divendres, 19 de març de 2010

Va de música: Quimi Portet

Tornem-hi amb la musiqueta, i avui de la bona! Avui potser és el dia ideal per presentar-vos aquest gran músic, en Quimi Portet. A Castellar tenim la sort que avui aquest senyor ens farà un concert presentant el nou disc "Viatge a Montserrat". L'he vist dues vegades en concert, les dues a Sabadell a Ca l'Estruch. M'agraden molts els concerts d'en Quimi, intenta interactuar amb el públic, el podríem qualificar de comunicació 2.0??? Perquè m'enteneu, ell no només fa d'emissor i el públic de receptor, al contrari, ell vol que el públic li digui coses i ell respon a la vegada que pregunta. A part de gaudir amb la seva música i lletres t'ho passes bomba i rius una bona estona amb les seves anades d'olla... que ara que hi penso, la seva amistat amb l'Albert Pla... clar, tot lliga. És un clar homenatge a en Francesc Pujols i de fet li dedica una cançó. En fi, marxo cap allà que pot estar molt bé i a sobre hi vaig ben acompanyat, oi Rafa? Recordeu allò que deia que la música en català té grans músics i estils? Aquest és dels millors, i segurament en aquest disc ha fet dels millors treballs. Apa, us deixo amb un tastet musical d'aquest gran artista!





D'esquena al mar i a la muntanya, completament al marge
de l'activitat industrial, sota una col, canta el poeta:

Des d'una àrea de servei, la meva terra
és com un parrac grapejat,
un país vençut pel davant i pel darrere,
d'atrotinada dignitat.

Adéu turons amics, adéu rieres,
boscos d'alzines i de roures i fagedes,
muntanyes del meu cor, adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d'inferns brutes i abjectes,
d'animals escorxats, sentor de sang i merda.
Adéu olors d'abans: fenc, trepadella,
d'espígol dolç i farigola a l'escudella.
Adéu amor, bonica, la millor amiga,
adéu rateta que escombrava l'escaleta.
I allà a sota una col, canta el poeta:
homes i dones del cap dret, adéu per sempre.

Viatge a Montserrat, Quimi Portet. 2009.

1 comentari:

Xavi ha dit...

Gràcies al teu blog he pogut localitzar aquest tema que em tenia obsessionat ja que no sabia com es deia, qui l'interpretava i era incapaç de taralajar-lo. L'havia escoltat un parell de cops per la ràdio, fa ja uns quants mesos.
Reitero. Moltes gràcies !