Manifest Onze de setembre 2009

Bon dia a tothom, benvinguts un cop més, a la commemoració de l'onze de setembre. Seguint la tradició, ens trobem al Carrer de les Roques, un lloc simbòlic escollit fa anys, ja que aquesta era la casa d'estiueig del president màrtir, Lluís Companys. Som aquí per commemorar un fet cabdal del nostre passat i celebrar que malgrat tot el que ens ha succeït al llarg de la història, massa sovint en contra nostra, seguim aquí, els catalans encara existim.

Commemorem una derrota. Per què? Sempre va bé fer una mica de memòria i recordar què va passar. La matinada de l'onze de Setembre de 1714, les tropes borbòniques entraven a sang i foc a la ciutat de Barcelona, exhausta, derrotada . L'heroica resistència catalana, simbolitzada en el Conseller en Cap Rafael de Casanova i el General Josep Moragues, no pogué evitar la victòria militar dels exèrcits castellà i francès, encapçalats per l'inefable Felip V, dels Borbons. Aquella derrota, ara fa 295 anys, 7 anys després de la caiguda del Regne de València, va marcar un canvi en el decurs de la història, l'inici de la pèrdua de les llibertats i drets nacionals dels catalans fins al dia d'avui. Actualment, la repressió nacional, cultural i lingüística contra els Països Catalans la segueixen exercint els estats espanyol i francès sota diferents formes però amb els mateixos objectius.

Enguany, fins fa quatre dies, només parlàvem de la sentència sobre l'estatut que aviat farà pública el Tribunal Constitucional Espanyol. Se n'han dit moltes coses i no diré res de nou. Només recordar que cap tribunal pot tombar allò que ha decidit el poble de forma lliure en referèndum, cap ni un. La voluntat democràtica del poble català, i això és molt greu, està sotmesa a un tribunal polític. Els independentistes no creiem en estatuts, els veiem només com una estació intermitja cap a l'estació final, la independència, però malgrat això, respectem les decisions democràtiques de la majoria, i aquesta va donar suport, en referèndum, a l'estatut retallat pel Congrés de Diputats Espanyol. Per tant, si en toquen una sola coma, no podem restar quiets i haurem d'actuar.

De cop, però, una petita consulta en un poble del Maresme ha activat totes les alarmes de l'estat. Sí, parlo d'Arenys de Munt. Tot d'entitats arenyenques han programat pel dia 13 de setembre una consulta popular per preguntar als arenyencs si estan d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea. Aquesta simple pregunta ha provocat les reaccions més irades dels sectors espanyolistes des de la Falange, passant per Ciudadanos, l'advocacia de l'estat i fins arribar a la vicepresidenta del govern espanyol , que no ho oblidem és del PSOE com els que governen Castellar. Aquest histerisme que ha demostrat l'Estat Espanyol només tindrà una traducció: L'efecte serà multiplicador. Ben aviat veurem com tot de pobles i ciutats de Catalunya comencen a fer consultes del mateix estil, i Castellar no n'hauria de ser l'excepció. Normalitzar l'exercici del dret de decidir és més democràcia. Això no tindrà aturador! Per tant, Ja n'hi ha prou. Ens cal unitat d’acció, com han estat capaços de fer a Arenys; capaços de no tirar-se pel cap les estratègies, les tàctiques, els jocs a què juga cadascú si l’objectiu és el mateix. Perquè hem de ser capaços de fer confluir camins, estratègies per al país en els esforços que compartim els que estem en el joc polític, siguem partits o moviments socials.

Una pàtria no pot imposar-se, és la suma de la voluntat de molta gent que vol ser-ho i formar-ne part. I per això som aquí, per a recordar i reivindicar totes aquelles persones que, dia a dia, treballen i lluiten per a portar el país a les cotes més altes de justícia social i dignitat nacional. I ho fem des de la feina, des de les entitats, des de la creació cultural, del treball per avançar cap a la igualtat de drets de les persones, d'entendre el territori com un llegat que haurem de deixar en millors condicions, de la defensa de la llengua i la cultura catalanes com allò que són: un tresor preciós del patrimoni mundial. I ho continuen, ho continuem fent ara com mai: perquè la crisi econòmica que ha omplert unes poques butxaques no l'acabin pagant els de sempre. Per a recordar a qui vulgui escoltar-nos i, sobretot, a aquells que no ens escolten mai, que som catalans perquè volem ser-ho. I que n'estem orgullosos.

