Quin part!

S'ha de reconèixer, que els autors de la foto retocada, s'ho han treballat molt bé! Retrata molt clarament el part en qüestió. Els pares tots a Madrid i envien el noi a Bascònia. Fixeu-vos amb el detall, qui l'ha parit és la Zapatera i la resta són els qui han aportat una mica de material "genètic" perquè la criatura sortís rodona, espanyolista, s'entén. No ho oblideu mai, el més semblant a un espanyol d'esquerres és un espanyol de dretes, quan cal estan d'acord en tot i sí és per eliminar allò no espanyol, es fa i punt. La mainadera, és qui fa més por, la Rosita Díez, abans del PSOE (i va ser cap de llista a Europa!) i ara de Unión, Progreso y Democracia, feixisme en estat pur (he dit on era abans?). I recordeu, en Patxi va guanyar fent trampes judicials. I el més cínic de tot, els cartells de les europees del PSOE amb cares de dirigents de la dreta, el vot de la por, però pacten amb aquest que diuen que és el dimoni! Algú se'ls creu, encara? En Zapatero ha demostrat una cosa, és el més gran dels mentiders, igual que en Patxi, que va dir que no pactaria amb el PP. Sort que la gent va obrint els ulls.

Quina foto de família!

Resultat Enquesta: Què en penses de la política del PSC-PSOE de Castellar?

Ja tenim els resultats d'aquesta súperenquesta en quant a participació. Ha estat brutal. Els primer dos dies ja passàvem dels 40 vots, quan normalment oscil·la vora els 25. Queda clar que el vot sociata es va mobilitzar o algú molt avorrit va trobar el sistema de votar un cop rere l'altre. Sigui com sigui, va ser interessant veure com els vots anaven pujant i estaven frec a frec. Finalment vam arribar als 186 vots! tot un rècord. Aquí teniu els resultats:

Fa el que va dir en campanya	1 (0%)
Una política de façana, al darrere, res	100 (53%)
Una bona política per Castellar	81 (43%)
Practica una política anti-CIU	4 (2%)

Com podeu observar l'opció "fa el que va dir en campanya" no s'ho creu ni déu. L'opció de política de façana, finalment guanya, com era d'esperar. Les boles de la Plaça Major són el gran exemple d'aquesta política. L'opció preferida dels sociates queda segona a 10 punts percentuals., malgrat els intents de vot massiu i manipulació. I l'opció anti-CIU queda penúltima amb un seguiment molt baix.

Voteu a la propera enquesta:

Qui votaràs a les eleccions europees?

Proposta d'ERC sobre el mur esllavissat del CEIP del Sol i la Lluna

Ja fa una setmana llarga que ens vam assabentar de l'esllavissada del mur de l'escola del Sol i la Lluna, i no gràcies a l'ajuntament, que hauria d'informar d'un cas com aquest a tots els regidors tan aviat com fos possible i no 3 setmanes després. El cas és que, davant dels fets que ja coneixeu, des de la secció local vam decidir moure fitxa i intentar solucionar les coses, per això presentem aquesta proposta de ressolució al proper ple de dimarts que ve, aquí la teniu:

Proposta d'ERC sobre el mur esllavissat del CEIP del Sol i la Lluna

En una proposta presentada al Ple del 29 de gener de 2008, i que fou rebutjada, des d’ Esquerra Republicana de Catalunya proposàvem la creació d’un pacte local d’infrastructures educatives.

Un dels objectius d’aquest pacte era el compromís de no utilitzar la construcció d’equipaments educatius –escoles, escoles bressol...- com a arma de confrontació electoral, compromís en el qual ERC es manté ferma.

Davant l’esllavissada de terres del passat 19 d’abril que va afectar l’accés de vehicles pesants a les obres del CEIP El Sol i la Lluna i a les instal·lacions del Club Tennis Castellar.

Davant el fet que encara no s’ha determinat de qui és la responsabilitat d’assumir el cost de la reparació dels murs de càrrega i el camí d’accés, i amb l’objectiu de minimitzar l’inevitable retard que patirà la construcció de la nova escola, proposem al Ple l’adopció del següent

ACORD :

1er.- Que l’Ajuntament de Castellar assumeixi en primera instància el cost de la reparació del mur de càrrega i el camí d’accés per a accelerar la construcció de l’edifici fins que es dictamini qui ha d’assumir aquest cost.

