El Pla Local de Seguretat Viària

El passat 4 de maig, en el marc de la Taula de Mobilitat, se'ns va donar a conèixer el Pla Local de Seguretat Viària. Una iniciativa subvencionada pel Servei Català de Trànsit, que pretén reduir el nombre d'accidents a la nostra vila.

El Pla consisteix, primer de tot, en una diagnosi de la situació dels accidents a Castellar. Zones on n'hi ha més i possibles causes que els provoquen. Cal dir que Castellar és un municipi amb un nivell baix d'accidents, per sort nostra. La majoria d'accidents són petits, en determinades cruïlles i amb ferits majoritàriament lleus. A partir de les dades des de l'any 2005 fins al 2008 es podia veure l'evolució del nombre d'accidents als punts estudiats, amb i sense ferits, i preveure l'evolució que hi hauria en els propers anys. Aquest tipus d'evolució no és una ciència exacte i és difícil preveure amb exactitud on estarem el 2013. Com que hi ha pocs accidents, només que hi hagi un accident amb 4 ferits de cop fa variar les dades de manera exagerada. Per això, a l'hora de fixar-se objectius de cara al futur és relatiu agafar-se a un número concret, que s'ha de fer, però no ha de ser determinant. Per això, la part important del Pla és la que proposa solucions per reduir els accidents. Reformes que ja fa anys que es van fent als punts concrets, com la reducció de l'amplada dels carrers mitjançant la pintura que delimita els aparcaments de semibateria inversa, la col·locació de mobiliari urbà (com els contenidors) en llocs on no tapin la visibilitat o la reducció del tros de calçada que han de recórrer els vianants per travessar un carrer.

Des d'Esquerra creiem que és aquí on hem d'incidir sobretot, localitzar els punts febles de la circulació viària i trobar-hi solucions. Entenem que no es poden fer totes les obres necessàries de cop, degut al cost constructiu, però com ens van mostrar a la presentació del Pla sempre hi ha solucions temporals molt més barates, i més endavant i de mica en mica, es poden anar enllestint com cal. Per tant, el número d'accidents que ens marquem com a fita en un futur, és el de menys i hi ha de ser, però la clau és treballar en les febleses que els produeixen i actuar per tal de fer més amable per tots, el Castellar del futur.

Oriol Papell i Torres

Regidor ERC

* Article publicat als setmanari cultural La Forja i al setmanari L'Actual

La solució: Independència

Estem en crisi, i ja en fa gairebé 2 anys. Anem sentint declaracions a tort i a dret per marejar la perdiu. Molts analitzen bé la situació actual però no donen cap solució. Espanya cada any ens roba 22mil milions d'euros, que es diu ràpid. No paro de sentir el senyor Pujol que analitza molt bé la situació, Espanya fa anys i panys que no respecte el "pacte" constitucional (crec que és un error, no hi ha cap mena de pacte, perquè no és entre iguals, uns cedeixen gestió i els altres callen, encerta el fet del no-respecte espanyol). Estem pendents d'un Tribunal Constitucional que ha de retallar del tot el "nostre" Estatut, i aquí hem d'aguantar com uns senyors ens diuen que "aquests" magistrats no estan legitimats per dictar sentència perquè el seu mandat està caducat. Perdonin, cap magistrat té legitimitat per tocar NI UNA COMA d'allò que el poble ha votat en referèndum. N'estic fart de sentir-ho, quina curtesa de mires i quina supeditació a Espanya, vergonyós. Com deia, molts analitzen bé la situació, fa anys que Espanya se'ns pixa a la cara, ens insulta, ens roba, ens nega drets, ens retalla llibertats i ara ens arrossega a una crisi sense precedents.

