dimecres, 23 de març del 2011

El millor candidat, el millor equip, el millor projecte

Des dels 19 anys que milito a les JERC, i perquè el meu despertar polític va ser tardà, sinó hi hauria estat des dels 14 mateix. Han estat molts anys on he fet molta feina, he donat el millor de mi mateix pel país i he intentat millorar el futur dels joves. Recordo perfectament aquell dia que un jove Dani Mallèn, amb moto, va arribar a Castellar i ens va reunir a uns quants que havíem fet el mateix, demanar informació per Internet sobre les JERC. No en tenia ni idea de qui eren, només coneixia ERC per la tele i per la manifestació de l'11 de setembre d'aquell mateix 2001. Aviat em va tocar ser portaveu de les JERC Castellar i fins avui ho he estat. També he tingut càrrecs a l'executiva comarcal i ara sóc secretari de política municipal de les JERC Vallès (la regional que agrupa els dos Vallesos). Tot militant de les JERC té clar que als 28 anys la cosa s'acaba. I efectivament, enguany ja en tinc 28, i al proper congrés regional, deixaré de ser secretari i per tant la meva militància a les JERC s'acabarà.

D'aquí uns dies, però, hi ha un altre congrés. El Congrés Nacional de les JERC. Fa uns mesos, l'actual direcció, ens va comunicar que ho volien deixar i per tant, s'avançava el congrés. Era una manera de renovar cares i enfortir el projecte, després d'aquest cicle no gaire favorable a l'independentisme institucional. No es tractarà d'un congrés fàcil, com no són fàcils les respostes a problemes complexos. Però enmig de la dificultat, sempre sobresurten aquells qui fan un pas endavant i donen la cara per a que la lluita pugui continuar.

Des de la meva regional, en Carles Caballero, portaveu regional del Vallès, és una d'aquestes persones. Havent treballat incansablement per assolir una posició de consens al si de les JERC que malauradament no ha estat possible, en Carles va decidir fa ja cosa d'un mes fer un pas endavant i presentar la seva candidatura a Portaveu Nacional de les JERC, rodejat d'un equip de gent jove, amb idees fresques i amb una única ambició: la d'impulsar el canvi que les JERC necessiten per sortir de la situació d'impàs que compartim amb Esquerra des del 28N i, de fet, des de molt abans.

Conec de fa molts anys en Carles i és d'aquells que han pencat des del primer dia a l'organització, feina de formigueta. Mai no ha buscat el profit personal, sinó el millor per l'organització allà on ha tingut l'oportunitat de servir-la. Durant els anys en que les divisions internes han impactat sobre les JERC, durant els anys en que alguns s'han dedicat a dividir el món entre bons (els seus) i dolents (els que no eren dels seus), en Carles ha sabut mantenir la seva regional unida, de manera que les successives escissions que han viscut les JERC i Esquerra (primer Reagrupament, després Solidaritat) ni s'han notat per aquestes contrades. Un model d'èxit que es basa en una cosa tan senzilla com el respecte a qui discrepa i el treball en equip. Ell i el seu equip ho descriuen prou bé: democràcia, descentralització i debat.

Donaré suport en Carles perquè el conec i sé que s'enfortirà el caràcter independentista, republicà i d'esquerres de les JERC. Perquè ara més que mai el que ens cal és debat intern i acció externa: recuperar el carrer i el poder per les bases. Serà el meu últim congrés nacional i segurament m'hagués agradat que moltes coses s'haguessin fet de manera diferent; estic segur que a en Carles també. Només espero que guanyin ell i el seu equip; llavors sabré que em jubilo deixant enrere una organització que seguirà unida perquè tindrà un portaveu i un equip que sabran treballar amb tothom, i no només amb els que els hagin votat.