Pànic autonomista

Avui ens hem llevat amb una notícia bomba. Tots els mitjans escrits de Catalunya (una dotzena) han publicat el mateix text a les seves editorials. Alguns suggereixen que ha estat una ordre de dalt, cosa impossible, no tots dotze s'hi haurien avingut. Jo crec sincerament que ha estat una decisió de tots entre tots. L'editorial és un escrit més, dels centenars que ja portem, queixant-se de la tardança i la il·legitimitat del Tribunal Constitucional per deliberar sobre els recursos que planen sobre l'estatut, ja retallat al Congrés de Diputats Espanyol, i votat en referèndum pels catalans i catalanes.

Què amaga aquesta editorial? Evidentment por. Por que canviïn les coses. Hi ha pànic autonomista, portem anys i panys escoltant que hem de ser calmats, vigilar què fem per no espantar als espanyols, que hem de ser prudents, no demanar massa, que l'entesa amb Espanya és possible, que ho hem de fer bé, que si federalisme... i doncs, què passa quan fem els coses de la manera més democràtica possible? Que ni així funciona. L'Estatut d'Andalusia és una còpia exacte del català, en canvi el PP i els poders fàctics espanyols no han dit ni piu. Les ganes contra l'estatut català evidentment amaguen la catalanofòbia que forma part de l'ADN espanyol. Tot el que fem, per legítim que sigui, és posat en dubte, criticat i atacat.
L'editorial, doncs, només pretén avisar que si retallen més l'estatut català als catalans i catalanes se'ns inflaran el pebrots (perdoneu l'expressió). El més trist de tot és que ho fan com a advertència per evitar que passi. La por a la fi de l'autonomisme, cada cop més propera, ha mogut els consells redactors dels diaris catalans. El que volen evitar és que acabi passant l'inevitable, que els catalans exercim el dret de decidir i siguem lliures d'una santa vegada.
Jo ja en tinc prou de fer proves a veure si Espanya ens accepta com som. Escolteu, no ens volen com som, no? Doncs au, el divorci i tan amics. És fàcil oi? Doncs pel que sembla no ho és tant, ja que no ens deixen fer aquesta simple pregunta als nostres ciutadans i tenim traves en coses tan senzilles com fer servir taules, cadires o urnes, per posar un exemple proper.
La qüestió de tot plegat és senzilla, CAP tribunal pot tombar allò que el poble ha aprovat en referèdum. No hi tenen cap dret. I si ho fan, les resposta ha de ser contundent. No podem acceptar que els il·luminats de llum verda diguin que cal reformar la constitució. S'han begut l'enteniment? No, és part de l'estratègia autonomista, marejar la perdiu fins que es desorienti i vomiti. La resposta contundent és que tots els ciutadans aquest proper dia 13 de desembre votin en massa a les diferents consultes que es fan a tot el país. Aquesta és la resposta més immediata que tenim.
Un tribunal vol dir-nos si el que vam decidir en referèndum és bo o dolent? Què s'han cegut? Que el retallin i sabran el que és bo.

Tornem a exercir el dret de decidir i votem!

L’home orquestra bretó, Yann Tiersen, va conquistar un Razzmatazz a vessar amb el seu so més expansiu

Potser cansat de ser relacionat amb la dolçor d’Amélie –la banda sonora el va fer arxifamós a nivell internacional–, Yann Tiersen va decidir fa uns anys intensificar el seu so i recuperar l’electricitat que el va animar als seus inicis; convertir-se en líder d’una banda de rock. El seu disc amb Shannon Wright (2004) i Les retrouvailles (2005) van anar en aquesta direcció i el pròxim, Dust lane (2010), és el cim del canvi, si hem de fer cas del que va avançar el dimecres 18 a la nit, a Razzmatazz, en un concert per al qual s’havien esgotat les entrades.