Senyors, el matrimoni no ha funcionat mai, perquè el matrimoni va ser obligat, no de conveniència, va ser imposat per guerra a partir del 1707 amb la conquesta del Regne de València per les tropes castellanofranceses dels Borbons i finalitzada el 1715 amb la conquesta de Mallorca. Quan un matrimoni no funciona, o com és el cas, quan una part agredeix l'altra, cal denunciar-ho i MARXAR.
La independència és la solució a la majoria de problemes que tenim, no a tots, evidentment. Si fóssim un estat els 22mil milions que marxen i no tornen serien tots nostres i decidiríem nosaltres què fem amb ells. Podríem dedicar-los a polítiques per acabar amb la crisi, no com ara que Espanya fa polítiques que no ens beneficien perquè nosaltres tenim un teixit industrial que necessita unes polítiques pròpies i no pas injectar diners als bancs com va fer en ZP. Amb aquests diners podríem fer 15 TGV de nord a sud. Amb aquests diners acabaríem amb els peatges. Amb aquests diners podríem fer nous hospitals i millorar-los. Amb aquests diners podríem apujar les pensions dels nostres avis i apropar-los a la dignitat. Amb aquests diners podríem tenir una escola pública més digna i potent, com es mereix un país com el nostre. No acabaríem mai la llista de com seríem si fóssim un país lliure del jou espanyol.
Que no ens venguin la moto amb el TC. No cal canviar la llei, no cal renovar els magistrats, cal saltar la paret i dir adéu Espanya. N'estic segur que serem uns grans veïns i parlarem de tu a tu. El vídeo que teniu a continuació és contundent.

Pel futur de tots i per acabar amb la crisi la solució és INDEPENDÈNCIA.

"Apel·lo a la ciutadania a entendre que la nova fase que s'obre és la de la independència"(vídeo)

Tornem-hi amb la imatge

Fa uns dies, el 27 d'abril, tocava el Ple ordinari del mes d'abril de l'ajuntament de Castellar. El Ple es va suspendre uns dies abans amb un correu electrònic d'alcaldia, on s'informava que per manca de temes de totes les regidories no es faria el Ple, quedava suspès, i si algun grup tenia propostes, aquestes passarien al Ple següent, el del mes de maig. Pel que sé tan l'Altraveu (que les va enviar) com nosaltres teníem propostes de Ple, i si no vaig errat CIU tenia algunes preguntes per fer. En teoria l'Alcalde, per respecte a la institució i pel que diu al ROM, hauria d'haver reunit la junta de portaveus (els portaveus de cada grup municipal) per comentar la suspensió del Ple i prendre una decisió, cosa que no va passar. Aquí és el primer error de l'Alcalde Giménez i de l'equip de govern. No costava gens avisar els grups i parlar-ne, segurament amb les propostes de l'oposició n'hi hauria hagut de sobres per fer el Ple amb normalitat. Suposo que l'equip de govern confon el Ple i es pensa que és un òrgan seu, quan en realitat és l'òrgan de debat de tots els grups, d'aquí li ve el nom. També és bastant trist que l'equip de govern no tingui propostes i diu molt d'ells a un any vista de les eleccions municipals.

Segona errada greu, ens arriba la informació que, maleïda coincidència, dos regidors del PSC-PSOE (Antònia Pérez i Pepe González) justament són de viatge al Vietnam el dia que hi hauria d'haver el Ple. Ja em perdonareu, però si s'anula el ple el divendres 16 d'abril, és molta casualitat que dos regidors decideixin fer un viatge així de cop. Així que, tot fa un tuf fortet a suspensió del Ple perquè dos regidors tenien un viatge i, per tant, l'equip de govern quedava en minoria.
Els regidors són lliures de fer els viatges que vulguin, que som persones, només faltaria, jo n'he fet un aquest cap de setmana passat a Suïssa. El problema no és aquest, el problema és que tot el poble en va ple, tothom sap que dos regidors han marxat de viatge i que per això s'ha suspès el Ple, cosa que agreuja una mica més la mala imatge que tenim els polítics i allò de "tots són iguals", "treballen poc i cobren molt", etc...

