Va de música: Wim Mertens

No us ha passat mai que cercant cançons pel youtube, allò que vas remenant les que surten pel costat dret, i trobes cançons molt bones que t'agraden enormement? A mi em va passar amb en Wim Mertens. Un dia vaig descobrir la peça "Struggle for a pleasure" i vaig quedar meravellat, tant, que vaig cercar la partitura i ja la toco una mica amb piano. No coneixia aquest autor. I resulta que el meu pare en tenia un disc sencer a casa. És l'autor de la banda sonora de "The Belly of an architect" per exemple. La manera com toca el piano en moltes de les seves cançons ho fa màgic, s'ha de reconèixer que és molt creatiu. Us deixo amb quatre cançons molt bones, pel meu gust:

Ho mantenim

Fa unes setmanes parlàvem de mà estesa d'Esquerra a l'equip de govern. I ho mantenim. Però què ens trobem? un article del PSC-PSOE d'allò més demagògic, que diu mitges veritats i que cerca fer mal. No caurem tan baix de fer el mateix. Només ens explicarem. Una setmana abans de cada Ple hi ha una comissió informativa on es debaten els punts que aniran al mateix. De vegades, però, els punts són exposats a la mateixa comissió sense que els tinguem abans prèviament (cosa de la que ja ens hem queixat), per tant, opinar i proposar coses no és tan senzill i durant la setmana van sorgint dubtes o simples evolucions de punts de vista. Per això demanem tenir la informació abans de la comissió, per anar-hi ben preparats, amb una bona opinió formada i amb possibles propostes treballades. A l'última reunió informativa se'ns va entregar una moció contra ETA feta des del carrer Nicaràgua i amb un to que recordava més al Foro de Ermua que no pas als socialistes d'Ernest Lluch, ja ens entenem. Abans de continuar, volem deixar clar que ERC rebutja frontalment qualsevol tipus de violència per imposar unes idees, la nostra única arma és la paraula. Els atemptats terroristes ens repugnen. Continuem. Després de llegir-la i valorar-la es van fer diferents propostes i es van concensuar una sèrie de canvis. Durant la setmana, tant a ERC com a l'Altraveu, després de mirar-nos-la amb deteniment, vam veure que el punt quart, que dóna un xec en blanc a les actuacions de les Forces i Cossos de Seguretat de l'estat, era inassumible per les nostres formacions. Amnistia Internacional, entre d'altres, cada any denuncia que a l'Estat Espanyol es tortura en les detencions policials. Recordeu la Llei Antiterrorista i els dies que pot estar incomunicada una persona oi? Creiem que AI no és gens sospitosa de ser Abertzale i té un cert prestigi internacional. Casos com les detencions i tortures d'independentistes catalans el 1992 (Jocs Olímpics) en són un petit exemple. Si estem en contra de la violència terrorista i la condemnem, també hem d'estar en contra de qualsevol tipus de tortura, no podem acceptar que l'Estat de Dret ho permeti, i per tant, no poder votar alegrement aquesta part de la proposta. Per això des del Grup Municipal d'ERC vam demanar que es retirés aquest punt de la moció, ja que la resta de la proposta era assumible sense problemes per la nostra formació. Vam rebre la negativa rotunda de l'alcalde Giménez i de l'equip de govern. Com una paret. Davant d'això ens vam veure obligats a abstenir-nos en la votació del punt, ja que no podíem votar-hi a favor, però tampoc en contra. Només vam ser coherents al que hem exposat. Un cop aclarit tot plegat, tornem a oferir la nostra col·laboració i diàleg per seguir treballant per fer un Castellar millor.

Oriol Papell i Torres
Regidor Grup Municipal d'ERC


* article enviat als mitjans arran de l'article i comunicat demagògics del PSC-PSOE de Castellar.

Oblit o premeditació?

Era un dilluns abans del ple de l'endemà. Sortíem amb en Jordi del nostre despatx a l'ajuntament i ens trobem, de casualitat, a fora a l'entrada tot de cares conegudes, esportistes de Castellar que han obtingut algun èxit esportiu. Ens expliquen que els hi fan una recepció, precisament per felicitar-los per aquests èxits. Nosaltres dos ni ho sabíem i els altres grups municipals tampoc. Veiem arribar l'alcalde i la regidora d'esports. Evidentment foto a l'Actual. I algun esportista es deuria preguntar on eren els altres partits, potser pensant que passàvem d'ells.

