Tornem a la música. Llegia fa uns mesos en un bloc on l'il·lús blocaire es preguntava perquè una cultura "petita" com l'islandesa (300mil parlants d'islandès) era tan coneguda (en l'aspecte musical) i en canvi la música catalana no (11 milions de parlants) i ens acusava de queixar-nos perpètuament i s'intuia aquell discurs espanyol de sempre: català = provincià i qualsevol altra cultura, però sobretot si és espanyola = oberta al món. Suposo que aquest blocaire deixava de banda intencionadament que Catalunya o els Països Catalans no som estat i per tant, per desgràcia nostra, tot passa per l'adreçador de Madrid, cosa que ens fa desconeguts al món, ja que Espanya és un llast a qualevol de les nostres aspiracions més bàsiques, a l'Estat Espanyol li ineteressa que siguem invisibles, si ho som no existim, objectiu que tenen a l'agenda des de fa 300 anys com a mínim.En català hi ha molt bona música, un exemple us el vaig posar l'altre dia, amb Mishima, però podria anar dient noms com Manel, Burman Flash, Lexu's, Antònia Font, Obrint Pas, Ivette Nadal, El petit de ca l'Eril, Pau Alabajos, Cesck Freixas, Al-Mayurqa, Joan Miquel Oliver, Gerard Sesé, etc.., la llista seria llarguíssima i veuríeu perfectament el moment dolç que viu la cançó catalana, malgrat que els mitjans li fan un buit demencial, al que contribueix gent com el blocaire abans esmentat.
Aquest post el feia per ensenyar-vos un parell de cançons del disc "Bonbón Mallorquín" de Joan Miquel Oliver i m'he envalentonat, aquí teniu un petit tastet:
Aquest post el feia per ensenyar-vos un parell de cançons del disc "Bonbón Mallorquín" de Joan Miquel Oliver i m'he envalentonat, aquí teniu un petit tastet:
1 comentari:
Aquest home és immens!
Publica un comentari a l'entrada