Castellar del Vallès, 14 de maig de 2009

GRUP MUNICIPAL D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

AJUNTAMENT DE CASTELLAR DEL VALLÈS

Que les obres no s'aturin!

Em queixava a l'anterior article, de les maneres de fer les coses de l'actual equip de govern, sobretot amb el tema d'informar de la informació. Un gran exemple és el de l'escola del Sol i la Lluna. Els regidors hauríem d'haver estat degudament informats de l'aturada de les obres i els motius, cosa que va passar 3 setmanes després en una comissió informativa de la nova escola bressol, i de passada ens van deixar anar això de les obres. L'equip de govern va intentar amagar la informació tant com va poder.

Ahir, finalment, els pares i nens de l'escola van explotar. Porten molt de temps en una situació insuportable. Amb l'aturada de les obres encara s'allargarà més la seva estada als barracons (no a l'eufemisme de cargoles), cosa que no hem de consentir. Massa que s'han allargat les obres per permetre que s'allarguin més. La manifestació d'ahir, decidida per l'AMPA després d'esgotar altres vies és una mostra del grau de cansament dels pares i nens. Cansats de veure com ara que hi ha aquests problema tothom llença pilotes fora i no es vol fer càrrec dels costos de reconstrucció del mur esllavissat. Per mi està clar, ho ha d'assumir l'ajuntament, de moment, ha d'estar al costat de l'escola, n'és el principal responsable. Ningú no culpa l'ajuntament de la situació actual, només volem solucions. Després ja cercarem qui ha de pagar-ho o com coi ho paguem. Us deixo amb l'escrit que repartien ahir a la manifestació:

Mira, pare, una escola!

El nen asenyalava una barraca d'obres metàl·lica d'un poblet de muntanya. L'única escola que coneixen els nostres fills són barracots.
El 19 d'abril una esllavissada en el camí d'entrada a les obres de la futura escola va fer aturar les obres (no pot entrar maquinària pesant tipus camions, excavadores...)
Ningú - Ajuntament, Generalitat, empresa constructora- vol assumir els costos de la reparació del mur, que pot arribar a pujar uns 800.000€.
Davant del perill que vulguin treure aquests diners del pressupost que tenen per l'escola, la qual cosa provocaria passar a tenir una escola de menys qualitat en materials, acabats, serveis...
Davant la possibilitat real que l'escola hagi d'estar en mòduls al pati del Sant Esteve fins més enllà del primer trimestre del curs 2010-2011, amb més de tres-cents alumens.
L'associació de mares i pares demana que l'ajuntament avanci els diners fins que no es decideixi qui ha de pagar aquesta reparació.

Nens i nenes no en tenen cap culpa. Ells no han de pagar-ho!

EL SOL I LA LLUNA

CASTELLAR DEL VALLÈS

En teoria l'equip de govern està al costat de l'escola i dóna suport en el que calgui. La pregunta és, els regidors i l'alcalde anirien a una manifestació davant del Departament d'Educació (can Maragall) per reclamar solucions? La resposta és NO.

Maneres de fer les coses (2)

