diumenge, 8 de novembre del 2009

Fins aviat Gerard

Encara recordo aquell dia amb claredat, la secció local de JERC-Castellar naixia, i tu eres allà, entre el públic, donant suport al projecte, mirant-me i donant-me seguretat. El recordo tan bé aquell dia com el del congrés comarcal a Rubí. Vas arribar més de mitja hora tard a recollir-me a Castellar per anar al meu primer congrés. Qui m'ho havia de dir, no vaig entendre res, i ara ja n'han passat tants de congressos comarcals... És evident que a la meva entrada a les JERC hi ha dues persones clau sobretot, tu i en Mallén.
Et recordo als sopars renyant-nos perquè fèiem massa l'indi, que seriós ets de vegades! Però ja és bo que hi hagi algú que es comporti i tingui clar què toca en cada moment. És difícil descriure tots aquests anys que han passat. Ara resulta que te'ns has fet gran i segons els estatuts ja no seràs mai més de la branca jove republicanoindependentista. T'has fotut vell eh! Mira-ho pel cantó positiu, has guanyat en experiència, ja no ets un mindundi Gerard, l'afer dels crítics crec que t'ha fet madurar moltíssim i has pogut veure les dues vessants, la dels “adults” i la dels joves eixelebrats. He de confessar que et considero un amic. Ja saps que jo “d'amics” en tinc molts, però el teu cas és amic de veritat, no un simple conegut o saludat. Els anys què hem estat junts a les JERC, i sobretot aquests últims com a crítics, ens han unit encara més. Vèiem com el partit no anava bé i que el camí que agafava no era el correcte, i com que ens l'estimem, l'hem volgut redreçar. No hem acabat guanyant del tot, però el temps ens donarà la raó.
A mi això d'escriure no és que se'm doni molt bé, i ara arriba aquell moment tan bonic en què ja no sé què més dir-te. Bé, sí, dir-te que t'aprecio molt Gerard, que tens un amic dels de veritat, que marxes de les JERC però no pas de les nostres vides, pobre de tu que ho facis. I sobretot, no deixis de ser el Gerard que coneixem, a la nova etapa que comences. Etapa en què deixes de ser jove (que cabró XD), però no deixes els teus principis i caràcter. Gerard, pots arribar lluny, molt lluny, i espero que acceptis que et podem acompanyar en aquest viatge, un viatge amb els amics. Per mi sempre seràs jerqui Gerard, un gran jerqui.

Oriol Papell

Blog d'en Gerard Piñero


* Escrit amb motiu de l'edició d'un llibre amb tot de textos d'amics per acomiadar en Gerard Piñero, que deixa les JERC després d'anys i panys de lluita.