Tornarem a vèncer

Hi ha vídeos que simplement posen la pell de gallina.

Tornarem a vèncer



Sabem d'on venim i sabem on anem.

Resultat enquesta: Què us sembla la notícia sobre l'arribada del tren?

Fa dies que tocava donar els resultats de l'enquesta sobre el tren per veure quin efecte havia tingut entre els lectors del blog, aquí els teniu, amb resultat previsible positiu. Ara només falta que tota la informació que ens han donat sigui certa i viable, perquè veig bastant complicat que els 320milions d'euros que costaria siguin fàcils d'aconseguir i menys ara, que la Generalitat està en situació econòmica difícil per la crisi financera, industrial i la crisi per estar a l'Estat Espanyol, amb el dèficit fiscal de 22mil milions que ens roba Espanya any rere any. Si voleu referències sobre el tren n'he parlat ací, aquí, allí i allà:

No m'agrada, Castellar creixerà massa	2 (16%)
Bé, però seguiré agafant el cotxe	2 (16%)
Molt bé, per fi!	8 (66%)
M'és indiferent	0 (0%)

Ja podeu votar a l'enquesta següent: Què votaries a la consulta de la Diagonal?

Consultes i consultes

Llegeixo astorat que la consulta de la Diagonal amb segell sociata, del senyor alcalde Jordi Hereu, primarà la participació al rigor!!! Això ho deien després de destapar-se l'errada greu que votant per internet només et demana el DNI i la data de naixement. És a dir, qualsevol que sàpiga el DNI d'un barceloní podrà votar en nom seu! Això és una vergonya i un insult als ciutadans. Hem hagut d'aguantar el menyspreu a les consultes independentistes d'aquest partit i els seus acòl·lits i resulta que la consulta de la Diagonal ho és tot menys una cosa fiable. Les consultes per la independència de Catalunya són molt rigoroses, les votacions són presencials i cal ensenyar el DNI i que la persona estigui empadronada a la localitat de la votació, a part d'una comprovació informàtica per descartar que hagi votat en una altra consulta d'una altra població amb antoerioritat. Jo mateix vaig fer la prova a la consulta del 28F i del 25A, em deia que ja havia votat el dia 13D a les 5 de la tarda, clavat.
També cal dir que la votació dura 6 dies!! Qui les guarda a la nit? qui ens assegura que no hi haurà trampes??? s'ensuma un frau majúscul.
Sense esmentar els diners públics que s'han llençat per fer-la possible. Ni amb diners poden ser capaços d'igualar el rigor de les consultes per la independència que han tirat endavant gent desinteressada i amb pocs recursos? Increïble. Encara els recordo donant lliçons el dia després del 13 D, el dia després del 28 F i el dia després del 25 A. I els tornarem a sentir criticant la consulta de Sanadell del 30 M. Allò que no controlen ho menyspreen.

Sense esmentar els problemes que hi hagut en col·legis que no funcionaven, la desaparició de l'oció C (deixar la diagonal com està i fer una altra reforma més endavant).
Molt bé PSC-PSOE, així es fa el ridícul. En això de les consultes sou uns aprenents i el més trist de tot, seguireu insultant les consultes de base social que s'estan fent. Us hauria de caure la cara de vergonya!
.

Moments al tren

És un d'aquells dissabtes ben assolellats, en plena primavera, d'aquells dies que no saps si anar amb màniga curta o agafar una jaqueta, que ja se sap que en aquesta època tan bon punt fa calor com fa una mica de fresca. Surto de casa i vaig cap a l'Espai Tolrà, en tres minuts m'hi planto i baixo per les escales cap a l'andana de l'estació. La freqüència de trens en dissabte és d'un tren cada dotze minuts, sort que van fer les noves cues de maniobra a l'estació de Plaça Catalunya de Barcelona, això va permetre reduir les freqüències a la meitat. Observo la gent que espera el tren com jo, hi veig unes quantes cares conegudes. Quants d'aquests fa anys agafaven el cotxe i ara s'han apuntat al tren? M'és igual, ho celebro.

