Resultat enquesta: Quin acte de la Festa Major de Castellar t'ha agradat més?

Ja tenim els resultats de l'última enquesta sobre la festa major! Són molts clars i fàcils d'entendre, així que res més a dir:

Actes de carrer	1 (9%)
Concerts	2 (18%)
Actes d'entitats	1 (9%)
Vilabarrakes	7 (63%)

Ja podeu votar a la propera enquesta: Creus encara que les ARE són necessàries?

El món al revés

Com sempre, el gran Ferreres, fa una vinyeta carregada d'ironia que ho explica tot a la perfecció. Com pot ser que es consideri il·legal, una amenaça a l'estat de dret i inconstitucional el simple fet de dipositar un paper en una urna? Com pot ser que es consideri democràcia que els qui volen destruir-la puguin manifestar-se? Sabeu que arreu d'Europa es posen les mans al cap en veure que un grup feixista és legal i exhibeix símbols feixistes amb total impunitat? (Recordem que en Montilla defensava el dret a manifestar-se a la Falange i en canvi la consulta era dolenta perquè donava arguments a la caverna espanyola) Fins on és capaç d'arribar la bogeria a l'estat espanyol? I el que és més greu, per què el PSOE (per tant incloc el PSC-PSOE) activa l'advocacia de l'estat per tal d'anular la consulta? No són demòcrates? No és greu que l'adovcat de l'estat que actua sobre la consulta d'Arenys sigui excandidat de la Falange?

Tenen por, molta por. I és simptomàtic que una població de vuit mil habitants desperti totaes aquestes ires i faci tremolar els fonaments d'un estat suposadament sòlid. Potser és que no ho és tant de sòlid, bàsicament perquè ja han deixat estar els intents de seducció a l'estat i han passat a l'agressió directa. Els socialistes catalans majoritàriament han optat per la via d'ignorar i menystenir les consultes. És lògic per dos motius. Aquest debat no els hi interessa, perquè allunya del centre el seu debat ideològic de la Catalunya Real. I tampoc els hi interessa perquè ells són autonomistes i federalistes (ha de ser curiós volguer-te federar amb algú que t'odia i et vol sotmès i no pas igual a tu, com passa en una federació). Ara tenen aquest discurs, però a mesura que l'onada de consultes s'apropi canviaran d'estratègia. Llavors es mobilitzaran pel NO. I és aquí on començaran els seus problemes de debò. A dins dels socialistes, hi ha gent partidària pel dret a l'autodeterminació, com qualsevol demòcrata, i expressaran el seu suport a les consultes i al SÍ, cosa que xocarà amb la direcció socialista. Veurem per fi com el conglomerat monolític del sí wanna es trenca? El temps ens ho dirà.

Ja ho veieu, la consulta ha destapat (per qui encara tenia la bena als ulls) la vertadera cara de l'Estat Espanyol, un estat amb greus carències de democràcia. Aquella magnífica transició que ens van intentar vendre només va servir perquè els feixistes canviessin de careta, però per sota continuessin igual. Quina vergonya per a Europa!

La Falange utilitzarà el teu NO contra Catalunya

El passat diumenge 13 de setembre Arenys de Munt va esmicolar un tabú. Més enllà dels resultats, la consulta sobre la independència de Catalunya d'Arenys i la polèmica que l'ha rodejat ha servit per desenmascarar (una vegada més) la vertadera naturalesa de l'Espanya post-franquista. Per tothom és coneguda la tradició típicament espanyola, alimentada pels mitjans de comunicació amb seu a Madrid, d'insultar i amenaçar els pobladors de les seves possessions més orientals. Tots els governs de la història d'Espanya han tingut al capdamunt de l'agenda política el "problema catalán". L'estratègia per afrontar-lo canvia segons les circumstàncies i les persones, però l'objectiu sempre és el mateix: assimilar-nos. Sense novetat al front oest.