L'equip de govern o el PSC-PSOE hauria d'anar amb més de compte de no cometre aquests errors tan bàsics, al final tot s'acaba sabent, la imatge, allò que comentava en un article fa uns dies. Fem un Ple al mes, cosa que alguns aprofiten per fer demagògia barata sobre el treballar poc dels polítics, no els hi donem carnassa suspenent un Ple on sí que hi havia propostes, de l'oposició, però. Recomano a l'Alcalde Giménez que el proper cop reuneixi la Junta de Portaveus i ho consulti i no quedin com uns penques, aquesta és la imatge que han donat, i això s'acaba pagant.

Tornarem a vèncer

Hi ha vídeos que simplement posen la pell de gallina.

Tornarem a vèncer



Sabem d'on venim i sabem on anem.

Resultat enquesta: Què us sembla la notícia sobre l'arribada del tren?

Fa dies que tocava donar els resultats de l'enquesta sobre el tren per veure quin efecte havia tingut entre els lectors del blog, aquí els teniu, amb resultat previsible positiu. Ara només falta que tota la informació que ens han donat sigui certa i viable, perquè veig bastant complicat que els 320milions d'euros que costaria siguin fàcils d'aconseguir i menys ara, que la Generalitat està en situació econòmica difícil per la crisi financera, industrial i la crisi per estar a l'Estat Espanyol, amb el dèficit fiscal de 22mil milions que ens roba Espanya any rere any. Si voleu referències sobre el tren n'he parlat ací, aquí, allí i allà:

No m'agrada, Castellar creixerà massa	2 (16%)
Bé, però seguiré agafant el cotxe	2 (16%)
Molt bé, per fi!	8 (66%)
M'és indiferent	0 (0%)

Ja podeu votar a l'enquesta següent: Què votaries a la consulta de la Diagonal?

Consultes i consultes

Llegeixo astorat que la consulta de la Diagonal amb segell sociata, del senyor alcalde Jordi Hereu, primarà la participació al rigor!!! Això ho deien després de destapar-se l'errada greu que votant per internet només et demana el DNI i la data de naixement. És a dir, qualsevol que sàpiga el DNI d'un barceloní podrà votar en nom seu! Això és una vergonya i un insult als ciutadans. Hem hagut d'aguantar el menyspreu a les consultes independentistes d'aquest partit i els seus acòl·lits i resulta que la consulta de la Diagonal ho és tot menys una cosa fiable. Les consultes per la independència de Catalunya són molt rigoroses, les votacions són presencials i cal ensenyar el DNI i que la persona estigui empadronada a la localitat de la votació, a part d'una comprovació informàtica per descartar que hagi votat en una altra consulta d'una altra població amb antoerioritat. Jo mateix vaig fer la prova a la consulta del 28F i del 25A, em deia que ja havia votat el dia 13D a les 5 de la tarda, clavat.
També cal dir que la votació dura 6 dies!! Qui les guarda a la nit? qui ens assegura que no hi haurà trampes??? s'ensuma un frau majúscul.
Sense esmentar els diners públics que s'han llençat per fer-la possible. Ni amb diners poden ser capaços d'igualar el rigor de les consultes per la independència que han tirat endavant gent desinteressada i amb pocs recursos? Increïble. Encara els recordo donant lliçons el dia després del 13 D, el dia després del 28 F i el dia després del 25 A. I els tornarem a sentir criticant la consulta de Sanadell del 30 M. Allò que no controlen ho menyspreen.

Sense esmentar els problemes que hi hagut en col·legis que no funcionaven, la desaparició de l'oció C (deixar la diagonal com està i fer una altra reforma més endavant).
Molt bé PSC-PSOE, així es fa el ridícul. En això de les consultes sou uns aprenents i el més trist de tot, seguireu insultant les consultes de base social que s'estan fent. Us hauria de caure la cara de vergonya!
.

