.

Ja vam avisar que l'Actual podria servir de pamflet dels socialistes.

I ho hem confirmat amb alguns títols de notícies que no responien a la realitat (Llum verda a les ARE! mentida, vam votar la suspensió de llicències dels terrenys afectats)

Però sobretot amb la foto de la setmana és on ho estem notant més.

Com que es veu que l'alcalde deu sortir poc a les notícies i a poques fotos (ironia), el fan sortir setmana rere setmana a la foto de la setmana.

Fa 4 setmanes el nostre batlle sortia a la foto anant amb bicicleta (oh, un alcalde responsable amb el medi ambient que va amb bici a tot arreu).

La setmana següent la foto era del batlle amb un dels membres de la plataforma aturem Can Bages a la paradeta de l'entitat en qüestió a la fira d'entitats. (ho veieu? Can Bages no és cap problema, no feu cas als de la plataforma, hi ha bon rotllo amb l'alcalde!)

La següent setmana vam descansar.

I aquest divendres passat, endevineu qui surt a la foto de la setmana? Premi! el nostre batlle Giménez! Aquest cop menjant xocolata a la mostra gastrònomica (quin alcalde més dolç!)

Crec que hi ha milers de fotos per mostrar cada setmana abans que alguna on hi surti l'alcalde, que ja surt bastant a la resta de notícies.

Ho veieu com calia primer un Consell Local de Comunicació per evitar aquestes coses?

L'Actual, al servei dels socialistes.

dimecres, 17 de setembre del 2008

Manifest Onze de Setembre 2008


Us penjo el manifest que vaig llegir en nom d'ERC-Castellar en l'acte de l'onze de setembre a Castellar del Vallès

Manifest Onze de Setembre 2008

Un any més, ens trobem aquí, al Carrer de les Roques, davant la casa d'estiueig del president màrtir, Lluís Companys, per commemorar i no pas celebrar, que encara som aquí. També commemorem el centenari de la senyera estelada, que presideix aquest acte, i que el govern socialista local s'ha negat a penjar a l'ajuntament com a homenatge a la lluita per les llibertats dels catalans.

Commemorem una derrota, és cert. Aquell 11 de Setembre de 1714, les tropes borbòniques entraven a sang i foc a la ciutat de Barcelona. L'heroica resistència catalana, simbolitzada en el Conseller en Cap Rafael de Casanova i el General Josep Moragues, no pogué evitar la victòria militar dels exèrcits castellà i francès, encapçalats per l'inefable Felip V, dels Borbons. Aquella derrota, ara fa 294 anys, va significar l'inici de la pèrdua de les llibertats i drets nacionals dels catalans amb l'aplicació dels decrets de Nova Planta. Avui, la repressió nacional, cultural i lingüística contra els Països Catalans la segueixen exercint els estats espanyol i francès sota diferents formes però amb els mateixos objectius.

Som una colònia i som tractats com a tal. Enguany ha quedat palès, per fi, el que des d'Esquerra feia molts anys que denunciàvem i era conegut però ignorat, expressament, per molts, el dèficit fiscal, o sense eufemismes, l'espoliació dels nostres diners. Com a colònia que som, els nostres recursos són exprimits fins al màxim, per la centrífuga estatal. Curiosament els territoris amb més dèficit fiscal coincideixen amb els Països Catalans. Cap territori pot suportar aquesta pressió durant gaires anys, i això els lands alemanys ho tenen molt clar. Però això no és Alemanya i des de Madrid s'actua amb total impunitat en aquest robatori. Robatori que repercuteix directament en tots els ciutadans. Us sona que moltes escoles estiguin en barracons? Us sona que tinguem uns trens desastrosos? Us sona el col·lapse hospitalari? I podria continuar amb una llarga llista. Tot això són conseqüències de la manca de recursos que patim, no perquè no en tinguem, sinó perquè no ens són retornats un cop han passat pel forat negre centralista de l'estat espanyol..