Però el més revelador d'aquest assumpte és l'actitud del PSC-PSOE català. Tot i els seus esforços, els hi està essent impossible dissimular les enormes contradiccions que els inunden. Des del moment en que posaren el peu a la Generalitat tot els hi està sortint malament. La manca d'un projecte polític i la poca ambició els han portat pel camí del pedregar, del qual sembla que no saben sortir. Abandonant per complet el debat ideològic i social, en els últims anys hem estat testimonis de l'estratègia desesperada d'utilitzar la por al PP per a mantenir la parròquia; ho vam veure al referèndum de l'estatut i també a les últimes eleccions europees. Ells mateixos són conscients de les seva incapacitat d'engrescar-nos i es presenten a les eleccions com el mal menor. Això si, quan les urnes tanquen no tenen cap problema en catapultar en Vidal-Quadras a la Vicepresidència del Parlament Europeu a canvi de no se sap quines contrapartides. La seva deixadesa els ha portat a l'extrem de presentar candidats de perfil baix l'única virtut dels quals és l'obediència al partit. O sinó com s'explica que tinguem un Molt Honorable que no sàpiga parlar en públic? O la desconeguda Sra. Maria Badia, que l'única cosa de la que estem segurs és que s'estima molt els seus fills.

En els últims dies hem pogut veure com el PSC s'alineava juntament amb la Falange i el PP contra un poblet del Maresme. El pecat: demanar l'opinió dels seus habitants sobre la independència de Catalunya. El temor del PSC-PSOE, compartit amb l'ultra-dreta espanyola, és que aquestes iniciatives populars s'extenguin arreu del país. Per aquest motiu desde Madrid es legalitzà la manifestació feixista i s'impedí la col·laboració de l'ajuntament. L'estratègia semblava senzilla: convertir Arenys de Munt en un camp de batalla per poder escenificar la centralitat política socialista. La jornada es desenvolupà sense incidents i els circumstancials aliats del PSC fracassaren en la seva provocació. L'èxit de participació i l'espectacular victòria del SI han obligat a canviar d'estratègia: la banalització de la consulta. Jordi Hereu afirma que s'ha magnificat la importància de la consulta; José Montilla diu que la consulta "dóna arguments a la caverna de la dreta espanyola"; Carme Chacón li preocupa que es doni una imatge "extremista" i equivocada de Catalunya i Joan Ferran escriu que la consulta "no contribueix a defensar l'estatut". Tot plegat té com a objectiu marginar un debat que els incomoda profundament i mantenir al preu que sigui l'ambigüitat que els caracteritza. Per això s'han inventat, juntament amb el PP, l'anomenada "Catalunya real"; un concepte fantasiós que té la peculiar característica que s'adapta a voluntat als interessos polítics del partit. Segons el PSC la "Catalunya real", que és una majoria silenciosa de la població (!), està interessada en els "problemes reals" de la gent (sic.). Quins són aquests "problemes reals"? Són els que diu el PSC, evidentment!

Els esdeveniments d'aquestes setmanes estan desbordant els partits polítics catalans, que veuen com han perdut la iniciativa. Arenys de Munt ens ha demostrat que malgrat l'incompetent i immobilista classe política, la gent del carrer té la força i el poder per a marcar l'agenda política del nostre país. Per molt que vulguin minimitzar l'importància de la consulta del passat diumenge, la realitat és que al carrer Nicaragua estan molt nerviosos. Saben que el sobiranisme creix de manera vertiginosa i tard o d'hora s'hauran de mullar. De res els servirà amagar el cap sota l'ala i evadir-se. Les esquerdes són evidents i el joc d'equilibri resulta cada vegada més esperpèntic. Ja hi ha veus dins el PSC que demanen grup propi al Congrés espanyol; seria un primer pas.

Joan Mas i Morral
14-09-2009

* He llegit aquest article d'un bon amic i m'ha encantat, és ben bé el que penso, i he cregut convenient compartir-lo amb tots vosaltres. El text és d'en Joan Mas i Morral, il·lustre olotí.

Resultat Enquesta

Si fossis d'Arenys de Munt, què votaries el proper 13 de setembre a la pregunta: Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?

Sí	29 (87%)
No	4 (12%)
Blanc	0 (0%)
Nul	0 (0%)

Un resultat aclaparador com a Arenys. Més informació sobre el tema de l'enquesta aquí i aquí.

Ja podeu votar a la propera enquesta: Quin acte de la Festa Major de Castellar t'ha agradat més?

13 de setembre 2009, Arenys de Munt

Diumenge va ser un dia històric, la vila d'Arenys de Munt va votar la primera consulta per la Independència que es fa a Catalunya. Tot gràcies a l'entitat Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA), partits independentistes i molts voluntaris. L'ambient d'Arenys era espectacular, érem milers d'independentistes allà concentrats per donar suport als arenyencs i arenyenques i perquè poguessin votar amb total seguretat i normalitat. I així va ser.

