Disc Català de l'any

Ja n'he parlat altres vegades de la bona feina que fa Ràdio 4, l'única ràdio que fa 15 hores diàries de la nostra música, de música en català. Sembla de bojos oi? Tots els països tenen ràdios on la música és 100% en la llengua del país i en fan tanta promoció com faci falta. El cas de Catalunya és diferent, s'ha instal·lat a la societat (amb interès d'un sector contrari a la llengua catalana, evidentment) la cançoneta que la música en català és rock català i res més, i anem sentint aquest pèssim argument quan parles a algú d'un grup nou: "és que a mi el rock català no m'agrada". Potser que comencin a modernitzar l'argument eh? que ja comença a ser "cansino". Recomanaria a tota aquesta gent que escoltin unes hores diàries Ràdio 4, que fa una tria ben variada de la música en català, com ha de ser. Massa acostumats estem a les ràdios que quan manquen 2 minuts per l'hora en punt et posen cançons tan modernes com "boig per tu", "l'Empordà", etc...

Us recomano que entreu a aquest web sobre el millor disc català de l'any i a part de votar, mireu d'escoltar algun dels artistes o grups. De veritat, no és nou d'ara, però fa poc que la música en català ha patit una eclosió en tots els estils, i ja era hora. Fa temps que es va acabar l'època daurada del rock català, amb mancances evidents en altres estils. Però s'ha acabat, ara es fa música en molts estils i mica en mica va fent forat i aviat tornarà a tenir el prestigi que li pertoca i serà una llengua normal en música. Ràdio 4 és una punta de llança que obre camí i espero i desitjo que altres emissores segueixin els seus passos i tractin la nostra llengua com es mereix, com la llengua del país.

I pel que fa a les votacions del millor disc, tinc un problema greu, me n'agrada més d'un i no el trobo millor que l'altre. M'ho aniré pensant.

Blanca, freda i humida

Mentre escric aquest text, a fora hi ha dos graus centígrads, segueix nevant i ens hem quedat sense llum a la meva zona, desconec si la resta de Castellar té el mateix inconvenient. Aquest matí quan m'he llevat hi havia una mica de neu i els flocs de neu que queien eren testimonials. Els meteoròlegs ja havien avisat, però com sempre que avisen que nevarà (i després no neva o ho fa poc) no en fem gaire cas. Sembla que aquest cop es compleix i cap a les dues del migdia la cosa s'intensifica i ja no sembla una broma. La neu comença a agafar a l'asfalt i hi ha els primers problemes per circular o simplement caminar. Les relliscades i caigudes es van repetint i els crits de nens que juguen també. Sembla mentida com la neu ens pot afectar de forma tan diferent. Sembla que hi entengui d'edats.

Pels més petits una nevada és senzillament màgica. A Castellar no hi estem gens acostumats, sempre veiem que les nevades cauen lluny d'aquí. I per això els nostres infants gaudeixen d'allò més per la novetat. Córrer sota la neu, fer boles de neu i llançar-les amb totes les forces contra algú altre, fer el primer ninot de neu, deixar-se caure per una baixada sobre un tros de plàstic són sensacions que tots tenim al cap de quan érem petits (i no tant) i les recordem amb un somriure. I el millor de tot és no anar a escola ni avui ni demà perquè s'han suspès les classes. Per ells és una ganga, podran jugar més amb la neu.

En canvi, als més grans ja no ens fa tanta il·lusió. Haver d'anar a Terrassa avui al matí, per exemple, podia convertir-se en una odissea, la carretera plena de neu s'havia convertit en una pista de gel on els patinadors eren els cotxes. Tornar al migdia des de Santa Perpètua per l'AP7 volia dir trigar tres hores quan normalment es tarda mitja hora llarga, degut als camions travessats al mig de la calçada i les carreteres secundàries impracticables. Haver de desplaçar-se per Castellar, només a peu, ja ha costat prou, com deia, les relliscades no han estat poques i a la nit i demà al matí serà pitjor quan la neu es geli.

Això sí, que bonica és la neu, blanca, freda i humida. Ep, però mirant-la des de casa rere la finestra.