Qualsevol amb dos dits de front se n'adonaria que només hi ha una solució a aquest problema. La independència. I alguns diran, que amb l'estatut també. Però no, ja hem comprovat què ha passat amb tota la història de l'estatut. Per nosaltres era una estació més en el llarg recorregut de la plena sobirania. Quines millores ens ha aportat? Ja hem vist en els darrers anys els problemes energètics, de trens, aeroports que hem tingut. Realment es poden fer coses sense diners? Com farem polítiques socials que els ciutadans necessitem? Ni retallat el volen i molt menys el compleixen. Una llei orgànica i se la passen per l'arc de triomf. Ja sabeu què passa quan bascos o catalans no compleixen una llei orgànica oi? Gran justícia l'espanyola.

Sort que dia a dia això està canviant. Cada cop són més les veus que reclamen més sobirania pel nostre poble, a molta gent li ha caigut la vena dels ulls, i és que a ningú li agrada que juguin amb els seus diners i el futur dels seus fills. Cada dia són més les veus que reclamen un estat català dins el marc europeu i ens farem sentir.

Una pàtria no pot imposar-se, és la suma de la voluntat de molta gent que vol ser-ho i formar-ne part. I per això som aquí, per a recordar i reivindicar totes aquelles persones que, dia a dia, treballen i lluiten per a portar el país a les cotes més altes de justícia social i dignitat nacional. I ho fem des de la feina, des de les entitats, des de la creació cultural, del treball per avançar cap a la igualtat de drets de les persones, d'entendre el territori com un llegat que haurem de deixar en millors condicions, de la defensa de la llengua i la cultura catalanes com allò que són: un tresor preciós del patrimoni mundial. I ho continuen, ho continuem fent ara com mai: per a que la crisi econòmica que ha omplert unes poques butxaques no l'acabin pagant els de sempre. Per a recordar a qui vulgui escoltar-nos i, sobretot, a aquells que no ens escolten mai, que som catalans perquè volem ser-ho. I que n'estem orgullosos.

Un any més, tots aquí reunits, recordem els nostres avantpassats, que lluitaren pel seu futur, i no hi pot haver millor homenatge que la victòria , la independència.

De Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó

Visca Catalunya lliure!



Oriol Papell i Torres

Esquerra Republicana de Catalunya

Preguntes i suggeriments al Ple 16/9/08

Al ple d'ahir vam fer les següents preguntes i suggeriments en Jordi i jo:

- Què havia passat amb els programes de festa major, a molta gent no li havia arribat.

- Per què si la comissió de festa major proposa penjar senyeres a tots els balcons dels castellarencs i castellarenques, l'ajuntament penja unes banderoles triangulars de colors com si fos una festa d'aniversar? Només calia veure el goig que feien poblacions veïnes plenes de senyeres de festa major.

- Suggerim que s'estudiï el nou gronxador giratori, ha comportat problemes a d'altres poblacions i algun accident. D'altres poblacions l'han retirat o protegit el perímetre.

divendres, 15 de febrer del 2008

Ja tenim l'Actual

Avui ja l'hem palpat amb les mans, ja l'hem vist, ja l'hem llegit, ja ha nascut, el nou setmanari públic de Castellar del Vallès, l'Actual.

Des de l'equip de govern del PSC ens han dit i repetit que aquest nou setmanari serà plural, independent i tot un reguitzell d'adjectius per demostrar que estem davant de la publicació més democràtica del planeta. De moment, esperarem un temps per fer la valoració del que realment és. I com diem els d'Esquerra de Castellar: Excusatio non petita, acusatio manifesta.

S'ha de dir, que fa patxoca, m'ha agradat, els colors li donen molta vida, és atractiu a la vista i és llegible, hi ha de tot.

Tot i així segueixo tenint els meus dubtes i trobo que prou raonables.

