Va de Teatre: Garrick

Dijous passat, i fruit d'un regal, vaig poder anar al Teatre Poliorama, a la Rambla dels Estudis de Barcelona, a veure l'última obra del Tricicle, Garrick. Una obra en homenatge al comediant anglès David Garrick, del segle XVII, al qual els metges enviàvem els seus pacients més deprimits perquè recuperessin les ganes de viure. Amb el tricile passa una cosa semblant que amb en Joan Pera, o t'agrada molt o no el suportes. El Tricicle, a més, té una virtut: el fet de no ser parlat, el fa exportable a tot el món sense gaires canvis, i és la clau de l'èxit que ha tingut aquesta companyia catalana arreu del món, a part de l'èxit evident que ha tingut a Catalunya.
L'obra la veritat és que aconsegueix el seu objectiu, fer-te riure fins que et faci mal la mandíbula. Sempre se les empesquen per fer unes grans escenes on hi pot passar de tot, però la clau és que tot el que hi passa fa riure. Encara recordo la típica persona que riu a la mínima i amb una rialla d'allò més sonora. La tenia darrere aquest cop i no va parar ni deu segons de riure en la més d'hora mitja que dura tot plegat. Aquesta sí que viurà anys, segur.
I per acabar-ho de rematar, com que el 30 de novembre el Tricicle fa 30 anys que actua, ens van regalar una estoneta amb els esquetxos més rellevants de la seva història, una altra bona estona vaja. Els nens petits, l'avió, terrífic, nas de pallassó... genial! Us recomano que hi aneu, val molt la pena.