dimarts, 15 de desembre de 2009

Valoracions de la Consulta del 13D

Aviso que l'article pot ser llarg. Primer de tot, tinc molta felicitat. i vull donar les gràcies a tots aquells qui vau donar una lliçó de democràcia i vau anar a votar. Quan formes part d'un moviment amb tanta il·lusió, amb ganes d'anar endavant, amb un objectiu clar, amb ganes de donar respostes, amb gent tan maca i que val tant, tot és immensament més fàcil. Estic content d'haver participat de tot aquest procés amb tanta gent diferent, treballadora i competent. Diumenge va ser una gran jornada, un molt gran dia. Malgrat el fred que feia, vam aguantar i molts castellarencs van sortir a votar.

Aquesta consulta estava organitzada per una entitat privada, Castellar Decideix. Una entitat constituida a l'octubre passat, per gent molt diversa i de tota mena, però amb un objectiu comú, fer una consulta per la independència el 13 de desembre passat. I ho va aconseguir. Una entitat que partia totalment de zero, sense cap mena de recurs i sense el suport de l'administració, que ha ballat entre la ignorància i el menyspreu a aquest esdeveniment. Un entitat que ha fet mans i mànigues per treure recursos d'on fos, una entitat que quedava de pedra en rebre segons quines respostes de qui governa el municipi. Una entitat que fins una setmana abans de la consulta se li negava fer servir qualsevol dependència municipal, ja que s'agafaven a la sentència cautelar (que vol dir provisional) que l'ajuntament no podia cedir cap espai municipal per fer una consulta d'autodeterminació (si hagués estat per decidir si fèiem servir taps de suro o de plàstic no hi hauria hagut cap problema, el que molesta és el dret de decidir). Un poble governat per una gent que nega recursos a una entitat formada per gent del poble que paga els seus impostos com tothom. Un alcalde poruc, que negava un dret a una entitat del poble i als seus ciutadans, no com l'alcalde de Sant Pere de Torelló que argumentava que no podia negar-se a deixar espais públics als veïns del seu poble, si els equipaments eren precisament seus! Una setmana abans de les consultes, l'advocacia de l'estat diu que ja es poden fer servir els equipaments municipals. Quan ja ho tens tot preparat et diuen que ara sí, quins collons. Ja era massa tard. La feinada que vam tenir per decidir a quins locals ho fèiem tot. Un d'ells era el magatzem de begudes Parera, l'altre un local llogat al carrer Portugal, just davant de l'espai Tolrà, l'altre era a Cal Metge, al casc antic, i per últim l'Associació de Veïns del Racó. A l'últim moment es deixa a l'entitat fer servir les escoles de Sant Feliu del Racó, 48 hores abans de la consulta. Gràcies, quin detall.

Ja ho veieu, els recursos de l'entitat eren pocs i es van haver de buscar solucions. Els recursos econòmics van consistir en donacions particulars i la venda de números d'una panera. Solucions imaginatives al poder. Finalmen hi va haver prou diners per fer el que s'havia pensat fer, malgrat tot estar en contra.

Diumenge podien votar els majors de 16 anys que estiguessin empadronats al municipi. Tothom qui estés empadronat (immigrants inclosos) ho podien fer. La manera de controlar-ho era complicada, ja que al no ser un ens públic l'entitat no tenia accés al cens, només al número de padró. Es feia servir un sistema informàtic per validar que ningú pogués votar dues vegades i va funcionar a la perfecció. Evidentment qualsevol dada personal va ser destruida. Els observadors internacionals van quedar meravellats de la iniciativa de la societat civil i del rigor que hi havia a l'hora de fer les votacions. A tall d'anècdota l'observador irlandès, diputat del Sinn Fein va obrir molt els ulls quan va veure un dels locals de votació, Begudes Parera, encara recordo la cara que feia en veure tantes begudes alcohòliques juntes: nice place! cridava.

Comparant la participació de diumenge (un 20% del cens) amb d'altres consultes vàries, i tenint en compte tot el que he exposat, crec que va ser un èxit. Potser cal recordar la consulta promoguda per l'equip de govern sobre l'alçada de l'esifici pantalla, tema estrella de la seva campanya. Cal recordar que va gaudir de suport i publicitat institucional i un dispendi de recursos important. Va durar dos dies la votació i només va votar un 6% de la població. No m'agrada comparar, però potser cla fer-ho per fer callar alguns que porten dos dies que van de llestos.

