diumenge, 20 de desembre de 2009

Quin fred!

Ahir dissabte, va fer molt de fred i aquesta nit passada em consta que encara n'ha fet més, a Castellar hem estat a 3 graus sota zero. No hi ha res com l'hivern. Doncs bé, recordeu aquell amic veneçolà que us vaig dir que aprenia català a bon ritme? Doncs fa uns dies em deia que a Veneçuela no hi neva i que mai havia vist la neu, i em va demanar si el podia portar a veure i tocar neu. No ens imaginem com de vegades, coses que són ben naturals per nosaltres (encara que tampoc nevi molt aquí) per d'altres són curioses i fins i tot molt estranyes i llunyanes.

Dit i fet, ahir vam anar a passar la tarda al Montseny, que em sonava que estava nevat. A mesura que anàvem pujant la muntanya la temperatura va baixar dels 6 graus fins als 3 negatius. Vam anar fins a Sant Fe del Montseny, lloc on havia anat molts anys a recollir castanyes amb l'esplai o per fer excursions al Turó de l'Home amb el CEC. Poca gent, tot molt desert. Poca neu vam trobar, però la suficient i necessària perquè el meu amic Carlos gaudís com un nen petit amb sabates noves, l'hauríeu d'haver vist jugant amb la neu, llençant-se-la per sobre i llençant-me-la a mi amb traidoria. Després en va patir les conseqüències i la mà li feia mal de tan freda com la tenia. Vam haver d'entrar al cotxe a escalfar-se la mà amb la calefacció a tot drap! Tot seguit vam dinar a les taules de pícnic del centre d'interpretació de la natura que hi ha allà mateix (gràcies per la xocolata!) envoltats per aquells arbres gegants que hi tenen, que diria que són sequoies i ens vam disposar a fer una petita excursió per la zona. En Carlos encara va quedar més astorat en descobrir un rierol completament congelat que aguantava el pes de les seves botes. Ben bé com un nen petit eh. Feia molt de fred.

La veritat és que m'encanta el Montseny a la tardor, veure el terra ple de fulles on m'hi havia enterrat en alguna de les meves excursions, tota la fageda ben pelada i algun avet que treu el cap és sensacional. A en Carlos li va fer gràcia l'explicació que li vaig fer d'un pou de gel que vam trobar, i com bé va deduir els congeladors moderns van acabar amb ells. De seguida se'ns va fer fosc i vam tornar al cotxe, que començava a fer-se insuportable aquest fred tan gèlid que et talla la cara. Al cotxe la temperatura ja marcava 5 graus sota zero una temperatura confortable i agradable oi?. Va ser una tarda divertida i en Carlos va aprendre nous mots que enriqueixen dia a dia el seu vocabulari. Feia temps que no anava al Montseny, tornaré aviat, ho prometo.