Crec que algú altre s'ho deu haver plantejat, és per quina raó, aquell mític Consell Local de Comunicació que tant defensava el PSC-PSOE no s'ha creat abans. El mateix batlle Giménez m'ho ha recordat un parell de cops, ell mateix va presentar una proposta de creació, quan estava a l'oposició, que no va anar endavant. Se'ns acusa d'hipòcrites per demanar la creació ara que no governem i quan ho fèiem no. Puc acceptar les crítiques que en el seu moment no es va crear (malgrat l'intent), d'acord. Però si els que ho demanaven no ho fan, qui és l'hipòcrita? S'han convertit en allò que criticaven.

El millor de tot és que ens diuen que d'aquí poc el crearan, atenció, "per vetllar per la pluralitat en tots els aspectes, dels mitjans públics de comunicació". Està bé això, m'agrada, però... i mentrestant, qui vetlla per tot això? Silenci.

Després hi ha un altre tema, realment calen tantes pàgines d'esports quan ja existeix un setmanari dedicat als esports com és l'Esportiu? Segons en Giménez "quanta gent llegeix l'Esportiu?" Com dient, el llegeixen 4 gats. Doncs jo el veig per tot el poble, crec que té bastanta difusió.

I parlem de la Forja. D'acord, no és un setmanari "sant" de la meva devoció i mai millor dit. No és un setmanari que m'entusiasmi, però tenint com té una trajectòria de 50 anys a l'esquena, crec que es mereixia un millor tracte. Molts el veiem com el setmanari d'opinió, és on tothom envia les seves cartes per opinar de temes diversos. D'acord que la Forja no ha sabut arribar a tota la població i es manté amb els castellarencs de tota la vida. Però aquest atac directe no creiem que se'l mereixés.

Així doncs, no trobem malament l'aparició de l'Actual, però coi, l'ordre lògic era i és primer crear el CLC, que aquest estudiés les necessitats i mancances comunicatives del poble i després la creació del setmanari partint de l'estudi anterior.

PD: prometo escriure més sovint, que tenia això molt abandonat.

dimecres, 10 d’octubre del 2007

Reunions

Comissió d'Ordenances a les 16:30, Taula de mobilitat dimecres 16, reunió executiva del partit demà...

Dies amb dues o tres comissions, reunions i d'altres trobades!!

Sovint la gent diu que els polítics no fem res, que ens rasquem la panxa, que xuclem de la mamella...
No dubto que n'hi hagi d'aquests, però és injust posar al mateix sac a tots els polítics. Quan cau un edifici mai es criminalitza a tot el col·lectiu d'arquitectes, quan un polític roba tots els polítics roben... mai ho entendré.

Bé, no volia entrar en el fet de la pèssima consideració que tenim els polítics actualment. Volia parlar del tema de no fer res.

Precisament he començat el text posant-vos l'exemple d'un dels dies de cada dia, reunions, reunions i més reunions. És increïble, hi ha dies que et sorprens de la de reunions que tens, una rera l'altra! Sort que no fem res els polítics, arribem a fer alguna cosa...

I us parlo del meu cas, que sóc regidor a l'oposició, que sí, és molta feina, perquè a part d'aquestes reunions, he d'aprendre moltes coses que em vénen de nou, hem de fer un control polític de l'equip de govern, hem de fer d'oposició (constructiva) i això requereix unes hores, però els que estan a govern encara penquen més, i ho cobren, és clar. Però del que em queixo és que a la societat no estem prou valorats. A veure, si tenim mala imatge per alguna cosa deu ser, però tot i així ho trobo injust.

Abans de ser regidor, jo ja sabia que els polítics (càrrecs electes) fan més del que ens volem pensar, però fins que no ets a dins, no ho saps ben bé del tot. Per això recomano, que qui pugui, miri de viure l'experiència que estic vivint jo en aquests moments, seguir treballant pel poble des d'una altra front, l'institucional. Perquè, no ho oblidem, a part de la política institucional, continuo amb les meves activitats de sempre, que també em requereixen el meu temps.

Així doncs, i malgrat actualment estigui mal vist, trenco una llança a favor dels polítics, no ens poseu al mateix sac a tots, n'hi ha que hi som per ideologia, tenim unes conviccions i no pretenem enriquir-nos, no volem viure de la política, vivim per la política i per ser els altaveus dels nostres ciutadans i fer-los la vida més senzilla.