He quedat amb un amic de Granollers, fa dies que no ens veiem i hem trobat el forat per fer-ho. Se sent un soroll de fons inconfusible, és el soroll de les rodes del tren que freguen la via. S2 Barcelona, anuncien els altaveus. Entro al vagó i m'assec, els Ferrocarrils de la Generalitat segueixen sent com sempre, hi ha coses que no canvien mai, còmodes en seients i amb interiors amables visualment, i puntuals, és clar! La desaparició de RENFE i ADIF ho va canviar tot. Som unes 10 persones al meu vagó, la meitat llegeixen el diari o un llibre electrònic. El tren engega i durant una bona estona anem per sota terra, passant l'estació del Pla de la Bruguera, que va comportar un canvi en el polígon que ni ens podíem imaginar. Vam fer bé, entre tots, de lluitar per un bon aparcament. La resta, tot va venir sol. Anys enrere no hauria dit mai que travessaria el riu Ripoll sobre un viaducte amb tren. Està esplèndid des que es va convertir en parc fluvial i el vam dignificar. Els diumenges és ple a vessar de gent que hi ve a voltar.

Arribem a Sabadell i després de passar un parell d'estacions baixo a Sabadell Plaça Major. Agafo unes escales i vaig a parar a l'andana de la nova línia Terrassa – Granollers. El somni de connectar les dues capitals del nostre Vallès amb Granollers fa anys que es va fer realitat. Amb la independència va venir tot rodat, teníem diners per fer tot allò que només eren projectes i sembla que el fet de ser un estat ens va unir a tots (per fi!) en allò que feia falta de debò al país, unes bones infraestructures que fessin de xarxa al territori. Quan pujo al tren ja no conec a ningú. Podria haver agafat la línia orbital Mataró – Vilanova i la Geltrú, que és més ràpida, però com que tinc temps i m'agrada el recorregut m'he decidit per la calma. Tornem a travessar el Ripoll, aquí també fa anys que el van dignificar. Polinyà hi ha guanyat molt amb aquesta línia i salten a la vista els canvis i millores urbanes. Per no parlar de Palau, que s'ha convertit en un node de connexió entre dues línies i ha fet un salt espectacular.

El tren arriba a Granollers Centre. El meu amic m'espera a la sortida i ens fem una bona abraçada. Qui m'hauria dit anys enrere que hi hauria hagut tots aquests canvis? Amb el meu amic comentem la nova ximpleria que ha fet el govern, però la part positiva és que només en tenim un, i és el nostre.

Oriol Papell i Torres

* Article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari cultural La Forja

El retorn del jedi

Benvolguts lectors del blog, volia disculpar-me per aquests dies sense escriure. Això dels blogs té moments i moments, i he estat uns dies una mica atabalat i amb poca inspiració per escriure el que fos, i escriure per escriure (escriure al quadrat ha ha ha) no em satisfà. I bé, diguéssim que la inspiració m'ha tornat amb ganes i força, així que retorno a l'escriptura bloguera.
És curiós perquè sempre tens la impressió que et deu llegir poca gent, però a la que deixes d'escriure tothom et diu que a veure quan actualitzes, que fa dies que no escrius, etc... i te n'adones que ni que sigui de passada, molta gent fa un cop d'ull a allò que penses i expresses. Ah, i disculpar-me al B de Blog, que em van posar la B vermella per no escriure. Quin control, tu! Doncs això, que he tornat.

Nens que llancen pedres

Com cada tarda del món, anava cap a Sabadell a treballar, i com faig molt sovint, just a l'entrada de Sabadell, agafo una drecera, per evitar el tram que passa per davant dels mossos i després la gran via, que passa pel barri de Can Puiggener i surto a l'alçada del Taulí. Doncs ve, avui ja feia caloreta i anava conduint amb la finestra baixada. De sobte veig una pedreta que impacta amb el meu braç dret (el de més endins) i rebota al seient del darrere, fent-me una mica de mal al braç, al lloc de l'impacte, freno en sec i per uns moments em pregunto què hauria passat si hagués anat a la cara o a algun lloc que m'hagués fet moure el volant bruscament i tenir un accident. Després miro per la finestra intentant trobar-hi una explicació... no hi ha cap màquina tallagespes d'aquelles, on les pedres surten disparades... miro enrere i ho entenc tot. Hi ha 4 nens que en senyalen un cinquè que surt corrents carrer avall caient un parell de vegades a terra. Anava just de temps i crec que amb la mirada d'emprenyat n'hi ha hagut prou, sinó hauria aparcat i baixat del cotxe per anar a parlar amb aquell nen i amb sort no s'hauria empassat la pedra que m'havia llançat amb un tira xines. Quin ensurt m'ha clavat.