Oriol Papell i Torres

* Article publicat a la clumna de la Res Pública, al setmanari Forja

Nevada a Castellar 2

Fa un mes i escaig, concretament el 27 de gener, hi va haver la primera nevada de l'any a Castellar, cosa insòlita donat que a Castellar sempre hi neva poc. No va ser gran cosa, però la nevada d'ahir la recordarem anys. Ahir al matí semblava que la cosa no agafaria fort, però cap a les 2 s'hi va posar amb ganes i va agafar a tot arreu deixant-nos de regal entre 15 i 20 cm de neu. Aquí en teniu les fotos:

Va de música: Campanes de llibertat

Quan es va iniciar tot el tema d'Arenys de Munt i l'estat espanyol hi va fotre el nas, la societat civil va respondre enèrgicament i pocs dies abans de la consulta del 13-S es va fer un acte d'unitat i de suport a la consulta que organitzava una entitat d'un poble del Maresme. Ningú s'imaginava fins on ens portaria tot allò i ja hem fet dues onades de consultes i un Acte d'Estat. Queden dues onades més de consultes, la consulta grossa de Barcelona i finalment la consulta general a Catalunya. Tot això arribarà i abans del que alguns es pensen. No serà fàcil, evidentment però ens en sortirem, aquest cop, després de 300 anys d'intentar-ho sense èxit ho farem. Tindrem tots els impediments possibles, hi haurà companys que ho deixaran córrer, d'altres que es vendran abans no els comprin, però malgrat tot aquest cop podrem i hem de ser per evitar i estovar aquests impediments. Era en aquest acte d'unitat abans de la consulta d'Arenys que es va fer una música d'himne per la consulta i tot el moviment que se n'ha derivat. Una cançó que em va agradar en veure el vídeo de resum de l'acte i que vaig estar cercant fins que la vaig trobar. I com no, us la penjo perquè l'escolteu. Aquesta cançó està composada per l'Albert Maynou i la lletra està feta per la cantant de Relk i l'historiador Jordi Bilbeny. Primer us penjo el vídeo on la vaig sentir, aviso que emociona i ens porta uns dies abans de la consulta d'Arenys.

Acte polític de suport a la consulta d'Arenys de munt


Albert Maynou - Campanes de llibertat


Unes velles campanes
ara em criden encara.
Per escales de clares
passes no caminades
ve la meva esperança
feta de lliures ales.
Unes velles campanes
ara em criden encara.

Deixaré enrere l'aire
que ofegava la parla,
i els palaus d'aparences
i els tresors sense cara.
Tancaré portalades
de mentides esclaves.
Unes velles campanes
ara em criden encara.

Sortiré de la casa
de la por més germana.
Sortiré de l'espasme
on encara habitaven
ombres quasi com ànimes
atrapades en càntirs.
Unes velles campanes
ara em criden encara.

I diré amb la veu alta,
ja d'ésser nou, la idea
que tothom escampava:
vull un cor amb vosaltres,
amb vosaltres la pàtria
renaixent, lliberada.
Unes velles campanes
ara em criden encara.

Acte d'Estat

El passat dia 3 de març va ser una data d'aquelles que se'n diuen històriques. Semblava impossible però va passar. Al teatre la Faràndula de Sabadell, ple a vessar (més de 1100 persones) s'hi va celebrar un Acte d'Estat. Per què d'Estat? Doncs perquè tots aquells que volem que Catalunya sigui un Estat Català a Europa hi érem representats. Tots els que érem allà tenim clar què volem i estem fent el camí necessari per arribar-hi.