Moments al tren

És un d'aquells dissabtes ben assolellats, en plena primavera, d'aquells dies que no saps si anar amb màniga curta o agafar una jaqueta, que ja se sap que en aquesta època tan bon punt fa calor com fa una mica de fresca. Surto de casa i vaig cap a l'Espai Tolrà, en tres minuts m'hi planto i baixo per les escales cap a l'andana de l'estació. La freqüència de trens en dissabte és d'un tren cada dotze minuts, sort que van fer les noves cues de maniobra a l'estació de Plaça Catalunya de Barcelona, això va permetre reduir les freqüències a la meitat. Observo la gent que espera el tren com jo, hi veig unes quantes cares conegudes. Quants d'aquests fa anys agafaven el cotxe i ara s'han apuntat al tren? M'és igual, ho celebro.

He quedat amb un amic de Granollers, fa dies que no ens veiem i hem trobat el forat per fer-ho. Se sent un soroll de fons inconfusible, és el soroll de les rodes del tren que freguen la via. S2 Barcelona, anuncien els altaveus. Entro al vagó i m'assec, els Ferrocarrils de la Generalitat segueixen sent com sempre, hi ha coses que no canvien mai, còmodes en seients i amb interiors amables visualment, i puntuals, és clar! La desaparició de RENFE i ADIF ho va canviar tot. Som unes 10 persones al meu vagó, la meitat llegeixen el diari o un llibre electrònic. El tren engega i durant una bona estona anem per sota terra, passant l'estació del Pla de la Bruguera, que va comportar un canvi en el polígon que ni ens podíem imaginar. Vam fer bé, entre tots, de lluitar per un bon aparcament. La resta, tot va venir sol. Anys enrere no hauria dit mai que travessaria el riu Ripoll sobre un viaducte amb tren. Està esplèndid des que es va convertir en parc fluvial i el vam dignificar. Els diumenges és ple a vessar de gent que hi ve a voltar.

Arribem a Sabadell i després de passar un parell d'estacions baixo a Sabadell Plaça Major. Agafo unes escales i vaig a parar a l'andana de la nova línia Terrassa – Granollers. El somni de connectar les dues capitals del nostre Vallès amb Granollers fa anys que es va fer realitat. Amb la independència va venir tot rodat, teníem diners per fer tot allò que només eren projectes i sembla que el fet de ser un estat ens va unir a tots (per fi!) en allò que feia falta de debò al país, unes bones infraestructures que fessin de xarxa al territori. Quan pujo al tren ja no conec a ningú. Podria haver agafat la línia orbital Mataró – Vilanova i la Geltrú, que és més ràpida, però com que tinc temps i m'agrada el recorregut m'he decidit per la calma. Tornem a travessar el Ripoll, aquí també fa anys que el van dignificar. Polinyà hi ha guanyat molt amb aquesta línia i salten a la vista els canvis i millores urbanes. Per no parlar de Palau, que s'ha convertit en un node de connexió entre dues línies i ha fet un salt espectacular.

El tren arriba a Granollers Centre. El meu amic m'espera a la sortida i ens fem una bona abraçada. Qui m'hauria dit anys enrere que hi hauria hagut tots aquests canvis? Amb el meu amic comentem la nova ximpleria que ha fet el govern, però la part positiva és que només en tenim un, i és el nostre.

Oriol Papell i Torres

* Article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari cultural La Forja

El retorn del jedi

Benvolguts lectors del blog, volia disculpar-me per aquests dies sense escriure. Això dels blogs té moments i moments, i he estat uns dies una mica atabalat i amb poca inspiració per escriure el que fos, i escriure per escriure (escriure al quadrat ha ha ha) no em satisfà. I bé, diguéssim que la inspiració m'ha tornat amb ganes i força, així que retorno a l'escriptura bloguera.
És curiós perquè sempre tens la impressió que et deu llegir poca gent, però a la que deixes d'escriure tothom et diu que a veure quan actualitzes, que fa dies que no escrius, etc... i te n'adones que ni que sigui de passada, molta gent fa un cop d'ull a allò que penses i expresses. Ah, i disculpar-me al B de Blog, que em van posar la B vermella per no escriure. Quin control, tu! Doncs això, que he tornat.

