dissabte, 12 de setembre del 2009

Manifest Onze de setembre 2009

Bon dia a tothom, benvinguts un cop més, a la commemoració de l'onze de setembre. Seguint la tradició, ens trobem al Carrer de les Roques, un lloc simbòlic escollit fa anys, ja que aquesta era la casa d'estiueig del president màrtir, Lluís Companys. Som aquí per commemorar un fet cabdal del nostre passat i celebrar que malgrat tot el que ens ha succeït al llarg de la història, massa sovint en contra nostra, seguim aquí, els catalans encara existim.

Commemorem una derrota. Per què? Sempre va bé fer una mica de memòria i recordar què va passar. La matinada de l'onze de Setembre de 1714, les tropes borbòniques entraven a sang i foc a la ciutat de Barcelona, exhausta, derrotada . L'heroica resistència catalana, simbolitzada en el Conseller en Cap Rafael de Casanova i el General Josep Moragues, no pogué evitar la victòria militar dels exèrcits castellà i francès, encapçalats per l'inefable Felip V, dels Borbons. Aquella derrota, ara fa 295 anys, 7 anys després de la caiguda del Regne de València, va marcar un canvi en el decurs de la història, l'inici de la pèrdua de les llibertats i drets nacionals dels catalans fins al dia d'avui. Actualment, la repressió nacional, cultural i lingüística contra els Països Catalans la segueixen exercint els estats espanyol i francès sota diferents formes però amb els mateixos objectius.

Enguany, fins fa quatre dies, només parlàvem de la sentència sobre l'estatut que aviat farà pública el Tribunal Constitucional Espanyol. Se n'han dit moltes coses i no diré res de nou. Només recordar que cap tribunal pot tombar allò que ha decidit el poble de forma lliure en referèndum, cap ni un. La voluntat democràtica del poble català, i això és molt greu, està sotmesa a un tribunal polític. Els independentistes no creiem en estatuts, els veiem només com una estació intermitja cap a l'estació final, la independència, però malgrat això, respectem les decisions democràtiques de la majoria, i aquesta va donar suport, en referèndum, a l'estatut retallat pel Congrés de Diputats Espanyol. Per tant, si en toquen una sola coma, no podem restar quiets i haurem d'actuar.

De cop, però, una petita consulta en un poble del Maresme ha activat totes les alarmes de l'estat. Sí, parlo d'Arenys de Munt. Tot d'entitats arenyenques han programat pel dia 13 de setembre una consulta popular per preguntar als arenyencs si estan d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea. Aquesta simple pregunta ha provocat les reaccions més irades dels sectors espanyolistes des de la Falange, passant per Ciudadanos, l'advocacia de l'estat i fins arribar a la vicepresidenta del govern espanyol , que no ho oblidem és del PSOE com els que governen Castellar. Aquest histerisme que ha demostrat l'Estat Espanyol només tindrà una traducció: L'efecte serà multiplicador. Ben aviat veurem com tot de pobles i ciutats de Catalunya comencen a fer consultes del mateix estil, i Castellar no n'hauria de ser l'excepció. Normalitzar l'exercici del dret de decidir és més democràcia. Això no tindrà aturador! Per tant, Ja n'hi ha prou. Ens cal unitat d’acció, com han estat capaços de fer a Arenys; capaços de no tirar-se pel cap les estratègies, les tàctiques, els jocs a què juga cadascú si l’objectiu és el mateix. Perquè hem de ser capaços de fer confluir camins, estratègies per al país en els esforços que compartim els que estem en el joc polític, siguem partits o moviments socials.

Una pàtria no pot imposar-se, és la suma de la voluntat de molta gent que vol ser-ho i formar-ne part. I per això som aquí, per a recordar i reivindicar totes aquelles persones que, dia a dia, treballen i lluiten per a portar el país a les cotes més altes de justícia social i dignitat nacional. I ho fem des de la feina, des de les entitats, des de la creació cultural, del treball per avançar cap a la igualtat de drets de les persones, d'entendre el territori com un llegat que haurem de deixar en millors condicions, de la defensa de la llengua i la cultura catalanes com allò que són: un tresor preciós del patrimoni mundial. I ho continuen, ho continuem fent ara com mai: perquè la crisi econòmica que ha omplert unes poques butxaques no l'acabin pagant els de sempre. Per a recordar a qui vulgui escoltar-nos i, sobretot, a aquells que no ens escolten mai, que som catalans perquè volem ser-ho. I que n'estem orgullosos.

Un any més, ens trobem tots aquí reunits, per recordar els nostres avantpassats, que lluitaren pel seu futur, i aquest futur som nosaltres, que lluitem per aconseguir la llibertat anhelada pel nostre poble.

De Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó

Visca Catalunya lliure!

* Lectura del manifest en nom d'ERC-Castellar per la diada de l'onze de setembre