Mercès per llegir-me!

dijous, 4 d’octubre del 2007

Un ple interessant

El dimarts 25 de setembre, vam cel·lebrar el primer ple després de les vacances d'estiu.
Tot semblava indicar que seria un ple bastant tranquil, però hi va haver alguna coseta que el va animar...

Va quedar en evidència que l'equip de govern (PSC-PSOE) governa en minoria i que si segueix amb aquests aires de superioritat li pot passar moltes més vegades el que li va passar en aquest ple: estar a punt de perdre una votació.
Un dels regidors, ahir a la ràdio, em retreia que estan essent molt transparents amb la gestió i que no ens amaguen res. No ho dubto. No qüestionem això, de moment, ens preguntem perquè estant en minoria no intenten cercar un major concens per aprovar les coses als plens. A les comissions informatives ens presenten què anirà al ple sense possibilitat d'introduir-hi canvis. Simplement és allò i punt.
I quan actues així t'endús ensurts com el de la cara que feia en Giménez, que va témer perdre la proposta de modificació pressupostària. Va tenir sort, però, una regidora de CIU va estar absent del ple per motius personals i hi va haver un empat. En aquests casos, i com molt bé va apuntar el secretari, es repeteix la votació i si torna a haver-hi empat el vot del batlle és de qualitat, és a dir, val doble. Per tant, pels pèls, es va aprovar. Però que serveixi de precedent per l'equip de govern, o concensuen o perdran alguna votació.
Crec que el fet que governin en minoria aporta una dosi d'emoció als plens, perquè sovint no saps si anirà endavant alguna proposta de l'equip de govern.


Un altre fet que va ser interessant en el ple és que Esquerra va presentar una moció per la creació del Consell Local de Cultura de Castellar. Tots els partits hi van votar a favor. CIU no hi va tenir res a dir, PSC-PSOE van estar-hi molt d'acord i fins i tot ens van llegir el seu programa electoral per demostrar que ells també ho defensaven. Finalment va intervenir l'Altraveu criticant que durant 8 anys que ERC havia estat al govern mai ho havíem proposat i ara que érem a l'oposició sí. Més o menys es pot acceptar la crítica, malgrat que en aquestes eleccions ho portàvem al programa electoral i simplement mirem de complir-lo.

En tot cas cal celebrar un fet tan important per la nostra Vila, per fi la cultura del nostre poble serà valorada com es mereix, i el que és més important, els ciutadans hi seran darrere.

A veure si els propers plens són iguals o més interessants que aquest!


Déu n'hi dó l'escrit d'avui eh?

Gràcies per llegir-me!

dimarts, 2 d’octubre del 2007

Obrint nous horitzons

Hola blogers,

Per fi tinc blog, ha costat, però finalment m'hi he decidit.

Hi ha dues coses que m'hi han fet decidir:

1- Molta gent confonia el meu fotolog (lloc on penges una foto i la comentes) amb la meva vida política, i sovint s'hi establien debats polítics que distorcionaven el sentit real del fotolog, a part que sovint, la meva vida privada amb la política es barrejaven i no m'hi sentia molt còmode, sempre he estat d'aquells a qui els repugnen les xafarderies i els rumors, cosa molt típica als pobles i per desgràcia, inevitable.

2- L'últim ple ordinari, on tenia ganes d'escriure coses comentant-lo. Vaig sortir del ple preguntant-me coses que m'emprenyaven i no tenia la manera de canalitzar-ho.

Doncs bé, ara ja tinc com expressar la meva vida política i com canalitzar aquelles coses que vols dir i no tens on fer-ho.

Així doncs, benvinguts al meu blog, espero no fer-me pesat i disculpeu els meus redactats, reconec que no sóc un às escrivint (sóc de ciències) i d'intel·lectual en tinc ben poc.

Moltes gràcies per llegir-me i vistar-me!

Oriol Papell