L'ambient festiu va ser-hi durant tota la jornada, només pausat per la manifestació de la Falange (autoritzada per l'Estat Espanyol). Uns 70 feixistoides van baixar d'un autobús i mig, per fer el més estrepitós ridícul amb els seus càntics, moviments de braços feixistes i símbols del tot il·legals a qualsevol país democràtic. Recordem que els parlamentaris europeus dels grups socialistes, populars i liberals han tocat el crustó a l'Estat Espanyol per permetre manifestacions, partits i simbologia feixista. Espanya ha quedat retratada.

També recordem que en Montilla va defensar el dret a manifestació dels falangistes i no va dir ni piu sobre el dret dels arenyencs i arenyenques a decidir. Per no parlar de la senyora Chacón posant al mateix sac els feixistes i els que volem democràcia. El PSC-PSOE té un problema molt greu posant-se al mateix nivell que el PP, C's i la Falange. Ells ja han triat bàndol com a bons unionistes que són.
La jornada va continuar amb tota mena d'actes, des de concerts d'en Gerard Sesé, Cesk Freixas, David Rossell i Titot, passant per actes de cultura popular fins a tota mena de dinars populars que organitzaven entitats i partits polítics.
Malgrat la pluja de la tarda, que va fer témer una crescuda de la riera que finalment no va ser, la jornada va continuar amb total tranquilitat i normalitat democràtica. L'eufòria era contínua, es respirava alegria i il·lusió a l'ambient. El resultat era el de menys, allò important era que la consulta es fes, marcava un referent.
Les urnes van tancar a les 8 del vespre amb una participació del 41%, superior als referèndums de l'estatut, de la constitució europea i les eleccions europees. Aquells qui diuen que l'autodeterminació no interessa a la gent potser que s'ho facin mirar, a Arenys de Munt ha quedat clar que a la gent li interessa més la independència que no pas l'estatut retallat.
Finalment els resultats van ser aclaparadors, el sí va arrasar amb un 96% dels sufragis.
El resultat és molt important perquè deixa clares vàries coses:
- Arenys de Munt és independentista
- Els partidaris del NO no van fer ni campanya, simplement van passar de la consulta i en la seva gran majoria es van abstenir.
Però el més important de tot és que la consulta es va poder realitzar, no era il·legal de cap de les maneres ja que la convocava una entitat privada (MAPA) i els ciutadans d'Arenys de Munt van poder exercir el seu dret de decidir. Aquesta és la clau, que la gent exerceixi aquest dret i el reclami. No ha de fer por preguntar a la gent què vol, al contrari, una consulta popular és la màxima exspressió de la democràcia.
L'efecte serà multiplicador, tot de pobles ja s'hi han interessat i molta gent ja s'està mobilitzant per fer el mateix als seus respectius pobles i ciutats, Castellar no n'hauria de ser l'excepció i en això treballem. Fins i tot es parla de coordinar les consultes i fer-les el mateix dia a totes els pobles i ciutats de Catalunya, fer un cop d'efecte.

Això ha començat i no té aturador. Hi ha dos bàndols clars, els que volem més democràcia independentment del resultat i els que volen prohibir i prohibir. Només ens falta escollir. Jo hi tinc clar, i tu?

Festa Major

Ahir vam donar per finalitzada la Festa Major d'enguany amb el tradicional Castell de Focs que com cada any supera el de Sabadell, i amb escreix. Ha estat una gran festa major, amb activitats per tots els gustos i en algun moment has hagut d'escollir entre dos actes interessants, tot i que he trobat a faltar més actes de carrer. També cal destacar que la Festa Major ja no és el mateix sense els carrers engalanats, com fèiem en el meu, que feia venir gent de tot arreu a visitar-nos. Una llàstima, de veritat, allò era un signe d'identitat.

Sobretot destacar els 4 dies de festa Vilabarrakes, amb el correlokals dijous i la resta de dies amb les barrakes. Cal felicitar a l'organització, ja que any rere any funcionen millor i amb més afluència de gent. Un 10 companys!