Moure tota la colla de voluntaris i que tot sortís tan i tan bé només pot ser qualificat d'èxit. L'entitat no és administració pública i va aconseguir que anés a votar molts més gent que vots ha tret mai cap alcalde de Castellar. El sí va arrasar, evidentment, amb un 95% de vots. Però això és el de menys. Està clar que qui més mobilitzat està és el votant del sí, i segur que molts no van votar, igual que la majoria dels votants del no. El fet que la consulta no fos vinculant hi té molt a veure, a part del boicot evident de l'equip de govern i entorn i que el votant del no ja està còmode en aquest situació d'unionisme amb Espanya. El dia que es faci la consulta vinculant a tot Catalunya (2010 o 2011) ja es mourà tothom ja, no patiu.

I una cosa que tardaré en oblidar i a perdonar: L'entiat Castellar Decideix volia fer el vot anticipat a les residències d'avis, per facilitar el desplaçament als possibles avis que volien votar. En un primer moment l'Obra Social Benèfica va dir que si a l'entitat, però després l'alcalde de Castellar, Ignasi Giménez i Renom va fer una trucada a l'OSB prohibint tal acte. Diumenge vaig reconèixer els avis que venien a votar procedents de la residència, ja que els hi vam fer una xerrada explicativa de la consulta. Em vaig il·lusionar i entristir a la vegada, aquella gent gran que feia un gran esforç per desplaçar-se amb un somriure immens i feliços de poder votar en un tema important per ells i poder excercir el dret de vot, ho podria haver fet a la residència si l'alcalde no ho hagués prohibit. Socialistes es fan dir. Quina vergonya!

Per últim destacar que tots aquells qui ignoraven expressament la consulta i la menyspreaven, porten dos dies fent escrits als seus blogs de bastant mal gust i menyspreu. Bona senyal, alguna cosa han fet bé des de l'entitat quan els detractors del dret a decidir borden. I van de demòcrates i no són capaços de respectar una cosa que han fet els ciutadans que governen i els hi han passat la mà per la cara en lliçons de democràcia.

Moltes Felicitats Castellar Decideix, heu fet molta feina i heu convertit el 13D en històric per la història de Castellar del Vallès. Heu fet un gran pas i moltes coses canviaran amb aquest gra de sorra que heu aportat a la gran muntanya que s'està construint per un futur millor.

Hi ha moments de diumenge que em vénen al cap i m'emociono, aquella senyora, la iaia Lola, sortint del local en cadira de rodes i la gent fent un passadís aplaudint-la, immigrants que veien que per fi algú pensa en ells de veritat i els vol com a ciutadans més, els primers votants (amos del local), el recompte, el fred intens, la companyia de bona gent, el voluntariat, i un llarg etcètera d'anècdotes i moments emocionants. De veritat, va ser un gran dia que no oblidaré mai. Em vaig tornar a sentir orgullós del meu poble, Castellar del Vallès.

6 comentaris:

Jessica ha dit...

Hola Oriol! Et volia deixar un comentar, doncs no sé si em puc sentir aludida si quan dius coses com ara: destacar que tots aquells qui ignoraven expressament la consulta i la menyspreaven, porten dos dies fent escrits als seus blogs de bastant mal gust i menyspreu o quan dius No m’agrada comparar, però potser cla fer-ho per fer callar alguns que porten dos dies que van de llestos.

Em recorda una mica els monòlegs de'n Gila, concretament aquell en què deia: Alguien ha matado a alguieeeeeen… Aquí huele a muertooooo…

Però com que als comentaris del blog de l'Aleix et vas referir a mí directament, suposo que sí que em puc sentir aludida. Et volia deixar un comentari responent totes les qüestions que plantejes, però eren tantes coses que se m'ha surtit de mare, i com que quedava massa llarg he preferit fer-ho al meu blog. Tens dues respostes:

Una sobre aquest mateix post, aquí:
http://castellar.jessicafillol.com/2009/12/13-d-4-transparncia-i-fair-play/