Ho denuncio al ple, explicant que una rececpció d'aquest estil no és cosa de l'equip de govern, només. Crec que hi hauríem de ser tots els grups municipals que representem la societat castellarenca. La veritat, em ve de gust felicitar-los també. L'alcalde respon que ja ho valoraran amb una mica de menyspreu. Cal valorar-ho? És evident que hi hem de ser tots. Aquestes actituts no ajuden gens a l'entesa i la concòrdia. No vaig sentir en cap moment: ens n'hem oblidat. Molt em temo que estava ben premeditat. A veure si cola i les entitats només veuen l'equip de govern que els felicita i dóna suport. A veure si hi ha sort i alguna entitat es pensa que l'absència de la resta de forces polítiques és per desídia i no per desconeixement de l'acte.

Exigim que a les properes recepcions hi siguem representats tots i no només l'alcalde i el PSC-PSOE.

Resultat enquesta: Hi hauria d'haver un espai per publicitat de les entitats i associacions a les marquesines de la Vallesana?

Un cop més el resultat de l'enquesta, feta arran de la proposta de ressolució que ERC va presentar a l'últim ple, proposant nous llocs per publicitat, davant la manca evident i les sancions a algunes entitats. Els vots a les enquestes es tornen a estabilitzar. Aquí teniu els resultats:

Sí, i tant! és el lloc idoni 9 (75%)

No, ja hi ha prou espais 1 (8%)

Sí, però en un pirulí al costat 1 (8%)

No, es antiestètic 1 (8%)

El resultat és prou evident. Finalment al ple es va aprovar de resdistribuir els pirulins ja existents i cercar nous espais.

Ja podeu votar a la propera enquesta: A les recepcions d'entitats, qui hi hauria de ser?

Aigua

Ara fa uns dies, veia a les notícies que s'inaugurava per fi, la dessalinitzadora del Prat de Llobregat. Queda lluny aquell any de sequera tan bèstia on tots teníem el cul encongit preguntant-nos quan tocarien les restriccions. Ni a Castellar que tenim un bon aqüífer estàvem tranquils. Tan poc tranquils que ens vam curar en salut aprovant la connexió a les aigües del Ter-Llobregat, per si de cas. Jo mai no ho vaig veure clar, però si estàvem en emergència i calia aigua pels castellarencs i castellarenques, per responsabilitat s'havia de fer aquest pas. Però no les tenia totes, m'assaltaven molts dubtes. Si nosaltres estàvem amb sequera a la resta de Catalunya estaven igual o pitjor. Per tant, això d'agafar aigua del Ter que estava sota mínims i el Llobregat que fa pena... no ho veia gens clar... però bé, es va tirar endavant.
I ara amb la inauguració de la dassilinitzadora, veig les coses més clares i m'assalten altres preguntes. Si ho he entès bé, servirà per tota l'àera metropolitana, quan faci falta aigua, és a dir, en situacions extremes com la de l'any passat. I per això ara mateix funciona a mig gas, a un 12% si ho vaig entendre bé, perquè d'igua en tenim. La meva pregunta és, la connexió al Ter-Llobregat ja no cal no? suposo i espero que es facin servir les mateixes canonades per portar l'aigua de la dassilinitzadora als llocs on faci falta no? Si és així és una molt bona notícia tant pel riu Llobregat com pel riu Ter, sota mínims i amb els pagesos de les rives emprenyadíssims per la manca d'aigua i el baix cabal.
Tinc altres dubtes, com per exemple, d'on treuran l'energia que fa falta perquè la dassalinitzadora funcioni a ple rendiment? aquests complexos gegants consumeixen una quantitat d'electricitat que fa por. Sabeu com funciona la dessalinitzadora? Intentaré explicar-ho:
Hi ha un procés natural que es produeix als éssers vius i a la natura anomenat òsmosi. Consiteix en una membrana biològica que separa dues masses d'aigua, una amb més concentració de sal. El procés natural consisteix en què l'aigua de la part menys salda travessa la membrana i va a parar a la part més salda, diluint la sal fins que les dues parts s'igualen en concentració de sal. Doncs bé, el que es produeix en una dessalinitzadora és el procés contrari, l'òsmosi inversa. I com que no és espontània, sinó que ho és el procés invers, cal aplicar-hi pressió, cal pressionar la massa d'aigua salada contra la membrana biològica i així l'aigua traspassa i la sal es queda, salmorra en diuen. I això requereix molta energia. Havia llegit que s'estaven estudiant altres tipus de dessalinitzadores menys costoses enèrgicament basades en la verticalitat i la pressió natural d'una columna d'aigua, però de moment no s'ha aplicat ni res.
Ah, i un altre dubte que em sorgeix, la salmorra sobrant es llença mar endins... però això és molt greu ecològicament, l'alta concentració de sal és nociva per moltes formes de vida... aquesta és la gran pega de la dessalinització.

