dissabte, 30 de gener de 2010

Aigua desaprofitada


Ara que estem en bona època de pluges, potser és el moment de parlar-ne. Catalunya és un país mediterrani i com a tal té un clima amb el mateix nom. Això vol dir que no plou tant com a les Illes Britàniques però una mica més que als països del nord d'Àfrica. Sovint hem patit períodes de sequera i hem patit pel baix nivell dels embassaments, sempre difícils d'omplir. Això algun cop ha comportat algun tall de subministrament d'aigua i restriccions horàries. Fins i tot a llocs com Castellar, amb un aqüífer potent a sota, ha patit algun moment per la seva aigua connectant-se, per si de cas, a la xarxa Ter-Llobregat.

El problema de l'aigua sempre ha estat al cap dels habitants d'aquest tros de terra. I sovint s'han trobat bones solucions. Cal citar els romans i els seus enginyosos aqüeductes per portar l'aigua des de llocs amb fort desnivell. Actualment el problema no és aquest, això ho tenim solucionat. Durant l'any, si tot va bé plou quan toca i anem aguantant, el problema és quan aquests cicles es trastoquen i plou menys del que tocaria i els nostres representants comencen a empescar-se idees absurdes de transport d'aigua en vaixell, transvasaments del nord (Roine) i del sud (Ebre) i estaques al Pirineu.

Una solució ben fàcil i que ajudaria a resistir èpoques de sequera, seria la instal·lació a totes les teulades d'uns recol·lectors d'aigua i que aquesta anés a uns dipòsits per emmagatzemar-la. Els romans ja ho feien i en deien impluvium. Les teulades són plataformes perfectes per recollir l'aigua de pluja mitjançant unes bones canonades que anessin al dipòsit soterrat corresponent. Cada edifici de pisos o casa tindria el seu propi recollidor d'aigua de pluja i el seu dipòsit. Aquesta aigua es podria fer servir (passant per una sèrie de filtres) per l'ús no de boca, sinó per la dutxa, la rentadora, el rentaplats, el jardí, etc... o simplement tenir-la de reserva per quan manqués el líquid transparent.

No som un país desert, quan ens plou ho fa de valent. Aquesta solució no seria definitiva, però crec que ajudaria molt a conservar i no malgastar tant aquest bé tan preuat que ens dóna vida. Quan veig l'aigua que cau per les teulades i va a parar a terra sempre penso que la desaprofitem. Imagineu-vos que els edificis municipals també ho fessin, teulades com les de l'Espai Tolrà són immenses. Sé que la instal·lació d'això que proposo és costosa, però al cap d'uns anys en trauríem rendiment. Com deia el capità enciam: els petits canvis són poderosos!

Oriol Papell i Torres

* Article publicat a la columna cultural de la Res Pública del Setmanari Forja