dimarts, 12 de maig de 2009

Robiols, crespells i panades

Arribo a l'aeroport de Son San Joan i en Miquel Àngel ja m'hi espera. Passem un moment per casa seva, al barri des Rafal de Palma per saludar els seus pares, contents de tornar-me a veure després de 5 anys sense trepitjar Mallorca. No han canviat gens. La seva moixa (gata) tampoc, m'enduc una esgarrapada de regal. Agafem el cotxe i anem fins a Biniali (Sencelles) a la masia familiar que tenen als afores. Sembla que aquí el temps no passa, la sensació de calma i tranquilitat m'envaeix, la masia antiga hi ajuda. Avui és dijous sant i sembla ser que em donaran feina. Fem una massa amb farina, ous, suc de taronja i ingredients que em perdo. Amb trossos d'aquesta massa fem una capa fina, hi posem a sobre confitura, xocolata o dolç de llet i la tanquem donant-li forma de mitja lluna. Una estoneta al forn i llest per menjar. Això sí que és un postre. En diuen Robiol, menja típica de setmana santa. Amb la massa que sobra fem figures en forma d'estrella, de cor... i també al forn. És com una galeta, boníssima. D'això en diuen Crespell, va més encaminat als nins. No para mai de menjar aquesta gent?
L'endemà, divendres sant, ve tota la família del meu amic a dinar. Per variar una mica i menjar molt, fan una fideuada, tot sigui dit, boníssima. I de postres, una mica de robiols i crespells d'ahir. Torno a acabar ben tip i patint per la meva línia. La família es queda i durant tota l'horabaixa fem unes coses anomenades panades. Amb una massa semblant a la d'ahir però amb més textura de pa, fem una figura amb forma de cendrer i hi posem un poc de sobrassada i cansalada i ho omplim de valent amb carn, afegint a dalt de tot un bocí més de sobrassada i cansalada. també hi ha la versió de pèsols. Ho tapem amb més massa i ja tenim la panada feta. Es posa a un forn de caliu, un parell d'hores i ja es poden menjar, però fredes. No cal dir que estan boníssimes i un cop més, això deu engreixar de valent. Sort que l'endemà amb el meu amic pugem a peu al Santuari de Lluc (una mena de Montserrat a la mallorquina) i amb una bona suada ho fem baixar tot, amb una petita aturada al camí per berenar un parell de panades i sobrassada, és a dir, recuperem el que hem perdut fent exercici. Ben aviat s'acaba l'estada a l'illa gran Balear i torno cap al meu Principat. És curiós com a Mallorca totes les famílies tenen ben assumit, que aquests dies toca fer robiols, crespells i panades. Quan es tracta del menjar, els mallorquins ho tenen clar.


Oriol Papell i Torres

* Escrit publicat a la columna de la Res Pública del setmanari Forja

4 comentaris:

Miquel Àngel ha dit...

Així m'agrada Oriol! Has après sa lliçó :p

Oriol Papell ha dit...

T'ha agradat Miquel Àngel? he hagut de "matxambrar" en poques paraules moltes coses, evidentment enfocades al menjar, la pedra filosofal dels mallorquins hehehe

Gràcies per l'estada, ja ho saps ;)

Marc Gorina ha dit...

oriol, ara estava mirant l'enquesta i em sembla que el teu blog ha triunfat entre els sociates castellarencs eh! xd

t'hi han fet una votació massiva xd

mare de déu, quina gentussa...



una abraçada!
gorina.

Oriol Papell ha dit...

Ja m'hi he fixat, de fet, és estrany que en 2 dies hi hagi 41 vots, no passa mai... no sé perquè, em temo que és algú que ha trobat la manera de votar un cop rere l'altre. Encara que la possibilitat que hagin fet un enviament massiu a la seva gent perquè entrin a votar és alta.

En fi, sociates.