dijous, 26 de novembre de 2009

Pànic autonomista

Avui ens hem llevat amb una notícia bomba. Tots els mitjans escrits de Catalunya (una dotzena) han publicat el mateix text a les seves editorials. Alguns suggereixen que ha estat una ordre de dalt, cosa impossible, no tots dotze s'hi haurien avingut. Jo crec sincerament que ha estat una decisió de tots entre tots. L'editorial és un escrit més, dels centenars que ja portem, queixant-se de la tardança i la il·legitimitat del Tribunal Constitucional per deliberar sobre els recursos que planen sobre l'estatut, ja retallat al Congrés de Diputats Espanyol, i votat en referèndum pels catalans i catalanes.
Què amaga aquesta editorial? Evidentment por. Por que canviïn les coses. Hi ha pànic autonomista, portem anys i panys escoltant que hem de ser calmats, vigilar què fem per no espantar als espanyols, que hem de ser prudents, no demanar massa, que l'entesa amb Espanya és possible, que ho hem de fer bé, que si federalisme... i doncs, què passa quan fem els coses de la manera més democràtica possible? Que ni així funciona. L'Estatut d'Andalusia és una còpia exacte del català, en canvi el PP i els poders fàctics espanyols no han dit ni piu. Les ganes contra l'estatut català evidentment amaguen la catalanofòbia que forma part de l'ADN espanyol. Tot el que fem, per legítim que sigui, és posat en dubte, criticat i atacat.
L'editorial, doncs, només pretén avisar que si retallen més l'estatut català als catalans i catalanes se'ns inflaran el pebrots (perdoneu l'expressió). El més trist de tot és que ho fan com a advertència per evitar que passi. La por a la fi de l'autonomisme, cada cop més propera, ha mogut els consells redactors dels diaris catalans. El que volen evitar és que acabi passant l'inevitable, que els catalans exercim el dret de decidir i siguem lliures d'una santa vegada.
Jo ja en tinc prou de fer proves a veure si Espanya ens accepta com som. Escolteu, no ens volen com som, no? Doncs au, el divorci i tan amics. És fàcil oi? Doncs pel que sembla no ho és tant, ja que no ens deixen fer aquesta simple pregunta als nostres ciutadans i tenim traves en coses tan senzilles com fer servir taules, cadires o urnes, per posar un exemple proper.
La qüestió de tot plegat és senzilla, CAP tribunal pot tombar allò que el poble ha aprovat en referèdum. No hi tenen cap dret. I si ho fan, les resposta ha de ser contundent. No podem acceptar que els il·luminats de llum verda diguin que cal reformar la constitució. S'han begut l'enteniment? No, és part de l'estratègia autonomista, marejar la perdiu fins que es desorienti i vomiti. La resposta contundent és que tots els ciutadans aquest proper dia 13 de desembre votin en massa a les diferents consultes que es fan a tot el país. Aquesta és la resposta més immediata que tenim.
Un tribunal vol dir-nos si el que vam decidir en referèndum és bo o dolent? Què s'han cegut? Que el retallin i sabran el que és bo.

Tornem a exercir el dret de decidir i votem!


1 comentari:

Marc Gorina ha dit...

Totalment d'acord Oriol. Crec que la claves força amb l'anàlisi.
Està fet perquè aquells que creuen en l'autonomisme però s'espanten al veure la retallada de l'Estatut pensin "hem de seguir lluitant per salvar l'Estatut". Quan això no és el que toca. Toca dir que la via autonomista no serveix per res, que no la volen ells i ho demostren amb les retallades (per exemple).
Ara toca independència.

salut!
gorina.