L'acte estava organitzat per Òmnium Cultural. Només començar l'acte ens van passar un curtmetratge del que podrien ser algunes de les escenes del futur Estat Català, una Catalunya que aspira a ser com Noruega en termes de sanitat, que parla de les infraestructures que necessita amb la mirada posada en el futur i que ha de prendre decisions de política internacional.
Després van començar les intervencions dels ponents, va començar en Joel Joan, president de Sobirania i Progrés i president de l'Acadèmia Catalana de Cinema que feia de presentador de l'acte. Tot seguit va intervenir n'Alfons López Tena, president del Cercla d'Estudis Sobiranistes i militant de CDC (i home clau a Osona Decideix). Després va intervenir en Joan Carretero, president de Reagrupament. Després en Joan Laporta va intervenir mitjançant un vídeo enregistrat. Després va ser el torn d'en Francesc Ribera (Titot), proper a la CUP,que va fer una interpretació d'un poema i narrativa musicada, molt bo. Tot seguit va intervenir en Josep Guia, històric de l'independentisme al País Valencià, concretament i si no vaig errat pel PSAN. Finalment va cloure els parlaments l'historiador i diputat d'ERC a Europa Oriol Junqueras, que va fer un discurs basat en la raó i els sentiments que va arrencar les llàgrimes a més d'un.
Feia falta un acte així ara que l'independentisme, i moltes enquestes així ho confirmen, no para de créixer i cada cop és més transversal a la nostra societat, on, per fi, ha deixat de ser patrimoni d'un sol partit i ha penetrat en d'altres partits i plataformes. Us deixo el curtmetratge i el vídeo de l'acte sencer perquè vosaltres mateixos en treieu la vostra opinió i conclusions.

Curtmetratge Acte d'Estat (cliqueu!)

Curtmetratge Acte d'Estat (Sabadell, 03/03/2010) from directe!cat on Vimeo.

Acte d'Estat íntegre (vídeo a VilawebTV) (Cliqueu!)

Rsultat enquesta: Què fas per Carnestoltes?

Després d'uns dies de descans del blog, hi torno. Aquesta enquesta no té cap mena de secret, simplement volia veure què feien per carnestoltes els lectors del meu blog. Crec que és general que la gent quan pot es disfressa però no té perquè ser cada any. Jo per exemple enguany volia disfressar-me però a l'últim moment no vaig tenir temps de fer la meva disfressa i ho he aplaçat a l'any que ve (i ja en van dos). També volia aprofitar per queixar-me que a algunes escoles no es fa el carnestoltes i ho trobo una animalada, és on s'aprèn i es comença a celebrar-lo, si no es fa allà (i amb el que va costar que es tornés a fer) malament rai!. Us deixo amb els resultats:

No m'he disfressat mai	2 (18%)
Em disfressava, però ara ja no	1 (9%)
Em disfresso cada any!	1 (9%)
De vegades em disfresso	7 (63%)

Ja podeu contestar la següent enquesta: Com vas viure la nevada?

Va de música: La nit dels ignorants

Sempre que vaig en cotxe poso la ràdio. Tinc molts CD's de tota mena però acostumo a posar sempre la FM. Tinc nou emissores pressintonitzades i no acustumo a escoltar-ne d'altres. Entre elles, hi ha, evidentment, Catalunya Ràdio. Algun dia que condueixo tard, de matinada, enganxo un programa que trobo prou interessant, La nit dels ignorants, conduit per aquella veu seductora de na Mireia Mallol. Els oients truquen al programa fent preguntes de tota mena i de vegades inversemblants i la gràcia és que els altres oients truquin i donin les respostes. El programa té un web on es van penjant les preguntes i així es fa una base de dades. Ja us dic, us el recomano. Però no va del programa l'article, va sobre la seva banda sonora. Qui l'hagi escoltat sap de què parlo, és una música preciosa. Feia temps que tenia pensat en cercar-la i fa un parell de dies m'hi vaig posar, gràcies a trobar-ne una versió en un llistat de música de l'Spotify fet per algú altre (què escolten els catalans quan treballen). La meva sopresa, però, va ser de les grans. La cançó es diu Good Night i resulta que és dels Beatles! No ho hauria dit mai ni per la veu ni per l'estil, des de petit escolto els Beatles gràcies al meu pare, que me'ls va fer descobrir. Ahir li vaig fer sentir la cançó i també es va quedar a quadres, no l'havia sentit mai, això sí, la veu la va reconèixer a l'instant. Dels quatre Beatles n'hi havia un que no tenia gaire bona veu i era el que passava més desaparcebut. La cançó la canta en Ringo Star, el cantant de Yellow Submarine. Aquesta cançó de la Nit dels ignorants apareix al White Album, potser dels àlbums menys bons d'aquesta formació, pel meu gust. En fi, us deixo amb la cançó i espero que la trobeu tan bonica com a mi em sembla. Bona nit.

The Beatles - Good Night



Now it's time to say good night
Good night Sleep tight
Now the sun turns out his light
Good night Sleep tight
Dream sweet dreams for me
Dream sweet dreams for you.