Us en recordeu que fa uns dies escrivia aquest article queixant-me de la manera de fer dels socialistes de Castellar? Doncs avui, hi he de tornar. Ahir dimarts 19 de maig, Castellar va celebrar 30 anys d'ajuntaments democràtics (us recomano que visiteu l'exposició que hi ha al mercat, fotos i història molt necessària). Fins aquí, més o menys bé, per mi dir-li democràcia a això de l'Estat Espanyol és poc ajustat a la realitat, però bé, no és el tema del que vull parlar. L'acte en qüestió, que consistia en una recepció a l'ajuntament amb el president Paqual Maragall i la posterior inauguració de l'exposició al mercat nou, ens va ser informat, als regidors, dijous passat dia 14 de maig (una setmana abans!). És a dir, aquest acte ha estat fet per l'equip de govern i ningú més. A algú li sembla normal? No hauria estat més lògic que l'acte hagués estat preparat i concensuat per totes les forces polítiques de Castellar? La força política que va governar Castellar durant 28 anys, que va ser CIU (ens agradi o no) no hi hauria d'haver tingut un paper destacat? I ERC que també ha tingut un paper important? Es veu que la història deu començar amb l'arribada dels socialistes, abans, desert. Per què aquesta manera de fer com si només hi fossin ells sols i ningú més? Què pretén el PSOE de Castellar amb aquesta actitud? Avui ha estat vergonyós, evidentment ha faltat gent de tots els partits, menys els socialistes, els hauríeu d'haver vist, tots seguint en Maragall, no només els regidors, que era el més lògic, el seguein càrrecs de l'executiva i familiars de socialistes. Ben bé semblava un acte del PSC-PSOE encobert i disfressat d'institucional. Cada cop estan més sols amb aquets tipus d'actituds que només fan que generar malestar. Això sí, quan et necessiten ja et vénen al darrere ja, la trucada d'en Giménez quan no veu clar que s'aprovi alguna cosa al ple n'és un gran exemple. Sembla que encara no han entès que les relacions s'han de treballar mica en mica i no pots estar "matxacant" l'oposició dia sí i dia també i després demanar concensos i enteses "pel bé de Castellar". Per establir ponts cal posar mahons, no esmicolar-los. I qui en té la principal responsabilitat és l'equip de govern.

Un altre cop, l'Actual

Llegíem a l'actual de divendres passat, per fi, que una esllavissada al vial d'accés on es construeix la 6a escola (es diu el Sol i la Lluna!) havia aturat les obres. A part, entre ajuntament, GISA i departament d'Educació no e sposen d'acord amb qui ha de pagar, la típica pilota que va de taulada en teulada i mentrestant les obres segueixes aturades i els nens que estan en els barracons del pati de l'escola Sant Esteve van esperant la seva hora d'anar a l'escola que els hi pertoca. Aquest fet ja és greu per si sol, cal continuar les obres i acabar-les en el termini previst i deixar-se estar de "collonades", ja arribarà el moment de decidir qui paga.
Un altre fet greu i per això aquest article, és el setmanari municipal l'Actual, que segueix en la seva línia. Anem a pams, els fets passen un dissabte 18 d'abril, per tant, un fet important com aquest, greu, que atura unes obres que ja s'han allargat massa, per anar bé, la notícia hauria d'haver sortit el següent divendres 25 d'abril. Però no surt. Passa el següent dijous 30 de maig i tampoc. Arriba el divendres 8 de maig i tampoc!!! Finalment el divendres passat 15 de maig, ja no ho poden amagar més, i surt. A algú li sembla normal que un fet com aquest trigui 3 setmanes en sortir a la premsa? Doncs a mi no.

Algú seguirà negant que hi ha trucades des de Palau? Algú dubta que qui tots ja sabem va fer la trucada pertinent?

Xerrada: Espanya és crisi

El proper dijous 21 de maig, la secció local d'Esquerra organitza una xerrada sobre la crisi a 2/4 de 9 del vespre a Ca l'Alberola. Hi intervindrà el diputat d'ERC Uriel Bertran, economista i el portaveu comarcal de JERC-Vallès Occidental, Carles Caballero. La xerrada portarà per títol "Espanya és crisi"

Aquí us deixo un escrit fet per l'Uriel expressament per la xerrada, on resumeix breument com estarà enfocada:

OBRIM ELS ULLS

Obrim els ulls! La crisi que ens colpeja fortament és la darrera mostra, tremendament virulenta i descarnada, que el fet de formar part de l’Estat espanyol ens limita les possibilitats de créixer econòmicament i, per tant, de sortir de la crisi ben parats. Espanya és per a Catalunya i per als Països Catalans una sagnia econòmica i un mal exemple del qual hem d’allunyar-nos quan abans millor.

Mentre els Estats Units, Alemanya i la majoria d’Estats europeus industrials avançats aproven partides pressupostàries multimilionàries contracícliques i impulsen grans inversions en infraestructures productives, rebaixes fiscals que permetin recuperar el consum, increments de prestacions per a les persones aturades, plans de reconversió industrial i ajudes al sector de l’automoció (que a casa nostra representa el 12% de tot el PIB), el govern català no té ni els diners ni la sobirania política per poder portar a terme cap d’aquestes mesures contra la crisi que necessita una economia industrial com la catalana, i es mira impotent com el tsunami econòmic s’enduu per endavant una bona part del nostre teixit productiu.