En fi, a veure si no patim cap més perídoe com el passat de sequera i a veure si el Llobregat i el Ter poden respirar més tranquils.

ERC ha de dir que no

Sembla ser que tot indica que en Castells finalment cedirà i dirà que sí al nou finaçament pactat amb la ministra Salgado. El de menys són les xifres, la clau és el model i els "paquets" que hi entrin. I aquest model no pot excloure mossos, infraestuctures ni immigració, com sembla que pretén el govern espanyol, perquè llavors no reflectiria els reptes i necessitats del país.

Esquerra s'ha de plantar i exigir que es segueixi fil per randa el que diu l'estatut i que inclogui aquests paquets essencials. No podem hipotecar les generacions futures amb un mal acord (com sempre ha passat). Ja n'hi ha prou d'aguantar l'espoli fiscal i aguantar com populars i socialistes que governen comunitats diuen que els catalans ens quedarem els diners dels espanyols. Quina barra s'ha de tenir! Els diners són nostres! A sobre que cada any ens retornen menys del que paguem ens hem de sentir que som insolidaris. Espanya és un mal negoci pels catalans, sempre hi sortim perdent mani qui mani i així portem 300 anys.

Recordem què va dir en Montilla: si algun dels socis no accepta l'acord el govern no l'acceptarà. Tindrà paraula el president? Ens demostrarà allò dels Fets, no paraules? Em temo que no.

Ara vindrà la campanya dels mitjans afins al PSC-PSOE carregant a sac contra la decisió d'ERC. Aquest cop, però, no estarem sols. I allò de vendre'ns com el partit petit i radical pesadet no tindrà l'èxit esperat, com van aconseguir amb l'estatut retallat. En una situació de crisi com l'actual i els mateixos socialistes veient que les arques de la Generalitat pengen d'un fil, haurien de ser els primers a demanar el concert econòmic o almenys a pretar de valent en la negociació i no baixar del burro a la mínima que se'ls dóna peixet. Però l'amo PSOE pot més que tot, el seu amor a Zapatero els perd. Ja s'ho trobaran.

Pel benestar de les famílies catalanes, per tota aquesta gent que s'ha quedat sense feina i veuen perillar el futur de la seva família i els fills, per tot aquesta gent que n'està farta de pagar i ser insultada:

ERC ha de dir no a aquest mal acord!


L'únic bon finançament serà aquell que elimini el dèficit fiscal i que ens dongui la clau de la caixa a nosaltres. I hi ha dues vies: Concert Econòmic o independència. Nosaltres paguem, nosaltres decidim!

Esquizofrènia socialista

Ja em perdonareu que faci servir aquest mot en el títol d'aquest article, però veient el tema de la LOAPA financera d'aquests dies és el terme més indicat. I tampoc no he trobat cap paraula per definir aquesta situació.
El PSOE (i amb ell els 25 diputats del PSC-PSOE encapçalats per la ministríssima de guerra Carme Chacón) amb l'ajuda inestimable de l'altre partit centralista espanyol, el PP, han aprovat avui el Pla de Rescat Bancari, que es tradueix en una invasió de competències de les autonomies en matèria financera. I per l'altra banda sentíem la franquícia socialista catalana, encapçalada pel Conseller d'Economia Antoni Castells, que no estava d'acord amb aquesta invasió i que ho portarien al Tribunal Constitucional. Digne d'estudi. Ja ho sabeu, el PSC com a tal no existeix i a l'hora de la veritat és PSOE. A veure si el regidor socialista de torn té la barra de tornar-me a dir que el PSC-PSOE és un grup català al congrés, a veure si troba alguna votació on voti diferent que el PSOE, perquè jo no ho he vist mai. Us deixo la notícia:

Loapa financera

El PSOE aprova amb el PP el pla de rescat bancari en què les comunitats perden el dret a vetar fusions de caixes intervingudes

A pesar del foc creuat en el combat de la crisi, el PSOE i el PP es van donar ahir una treva per aprovar junts el manual de rescat de bancs i caixes que eviti el precedent de Caja Castilla-La Manxa, que va haver de ser intervinguda pel Banc d’Espanya un diumenge a la tarda prèvia reunió del consell de ministres. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) deixa les comunitats sense poder vetar fusions de caixes intervingudes.

Amb el vot en contra de CiU, ERC, PNB, ICV-IU, el Congrés va convalidar el decret del rescat bancari que el PSOE va preferir aprovar amb el PP (313 vots a 23) tal qual abans d’obrir-lo a retocs dels nacionalistes i l’esquerra com a projecte de llei.

Informe no vinculant
El punt més polèmic del FROB és l’article 8.2, que amenaça de xocar amb la llei de caixes i l’Estatut perquè en una fusió d’una caixa intervinguda amb diner públic la comunitat només podrà formular objeccions en un informe que enviarà al Banc d’Espanya però que el supervisor no té obligació de seguir perquè no és vinculant. La sospita que envaeix competències, que fins i tot porta el conseller Antoni Castells a estudiar recórrer davant el Tribunal Constitucional, s’alimenta perquè l’article 9.2 remata que, en última instància, tant si es fusionen bancs com caixes, només la vicepresidenta econòmica Elena Salgado tindrà dret a vetar l’operació en un termini de deu dies.

L’eliminació del veto autonòmic, però, es produeix dins el supòsit més extrem dels tres rescats que recull el FROB, el que necessita el bisturí del Banc d’Espanya. Abans, la primera solució és la privada d’una fusió voluntària i la segona passa per recórrer al Fons de Garantia de Dipòsits (FGD). És en el tercer supòsit més greu on irromp el FROB, dotat amb 36.000 milions enguany i amb 99.000 a partir del 2010 i finançat al 75% per l’Estat i al 25% per les entitats a través del FGD. Si en un banc el FROB compraria accions, en una caixa compraria quotes participatives amb dret a vot que vendria un cop sanejada l’entitat.

En un hemicicle semibuit durant el debat, el diputat de CiU Josep Sánchez Llibre va carregar contra un FROB que és “inconstitucional” i “roba” competències de la Generalitat convertint les caixes en “cortijo particular del Banc d’Espanya”. “Han acabat aplicant la doctrina Aznar de privatitzar les caixes”, va etzibar Joan Ridao (ERC). Tot i el seu sí, el PP lamenta encara que el FROB no inclou la reforma de la llei de caixes (LORCA).

“Esquizofrènia del PSC”
El tràngol va ser per als 25 diputats del PSC al grup del PSOE, que van donar suport a un FROB que Castells podria recórrer al TC. “Viuen en una autèntica esquizofrènia i hauran de preocupar-se per la seva salut, fins i tot mental”, els va dedicar Joan Tardà (ERC) a l’hemicicle.

Font: avui.cat

El PSC-PSOE vota PP

No m'ho puc creure! Els socialistes catalans, que són tan insistents amb les seves campanyes demagògiques antiPP, tornaran a votar un candidat del PP europeu per presider el Parlament Europeu! Com ho llegiu. Hem hagut d'aguantar aquests pesats amb la seva constant i mentidera campanya "que ve el llop, que ve el PP" i a l'hora de la veritat hi pacten i els voten! Cal recordar el País Basc i l'amic Patxi? És surrealista, com poden ser tan mentiders? Per què enganyen a la gent de bona fe, que com és lògic detesta un partit cavernari i franquista com el PP, d'aquesta manera? No tenen vergonya? Com ens ho explicaran això? Si aquest país disposés de bons periodistes, sortiria en portada de tots els diaris: El Partit Socialista Europeu votarà un candidat del Partit Popular Europeu per presidir el Parlament Europeu. Jo si fos votant socialista, ara mateix estaria molt emprenyat, primer em diuen que el PP és dolent i que s'hi ha de votar en contra (votant socialista, és clar) i després van de bracet i tot són flor i violes? És indignant. Ja veieu de què ha servit que la senyora Maria Badia hagi estat escollida com a eurodiputada, ha servit per més PP. Aquí teniu la notícia:

Els socialistes tornaran a votar un president popular a l'Eurocambra, a canvi de repartir-se el càrrec.
L'alternativa és la candidata de l'Esquerra Unitària Europea, partidària que tots els eurodiputats puguin parlar la seva llengua materna al ple

Avui se celebra la conferència de presidents dels diferents grups polítics al Parlament Europeu (PE) on s'oficialitzaran les diferents candidatures a presidir la cambra. De moment només se n'han presentat dues i una ja té assegurada la victòria. El candidat del grup popular, l'alemany Jerzy Buzek, serà escollit nou president amb el suport dels socialistes, que no presenten candidat i votaran el dels populars a canvi de repartir-se el càrrec. L'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, ha explicat a directe!cat que s'inclina per l'única alternativa, la sueca Eva-Britt Svensson que 'treballarà perquè tots els diputats puguem parlar la nostra llengua materna al PE'.

En la conferència de presidents d'avui s'ha de tancar l'ordre del dia de la sessió constitutiva del ple del PE que se celebra el proper dimarts. És per això que en aquesta reunió es tancarà definitivament la possibilitat de presentar candidatures i el PE comunicarà oficialment quines són les presentades que, presumiblement, seran la del grup popular, amb l'alemany Jerzy Buzek, i la del grup de l'Esquerra Unitària Europea (GUE), amb la sueca Eva-Britt Svensson.

El PSE frustra un pacte amb el beneplàcit dels liberals

Fa aproximadament un mes el grup dels Verds-ALE, on s'integren el republicà Junqueras i l'ecosocialista Romeva, va proposar a liberals, socialistes i comunistes articular una candidatura alternativa a la dels populars encapçalada pel candidat liberal Graham Watson. La intenció era impedir que es reedités el pacte entre socialistes i populars amb la consegüent repartició del càrrec al llarg de la legislatura. Finalment, però, els socialistes s'han acabat decantant per ser fidels al seu pacte amb els populars i els liberals, grup on s'integra el candidat de CiU Ramon Tremosa, han optat per retirar el seu candidat davant l'escenari d'una derrota més que probable.

Maria Badia tornarà a votar PP

En aquest escenari, l'eurocandidata dels socialistes catalans, Maria Badia, tornarà a votar a favor d'un candidat popular com a president al Parlament Europeu. Cal recordar que el PSC va centrar la seva campanya electoral per a les europees en atiar l'odi a la dreta i demonitzar la figura del candidat del PP Alejo Vidal-Quadras, amb una campanya de publicitat molt agressiva contra el PP. Ja en aquell moment es va preguntar a Badia sobre la possibilitat que els socialistes acabessin pactant la presidència del PE amb els populars i, més concretament, es tornés a donar el cas que Maria Badia acabés votant Alejo Vidal-Quadras com a candidat a ocupar la vicepresidència, com va passar en l'anterior legislatura. Badia va assegurar que 'personalment no té ganes d'avalar' al candidat del PP català, Alejo Vidal-Quadras, per a una vicepresidència al Parlament europeu però va afegir que, en qualsevol cas, es tractava d'una 'proposta prematura' ja que es prendria una decisió quan es presentin els candidats i, segons Badia, 'quan es presenti ho decidirem'.

Junqueras es decanta per Svensson, que defensarà l'ús del català

En aquest context, l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, ha explicat a directe!cat que el seu vot s'inclina 'clarament cap a la candidata de l'Esquerra Unitària Europea' argumentant que ho fa no només per qüestions de proximitat ideològica 'sinó també de sensibilitat lingüística'. Segons Junqueras, el candidat popular 'ja ha dit que l'ús de les llengües que encara no són oficials (com el català) és massa complicat i massa car; mentre que la segona ha assegurat que treballaria perquè que tots els diputats puguem parlar la nostra llengua materna al Parlament Europeu'.