El geni del folk apocalíptic Matt Elliott va obrir la vetllada i es va sumar després a la banda de Tiersen, que inclou membres de Gravenhurst o Christine Ott, especialista en ones Martenot, intrument de música contemporània. Tiersen va aparèixer en escena sense aires d’estrella, amb un look antiglamur i poques ganes de xerrameca. La primera, a matar: Count down, un instrumental primer planador i després tens, amb guitarres saturades i un crescendo com de Godspeed You! Black Emperor. Tota l’actuació es va moure en aquesta línia de bellesa caòtica.

‘AMÉLIE’ EN CLAU DANCE / Indie rock apassionat a l’estil de Broken Social Scene (Til the end), híbrids del post-punk de Wire amb el shoegazing Larger than life de M83 (Palestine), salutacions a New Order (The train) o Arcade Fire (Ashes)... El nou Tiersen resulta elèctric, expansiu i infinit. Els escassos temes més o menys familiars van arribar
–una intacta Sur le fil a part– en versions insòlites; vegeu la presa final del vals d’Amélie en clau gairebé dance. Respecte.

Font: Periódico.cat

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Malgrat sigui del PSOEródico, comparteixo bastant aquesta crítica del concert.

Diners, energia i autodeterminació

El passat 17 de novembre hi va haver ple, i no precisament dels curts. Per aquestes dates sempre hi ha el Ple de pressupostos, i com a tal, produeix un llarg debat de presentació dels mateixos i de rèplica i posicionaments de l'oposició, amb alguns moments tensos. Com deia, en aquest ple hi ha dos punts llargs, el de les Ordenances Fiscals i el dels Pressupostos i plantilla. Vam acabar a quarts d'una.

Des d'esquerra vam fer una proposta per fer real l'eslògan de l'equip de govern sobre la congelació d'impostos pel 2010. Introduíem una rebaixa de l'IBI del 0'64% al 0'625%, fet que suposava una menor increment del rebut de l'IBI pel ciutadà i una pèrdua d'ingressos de 150.000 euros, i per tant, calia introduir una modificació a les Ordenances Fiscals i el capítol 1 de Pressupostos. Va quedar aprovada.
A part hi havia uns temes més que presentava l'equip de govern. Un d'ells sobre la concessió de la gestió de la piscina Puigverd, on ens vam abstenir perquè s'ha perdut l'oportunitat d'ampliar la piscina descoberta guanyant terreny a la Plaça Catalunya. Les dimensions de Castellar requereixen una piscina descoberta molt més gran. Hi va haver unanimitat a la proposta sobre la instal·lació de plaques solars als sostres d'edificis municipals, amb la proposta de futur d'incloure-hi els edificis d'educació.
Des d'ERC presentàvem 2 propostes de resolució més. Una d'elles sobre les subvencions al rebut de l'IBI per a famílies monoparentals. Actualment les famílies nombroses amb rendes baixes ja reben bonificacions al rebut de l'IBI, però les monoparentals amb dificultats encara no, a part que Catalunya és l'únic lloc on es reconeix per llei aquest tipus de família. La proposta consiteix en donar subvencions a aquestes famílies, equiparant-les a les nombroses. Va quedar aprovada.
Una altra proposta d'Esquerra era sobre la violència cap a les dones. És en motiu de la diada del 25 de novembre contra aquest tipus de violència. Es pretén conscienciar sobre aquest problema i intentar solucionar-lo amb el nostre petit gra de sorra, reforçant la feina titànica que ja es fa des de Castellar, pioners en molts casos a tot Catalunya.
I finalment hi havia una proposta feta des de l'entitat Castellar Decideix, sobre donar suport a la Consulta per la Independència de Catalunya, que es farà el proper 13 de desembre, enviada a tots els partits, i defensada al ple pel portaveu de l'entitat. Després els partits ens vam posicionar. Des d'Esquerra hi vam donar ple suport, en tant que partit independentista, som favorables al dret de l'autodeterminació, que és del què tracta la Consulta, el dret a poder escollir si volem o no la independència. La proposta es va aprovar i el nombrós grup de ciutadans que hi havia a la sala de plens no van poder evitar l'eufòria, que compartim.

