Va de música: L'ham de Foc

Avui parlaré d'un grup ja desaparegut, per desgràcia. El vaig descobrir fa anys. Com ja he dit en altres articles, la música catalana viu un moment dolç de diversificació brutal. Estàvem acostumats a la música en català dominada gairebé exclusivament pel rock català (d'acord, compartit encara amb la nova cançó). Per sort, però, com passa en totes les llengües normals o que ho volen ser, el català ja gaudeix de representació musical en la majoria d'estils. Podríem dir que la precursora d'aquest estil musical en català per aquest grup és Maria del Mar Bonet, amb les seves cançons d'aires mediterranis del nord d'Àfrica. L'Ham de foc era un grup valencià, que ajuntava tradicions musicals des d'Occitània, passant per Grècia, els Balcans i els països àrabs. Tampoc hem oblidar que el País Valencià té un pòsit àrab molt important. La cançó que us enllaçaré deixa molt clar el que dic. Sorprèn. I és una llàstima que aquest grup deixés de tocar. Evidentment hi haurà grups que agafaran el relleu, i de fet la cantant del grup Mara Aranda sé que treballa en un altre projecte. Una gran descoberta aquest grup, si tanques els ulls et transporta a països llunyans i em recorda molt a la meva estada a Egipte. No m'allargo més, aquí en teniu una petita mostra del seu disc "Cor de porc":

L'ham de foc - Voldrien

L'ham de foc - Voldrien
Composició: Aranda; López

Tanca la porta amb set claus.
Ferma el ferro dels set panys.

El que ha de ser, serà
li tallaran les mans.

Voldrien que baixara
la mirada cap al pit.
Que diguera, sense espera,
als que manen, sí.

Voldrien una reina
i la reina vol parracs,
falda vella i meravella
al capaltard.

Li tallaran les mans.

Tanca la porta, fica pastell.
Reixes que dormen rere paret.

No el deixaran anar.
Li tallaran les mans.

Voldrien que lluitara
i que el cap de l'enemic
se'l penjara de la sella
i la pell d'abric.

Voldrien un bell príncep
Tan ferotge com lleó
i el príncep, innocència.
Se li trenca el cor.

Li tallaran les mans.