Close your eyes and I'll close mine
Good night Sleep tight
Now the moon begins to shine
Good night Sleep tight
Dream sweet dreams for me
Dream sweet dreams for you.

Close your eyes and I'll close mine
Good night Sleep tight
Now the sun turns out his light
Good night Sleep tight
Dream sweet dreams for me
Dream sweet dreams for you.

Good night Good night Everybody
Everybody everywhere
Good night.

Primer Ple de l'any

Dimarts 26 de gener vam fer el primer Ple de l'any. Feia més d'un mes que no hi havia ple, ja que el de desembre i últim de l'any es va avançar a principis de desembre. Un ple curt i prou distès exceptuant el primer punt. El regidor socialista Joan Creus ens explicava la continuació del pla de mesures contra l'atur i la nova mesura incorporada. Cap grup municipal hi va votar en contra però una cosa va quedar molt clara. De mesures contra l'atur res de res. En tot cas s'hauria de dir Pla d'ajuts a les persones aturades, perquè és el que són aquestes mesures, ajuts a les famílies que pateixen la crisi de manera més severa. Des d'Esquerra, a part de fer notar aquesta incoherència també vam fer constar, com vam fer fa un any, que els ajuts són insuficients i caldria analitzar amb detall quin ús real i la demanda que han tingut. Si ens envien aquesta informació el mateix dia del Ple ens és impossible fer una valoració tots conjuntament de les millores necessàries del Pla. Tot i així vam votar-hi a favor.

Al Ple també es va debatre i votar sobre les retribucions als grups polítics. Com fa ERC cada any, ens vam queixar que el repartiment no és just. La retribució segueix premiant els grups que obtenen més regidors, quan, precisament, els grups petits són els que van més de bòlid al tenir menys persones a repartir-se la feina. Vam tornar a reclamar que la part fixa (el fet de tenir grup) sigui la important i la variable (la que premia els representants que obtens) desaparegui o es redueixi a la mínima expressió. Valorant positivament la reducció del 20% i sobretot deixant clar que aquestes retribucions als partits han de tenir a desaparèixer en un futur, vam votar en contra de la proposta.

Una altra proposta era seguir amb la congelació de sous dels càrrecs electes i del personal eventual o càrrecs de confiança. Congelar el sou és una mesura positiva de cara als ciutadans per donar exemple en temps de crisi, però en el cas dels càrrecs de confiança potser estaria bé aplicar-hi una reducció important, precisament en temps de crisi s'hauria de mirar de prescindir d'ells o rebaixar els seus sous. I de poc serveix la congelació quan alguns regidors passen de mitja jornada a fer-la completa i per tant, augmentant el cost per les arques de l'ajuntament. També vam votar-hi en contra.

Finalment es va votar una proposta consensuada sobre Haití, que demostra que quan hi ha voluntat i es fan les coses amb consens, es pot incorporar una proposta al Ple que no estava preparada, però tots vam creure convenient que hi havia de ser i així hi vam donar suport. A l'apartat de precs i preguntes vam fer una demanda a l'equip de govern (a petició de veïns de la zona) d'il·luminar adequadament la plaça de la Miranda (darrera l'IES Castellar i la pista poliesportiva) i posar bancs a la ronda del Turuguet (entre l'IES Castellar i la cruïlla amb el Viena) perquè les persones que van cada dia a caminar per aquella zona puguin seure a descansar. Petició que encara no ha estat atesa per l'equip de govern.

Oriol Papell

Regidor d'ERC

* Article publicat al setmanari Forja i a l'Actual

Va de música: Tunng

Fa un parell d'anys un amic de Girona (gràcies Jusi!) em va enviar un paquet per correu amb tot d'objectes de regal. Un parell dels regals eren dos CD's d'un grup totalment desconegut per mi, Tunng. La veritat no sé com definir-los i menys encara després de veure algun vídeo seu al mig del camp i amb guitarres, xocava una mica amb el que havia sentit d'ells fins aquell moment. A la viquipèdia els defineixen com a grup del Regne Unit que fan folck experimental, crec que hi estic prou d'acord, la paraula és experimental. Tenen un parell de cançons que m'encanten. Així que millor us deixo que els descobriu i els pogueu definir vosaltres:

Tunng - Tale from black (cliqueu)

She washes all the young blood from her hands in the sink
And she knows that the lights will be there for her
Breaks down the bodies to dark subtle ink
And she scrawls on the parchments that hang in the air
She rides a horse over stones in the night
And she closes her eyes and lets go of the reigns
She knows the radios run through the night
And she knows that the lights leave the prettiest stains
She builds a shrine and a typing machine
And she curls up to write down her tales from the black
Prays for a soft breeze and cool gentle rain
And she prays for the bodies that rise slowly back
She knows the dunes where the steel cities grow
And she knows when they jail her they'll grind down the key
She knows the lights lay the heaviest blows
And she knows that the sand must submit to the sea
She builds a bird out of plywood and gold
For to carry the old souls on up to the sun
Turns on the TV and sits in the cold
And she dreams that sometimes she's the prettiest one
She knows the thrill of the chase in her veins
And she knows that the sinking's a trick of the light
Prays for the silence and cool gentle rain
And she prays that the radios run through the night

Tunng - Faire doreen

Oh fair Doreen the night has seen
You ply your trade so sweet
And though they come your soul to stun
No anvil shall you be
No anvil shall you be Doreen
No anvil shall you be
Although they come your soul to stun
No anvil shall you be
Oh fair Doreen your treacled lips
That taste of other worlds
Though they may claim your soul be stained
Thou art not Satan's girl
Thou art not Satan's girl Doreen
Thou art not Satan's girl
Though they may claim your soul be stained
Thou art not Satan's girl

[Myspace Tunng]

PSC-PSOE, 1a empresa de col·locació de Catalunya.

Quan governava CIU tan a la Generalitat com a l'Ajuntament de Castellar sempre es deia que hi havia gent amb endoll, col·locada a dit pel simple fet de tenir carnet del partit. Molt probablement sigui veritat, una petita minoria va tenir aquest privilegi, en tot cas, sempre manquen proves encara que de vegades sigui molt evident. El mateix passa amb el PSC-PSOE i els seus feus (que ve de feudal) de poder.

El PSC-PSOE porta des de sempre governant l'ajuntament de Barcelona, la Diputació més poderosa, la de Barcelona (un pou negre, vaja) i últimament i a desgrat meu, toquen poder a la Generalitat. Hi ha hagut casos evidents i flagrants d'endollisme. No cal que els repassi, que en el cas de la diputació ens hi podríem passar dies. És aquell òrgan que té un pressupost bestial i només en dedica una petita part als ajuntaments i una gran part a pagar sous de tota mena. Per no parlar de la doble xarxa que creen, envaeixen competències de la Generalitat per pur i dur clientelisme. Com en el cas de joventut creen oficines de joventut (com a Sabadell) paral·leles a la xarxa de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat. Un contrapoder al servei del PSOE, vaja. A Barcelona, quan la perdin per fi a les properes eleccions municipals, es descobriran una d'endolls i coses obscures que quedarem garrativats. Al temps.

Volia repassar una mica el cas de Castellar. Recordo els socialistes dia sí i dia també criticant que tothom estava triat a dit a les èpoques anteriors amb govern de CIU. Properament veurem com es tria el nou director de la ràdio (que a les bases diu que ja ha d'haver estat director d'una ràdio abans) i molt em temo que el faran més aviat cap d'àrea i ho controlarà tot, ràdio, Actual i el nou web de notícies. I es queixaven del Casa de la Vila. Cal recordar aquell actual en què es parlava de la poca educació de Pepe González al Ple i el posterior actual on ell mateix havia redactat la notícia o almenys així ho semblava? I evidentment, el nou director, no en tinc cap dubte, serà algú de carnet. Hi ha coses que ja ni et sorprenen ni n'esperes res de bo. Canvis de llocs de treball i promocions sense concurs, inventors, boles pintades pel mateix que després et fa una escultura horrible, el germà d'una regidora socialista nou director de l'escola bressol i ara una obedient i implacable militant socialista guanya el concurs per ser la que gestioni el nou Espai Cívic. I el millor de tot, excusatio non petita acusatio manifesta (qui s'excusa, s'acusa).