Oriol Papell i Torres

Regidor Grup Municipal d'ERC

Castellar del Vallès

*article publicat a Setmanari Forja i l'Actual

100!

Aquestés l'article número 100 del blog "A la Pell d'en Papell" d'aquest 2009 . Que fort, com passa el temps. Recordo perfectament perquè el vaig obrir amb aquell primer article. Tenia fotolog, que pels qui no ho sabeu, és un pàgina on pots penjar una foto cada dia amb el seu escrit corresponent, pàgina que està morint per la irrupció potent de Facebook. Sovint es barrejaven temes polítics amb coses de la meva vida quotidiana i no m'agradava, així que vaig obrir el blog com a via d'escapament sobretot dels temes polítics que m'inquietaven. Finalment el blog ha acabat sent sobretot de política municipal, però evidentment hi dedico política nacional i internacional, com també hi dedico espais de cultura i música. Tenir un blog vol dir tenir una mica de constància si realment el vols fer atractiu als possibles visitants a l'atzar i que s'acabin convertint en habituals. Sí, hi ha setmanes que hi dediques molt més temps i d'altres menys, o senzillament no tens inspiració per escriure i no se t'acud de què parlar. Vaig començar el meu blog al 2007, i reconec que hi vaig dedicar poquíssim temps. El 2008 si fa no fa, més del mateix, i ha estat aquest 2009 quan m'hi he posat seriosament. I de vegades passen coses com les que passaran avui, que de cop faré tres o quatre articles. Dec estar inspirat! Gràcies a tots els qui em llegiu, sempre fa il·lusió quan algú t'esmenta el teu blog i descobreixes que n'és un seguidor habitual.

L'Ajuntament de Castellar dóna suport a la Consulta!

Ahir va ser una data històrica més de les que vindran. El Ple de l'ajuntament, va aprovar per majoria, donar suport a la Consulta per la Independència que impulsa Castellar Decideix pel dia 13 de desembre. Es va aprovar amb els vots favorables de CIU, L'A, ERC i el trànsfuga, el PSC-PSOE es va abstenir.

El punt de l'ordre del dia el va defensar el portaveu de l'entitat, en Pere Roca, en una intervenció esplèndida que va despertar els aplaudiments del públic assistent i de molts regidors. Els partits, un a un, van anar donant la seva opinió sobre el tema i tots bastant en la mateixa línia, defensant la consulta com a dret dels catalans per decidir, una consulta a favor del dret a l'autodeterminació, no de la independència, això ja és cosa de cada ciutadà que voti, la consulta és per poder expressar-se amb llibertat. Els socialistes, això no ho van acabar d'entendre i van argumentar que ells no són independentistes, i per això els hi vaig recordar que no es tracta de ser-ho no, sinó de creure en la democràcia i en el dret de decidir lliurement, que la consulta era per poder saber l'opinió dels ciutadans independentment de ser o no independentista.
El cas és que la proposta es va aprovar i Castellar se suma a la resta de municipis que hi han donat suport. Ara cal seguir treballant i que el dia 13 sigui una gran jornada per la nostra vila i els ciutadans amb una gran mostra de civisme, surtin en massa a votar per defensar un dret que ens nega l'estat espanyol.
Animem a l'entitat Castellar Decideix a seguir lluitant i treballant per aquesta fita tan noble, seguiu així companys, esteu fent molt bona feina.


Aprofito per posar l'enquesta, on l'opció majoritària no va ser la real:

Què creus que votarà el PSC-PSOE de Castellar al Ple respecte a la Consulta?

S'abstindrà	6 (42%)
Votarà en contra	7 (50%)
Votarà a favor	1 (7%)
Abandonarà el ple	0 (0%)

Ja podeu votar a la propera enquesta: Què creus que passarà amb la Consulta per la Independència de Catalunya a Castellar?

Un ple molt dens!