Font: directe!cat

Pel Tour, treu l'estelada!

El propers dies 8, 9, 10 i 11 de juliol el Tour de França celebrarà diverses etapes que transcorreran pels Països Catalans. Perpinyà, Girona, Granollers, Barcelona, Terrassa, Manresa, Solsona, la Seu d’Urgell o Andorra la Vella seran algunes de les ciutats i pobles per on passarà aquesta prova ciclista de ressò internacional.

És una oportunitat excel·lent perquè els independentistes, la gent d’Esquerra, contribuïm una mica més a difondre al món la nostra voluntat d’assolir la plena llibertat com a poble i la necessitat que s’exerceixi el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans. Davant les campanyes d’intoxicació que els nacionalismes d’estat espanyol i francès fan contra la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra nació en mitjans de ressò internacional, hem de sortir al carrer per demostrar que el poble català vol el dret democràtic a decidir el seu futur col·lectiu.

Per això t’animem a rebre el Tour amb estelades quan passi pel teu poble o ciutat. Cada estelada que estigui present en el recorregut de la cursa serà un gra de sorra més en el nostre camí cap a la independència dels Països Catalans.

Les ordenances... només quan interessa

A l'últim ple, des d'ERC vam presentar una proposta de ressolució per tal que a les marquesines de la Vallesana hi hagués un espai per a publicitat de les entitats i associacions de Castellar, ja que hi ha una manca significativa d'espais i creiem que és el lloc idoni. Davant la forta oposició dels grups del PSC-PSOE i CIU argumentant que no és estètic i que s'ha de respectar el mobiliari urbà, i sobretot, complir l'ordenança que estableix que només es pot fer en llocs autoritzats (mira que seria fàcil canviar-la), des d'Esquerra i amb ànims d'arribar a un concens i amb ganes de trobar una solució a aquesta manca de llocs d'informació de les entitats, vam decidir modificar la moció i acceptar les esmenes socialistes per tal d'estudiar nous llocs i reordenar els ja existents. Fins aquí bé. Però avui llegint l'Avui (si, avui toca notícies) llegeixo sorprès que l'alcalde de Barcelona, el cridaner Jordi Hereu socialista n'ha fet de les seves, una alcaldada en diuen. Ha incomplert la seva pròpia ordenança sobre no penjar cartells publicitaris sobre façanes. L'ajuntament ha penjat, ni més ni menys, cartells de la fira The Brandery a la façana d'un edifici protegit, com el Palau Robert. És llavors quan et preguntes perquè una cosa tan senzilla com deixar un espai de la marquesina, res, un dels plafons de metracril·lat, per penjar quatre cartells és tan impossible i hi ha aquesta forta oposició, i en canvi, els alcaldes quan convé fan de les seves, i a cop de decret, es passen per l'arc de triomf allò que als ciutadans tenim l'obligació de complir. Aquí teniu la notícia:

Alcaldada publicitària al Palau Robert

Un decret de l’Ajuntament de Barcelona anul·la l’ordenança i permet que es pengin anuncis de la fira The Brandery a la façana d’un edifici protegit

Les ordenances municipals regulen la vida ciutadana i s’aproven als plens de l’Ajuntament de Barcelona. Els alcaldes poden esmenar-les mitjançant un decret. I així, amb un decret de l’alcalde Jordi Hereu, el que es coneix popularment com una alcaldada, ha estat possible penjar publicitat de la fira de moda The Brandery a la façana del Palau Robert del passeig de Gràcia, que, a més d’una seu institucional, és un edifici protegit pel catàleg del patrimoni de l’Ajuntament.

La primera edició d’aquesta fira s’està celebrant aquesta setmana al recinte firal de Montjuïc i l’Ajuntament i la Fira l’han creat per substituir la Bread & Butter, que ha emigrat a Berlín.