I què podem esperar del Govern de Madrid (que és qui disposa dels nostres recursos fiscals)? Res. l’Estat espanyol mai ha forjat una economia industrial avançada i la poca indústria que ha tingut, fonamentalment catalana i basca, més aviat ha estat un cos estrany dins l’anatomia espanyola, que no pas una part del seu ésser econòmic. Per això, totes les ajudes que està aprovant van destinades únicament a salvar la banca i les constructores. Dos sectors econòmics que tenen les seves principals empreses radicades a Madrid. Salvar l’economia de Madrid, aquesta és la prioritat.

Només un Estat Català, que ens permeti recuperar tot l’espoli fiscal que avui se’n va a Espanya en forma d’impostos que paguem i que no tornen al nostre país, ens permetrà afrontar la crisi econòmica a Catalunya i invertir en el nostre teixit productiu, i en els nostres treballadors i emprenedors que ara es troben a l’atur. Continuar a Espanya només servirà per continuar en crisi.

Uriel Bertran i Arrué
Diputat d'ERC al Parlament de Catalunya

Patrícia Gabancho: Crònica de la independència

El meu autoregal de Sant Jordi va ser, com no, un llibre (de fet en van ser tres). Però el que més ganes i més atenció em cridava dels tres era el de la Patrícia Gabancho: Crònica de la independència. He de confessar que els bocamolls de sempre ja m'havien desvelat algun misteri, sort en tinc que quan vull, mig-esborro la informació i poc o molt, el llibre ha estat un d'aquells plaers que et fan llegir-lo a qualsevol moment i capítol que passa, més en vols llegir, com us ho diria, t'absorbeix. En tot cas, ja us aviso que explicaré coses clau del llibre, per tant, si voleu seguir, millor que no llegiu més tros d'aquest article.

Tota "l'acció", si així en podem dir, passa al 2037, gairebé 30 anys després de la proclamació d'independència. Tot el llibre són un seguit de trasncripcions d'entrevistes a personatges del mateix any i alguns retalls de premsa i articles d'opinió del moment just de la proclamació. Resulta curiós el fet que el PSC-PSOE es trenca i es converteix en PSOC (diria que no esmenta què volen dir les sigles, suposo que la O és d'obrer i la resta ja s'entén), totalment PSOE i l'altra part conserva el nom del PSC i és liderat per en Castells, que obre els ulls després del fracàs del finançament. Artur Mas és defenestrat de CIU per la seves retallades a l'estatutet i ho acaba liderant en Miquel Roca i Junyent (sí, ho llegiu bé, ell!) que es converteix en president de la Generalitat i fa una proclamció d'independència (surrealista, pel personatge, no pel fet). Catalunya aconsegueix la llibertat sense tancs ni espanyolades vàries. A les eleccions següents, i amb tot de partits nous, guanya el Partit Demòcrata (format per ex-convergents i exsociates, el somni sociovergent, per fi!) liderat per en Castells, que es converteix en President de la Generalitat. Al País Valencià, passa tot el contrari, els valencianistes són perseguits fins al final, la llengua prohibida, brutal. La majoria fugen a Catalunya. Les illes decideixen annexionar-se al nou estat Català. I la resta ens parla del futur, com se n'ha sortit Catalunya en temes de llengua, immigració, economia, sanitat, etc... I com sembla lògic i molts defensem, Catalunya fa un salt de gegant ara que per fi deixa de malgastar energies en explicar-se i negociar (barallar-se) amb Espanya i per fi les dedica totes a ser millor. En alguns termes m'agarda el futur que descriu el llibre, en d'altres no tant, però Europa hi té molt a veure i confirma que el vell continent és més important del que molts ens volen fer creure i en un futur, més.
Us recomano aquest llibre, convida a reflexionar en molts temes i a imaginar com serem més endavant. Som el present, però preparem el futur dels nostres fills i el que fem i deixem de fer serà decisiu.

Paràsit

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Exemple d'ectoparasitisme.