Pulpitis

Pulpitis, ve de polpa, no de pulpo o polp (com dirien els valencians). La polpa dentària és el que hi ha a dins de les dents i quan s'inflama degut, per exemple, a una càries fa un mal terrible. Fa uns dies la zona de dalt de la dentadura cap al final em feia mal quan prenia alguna beguda freda i es feia una mica insuportable. Fins i tot sense prendre res fred també em feia mal. Com que al cap d'uns dies em va passar el dolor no hi vaig donar més importància. Algun dia em tornava però res rellevant. Fins que un dia conduint vaig notar com de cop m'apareixia dins la boca un trocet d'alguna cosa que es trencava i es tornava sorreta. Quan la tenia a les mans no vaig entendre res, sorra blanca? Llavors amb la llengua ho vaig notar, l'últim queixal estava trencat i li'n faltava un bon tros d'esmalt. Vaig demanar hora al dentista i, efectivament, em faltava mig queixal i s'havia trencat degut a una càries que havia anat fent feina durant un temps. I el millor de tot, és el queixal del seny que en teoria no havia de sortir. El 2002 ja em van treure els dos queixals del seny de baix (amb la conseqüent galta inflamada rotllo hàmster). I m'havien dit que a dalt només me'n sortiria un de molt petit i a l'altra banda res. Doncs el res es va convertir en un queixal del seny (el poc que em queda hehehe). Avui tenia hora amb la dentista, un altre cop, perquè em va dir que era millor arrencar-lo que empastar-lo, ja que no feia cap mena de servei i al no tenir cap mena de fre per sota, m'aniria creixent fins tocar-me la geniva de sota, així que fora i tot solucionat. Però avui, quan ja tenia la zona adormida i la boca amb aquella sensació de ximple, la dentista es disposava a arrencar-me el queixal amb unes bones tenalles (sort que els dentistes mai m'han fet por) i m'ha començat a fer molt de mal. M'ha posat més anestèsia local i hi ha tornat, un altre cop mal. S'ho ha mirat amb calma i ha anat provant a veure on em feia mal i ho ha entès, tinc pulpitis, la càries ha arribat a la polpa i tinc una bona infecció i per tant, cal que durant una setmana em prengui antibiòtic i després hi torni per fer l'extracció.

Ha arribat la primavera

Sí, ja sé que la primavera va arribar dissabte passat, però avui és quan més es nota. El dia ha començat mig ennovulat però a mesura que han anat passant les hores el sol s'ha fet seu el cel. Hi ha sensacions que t'arriben més endins i aquesta n'és una. Es nota, ho sents a l'ambient, ja no et cal la jaqueta, et sents bé, t'agrada sentir el solet tocant-te la cara. Els brots de les branques d'arbres, arbustos i flors comencen a obrir-se, oferint-nos un espectacle de colors verds i colors llampants de flors ja formades, que atreuen tota mena d'insectes, sobretot abelles, a punt per recol·lectar el nèctar més preuat. Per no parlar de les primeres i sempre tan elegants papallones que aletegen alegrament pel cel apropant-se de tant en tant a una flor ben oberta esperant-les.