També voldria recomanar de cara a l'any que ve que el nombre de papereres augmenti, sobretot en el recorregut del correlokals i així evitar la imatge dels carrers plens de deixalles que es veia al dia següent.
Com sempre la festa major es fa curta i on cop te n'has adonat ja s'ha acabat tot. Què hi farem.
Fins l'any que ve!

Manifest Onze de setembre 2009

Bon dia a tothom, benvinguts un cop més, a la commemoració de l'onze de setembre. Seguint la tradició, ens trobem al Carrer de les Roques, un lloc simbòlic escollit fa anys, ja que aquesta era la casa d'estiueig del president màrtir, Lluís Companys. Som aquí per commemorar un fet cabdal del nostre passat i celebrar que malgrat tot el que ens ha succeït al llarg de la història, massa sovint en contra nostra, seguim aquí, els catalans encara existim.

Commemorem una derrota. Per què? Sempre va bé fer una mica de memòria i recordar què va passar. La matinada de l'onze de Setembre de 1714, les tropes borbòniques entraven a sang i foc a la ciutat de Barcelona, exhausta, derrotada . L'heroica resistència catalana, simbolitzada en el Conseller en Cap Rafael de Casanova i el General Josep Moragues, no pogué evitar la victòria militar dels exèrcits castellà i francès, encapçalats per l'inefable Felip V, dels Borbons. Aquella derrota, ara fa 295 anys, 7 anys després de la caiguda del Regne de València, va marcar un canvi en el decurs de la història, l'inici de la pèrdua de les llibertats i drets nacionals dels catalans fins al dia d'avui. Actualment, la repressió nacional, cultural i lingüística contra els Països Catalans la segueixen exercint els estats espanyol i francès sota diferents formes però amb els mateixos objectius.

Enguany, fins fa quatre dies, només parlàvem de la sentència sobre l'estatut que aviat farà pública el Tribunal Constitucional Espanyol. Se n'han dit moltes coses i no diré res de nou. Només recordar que cap tribunal pot tombar allò que ha decidit el poble de forma lliure en referèndum, cap ni un. La voluntat democràtica del poble català, i això és molt greu, està sotmesa a un tribunal polític. Els independentistes no creiem en estatuts, els veiem només com una estació intermitja cap a l'estació final, la independència, però malgrat això, respectem les decisions democràtiques de la majoria, i aquesta va donar suport, en referèndum, a l'estatut retallat pel Congrés de Diputats Espanyol. Per tant, si en toquen una sola coma, no podem restar quiets i haurem d'actuar.

De cop, però, una petita consulta en un poble del Maresme ha activat totes les alarmes de l'estat. Sí, parlo d'Arenys de Munt. Tot d'entitats arenyenques han programat pel dia 13 de setembre una consulta popular per preguntar als arenyencs si estan d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea. Aquesta simple pregunta ha provocat les reaccions més irades dels sectors espanyolistes des de la Falange, passant per Ciudadanos, l'advocacia de l'estat i fins arribar a la vicepresidenta del govern espanyol , que no ho oblidem és del PSOE com els que governen Castellar. Aquest histerisme que ha demostrat l'Estat Espanyol només tindrà una traducció: L'efecte serà multiplicador. Ben aviat veurem com tot de pobles i ciutats de Catalunya comencen a fer consultes del mateix estil, i Castellar no n'hauria de ser l'excepció. Normalitzar l'exercici del dret de decidir és més democràcia. Això no tindrà aturador! Per tant, Ja n'hi ha prou. Ens cal unitat d’acció, com han estat capaços de fer a Arenys; capaços de no tirar-se pel cap les estratègies, les tàctiques, els jocs a què juga cadascú si l’objectiu és el mateix. Perquè hem de ser capaços de fer confluir camins, estratègies per al país en els esforços que compartim els que estem en el joc polític, siguem partits o moviments socials.

Una pàtria no pot imposar-se, és la suma de la voluntat de molta gent que vol ser-ho i formar-ne part. I per això som aquí, per a recordar i reivindicar totes aquelles persones que, dia a dia, treballen i lluiten per a portar el país a les cotes més altes de justícia social i dignitat nacional. I ho fem des de la feina, des de les entitats, des de la creació cultural, del treball per avançar cap a la igualtat de drets de les persones, d'entendre el territori com un llegat que haurem de deixar en millors condicions, de la defensa de la llengua i la cultura catalanes com allò que són: un tresor preciós del patrimoni mundial. I ho continuen, ho continuem fent ara com mai: perquè la crisi econòmica que ha omplert unes poques butxaques no l'acabin pagant els de sempre. Per a recordar a qui vulgui escoltar-nos i, sobretot, a aquells que no ens escolten mai, que som catalans perquè volem ser-ho. I que n'estem orgullosos.