Un any més, ens trobem tots aquí reunits, per recordar els nostres avantpassats, que lluitaren pel seu futur, i aquest futur som nosaltres, que lluitem per aconseguir la llibertat anhelada pel nostre poble.

De Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó

Visca Catalunya lliure!

* Lectura del manifest en nom d'ERC-Castellar per la diada de l'onze de setembre

Maleïts mosquits

Notes una coïssor al bessó de la cama dreta. T'ho grates. Torna a picar-te. Tornes a gratar-te. Ara és l'altra cama, t'ho grates. Ara el braç dret... i així cada dia. Porteu juliol i agost repetint aquesta operació? Benvinguts al Club de Damnificats per les Picades de Mosquit. Cada any alguna picada de mosquit m'emporto, però molt poques si ho comparo amb les d'enguany, que està essent terrible. Hi ha dies que les meves cames són un mapa, n'he arribat a contar deu en una sola cama i no són precisament petites, unes ronxes inflades i vermelles assedegades de les meves ungles.

Ma mare, que és previsora de mena, quan teníem la primera picada ja instal·lava a les nostres habitacions l'aparell aquell que funciona amb pastilles blaves, la posaves abans d'anar a dormir i al matí següent la trobaves recremada. Oli en un llum, la resta de l'estiu no tenies cap més picada. Això té una explicació, aquí els mosquits sempre ens han picat de nit, mentre dormim plàcidament. Qui no ha dormit angoixat sentint el brunzit del mosquit que sabem que ens picarà? I no falla, et lleves amb la picada de regal.

I doncs, què està passant enguany? M'he trobat molta gent que està en la mateixa situació que jo, els mosquits ens estan devorant les cames i els braços, parts descobertes amb la roba d'estiu. La picor arriba a ser tan insuportable que he arribat a fer-me sang de tant gratar. Si no vaig errat, el problema que tenim es diu mosquit tigre. Aquest xuclador alat és actiu de dia, cosa que no passa amb els mosquits autòctons, que són nocturns. Per això estem rebent de valent durant el transcurs de la jornada. No sé si l'heu vist, però és una cosa petita i esquifida. Un insecte diminut que a simple vista es veu negre. Avui que n'he enxampat un mentre provava de perforar-me el braç, l'he vist d'a prop un cop ja era mort. Efectivament, era un mosquit tigre, amb les seves ratlles blanques i negres, que costen de veure si no t'hi apropes bé i tens una bona vista. Tinc entès que el mascle de les espècies de mosquit no pica, ell només s'encarrega de fecundar la femella, que farcida d'ous pica a tort i a dret per tal d'alimentar els futurs xucladors de sang.

Recordo que hi va haver alguna campanya tímida feta per l'administració per tal que no deixéssim cubells, gots i d'altres recipients amb aigua estancada a l'aire lliure, per evitar la reproducció d'aquests insectes. Salta a la vista que amb això no n'hi havia prou i em temo que el problema no s'ha abordat com tocava i la plaga de mosquit tigre no ens la treurem de sobre mai més. Confiem que amb el temps els nostres cossos s'acostumin a aquestes picades i s'hi tornin "immunes", fent-les més suportables. Us he de deixar, la picada del bessó dret em reclama.

Oriol Papell i Torres

* article publicat al setmanari Forja a la columna de La Res Pública.