Nens que llancen pedres

Com cada tarda del món, anava cap a Sabadell a treballar, i com faig molt sovint, just a l'entrada de Sabadell, agafo una drecera, per evitar el tram que passa per davant dels mossos i després la gran via, que passa pel barri de Can Puiggener i surto a l'alçada del Taulí. Doncs ve, avui ja feia caloreta i anava conduint amb la finestra baixada. De sobte veig una pedreta que impacta amb el meu braç dret (el de més endins) i rebota al seient del darrere, fent-me una mica de mal al braç, al lloc de l'impacte, freno en sec i per uns moments em pregunto què hauria passat si hagués anat a la cara o a algun lloc que m'hagués fet moure el volant bruscament i tenir un accident. Després miro per la finestra intentant trobar-hi una explicació... no hi ha cap màquina tallagespes d'aquelles, on les pedres surten disparades... miro enrere i ho entenc tot. Hi ha 4 nens que en senyalen un cinquè que surt corrents carrer avall caient un parell de vegades a terra. Anava just de temps i crec que amb la mirada d'emprenyat n'hi ha hagut prou, sinó hauria aparcat i baixat del cotxe per anar a parlar amb aquell nen i amb sort no s'hauria empassat la pedra que m'havia llançat amb un tira xines. Quin ensurt m'ha clavat.

Pulpitis

Pulpitis, ve de polpa, no de pulpo o polp (com dirien els valencians). La polpa dentària és el que hi ha a dins de les dents i quan s'inflama degut, per exemple, a una càries fa un mal terrible. Fa uns dies la zona de dalt de la dentadura cap al final em feia mal quan prenia alguna beguda freda i es feia una mica insuportable. Fins i tot sense prendre res fred també em feia mal. Com que al cap d'uns dies em va passar el dolor no hi vaig donar més importància. Algun dia em tornava però res rellevant. Fins que un dia conduint vaig notar com de cop m'apareixia dins la boca un trocet d'alguna cosa que es trencava i es tornava sorreta. Quan la tenia a les mans no vaig entendre res, sorra blanca? Llavors amb la llengua ho vaig notar, l'últim queixal estava trencat i li'n faltava un bon tros d'esmalt. Vaig demanar hora al dentista i, efectivament, em faltava mig queixal i s'havia trencat degut a una càries que havia anat fent feina durant un temps. I el millor de tot, és el queixal del seny que en teoria no havia de sortir. El 2002 ja em van treure els dos queixals del seny de baix (amb la conseqüent galta inflamada rotllo hàmster). I m'havien dit que a dalt només me'n sortiria un de molt petit i a l'altra banda res. Doncs el res es va convertir en un queixal del seny (el poc que em queda hehehe). Avui tenia hora amb la dentista, un altre cop, perquè em va dir que era millor arrencar-lo que empastar-lo, ja que no feia cap mena de servei i al no tenir cap mena de fre per sota, m'aniria creixent fins tocar-me la geniva de sota, així que fora i tot solucionat. Però avui, quan ja tenia la zona adormida i la boca amb aquella sensació de ximple, la dentista es disposava a arrencar-me el queixal amb unes bones tenalles (sort que els dentistes mai m'han fet por) i m'ha començat a fer molt de mal. M'ha posat més anestèsia local i hi ha tornat, un altre cop mal. S'ho ha mirat amb calma i ha anat provant a veure on em feia mal i ho ha entès, tinc pulpitis, la càries ha arribat a la polpa i tinc una bona infecció i per tant, cal que durant una setmana em prengui antibiòtic i després hi torni per fer l'extracció.