He de reconèixer que tot aquest món de la natura sempre m'ha fascinat. De vagades, quan em sobra temps em perdo pel meu pati-jardí (no és molt gran eh) observant les coses més petites i curioses que m'hi pugui trobar. Ara toca veure com els brots d'arbres de fulla caduca comencen a obrir-se i a donar color a les branques nues. Ja he vist algun niu de formigues amb molta activitat, arriben ocells que durant l'hivern no he vist, alguna papallona d'ales verdes amb cercle groc, aviat veuré marietes als rosers cruspint-se el pugó... Molta activitat! Per no parlar dels meus rèptils que ja fa uns dies que han despertat de la hivernació i estan frenètics barallant-se els mascles entre ells i perseguint la pobra femella que cerca estratègies per esquivar-los, poder menjar amb tranquil·litat i prendre el sol mentre dorm.
En fi, que ja la tenim aquí entrant per la porta gran, jo ja la noto dins meu, i tu?

Resultat enquesta: Com vas viure la nevada?

Finalitzada una nova enquesta, aquest cop sobre la nevada que va caure a Castellar, i que tots recordarem, aquell 8 de març de 2010. D'anècdotes n'hi ha per donar i per vendre. Des de ma germana que li va costar déu i ajuda arribar a Terrassa per la carretera de Matadepera de bon matí, fins al meu veí que va trigar 3 hores ben bones a anar de Barberà a Castellar (trajecte normal 30 minuts). Jo mateix, a la tarda havia d'anar a treballar a Sabadell i veient el panorama (a les 2 és quan va nevar amb ganes i va començar a agafar) vaig fer una trucada i em vaig quedar a casa, i pel que sembla vaig fer ben fet, no van arribar a tallar la carretera però hi havia un bon embús i era perillós. A caseta que era un dia excepcional. Segur que hi ha gent de sobres per explicar el que li va passar i els moments que va viure. Realment feia efecte passejar a les 6 de la tarda per Castellar amb aquell vent tan gèlid i la mini neu que queia amb força. Un dia per recordar. Us deixo els resultats de l'enquesta:

A casa, gaudint-la	3 (50%)
Atrapat al cotxe	0 (0%)
Atrapat a Barcelona/Sabadell/Terrassa...	1 (16%)
Vaig arribar just a casa!	2 (33%)

Ja podeu participar a la següent enquesta: Què us sembla la notícia sobre l'arribada del tren?

Va de música: Quimi Portet

Tornem-hi amb la musiqueta, i avui de la bona! Avui potser és el dia ideal per presentar-vos aquest gran músic, en Quimi Portet. A Castellar tenim la sort que avui aquest senyor ens farà un concert presentant el nou disc "Viatge a Montserrat". L'he vist dues vegades en concert, les dues a Sabadell a Ca l'Estruch. M'agraden molts els concerts d'en Quimi, intenta interactuar amb el públic, el podríem qualificar de comunicació 2.0??? Perquè m'enteneu, ell no només fa d'emissor i el públic de receptor, al contrari, ell vol que el públic li digui coses i ell respon a la vegada que pregunta. A part de gaudir amb la seva música i lletres t'ho passes bomba i rius una bona estona amb les seves anades d'olla... que ara que hi penso, la seva amistat amb l'Albert Pla... clar, tot lliga. És un clar homenatge a en Francesc Pujols i de fet li dedica una cançó. En fi, marxo cap allà que pot estar molt bé i a sobre hi vaig ben acompanyat, oi Rafa? Recordeu allò que deia que la música en català té grans músics i estils? Aquest és dels millors, i segurament en aquest disc ha fet dels millors treballs. Apa, us deixo amb un tastet musical d'aquest gran artista!

Quimi Portet - Homes i dones del cap dret

D'esquena al mar i a la muntanya, completament al marge
de l'activitat industrial, sota una col, canta el poeta:

Des d'una àrea de servei, la meva terra
és com un parrac grapejat,
un país vençut pel davant i pel darrere,
d'atrotinada dignitat.

Adéu turons amics, adéu rieres,
boscos d'alzines i de roures i fagedes,
muntanyes del meu cor, adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d'inferns brutes i abjectes,
d'animals escorxats, sentor de sang i merda.
Adéu olors d'abans: fenc, trepadella,
d'espígol dolç i farigola a l'escudella.
Adéu amor, bonica, la millor amiga,
adéu rateta que escombrava l'escaleta.
I allà a sota una col, canta el poeta:
homes i dones del cap dret, adéu per sempre.

Viatge a Montserrat, Quimi Portet. 2009.