Avui hi ha ple, i no precisament dels curts. Cada novembre hi ha el Ple de pressupostos, i com a tal, produeix un llarg debat de presentació dels mateixos i de rèplica i posicionaments de l'oposició. Com deia en aquest ple hi ha dos punts llargs, el de les Ordenances Fiscals i el dels Pressupostos i plantilla. Crec que acabarem a quarts d'una o més tard de la una.
A part hi ha uns temes més que presenta l'equip de govern. Un és sobre la concessió de la gestió de la piscina coberta, un altre sobre el pacte d'alcaldes de la comarca sobre l'energia sotenible i finalment un sobre la instal·lació de plaques solars, que torna al ple després de dos intents.
Des d'ERC presentem 3 propostes de ressolució. Una d'ells afecta directament les ordenances fiscals i els pressupostos, per això es debatrà abans que els temes de l'equip de govern, ja que si s'aprova s'hauran de modificar. Proposem una rebaixa del tipus impositiu de l'IBI, ja que amb l'eslògan que els impostos es congelen amagaven que no és del tot cert. El tipus impositiu de l'IBI s'incrementa un 0'64 que suposa un increment del 6% en el rebut, i nosaltres proposem rebaixar-lo al 0'625%, així la pujada és més petita, al voltant del 2%. Això també suposarà una baixada de 150.000 euros d'ingressos de l'ajuntament, que es treuran del capítol 1 de personal.
Esquerra també presenta una proposta sobre les bonificacions al rebut de l'IBI per a famílies monoparentals. Actualment les famílies nombroses amb dificultats ja reben bonoficacions al rebut de l'IBI, però les monoparentals amb dificultats encara no, a part que Catalunya és l'únic lloc on es reconeix per llei aquets tipus de família. La proposta consiteix en donar subvencions (ja que com que les famílies monoparentals no existeixen a nivell legal de tot l'estat) a aquestes famílies, equiparant-les a les nombroses.
Una altra proposta d'Esquerra és sobre la violència cap a les dones. És en motiu de la diada del 26 de novembre contra aquest tipus de violència. Es pretén conscienciar sobre aquest problema i intentar solucinar-lo amb el nostre petit gra de sorra.
I finalment hi ha una proposta feta des de l'entitat Castellar Decideix, sobre donar suport a la Consulta per la Independència de Catalunya, que es farà el proper 13 de desembre, enviada a tots els partits, i que hem entrat CIU, l'Altraveu i ERC al registre, ja que l'entitat no la pot entrar, en tant que no és un representant polític. Un portaveu de l'entitat la presentarà al Ple i els partits ens limitarem a opinar i votar. Ja us avanço que el nostre vot serà favorable, ja que com a demòcrates, estem a favor de l'autodeterminació, que és el que pretén la consulta, que tinguem l'oportunitat de decidir sobre un tema tan cabdal. Almenys decidir, la resta que cadascú voti el que vulgui.

Ens veiem al ple!

Va de música: Yann Tiersen

Fa anys quan van fer la pel·lícula Le fabuleux destin d'Amélie Poulain, recordo que va ser d'aquelles que trobes precioses, la història en si mateixa ja és curiosa i no pots evitar posar-te al costat de la protagonista i sentir-te com si fossis ella. Entendreix la història d'aquesta joveneta francesa. Però hi ha un detall que encara crida més l'atenció, la música. Totes les cançons tenen un mateix estil i totes elles t'agraden, almenys a mi. Cerques qui n'és l'autor i descobreixes que es diu Yann Tiersen i és bretó, potser per això aquest estil que no és ben bé francès té aquestes particularitats, lògicament. El teu pare llavors, també enamorat d'aquesta música aconsegueix tots els CD's d'aquest home. Els escoltes i encara t'agrada més, hi ha cançons formidables i que les escoltes un cop rere l'altre sense cansament. Estrenen la pel·lícula Good Bye Lenin i quan la veus, a part de sentir una de les cançons d'Amèlie la resta et sonen familiars, notes l'estil d'en Yann Tiersen i inevitablement aconsegueixes el CD tan bon punt surt a la venda. I comença la dinàmica de seguir aquest home allà on va i restes a l'espera dels nous CD's que treu.