Un paràsit és un organisme que passa gran part de la seva vida als teixits d'un altre organisme, al qual li causa un dany però sense arribar a matar-lo directament. L'espècie que du a terme el procés es denomina paràsit o hoste i l'espècie parasitada s'anomena hostatjador. El parasitisme es dóna en tots els tipus d'éssers vius i en tots els ecosistemes.

Els danys causats pels paràsits poden prendre diferents formes, des de patologies directes fins a efectes més subtils com canvis de comportament de l'hoste. Per exemple, alguns cucuts ponen els ous en nius d'altres espècies de manera que les seves cries són alimentades per pares aliens, la cria de cucut creix més de pressa que les altres fins que les fa fora del niu.

La interacció biològica entre l'hoste i el paràsit pot arribar a convertir-se en simbiosi si el paràsit en comptes de perjudicar l'hoste li proporciona algun benefici.

Un altre exemple de parasitisme seria el borbònic. L'ésser viu en qüestió, Juan Carlos de Borbón i la seva família, s'instal·len en palaus luxosos i xuclen a poc a poc els diners de la bona gent que els guanya amb esforç i dedicació. I el parasitisme es perpetua amb el sistema conegut com herència genètica, els fills del paràsit pare acaben ocupant el seu lloc i continuen amb el parasitisme perpètuament. L'única cura que es coneix és la república, que consiteix en l'expulsió del paràsit del cos parasitat o seccionant el coll del paràsit i la seva descendència.

Robiols, crespells i panades

Arribo a l'aeroport de Son San Joan i en Miquel Àngel ja m'hi espera. Passem un moment per casa seva, al barri des Rafal de Palma per saludar els seus pares, contents de tornar-me a veure després de 5 anys sense trepitjar Mallorca. No han canviat gens. La seva moixa (gata) tampoc, m'enduc una esgarrapada de regal. Agafem el cotxe i anem fins a Biniali (Sencelles) a la masia familiar que tenen als afores. Sembla que aquí el temps no passa, la sensació de calma i tranquilitat m'envaeix, la masia antiga hi ajuda. Avui és dijous sant i sembla ser que em donaran feina. Fem una massa amb farina, ous, suc de taronja i ingredients que em perdo. Amb trossos d'aquesta massa fem una capa fina, hi posem a sobre confitura, xocolata o dolç de llet i la tanquem donant-li forma de mitja lluna. Una estoneta al forn i llest per menjar. Això sí que és un postre. En diuen Robiol, menja típica de setmana santa. Amb la massa que sobra fem figures en forma d'estrella, de cor... i també al forn. És com una galeta, boníssima. D'això en diuen Crespell, va més encaminat als nins. No para mai de menjar aquesta gent?
L'endemà, divendres sant, ve tota la família del meu amic a dinar. Per variar una mica i menjar molt, fan una fideuada, tot sigui dit, boníssima. I de postres, una mica de robiols i crespells d'ahir. Torno a acabar ben tip i patint per la meva línia. La família es queda i durant tota l'horabaixa fem unes coses anomenades panades. Amb una massa semblant a la d'ahir però amb més textura de pa, fem una figura amb forma de cendrer i hi posem un poc de sobrassada i cansalada i ho omplim de valent amb carn, afegint a dalt de tot un bocí més de sobrassada i cansalada. també hi ha la versió de pèsols. Ho tapem amb més massa i ja tenim la panada feta. Es posa a un forn de caliu, un parell d'hores i ja es poden menjar, però fredes. No cal dir que estan boníssimes i un cop més, això deu engreixar de valent. Sort que l'endemà amb el meu amic pugem a peu al Santuari de Lluc (una mena de Montserrat a la mallorquina) i amb una bona suada ho fem baixar tot, amb una petita aturada al camí per berenar un parell de panades i sobrassada, és a dir, recuperem el que hem perdut fent exercici. Ben aviat s'acaba l'estada a l'illa gran Balear i torno cap al meu Principat. És curiós com a Mallorca totes les famílies tenen ben assumit, que aquests dies toca fer robiols, crespells i panades. Quan es tracta del menjar, els mallorquins ho tenen clar.

Oriol Papell i Torres

* Escrit publicat a la columna de la Res Pública del setmanari Forja