Des del 1999 la publicitat al carrer està regulada per una restrictiva ordenança de paisatge urbà, que només permet posar propaganda a les façanes dels edificis quan aquestes estan en obres i tapades per una bastida i una lona. El que l’Ajuntament recapta per la llicencia de les lones publicitàries de les bastides es destina exclusivament a millorar les façanes i mitgeres dels immobles. Aquesta ordenança és especialment rigorosa pel que fa als edificis històrics o catalogats: quan s’han de rehabilitar és obligat posar-hi lones mimètiques. Però feta la llei, feta l’excepció.

A la façana del Palau Robert han penjat, a més de unes grans cartells publicitaris, deu ninots com si fossin retallables vestits amb robes de debò. Remata el conjunt una gran silueta d’una dona amb un gos que està col·locada al costat de la porta de l’edifici del passeig de Gràcia. Ahir, a més a més, van col·locar unes enormes banderoles sustentades damunt la voravia per un sistema similar al que utilitzen les joguines infantils conegudes com saltamartins.

La campanya publicitària d’aquesta fira no s’acaba aquí. Des de fa unes setmanes han col·locat uns edicles –que en l’argot publicitària en diuen torretes– en tot el recorregut de la rambla de Catalunya. Estan ben be al mig del pas.

Però el més greu és el que va passar dimarts, quan van posar una altra d’aquestes torretes en el que es considera el sancta santorum de la ciutat: al bell mig de la plaça de Sant Jaume. Ahir, els detractors i els defensors d’aquest operació se les van tenir a la seu de la Casa Gran.

Des de l’Institut de Paisatge Urbà, que es qui ha posa ordre en la publicitat al carrer, es queixen ara de les “pressions monstruoses” que estan rebent des de totes bandes per admetre publicitat que consideren “innacceptable”.

Font: Avui.cat

Mala gent

A tot arreu sempre et pots trobar bona gent, gent que penca, que ho dóna tot sense esperar res a canvi i sempre amb les millors bones intencions del món, gent que no et contesta malament, gent que no t'insultarà mai, gent que mai t'alçarà la mà, gent d'aquella que tothom sap que s'hi pot parlar tranquilament i és amigable.

Però sempre hi ha el típic paio que és tot el contrari d'això i a Castellar en tenim un. Aquella mala baba que forma part d'ell. Aquell personatge que sempre interromp, que et mira amb menyspreu, que t'insulta i es creu amb el dret d'aixecar-te la mà, aquell que et censura perquè li molesta la teva opinió, aquell que et tracta amb paternalisme, aquell que de la mentida en fa un hàbit, aquell que impedeix el bon rotllo, aquell que fa impossible arribar a acords, aquell que per darrere te la clava de mala manera.

Aquell que escriu coses com aquesta i posaria la mà el foc que aquesta també (almenys l'impulsor), i és queda tan ample. Gent així no ens en cal i amb la seva actitut i els que ho permeten, pocs ponts es poden construir.

Déu no existeix

Feia temps que volia escriure sobre aquest tema tan esotèric com l'existència de Déu. De petit em vaig creure tot allò d'un ésser diví que després de sis dies pencant el setè descansava i que la dona provenia, de manera fastigosament masclista, de la costella d'un home esculpit al fang. Recordo que algun cop havia mirat amunt demanant alguna cosa, que ara em sembla ridícula, però en aquell moment era important, i creia fermament que el de dalt m'ajudaria. Evidentment alguns cops funcionava i d'altres no, i nostre senyor poc hi tenia a veure. Per sort fa anys vaig entendre que m'havien pres el pèl. Sé que això no li agradarà a la meva àvia, però no és nou per ella, fa anys que ens discutim per aquest tema, ella catequista i el nét va i surt ateu! Sí, jo em mullo, no faig com l'agnosticisme, que davant el dubte prefereix no decantar-se, jo no, jo nego l'existència de cap Déu.

Quan et vas fent gran i vas coneixent el món que t'envolta, descobreixes que hi ha milions de persones que creuen en un altre déu i tota la parafernàlia que l'envolta. I això comença fer-te dubtar. Quan veus els problemes que té el planeta i l'espècie humana, les guerres i les injustícies constants, és que alguna cosa falla. Et diuen que déu no ha de solucionar els nostres problemes, que hem de ser nosaltres. Però escolteu, i aquells pares que posen a dormir el seu infant de tres anys i l'endemà el troben mort? I la barra que té el capellà quan a la missa de l'enterrament diu que déu el volia al seu costat? No us bull la sang? I no us fa vergonya quan veieu imatges del Vaticà i la quantitat d'or que els envolta? Jo a qui admiro és als missioners, com Vicenç Ferrer, aquests haurien de ser els veritables caps de l'església i no tota aquella colla que viu en l'opulència i diu bestieses contra els preservatius, per posar un exemple.

