dimecres, 9 de desembre de 2009

Parelles lingüístiques

L'any passat vaig apuntar-me al programa de voluntariat lingüístic que es fa a Castellar, que consisteix en trobar-te amb una persona que t'assignen, que vol aprendre català, un mínim de 10 hores en 10 setmanes (hora per setmana), totalment assumible. Primer vaig tenir una noia espanyola de Valladolid amb qui mai vaig poder quedar i després un noi basc de Bilbao amb qui el primer cop va ser molt positiu però va aconseguir feina i no vam poder quedar més. Amb això no vull desanimar a ningú a apuntar-se al programa de parelles lingüístiques, ans el contrari! Us hi animo amb totes les meves forces, simplement jo vaig tenir mala sort, suposo.

M'he adonat que a part del programa, que és molt profitós i una idea excel·lent que cal potenciar, en la vida diària això ens passa constantment. Fa poc he fet tres amics, un d'espanyol d'Astúries, un d'italià de Sicília i un de veneçolà de Caracas. He de reconèixer que l'experiència ha estat molt enriquidora. Tots tres ja saben més o menys parlar amb fluidesa la llengua catalana, però cal remarcar el mèrit de l'espanyol i el veneçolà, que en pocs mesos el parlen molt millor que gent que porta quaranta anys residint als Països Catalans. La veritat és que notes l'esforç i les ganes que tenen d'aprendre la llengua del país que els acull, se n'adonen que pels catalans és important la llengua i que només fa que obrir-te portes. El millor de tot és que n'aprens moltes coses, les seves vivències personals són tan diferents entre elles i a la teva! Veus que els teus problemes no són res al costat dels seus. Estic convençut que he fet 3 nous bons amics. Abans he anomenat d'on són tots tres per què veiéssiu les diferents procedències, però per mi i per molts catalans, quan algú parla català ja és un més dels nostres, ja el considerem un nou català. Aquesta és la clau de la nostra nació, inclusiva i oberta a la gent que la vulgui construir amb nosaltres.

Parlar català a un nouvingut és un símbol de normalitat, és un gest integrador. Quan ens adrecem a un immigrant en castellà, essent nosaltres catalanoparlants, li estem dient que no el volem al nostre costat amb normalitat, li neguem el fet de ser un més, no el creiem capaç d'aprendre la nostra llengua. Això ens hauria de fer reflexionar a tots. Recordeu, cal parlar català a tothora i amb tothom, només així la nostra llengua té esperances de futur, ja que una llengua desapareix quan els seus parlants deixen de fer-la servir.