Jovent: reptes de futur

Esquerra segueix amb taules rodones temàtiques. Ara és el torn de la joventut. Amb aquesta xerrada ERC va intentar demostrar que les polítiques de joventut no són només oci i lleure, són molt més que això, totes les àrees d'un ajuntament n'han de formar part, perquè als joves els hi afecta el mateix que als adults. Que hi ha iniciatives molt interessants per apropar els joves a la política i que els joves volen formar part d'aquesta societat i implicar-s'hi al màxim.

Va començar les intervencions el ponent Albert Gaspà, primer alcalde jove de Sant Andreu de Llevaneres, una experiència local per apropar els joves a la política. Els joves se senten exclosos de la política i la millor manera de fer-los partícips d'aquesta és que hi participin de manera real, que prenguin decisions, perquè els hi afecta tot. El projecte consistia en fer una eleccions i tot el que se'n deriva on només hi participessin els joves. És a dir, creació de partits, campanya electoral i eleccions. I no només això, constituir un ple de regidors i finalment prendre decisions reals pel municipi, acompanyant cada regidor adult del govern i vivint el dia a dia. L'experiència va ser un èxit ja que els joves s'hi van sentir implicats i van conèixer en viu com funciona la política local d'un ajuntament.
Després va ser el torn del ponent Eugeni Villalbí, exSecretari General de Joventut de la Generalitat, que ens va explicar la complexitat de les polítiques de joventut que van més enllà de l'oci i el lleure i la feinada necessària que suposa implicar a tots els actors en aplicar-les. La regidoria de joventut, en el cas municipal, no ha de fer sola les polítiques de joventut, en tot cas ha de ser l'interlocutora i la via de donar veu a les demandes dels joves, però sobretot ha de convèncer i implicar a la resta de regidories per fer polítiques de joventut, perquè als joves tenen els mateixos problemes i els afecta el mateix que la resta de la societat. Ens va fer un petit resum de la feina feta des de la secretaria a nivell de Catalunya i les particularitats de cada part del territori. La clau és que els joves tinguin les eines per poder participar i la possibilitat de prendre decisions. Formació, treball i habitatge han de ser els eixos a seguir.
Finalment, el ponent Carlos Murcia, estudiant, treballador i voluntari, ens va demostrar amb pèls i senyals que els joves no són ni passotes ni ganduls, ben al contrari. El Carlos no és una excepció, hi ha molts joves com ell a la nostra societat, però és més fàcil ressaltar els joves que donen problemes i estigmatitzar-los. Com deia, va ajudar una mica a treure l'etiqueta tan lamentable sobre els joves ni-ni, que un cop més intenta criminalitzar als joves.
Tenim joves que malgrat el poc temps que tenen lliure, prefereixen dedicar-lo al voluntariat i a posar el seu gra de sorra per fer una societat millor. Per què no mirem de destacar aquests joves i fer que la resta els tinguin com a exemple? Fem que el repte de futur d'implicar el jovent a la nostra societat sigui una oportunitat. Tenim els joves compromesos i tenim la capacitat de donar-los eines i posar-hi facilitats. A què esperem?

Oriol Papell i Torres
Regidor ERC

* article publicat als mitjans locals