Tots som Arenys de Munt

Sembla mentida el que està passant aquests dies. Si baixés un alienigena i s'instal·lés a Catalunya no entendria res. En una suposada democràcia es vol preguntar a uns ciutadans què volen ,i l'estat, en teoria democràtic, ho vol impedir. A l'alienigena, amb ulls com taronges, li hauríem d'explicar que això és l'Estat Espanyol, res a veure amb democràcies avançades com la del Regne Unit, on no tenen cap problema amb el referèndum independentista que planteja el govern escocès format pel SNP i n'Alex Salmond al capdavant. Per no parlar de la desinformació que aquí té tothom. Anem a pams, què passa a Arenys de Munt?:

Primer, es vol organitzar el dia 13 de setembre d'enguany una consulta sobre la indepèndència de Catalunya amb la següent pregunta: Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea? La consulta l'organitzen un seguit d'entitats privades del món associatiu arenyenc, entitats que volen que el poble parli i es decanti per una de les opcions, amb l'objectiu de normalitzar el dret de decidir.

Segon, el consistori només va aprovar una proposta de ressolució donant suport a la consulta , amb els vots afirmatius de CIU, ERC i ICV (El PSC-PSOE es va abstenir, evidentment), només això, ni ho organitza ni res de res. Aquests dies hem sentit barbaritats com que la consulta incompleix la llei de règims locals, que cap ajuntament pot convocar un consulta que afecti a coses exteriors al poble... Però el cas és que no ho organitza l'equip de govern, com ja he dit, per tant, cagada de pastoret de l'advocacia de l'estat, del senyor Iceta (PSC-PSOE), de la senyora Fernández de la Vega, de Ciudadanos i de tota aquesta colla d'espanyolistes.

Tercer, quin problema hi ha que es pregunti a la gent què vol? No és la cosa més democràtica que hi ha que la gent s'expressi dient què vol??? O potser el problema és el resultat? O, segurament com em temo, el problema és normalitzar que a la gent se li pregunti de tant en tant què vol? De què tenen por sinó? Per què hem de sentir la colla de bajanades que estem sentint aquests dies?

Quart, la conselleria d'Interior, dirigida pel pijoprogre d'en Joan Saura, no la podia cagar més. Us sembla normal que autoritzes una manifestació de la Falange el mateix dia de la consulta? Algú li cap al cap? El senyor Saura és un impresentable. Després de la pluja de crítiques que li ha caigut, finalment no ha permès la manifestació el mateix dia, però l'errada inicial ens indica la classe de personatge que és i que d'esquerres i catalanista, no en té res. Qui ho havia de dir, un excomunista (ara ecopijo) agafadet de la mà amb la falange!

El dia 13 de setembre serà una jornada històrica, no pel fet que un poble faci una consulta, que també, sinó perquè aquell dia s'exercirà el dret de decidir malgrat les traves que ha posat l'Estat Espanyol. Aquell dia, segurament, serà el primer d'una sèrie de canvis imparables que s'apropen.
Ja heu vist com ha reaccionat l'aparell de l'estat per una cosa insignificant, preparem-nos pel dia que la consulta es faci al poble català, la resposta serà terrible, però no ens podran aturar.

PD: Podeu votar a l'enquesta sobre el tema.

Resultat enquesta: Has anat de vacances o tens previst fer-ho?

Ja fa bastants dies vaig fer aquesta enquesta per veure si la crisi havia tingut gaire incidència a l'hora de planificar les vacances. La sensació d'inseguretat que crea aquest daltabaix econòmic mundial, alimentat per una premsa sensacionalista que de qualsevol misèria en fa notícia i si pot alarmar a la població millor, afecta molt més del que ens pensem a les nostres vides. Hi ha famílies que realment ho estan passant molt malament, però n'hi ha d'altres que de moment no han notat la crisi a les seves economies, però espantats per la premsa, han reduit la despesa en molts casos quan no els hi feia falta, i això ha comportat a la seva vegada, una baixada en el consum domèstic, que com no, ha afectat en les vendes, que també han baixat. Un peix que es menja la cua, i evidentment, uns dels factors per la recuperació econòmica és, a part de sortir de l'Estat Espanyol, la recuperació de la confiança. A veure què han respost els visitants del meu bloc:

Sí, com cada any	5 (38%)
No, no vaig de vacances	4 (30%)
Sí, però més reduides, la crisi...	4 (30%)
No, la crisi m'ho ha impedit	0 (0%)

Per les dades, sembla que hi ha un sector que ha prescindit de la crisi, perquè no el deu afectar o senzillament malgrat la crisi ha decidit fer el cor fort i fer vacances igualment, per valentia. Uns altres no han anat de vacances per altres motius. I finalment, un sector que ha anat de vacances però s'ha adaptat i les ha reduit per la crisi. Pel que sembla a ningú li ha impedit la crisi anar de vacances. Tant de bo.

Ja podeu votar a la següent enquesta:

Si fossis d'Arenys de Munt, què votaries el proper 13 de setembre a la pregunta: Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?

Nous plafons informatius

A l'últim ple del curs polític, el del juliol passat, el grup municipal d'ERC-Castellar vam presentar una proposta de ressolució per augmentar els punts d'informació de les entitats, llocs clau perquè les entitats del poble donin a conèixer les seves activitats i puguin ser participades per un gran nombre de castellarencs i castellarenques. Vam presentar aquesta proposta arran dels problemes apareguts quan alguna entitat havia penjat cartells publicitant els seus actes i havia rebut un avís i fins i tot una sanció. Llavors vam decidir posar-hi remei i fer la proposta. La nostra idea inicial era que s'adaptessin les marquesines de la Vallesana per encabir-hi espais de publicitat no comercial, però vam rebre una forta oposició dels dos grups majoritaris a l'ajuntament. Com que sempre estem oberts a debatre i cedir si el concens al que es pugui arribar és beneficiós per Castellar, vam modificar la proposta de ressolució introdint idees dels altres grups i vam arribar a la proposta final que es va aprovar. Aquesta deia que hi hauria una reubicació dels "pirulins" ja existents i es complementaria amb nous punts informatius.
Fa uns dies voltant pel poble em vaig adonar que hi havia uns nous panells informatius (foto) distribuits per la vila i alguns "pirulins" canviats de lloc. Sembla que la proposta va servir d'alguna cosa. No sé quants de nous n'hi ha, ni tots els llocs on estan ubicats, cosa que demanarem, però així a priori, cal felicitar la rapidesa amb què s'ha fet. Quan les coses es fan bé s'han de dir, no tot sempre és negatiu i des d'Esquerra som els primers a reconèixer els encerts dels altres. Caldrà veure si els llocs escollits són els adequats i si farà falta acabar de complementar-ho als "forats negres" de punts informatius. Ara cal fer-los servir al màxim i treure'n tot el suc possible, que els castellarencs i castellarenques sàpiguen què es fa al poble i hi participin.

La Glòria del mercat

Dissabte passat vaig tenir l'encert d'anar a veure l'última obra d'en Joan Pera, "La Glòria del mercat", al teatre Condal. Amb en Joan Pera et poden passar dues coses, que t'agradi molt, com a mi, o que no el suportis. El seu humor, manera de fer i caràcter no deixen indiferent. Jo en sóc un fan. Ja vaig riure d'allò més fa cosa d'any i mig amb l'obra "Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes", una història boníssima on et fas un fart de riure en veure la de desgràcies juntes i la mala sort que pot arribar a tenir el personatge que fa en Joan Pera.

Bé, l'obra de dissabte (l'última funció va ser ahir) encarna la típica venedora de fruita de plaça. En Joan Pera, tot sol, es passa més d'hora i mitja explicant-nos tot parlant amb la resta de venedores i clientes imaginàries les peripècies que tenen els i les paradistes de mercat. Ho separa en tres èpoques (1985, 1992 i 2000) i anem veient l'evolució que té la protagonista, l'augment del cost de la vida i la transformació que pateix la societat catalana en democràcia i paral·lelament la sort que han tingut en el temps els mercats de tota la vida, competint amb els monstres dels supermercats.

