Alguna cosa està canviant

Ahir em vaig llevar i no hauria dit mai que tindria la sorpresa que vaig tenir. És ben bé que hi ha un mar de fons i que les coses estan canviant, molt a poc a poc, però van canviant i no hi ha marxa enrere. El diari el Periódico, en portada i a tot color, parlava d'una enquesta on hi ha un empat tècnic entre els votants del Sí i del No en un hipotètic referèndum d'independència de Catalunya. Increïble però cert, no pels resultats en sí, sinó pel mitjà en sí mateix que encarrega i publica l'enquesta. Tots sabem cap on pixa el Periódico, no és res nou, per això alguns l'anomenem, amb molt d'amor, PSOEródico. Sempre a favor dels interessos del PSC-PSOE i de la unitat d'Espanya, intentant vendre el fum del federalisme, la perfecta cortina de fum per no moure'ns mai d'on som i anar marejant la perdiu infinitament. Encara espero que algú m'expliqui com s'hi arriba al Federalisme a l'Estat Espanyol i amb qui, perquè a Espanya dius federalisme i no et contesta ni el malparit de l'eco. La solitud dels federalistes catalans és desoladora.

L'estratègia d'aquesta enquesta és claríssima, intentar fer veure cap a on ens portaria una retallada de l'estatut per part del Tribunal Constitucional, és a dir, en la mateixa línia que l'editorial conjunta de pànic. Volen fer veure que o s'aturen les hostilitats cap als catalans des de l'estat o això no hi ha qui ho pari. Per sort l'enquesta, i d'altres com la de la UOC i tots els articles que van sortint a la Vanguardia (1, 2 i 3), per exemple, en la població catalana tenen un efecte contrari. Moltes enquestes revelen que si bé la independència cada cop té més suport, la creença que sigui possible no acaba de remuntar, és a dir, hi ha pessimisme en què el procés es dugui a terme, suposo que per diferents motius, el principal per la poca democràcia de l'estat espanyol. Però com deia, l'efecte de tot això que esmentava fa que la gent que no ho veu possible, cada cop ho vegi més provable, i per tant, augmenti el suport d'una manera o altra.

Tinc a la ment com estàvem fa anys (i gent més gran que jo que m'ho explica), primer érem quatre eixalabrats, més endavant uns pesadets, després una minoria marginal, llavors un simple 17%, fa poc vam pujar al 21%, i ara, un mitjà gens sospitós d'independentista ja ens dóna un 40% en un hipotètic referèndum, que suposaria un empat tècnic amb els partidaris del no. D'acord que el suport a la independència fa anys que puja, però alguna cosa falla, no pot ser que de cop es faci un salt tan gran. La resposta és clara, l'independentisme ha pujat, però durant anys s'ha intentat amagar i minoritzar al màxim fent-nos creure que érem menys i no teníem cap mena de força. Per no esmentar el típic discurset de "això no interessa a la gent", "no és la Catalunya real". D'acord, fem un referèndum nacional vinculant i a veure si no importa a ningú aquest tema. Les coses es demostren amb fets. I com que no és la Catalunya real els unionistes no haurien de tenir por dels resultats no? O sí?

S'està fent bona feina i si seguim treballant la nostra fita estarà cada cop més a prop, més del que ens pensem. Vénen anys molt moguts i d'una velocitat que quedarem sorpresos dels canvis que en poc temps hi haurà. Ara mateix, el que toca més aviat, és l'onada de consultes del 28 de febrer, així que a seguir treballant, jo faré de voluntari en alguna de les consultes. Ànims, ho aconseguirem!