Dimecres de la setmana que ve en Yann serà a Barcelona i actuarà a la sala RazzMatazz. El meu pare i jo hi anirem i per això el motiu d'aquest escrit. A veure si hi ha novetats. També adverteixo que als seus concerts no toca com als CD's, improvitza i de cop et toca una cançó amb estil rock que al CD és completament tranquila i relaxant. Hi ha gent a qui no agrada que faci això als concerts, a mi sí, m'encanta com innova i prova coses fora de la seva normalitat a la que ens té habituats. Espero que els que no el conegueu descobriu un gran músic i gaudiu com ho faig jo amb les seves especials cançons. Us en deixo una petita mostra:

Anyway, i can try anything it's the same circle that leads to nowhere and i'm tired now.
anyway, i've lost my face, my dignity, my look, all of these things are gone and i'm tired now.
but don't be scared, i found a good job and i go to work every day on my old bicycle you loved.
i'm pilling up some unread books under my bed and i really think i'll never read again.
no concentration, just a white disorder everywhere around me, you know i'm so tired now.
but don't worry i often go to dinners and parties with some old friends who care for me, take me back home and stay.
mochrome floors, monochrome walls, only abscence near me, nothing but silence around me.
monochrome flat, monochrome life, only abscence near me, nothing but silence around me.
sometimes i search an event or something to remember, but i've really got nothing in mind.
sometimes i open the windows and listen people walking in the down streets. there is a life out there.
but don't be scared, i found a good job and i go to work every day on my old bicycle you loved.
anyway, i can try anything it's the same circle that leads to nowhere and i'm tired now.
anyway, i've lost my face, my dignity, my look, all of these things are gone and i'm tired now.
but don't be scared, i found a good job and i go to work every day on my old bicycle you loved.
mochrome floors, monochrome walls, only abscence near me, nothing but silence around me.
monochrome flat, monochrome life, only abscence near me, nothing but silence around me.





When I'm asleep in Cascade Street
When I'm asleep in Cascade Street
I don't, I don't
See anything

When I'm asleep in Cascade Street
When I'm asleep in Cascade Street
I hear, I hear
Nothing, nothing

In the cascade, in the cascade
You washed me

When I wake up in Cascade Street
When I wake up in Cascade Street
I feel nothing
I feel nothing

When I'm asleep in Cascade Street
When I'm asleep in Cascade Street
I don't remember
I don't remember

In the cascade, in the cascade
You washed me

When I wake up in Cascade Street
When I wake up in Cascade Street
I feel nothing
I feel nothing

In the cascade, in the cascade
You washed me

my space de Yann Tiersen

Castellar Decideix

Ja ha nascut l'entitat Castellar decideix, el grup de gent i entitats que vol fer la consulta per la Independència de Catalunya a Castellar perquè creuen en el dret de decidir, en el dret de l'autodeterminació, per fi ja és una entitat real. I com a tal, té un web per comunicar-se amb el món, castellarenc en aquest cas. El web és molt complet, hi ha penjat el manifest fundacional, et pots adherir com a persona, com a entitat, pots fer-te voluntari, pots contribuir econòmicament... un web molt interessant. Feu-hi un cop d'ull, val la pena! I adheriu-vos-hi!