Vaig sortir del teatre amb un mal de coll terrible, de tant riure. Té mèrit fer una obra tot sol, sense ningú més i montar-te els monòlegs i les representacions sense cap ajuda. I fer riure a la gent no és gens senzill. Aquest home és un crack i dels grans. Us recomanaria que l'anéssiu a veure, però ja s'ha acabat. En tot cas, us convido a anar a la propera obra d'en Joan Pera, no en sortireu decebuts.

Votar socialista té conseqüències

Hi ha notícies que quan les llegeixes t'atures un moment i dius: no pot ser. Doncs sovint sí que pot ser. Hi ha un corredor dit mediterrani, que és vital per l'economia de la zona per on passa i qualsevol amb una mica de cervell el potenciaria perquè és font de riquesa, llocs de treball i de benestar. Aquest corredor ve de Marsella, passa per Barcelona, per València i avall que fa baixada. És fàcil observar-lo de nit des de l'espai, és la zona més il·luminada d'aquesta zona europea. Actualment aquest corredor està col·lapsat. Les mercaderies actualment només poden passar-hi per la nostra estimada amiga AP-7. Hi manca una línia de tren de mercaderies d'ample europeu. Doncs bé, hi ha llestos espanyols que s'oposen a aquesta via clau, sabeu per on la volen fer passar? Per Aragó, que ja em perdonareu, a part de Saragossa no té res més potent. Perforant el Pirineu aragonès, res, molt barat, per Canfranc, aquella estació nova de trinca (la van construir i al cap de poc abandonar, immensa i completament deteriorada) i suposo que després cap a Madrid, capital mundial. Aquesta gent obvien, expressament l'eix de debò que passa per Barcelona, no fos cas que agafés pes, el que li pertoca. L'eix de Madrid hauria de ser el corredor complementari Atlàntic, que passaria pel País Basc i aniria cap a Madrid. Mireu si són hàbils, si fan aquest d'Aragó, Catalunya (i els Països Catalans) i el País Basc queden tocats de mort, ja que els corredors són vitals per la seva economia, i no ho oblidem, avui dia encara són els motors de l'estat espanyol.

A tots aquells qui van votar la candidatura del PSOE a les eleccions europees, encapçalades pel canari Juan Fernando López Aguilar, de número tres a Magdalena Álvarez (antes partía que doblá) i de número quatre a miss alegria Maria Badia.... moltíssimes gràcies, de debò, les gràcies més sinceres, treballaran fort per Catalunya, aquí en teniu els primers resultats. (és ironia)

Món i política

Estrasburg no prioritzarà el tren de la UE pel Mediterrani

Tres dels quatre eurodiputats espanyols a la comissió de Transports no volen l’eix ferroviari europeu de mercaderies per Catalunya. El Parlament Europeu deixa la decisió a les mans del govern espanyol

Albert Segura

Estrasburg

Ult. Act. 24/08/2009 00:00

El fantasma de Magdalena Álvarez encara plana sobre els trens catalans. L’exministra, antes partía que doblá, ha aconseguit colar-se finalment en la comissió de Transports del Parlament Europeu, que tant anhelava el convergent Ramon Tremosa i que impedirà que l’Eurocambra doni suport al corredor ferroviari de mercaderies mediterrani.

Álvarez i l’eurodiputada socialista aragonesa Inés Ayala, que reivindica l’eix de Saragossa i la connexió amb França pel centre dels Pirineus, faran pinça amb el popular Luis de Grandes per evitar que es demani que el tren de mercaderies que enllaça Hamburg i Algesires passi per Catalunya.

Tres dels quatre eurodiputats espanyols que tindran dret de vot en aquesta comissió no volen ni sentir a parlar de connectar els ports catalans amb els europeus, un temor a desespanyolitzar encara més l’economia catalana que comparteixen el PSOE, el PP i alts funcionaris de l’Estat.

Només el PNB
Només l’eurodiputada del PNB, Izaskun Bilbao, rebutja la travessia central dels Pirineus, el traçat més car, lent i contaminant: caldria construir més de 50 quilòmetres de túnels o fer pujar els trens de mercaderies fins a una altitud de gairebé 1.500 metres.