Un any més, ens trobem tots aquí reunits, per recordar els nostres avantpassats, que lluitaren pel seu futur, i aquest futur som nosaltres, que lluitem per aconseguir la llibertat anhelada pel nostre poble.

De Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó

Visca Catalunya lliure!

* Lectura del manifest en nom d'ERC-Castellar per la diada de l'onze de setembre

Maleïts mosquits

Notes una coïssor al bessó de la cama dreta. T'ho grates. Torna a picar-te. Tornes a gratar-te. Ara és l'altra cama, t'ho grates. Ara el braç dret... i així cada dia. Porteu juliol i agost repetint aquesta operació? Benvinguts al Club de Damnificats per les Picades de Mosquit. Cada any alguna picada de mosquit m'emporto, però molt poques si ho comparo amb les d'enguany, que està essent terrible. Hi ha dies que les meves cames són un mapa, n'he arribat a contar deu en una sola cama i no són precisament petites, unes ronxes inflades i vermelles assedegades de les meves ungles.

Ma mare, que és previsora de mena, quan teníem la primera picada ja instal·lava a les nostres habitacions l'aparell aquell que funciona amb pastilles blaves, la posaves abans d'anar a dormir i al matí següent la trobaves recremada. Oli en un llum, la resta de l'estiu no tenies cap més picada. Això té una explicació, aquí els mosquits sempre ens han picat de nit, mentre dormim plàcidament. Qui no ha dormit angoixat sentint el brunzit del mosquit que sabem que ens picarà? I no falla, et lleves amb la picada de regal.

I doncs, què està passant enguany? M'he trobat molta gent que està en la mateixa situació que jo, els mosquits ens estan devorant les cames i els braços, parts descobertes amb la roba d'estiu. La picor arriba a ser tan insuportable que he arribat a fer-me sang de tant gratar. Si no vaig errat, el problema que tenim es diu mosquit tigre. Aquest xuclador alat és actiu de dia, cosa que no passa amb els mosquits autòctons, que són nocturns. Per això estem rebent de valent durant el transcurs de la jornada. No sé si l'heu vist, però és una cosa petita i esquifida. Un insecte diminut que a simple vista es veu negre. Avui que n'he enxampat un mentre provava de perforar-me el braç, l'he vist d'a prop un cop ja era mort. Efectivament, era un mosquit tigre, amb les seves ratlles blanques i negres, que costen de veure si no t'hi apropes bé i tens una bona vista. Tinc entès que el mascle de les espècies de mosquit no pica, ell només s'encarrega de fecundar la femella, que farcida d'ous pica a tort i a dret per tal d'alimentar els futurs xucladors de sang.

Recordo que hi va haver alguna campanya tímida feta per l'administració per tal que no deixéssim cubells, gots i d'altres recipients amb aigua estancada a l'aire lliure, per evitar la reproducció d'aquests insectes. Salta a la vista que amb això no n'hi havia prou i em temo que el problema no s'ha abordat com tocava i la plaga de mosquit tigre no ens la treurem de sobre mai més. Confiem que amb el temps els nostres cossos s'acostumin a aquestes picades i s'hi tornin "immunes", fent-les més suportables. Us he de deixar, la picada del bessó dret em reclama.

Oriol Papell i Torres

* article publicat al setmanari Forja a la columna de La Res Pública.

Tots som Arenys de Munt

Sembla mentida el que està passant aquests dies. Si baixés un alienigena i s'instal·lés a Catalunya no entendria res. En una suposada democràcia es vol preguntar a uns ciutadans què volen ,i l'estat, en teoria democràtic, ho vol impedir. A l'alienigena, amb ulls com taronges, li hauríem d'explicar que això és l'Estat Espanyol, res a veure amb democràcies avançades com la del Regne Unit, on no tenen cap problema amb el referèndum independentista que planteja el govern escocès format pel SNP i n'Alex Salmond al capdavant. Per no parlar de la desinformació que aquí té tothom. Anem a pams, què passa a Arenys de Munt?:

Primer, es vol organitzar el dia 13 de setembre d'enguany una consulta sobre la indepèndència de Catalunya amb la següent pregunta: Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea? La consulta l'organitzen un seguit d'entitats privades del món associatiu arenyenc, entitats que volen que el poble parli i es decanti per una de les opcions, amb l'objectiu de normalitzar el dret de decidir.