Fins aviat Gerard

Encara recordo aquell dia amb claredat, la secció local de JERC-Castellar naixia, i tu eres allà, entre el públic, donant suport al projecte, mirant-me i donant-me seguretat. El recordo tan bé aquell dia com el del congrés comarcal a Rubí. Vas arribar més de mitja hora tard a recollir-me a Castellar per anar al meu primer congrés. Qui m'ho havia de dir, no vaig entendre res, i ara ja n'han passat tants de congressos comarcals... És evident que a la meva entrada a les JERC hi ha dues persones clau sobretot, tu i en Mallén.
Et recordo als sopars renyant-nos perquè fèiem massa l'indi, que seriós ets de vegades! Però ja és bo que hi hagi algú que es comporti i tingui clar què toca en cada moment. És difícil descriure tots aquests anys que han passat. Ara resulta que te'ns has fet gran i segons els estatuts ja no seràs mai més de la branca jove republicanoindependentista. T'has fotut vell eh! Mira-ho pel cantó positiu, has guanyat en experiència, ja no ets un mindundi Gerard, l'afer dels crítics crec que t'ha fet madurar moltíssim i has pogut veure les dues vessants, la dels “adults” i la dels joves eixelebrats. He de confessar que et considero un amic. Ja saps que jo “d'amics” en tinc molts, però el teu cas és amic de veritat, no un simple conegut o saludat. Els anys què hem estat junts a les JERC, i sobretot aquests últims com a crítics, ens han unit encara més. Vèiem com el partit no anava bé i que el camí que agafava no era el correcte, i com que ens l'estimem, l'hem volgut redreçar. No hem acabat guanyant del tot, però el temps ens donarà la raó.
A mi això d'escriure no és que se'm doni molt bé, i ara arriba aquell moment tan bonic en què ja no sé què més dir-te. Bé, sí, dir-te que t'aprecio molt Gerard, que tens un amic dels de veritat, que marxes de les JERC però no pas de les nostres vides, pobre de tu que ho facis. I sobretot, no deixis de ser el Gerard que coneixem, a la nova etapa que comences. Etapa en què deixes de ser jove (que cabró XD), però no deixes els teus principis i caràcter. Gerard, pots arribar lluny, molt lluny, i espero que acceptis que et podem acompanyar en aquest viatge, un viatge amb els amics. Per mi sempre seràs jerqui Gerard, un gran jerqui.

Oriol Papell

Blog d'en Gerard Piñero


* Escrit amb motiu de l'edició d'un llibre amb tot de textos d'amics per acomiadar en Gerard Piñero, que deixa les JERC després d'anys i panys de lluita.

Nyaps

Fa cosa de mig any, si fa no fa, es va dur a terme a Castellar allò que sona tan bé, anomenat "pressupostos participatius", ja en parlava en un article. D'acord, era una prova pilot per veure com funcionava l'experiència al municipi i una excel·lent propaganda electoral participativa. Es va fer en dues zones, Can Carner i la Plaça Europa. A la Plaça Europa, que és l'objectiu d'aquest article, els veïns van decidir destinar els diners a tancar el carrer Espanya (jo en canviaria el nom) al seu tram per la plaça, per unificar-la i reduir els riscos que hi ha pels infants al travessar-la d'un cantó a l'altre. La proposta en sí no em sembla malament, tot el que sigui per reduir accidents i fer més amables els equipaments pels ciutadans, en aquest cas els més petits, em sembla perfecte. I més encara si és decisió dels veïns de la zona.