I l'altra sobre allò que comentaves al blog de l'Aleix dient-me que hauria de canviar d'opinió (?) aquí: http://castellar.jessicafillol.com/2009/12/13-d-2-responent-algunes-qestions-recopillaci-de-dades-oficials

Per últim, només demanar-te que joguem net, i que si et refereixes a mí perquè alguna cosa que he dit t'ha molestat, que no et refereixis a mí com "alguns" perquè llavors no sé si et refereixes a mí o no, i llavors si hi ha algún malentés no el podem aclarir. I que em diguis concretament què és allò que tant t'ha molestat per no haver d'anar fent especulacions. Assumeixo que no sempre tinc la raó, però si només em dius que vaig de llesta, desaprofites una bona oportunitat per fer-me veure que m'equivoco en el que dic i explicar-me les teves raons per les quals jo hauria de rectificar el què dic. Si no em dones arguments, com em vols convèncer de que rectifiqui?

Salut i encantada.

Oriol Papell ha dit...

No anava per tu, he descobert avui el teu blog, ni el coneixia. Ja m'ho miraré quan tingui temps. I els escrits del meu blog els escric jo. Gràcies.

Jessica ha dit...

Un pel borde sí que ets, amb això de que ets, amb això de que I els escrits del meu blog els escric jo. Si et demano joc net, com a ciutada que s'adreça a un representant públic, i em respóns així, ja sé el què puc esperar de tu. Molt bé, doncs jugarem tots amb les mateixes regles.

No diguis mentides, Oriol, que les mentides tenen les potes molt curtes. No diguis que no coneixies el meu blog i que l'has descobert avui, quan l'Aleix l'enllaçava va un parell de dies i hi ha constància als comentaris del seu blog on tú li dèies allà que jo havia de canviar d'opinió. Si fa dos dies ja havies llegit el meu blog i dieis que havia de canviar d'opinió, no es pot creure ningú que avui diguis que l'acabes de conèixer.

Jessica ha dit...

Ooops! Les proves de que meteixes: http://castellar.jessicafillol.com/2009/12/oriol-papell-menteix-i-es-nega-a-jugar-net: dilluns m'hai de replantejar el que dic al meu blog, i dimecres no coneixes el meu blog... Ja, clar. O menteixes o tens molt mala memòria.

Per si de cas se't passa pel cap la temptació d'esborrar-ho, he fet captures de pantalla :)

Oriol Papell ha dit...

Bé, veig que tens temps per fer molts escrits, captures de pantalla i el que faci falta, me n'alegro.
L'escrit al que contestes no es refereix en absolut a tu, si et vols sentir aludida endavant. I on comentes és un escrit de l'Aleix per tant no barregis les coses. No sóc bord, només et dic que els escrits els faig jo i tu no m'has de dir què he d'escriure ni com. No vagis de víctima si us plau. Això només és un blog, tranquilitat.
El teu blog no el vaig mirar si és això al que et refereixes en el post de l'Aleix, el que escric ho dic referint-me al que l'Aleix comenta que has dit tu.
I et demano que les discussions sobre un tema es quedin en l'escrit que toca, perquè en aquest ni parlo de l'Aleix ni del teu blog, faig una valoració de la consulta.
salutacions.

Jessica ha dit...

Bé, veig que tens temps per fer molts escrits, captures de pantalla i el que faci falta,

CONTROL + P + Imprimir en pdf. Wooooooow. Dos hores, m'ha portat trobar aquestes dues tecles... Quina mena d'intent de desqüalificacó ad-hominem és aquesta, Oriol? És alguna cosa dolenta, tenir temps? I què, si en tinc, a les 9 de la nit?

l teu blog no el vaig mirar si és això al que et refereixes en el post de l'Aleix, el que escric ho dic referint-me al que l'Aleix comenta que has dit tu.

Ah, ja veig! Em dèies que havia de canviar d'opinió només parlant d'oïdes... Genial

et demano que les discussions sobre un tema es quedin en l'escrit que toca, perquè en aquest ni parlo de l'Aleix ni del teu blog, faig una valoració de la consulta.

els comentaris els faig jo i tu no m'has de dir què he d'escriure ni com ;) (oh,oh... On he sentit això abans?)