dijous, 18 de març de 2010

Incontinència verbal socialista

Fa uns dies, a l'escola regional de formació de JERC-Vallès, ens van parlar de la comunicació 2.0. Si bé és cert que encara no hi som de ple, ara mateix som a la transició de la 1.0 a la 2.0. Ja no hi ha un sol emissor i un sol receptor. Tots interactuem i som emissors i receptors a la vegada, ja no en tenim prou amb rebre informació, també volem aportar coses, ser activistes. I som a l'era de la informació basada en Internet. És un pou de dades sense fi, tot el que dius i fas hi queda registrat i has de vigilar què dius i sobretot com ho dius. És un dels inconvenients que té, perquè tots podem pensar una cosa i evolucionar a pensar-ne una altra, canviar de parer, però queda registrat i et pot amargar la vida. La grandesa, però, és que pots arribar a molta més gent de la que t'imagines, i aquesta gent que ho rep, a la vegada, pot intervenir en el missatge. El que deia, tots som emissors i receptors a la vegada.

Tot això ho dic perquè aquest cap de setmana passat hi va haver la festa de voluntaris dels Bombers de Castellar, celebraven el seu 25è aniversari i un regidor socialista, assitent als actes, no se li acut res més que, quan arriba a casa, fer un escrit al seu blog personal queixant-se que, en un dels actes VOLUNTARIS, hi participava una regidora de l'oposició i família seva, criticava l'acte, les formes i uns quants insults de regal (equivocant-se en alguna de les seves conclusions). Resultat, una persona de la comissió organitzadora ho veu i amb indignació lògica fa una carta bastant dura a l'alcalde i la publica al Facebook, cosa que fa que arribi a tothom. Segon resultat, disculpa de l'alcalde, modificació de l'article del blog i una mig disculpa del regidor. Però el mal ja està fet i tothom sap què ha passat. (Nosaltres ja el coneixem i fa temps que avisem a l'alcalde que amb ell no anem bé).

I no s'acaba aquí. Fa uns dies la Mònica Terribas va entrevistar el president del país, José Montilla, i va actuar com una vertadera professional del periodisme, intentant posar entre les cordes l'entrevistat i provant de trobar contradiccons. Tant de bo tots els periodistes fessin això i no els massatges als que estem acostumats. També s'ha de dir que l'entrevistat no té el do de la paraula per dir-ho d'una manera suau. Resultat? Allau d'insults de càrrecs socialistes (com Mr. Crosta Joan Ferran) però sobretot d'un regidor socialista d'un districte de Barcelona. Va arribar a dir malfollada a la Terribas entre d'altres insults i qualificatius. Per on ho va dir? al Facebook a la vista de tothom. Ja ho ha esborrat i ha demanat disculpes, però ja és tard, ho va veure tothom i en van fer captures de pantalla.

És evident que tots podem tenir moments de nervis i de ràbia, amb reaccions espontànies, però també és evident que en l'era de la informació que ens trobem s'ha de vigilar més que mai i mesurar les nostres paraules, perquè sinó ja veieu què passa. La imatge s'ha convertit en un pilar fonamental i cada cop importa menys el que es diu, sinó el que es fa.