Alguns em diran que una cosa és la institució i una altra és la fe. Part de raó tindran, però com a científic que sóc, això d'un ésser superior amb superpoders no em convenç en absolut. Ja sé que és qüestió de fe, però a mi les coses se'm demostren que existeixen, no pas el contrari. Qui és capaç de negar que no existeix l'unicorn rosa invisible? És qüestió de fe? Entenc que en un passat es volgués donar explicació a coses com la pluja, la sortida del sol o la nostra mera existència. Crec, però, que avui dia la ciència ens ha donat moltes respostes, és cert, també, que ha creat noves preguntes. Personalment opto per la ciència, es basa en l'estudi i en la demostració de les diferents teories que van apareixent. No és qüestió de fe, sinó de demostracions i fets consumats. Espero no haver ofès a ningú, però demano que es respecti que no cregui en res, com respecto, malgrat no ho entengui, que hi hagi gent que cregui en éssers divins. Jo, gràcies a Déu, no crec en Déu.

Oriol Papell

* Escrit publicat a la columna de la Res Pública del setmanari Forja

Resultat Enquesta: Qui votaràs a les eleccions europees?

Havia deixat mig abandonat el bloc i encara no en sé el motiu, suposo que va a èpoques, però m'hi torno a posar i demano disculpes als meus seguidors, si és que en tinc. Un segur que sí, fa temps que em reclama enquestes per poder votar! Aquí ho tens company.

L'enquesta, com recordareu, era sobre qui votaríeu a les eleccions Europees. Un cop més amb molta participació, ja m'agrada que hi participi tanta gent, però segueixo creient que alguna cosa falla i com que jo sé que hi ha un mètode per fer trampa en es votacions, doncs malfio, però bé, quin remei, com que no es pot saber! Ja veieu els resultats:

Ramon Tremosa (CIU)	11 (16%)
Juan Fernando López Aguilar (PSOE)	29 (43%)
Oriol Junqueras (ERC)	16 (23%)
Willy Meyer (IU-ICV)	4 (5%)
Jaime Mayor Oreja (PP)	7 (10%)

Els resultats reals van ser uns altres, els socialistes van tornar a guanyar, tot i que l'estratègia de la por "que ve el pp" no va tenir l'èxit esperat, potser la gent comença a veure que a l'hora de la veritat PP i PSOE acaben sent el mateix, o no, qui sap. Els diputats obtinguts per aquets grup, que sinó recordo malament seran 7, seguiran sense fer res per Catalunya, com no han fet mai, millor per espanya oi? Ja va quedar ben retratada durant la campanya la senyora Badia. En segon lloc va quedar CIU, que no acusa el desgast d'estar al govern i a totes les enquestes té bones espectatives de cara a les eleccions del parlament de l'any que ve. Va treure un diputat a Catalunya (un altre al País Basc que ocuparà el PNB) que n'acabaran sent 2, el segon per Unió. En tercer lloc va quedar el PP, ajudats pel PSC-PSOE que els hi fa campanya gratis. 2 diputats, els nostre amic Alejo Vidal-Quadras, anticatalà espanyolista i en Santiago Fisas, fins ara conseller de cultura del govern d'Esperanza Aguirre. En tercer lloc ERC, que tot i que porta diferents eleccions baixant aquí aguanta bé el cop, gràcies a l'Oriol Junqueras, per mi un gran candidat, que finalment serà eurodiputat. Finalment IU-ICV que manté el diputat per Catalunya, amb Raül Romeva.

Motla sort a tots i treballeu pels catalans, que siguem coneguts a Europa i que la nostra llengua sigui oficial d'una vegada.


Ja podeu votar a la nova enquesta: Hi hauria d'haver un espai per publicitat de les entitats i associacions a les marquesines de la Vallesana?