dimarts, 9 de març de 2010

Va de música: Campanes de llibertat

Quan es va iniciar tot el tema d'Arenys de Munt i l'estat espanyol hi va fotre el nas, la societat civil va respondre enèrgicament i pocs dies abans de la consulta del 13-S es va fer un acte d'unitat i de suport a la consulta que organitzava una entitat d'un poble del Maresme. Ningú s'imaginava fins on ens portaria tot allò i ja hem fet dues onades de consultes i un Acte d'Estat. Queden dues onades més de consultes, la consulta grossa de Barcelona i finalment la consulta general a Catalunya. Tot això arribarà i abans del que alguns es pensen. No serà fàcil, evidentment però ens en sortirem, aquest cop, després de 300 anys d'intentar-ho sense èxit ho farem. Tindrem tots els impediments possibles, hi haurà companys que ho deixaran córrer, d'altres que es vendran abans no els comprin, però malgrat tot aquest cop podrem i hem de ser per evitar i estovar aquests impediments. Era en aquest acte d'unitat abans de la consulta d'Arenys que es va fer una música d'himne per la consulta i tot el moviment que se n'ha derivat. Una cançó que em va agradar en veure el vídeo de resum de l'acte i que vaig estar cercant fins que la vaig trobar. I com no, us la penjo perquè l'escolteu. Aquesta cançó està composada per l'Albert Maynou i la lletra està feta per la cantant de Relk i l'historiador Jordi Bilbeny. Primer us penjo el vídeo on la vaig sentir, aviso que emociona i ens porta uns dies abans de la consulta d'Arenys.

Acte polític de suport a la consulta d'Arenys de munt


Albert Maynou - Campanes de llibertat


Unes velles campanes
ara em criden encara.
Per escales de clares
passes no caminades
ve la meva esperança
feta de lliures ales.
Unes velles campanes
ara em criden encara.

Deixaré enrere l'aire
que ofegava la parla,
i els palaus d'aparences
i els tresors sense cara.
Tancaré portalades
de mentides esclaves.
Unes velles campanes
ara em criden encara.

Sortiré de la casa
de la por més germana.
Sortiré de l'espasme
on encara habitaven
ombres quasi com ànimes
atrapades en càntirs.
Unes velles campanes
ara em criden encara.

I diré amb la veu alta,
ja d'ésser nou, la idea
que tothom escampava:
vull un cor amb vosaltres,
amb vosaltres la pàtria
renaixent, lliberada.
Unes velles campanes
ara em criden encara.