Això deixaria catalans i bascos fora del mapa ferroviari europeu i l’ample de via comunitari es podria retardar dècades, com ha passat amb el TGV, que uneix Madrid amb Sevilla des de l’any 1992.

Bilbao, sòcia electoral de CiU, fa campanya pel corredor atlàntic que hauria de connectar el País Basc amb Bordeus i que seria compatible amb el mediterrani. I Tremosa, el seu suplent, podrà fer soroll, però no votar. Caldrà veure quin traçat defensen els tres eurodiputats francesos que són membres de la comissió de Transports: la conservadora Christine de Veyrac és de Tolosa i podria veure amb bons ulls l’eix aragonès, reobrint Canfranc o perforant el massís del Vignemale. Dominique Vlasto, també de la UMP, és marsellesa, i l’ultradretà Bruno Gollnisch, del Front Nacional, parisenc. De Grandes és de Guadalajara, a 250 quilòmetres de Saragossa.

El poder de Maleni
A Estrasburg ja es dóna per fet que la ministra del caos de Rodalies, l’única que ha estat reprovada en trenta anys de democràcia, se sortirà amb la seva i que l’Eurocambra no aprovarà que es doni prioritat al Corredor Mediterrani.

Tot apunta, segons algunes fonts, que el Parlament Europeu es limitarà a recomanar que la xarxa ferroviària de mercaderies espanyola es connecti amb la francesa, sense especificar si es fa per Catalunya, el País Basc o Aragó. Així, la decisió es deixarà en mans del govern espanyol.

Tremosa a Economia
Magdalena Álvarez s’ha hagut d’enfrontar a la resta d’eurodiputats del PSOE per tenir una cadira a la comissió de Transports. I Tremosa n’ha quedat fora perquè Bilbao ha heretat la de Josu Ortuondo. L’eurodiputat de CiU, però, ha aconseguit ser membre de la comissió d’Economia, una de les més demandades.

Què és el corredor mediterrani?
El Corredor Mediterrani és l’anhel d’una línia d’alta velocitat sobre el patró de la romana Via Augusta, que uneixi dos grans pols econòmics com Barcelona i València però enllaçant alhora els ports de Marsella, Tarragona, Cartagena, Almeria i Algesires. La seva importància ve del col·lapse del transport de mercaderies per la AP-7. Si pel pas del Pertús hi passen cada dia més de 9.400 camions (més del 90% del trànsit de mercaderies entre les dues bandes del Pirineu oriental), el pas de mercaderies en tren no arriba al 8% del total. El corredor és una de les poques planúries que poden enllaçar una zona d’alt índex de població, activitat portuària i dinamisme industrial.

font: Avui.cat

Ivette Nadal i El petit de Cal Eril

Fa 4 mesos vaig anar a Cardedeu a una de les edicions del Tastautors que organitza la regidoria de Cultura del mateix poble al Centre Cultural. Hi vaig anar atret per la formidable i dolça Ivette Nadal, coneguda uns mesos enrere al Correllengua que organitzem a Castellar, on va fer un concert increïble. Presentant el seu disc "Guerres dolcíssimes" vaig poder gaudir de les seves cançons molt més, ara que ja me les sabia. El grup que tocava a continuació d'ella, no el coneixia de res. Es feien (i fan) dir "El petit de Cal Eril". He de reconèixer que van ser tot un descobriment, es notava que bebien d'aigües d'Antònia Font i sobretot d'en Joan Miquel Oliver. Saben jugar amb els sons i tenen unes lletres surrealistes com les dels dos grups abans esmentats. Vaig quedar meravellat, tant, que quan van acabar el concert vaig anar directe al cantant per demanar-li un telèfon. Mai se sap, per un Correllengua, perquè els porti la nostra regidoria de Cultura... tant és, però han de venir a Castellar. Precisament, fa poc han tret el primer disc "Les sargantanes al sol" i us el ben recomano, jo ja me l'he comprat. Us deixo amb una petita mostra de cada grup:

Dies de platja

S'ha de reconèixer que l'estiu és una bona època de l'any. Deixant de banda la calor, que podríem dir que és l'únic inconvenient, que per cert, enguany està essent bastant bèstia... l'estiu és una època de més tranquilitat, baixen els ritmes de tot, un comportament molt animal, la majoria d'animals quan arriba aquesta època, es mouen de bon matí o a la tarda, fugint de les hores de més calor (de 12 a 4), que coincideix amb les hores perilloses per prendre el sol, ja que aquest té molta potència i el risc de càncer de pell augmenta, tot perquè el sol està més vertical i travessa menys atmosfera per arribar a nosaltres. Aquí volia arribar, a prendre el sol, la platja.

Quan arriba el juliol i ja fa aquella caloreta, fins i tot al juny, se'm desperten les ganes d'anar a la platja, i com que l'any passat hi vaig anar ben poc, enguany calia recuperar el temps perdut. He de confessar que fa poc he "descobert" el nudisme. Sempre m'havia fet una vergonya gegant anar en boles amb tot de gent mirant... però un amic em va convèncer i ho vaig provar, a la Mar Bella de Barcelona. I tu, em va agradar, la sensació de llibertat és total i com que tothom va com tu, la vergonya desapareix a l'instant. banyar-se al mar despullat és boníssim, ara fins i tot em fa nosa el banyador! Però bé, segueixo anant a la platja tèxtil, com diu un amic meu. I he descobert més platges nudistes, més tranquiles i menys massificades que les de Barcelona.
Doncs això, que aquests dies s'han d'aprofitar per anar a la platja, sense abusar, és clar. Sóc poc de prendre el sol (els que em coneixeu ja sabeu quin color de pell tinc, amb un dia de platja n'hi ha prou per posar-me negre del tot), al cap d'uns minuts ja tinc calor i m'he de girar, però torna a passar el mateix, i m'aixeco i vaig a l'aigua. Amb les meves ulleres de natació sóc el més feliç del món, em poso a nedar, bucejar, recollir petxines, observar peixos, meduses o simplement deixar el meu cos levitar en la semingravidesa de l'aigua. I quan hi ha onades ja és la bomba, m'encanta saltar-les o deixar-me portar fent servir el meu cos de planxa de surf fins arribar a la costa, on algun banyista em mira amb els ulls oberts després de veure tot el tros que m'ha portat l'onada. Sóc com un peix, ho reconec, des dels tres anys que faig natació, l'aigua sempre ha estat un medi genial per mi, m'encanta.
En fi, sigui com sigui, aprofiteu, aneu a la platja al matí o a partir de les 4 de la vesprada, això sí, eviteu les de Barcelona, us recomano el Maresme, jo n'he trobat de molt tranquiles. I a gaudir tant a les paltges tèxtils com a les nudistes, o com diu el meu pare, a Can Pilotes.

Resultat enquesta: A les recepcions d'entitats, qui hi hauria de ser?

Reconec que ara que és agost, sembla que tot s'aturi, carrers deserts (no tant, la crisi es fa notar), calor sofocant, comerços tancats, menys activitat en tot i aixafament general per la calor, es fa difícil actualitzar el bloc, també és cert que hi ha menys notícies i menys novetats, però bé, no és excusa, s'ha d'actualitzar! Aquí teniu l'enquesta passada, que me n'havia oblidat:

Només l'alcalde i el regidor de l'àrea	6 (42%)
Tots els grups municipals	7 (50%)
Només l'alcalde amb foto a l'Actual	1 (7%)
Un representant de cada grup	0 (0%)

Aquesta enquesta la vaig fer arran d'aquest article i crec que no cal afegir-hi res més. Els resultats són clars, els 6 vots són clarament de l'equip de govern, que en comptes de reconèixer que la van cagar prefereixen dir: ja ho estudiarem. Sense comentaris. I felicitar al catxondo que ha votat allò de la foto, m'ha fet riure.

Ja podeu votar a la propera enquesta: Has anat de vacances o tens previst fer-ho?