Segon, el consistori només va aprovar una proposta de ressolució donant suport a la consulta , amb els vots afirmatius de CIU, ERC i ICV (El PSC-PSOE es va abstenir, evidentment), només això, ni ho organitza ni res de res. Aquests dies hem sentit barbaritats com que la consulta incompleix la llei de règims locals, que cap ajuntament pot convocar un consulta que afecti a coses exteriors al poble... Però el cas és que no ho organitza l'equip de govern, com ja he dit, per tant, cagada de pastoret de l'advocacia de l'estat, del senyor Iceta (PSC-PSOE), de la senyora Fernández de la Vega, de Ciudadanos i de tota aquesta colla d'espanyolistes.

Tercer, quin problema hi ha que es pregunti a la gent què vol? No és la cosa més democràtica que hi ha que la gent s'expressi dient què vol??? O potser el problema és el resultat? O, segurament com em temo, el problema és normalitzar que a la gent se li pregunti de tant en tant què vol? De què tenen por sinó? Per què hem de sentir la colla de bajanades que estem sentint aquests dies?

Quart, la conselleria d'Interior, dirigida pel pijoprogre d'en Joan Saura, no la podia cagar més. Us sembla normal que autoritzes una manifestació de la Falange el mateix dia de la consulta? Algú li cap al cap? El senyor Saura és un impresentable. Després de la pluja de crítiques que li ha caigut, finalment no ha permès la manifestació el mateix dia, però l'errada inicial ens indica la classe de personatge que és i que d'esquerres i catalanista, no en té res. Qui ho havia de dir, un excomunista (ara ecopijo) agafadet de la mà amb la falange!

El dia 13 de setembre serà una jornada històrica, no pel fet que un poble faci una consulta, que també, sinó perquè aquell dia s'exercirà el dret de decidir malgrat les traves que ha posat l'Estat Espanyol. Aquell dia, segurament, serà el primer d'una sèrie de canvis imparables que s'apropen.
Ja heu vist com ha reaccionat l'aparell de l'estat per una cosa insignificant, preparem-nos pel dia que la consulta es faci al poble català, la resposta serà terrible, però no ens podran aturar.

PD: Podeu votar a l'enquesta sobre el tema.

Resultat enquesta: Has anat de vacances o tens previst fer-ho?

Ja fa bastants dies vaig fer aquesta enquesta per veure si la crisi havia tingut gaire incidència a l'hora de planificar les vacances. La sensació d'inseguretat que crea aquest daltabaix econòmic mundial, alimentat per una premsa sensacionalista que de qualsevol misèria en fa notícia i si pot alarmar a la població millor, afecta molt més del que ens pensem a les nostres vides. Hi ha famílies que realment ho estan passant molt malament, però n'hi ha d'altres que de moment no han notat la crisi a les seves economies, però espantats per la premsa, han reduit la despesa en molts casos quan no els hi feia falta, i això ha comportat a la seva vegada, una baixada en el consum domèstic, que com no, ha afectat en les vendes, que també han baixat. Un peix que es menja la cua, i evidentment, uns dels factors per la recuperació econòmica és, a part de sortir de l'Estat Espanyol, la recuperació de la confiança. A veure què han respost els visitants del meu bloc:

Sí, com cada any	5 (38%)
No, no vaig de vacances	4 (30%)
Sí, però més reduides, la crisi...	4 (30%)
No, la crisi m'ho ha impedit	0 (0%)

Per les dades, sembla que hi ha un sector que ha prescindit de la crisi, perquè no el deu afectar o senzillament malgrat la crisi ha decidit fer el cor fort i fer vacances igualment, per valentia. Uns altres no han anat de vacances per altres motius. I finalment, un sector que ha anat de vacances però s'ha adaptat i les ha reduit per la crisi. Pel que sembla a ningú li ha impedit la crisi anar de vacances. Tant de bo.

Ja podeu votar a la següent enquesta:

Si fossis d'Arenys de Munt, què votaries el proper 13 de setembre a la pregunta: Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?