I quin problema hi ha? Que s'ha fet malament. El carrer es va tancar sense, prèviament, fer un estudi de com afectaria la mobilitat de cotxes a la zona. Efectivament, la majoria de gent d'auqesta zona del poble que va a Sabadell o als supermercats passa pel carrer Barcelona, gira pel carrer Espanya, torna a girar pel carrer Portugal i agafa la ronda cap a Sabadell. Aquest recorregut que evita el semàfor (de fet en són dos) del carrer Barcelona amb la ronda és totalment lògic i enginyós. Ara tots aquests cotxes que feien aquesta ruta, han de fer el recorregut normal, perquè des del Carrer Pedrissos no n'hi ha CAP més fins la ronda que vagin cap avall, la resta són de pujada. Així doncs, ens trobem que la majoria de cotxes han d'esperar davant d'un semàfor lent per entrar a la ronda i trobar-se'n un altre de regal. Ningú ho va preveure? Doncs es veu que no.
Solucions a posteriori n'han hagut de fer davant les queixes. El semàfor, que de quatre fases només una estava en verd, ara en té dues en àmbar i una en verd, bé. I estan estudiant la possibilitat de fer un dels dos sentits del carrer Alemanya de baixada i així poder agafar el carrer Tarragona i anar fàcilment als supermercats.
I la plaça com queda? Lletja, la veritat. Si la volien unificar ho han fet de la pitjor manera possible. A l'entrada i a la sortida hi han posat una jardinera rectangular gegant i apa, carrer tallat. Sincerament crec que haurien d'haver continuat les voreres i reomplir el carrer amb sorra o amb el que fos per donar un aspecte d'única plaça i no perpetuar la separació visual del quitrà.
Sigui com sigui, es nota una manca de previsió. La Plaça Europa podria ser una plaça ben bonica en una zona molt poblada. Sempre he estat partidari de les places verdes de veritat, amb poc ciment i molta sorra, caminets i verdor. De fet, m'encanta el tros de plaça que hi ha al costat dels pisos de protecció oficial. Places que donguin realment la sensació de zona verda.

D'això en dic un bon nyap!

Tots els polítics són iguals!

Aquests dies no parem de sentir la frase del títol. I em comença a cansar. De fet, sempre m'ha molestat aquesta generalització. Per quatre lladres que hi ha ens foten a tots al sac. I de fet tothom reconeix que evidentment tots els polítics quan toquen poder roben, es veu que no se'n salva ni un. Ja fa massa que dura la broma. Us imagineu que perquè a un arquitecte li caigui un edifici per incompetent la gent digués: tots els arquitectes són iguals! Oi que no? doncs defenso que no tots els polítics som iguals, per sort!

Aquests dies estem veient astorats com els possibles casos de corrupció surten de sota les pedres. Primer el cas Gürtel que afecta de ple el PP de tot l'estat, centrat a Madrid i València, el Cas Millet confessat pel seu autor i que alguns han intentat convertir en el cas Convergència sense mirar els seus draps bruts i ara el cas Pretòria que ha afectat de ple dos ex-alt càrrecs de Pujol i uns quants càrrecs del PSC-PSOE entre ells l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, mà dreta de José Zaragoza, Secretari d'Organització del PSC-PSOE.
La cantarella d'aquests dies que tots els polítics roben i són iguals s'ha accentuat. I no m'estranyaria que l'abstenció augmentés encara més a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. I és una llàstima, perquè no votant encara es dóna més mans lliures a tota aquesta colla de possibles lladres. El que els hi fa mal és la democràcia, i si hi hagués llistes obertes encara seria més difícil que poguessin fer de les seves.
Analitzem la situació. Qui ha estat acusat en tot aquest merder? PSC-PSOE i CIU. Són tots?? no, són els dos grans partits de Catalunya, els que des del principi de la "democràcia" s'han repartit el pastís, tu la diputació de Barcelona i l'ajuntament de Barcelona i jo les comarques i la Generalitat. La Catalunya dual que ambdós partits han alimentat i han impedit la cohesió social entre el món rural i l'urbà. ERC va canviar una mica la situació, i a desgrat meu van engreixar una mica més el PSC-PSOE, però això ara és un altre tema. I no us ho perdeu, surt el senyor Iceta dels socialistes dient que millor una treva. Quina barra es pot arribar a tenir! Saps què? tapem-nos les vergonyes, no fos cas que sortís tota la merda. I el president de la Trias Fargas, n'Agustí Colominas (no entenc què hi fot un intoxicador com ell) diu que millor no el facin estirar de la manta. És a dir, sap coses i les calla?? No es pot tenir més vergonya.
De moment tots aquests senyors són innocents fins que no es demostri el contrari (deixant de banda que tota persona té dret a la dignitat i les imatges d'aquests senyors emmanillats agafant bosses de plàstic amb la seva roba era denigrant). Però no pot ser que surtin els dels mateixos partits a dir que els suspenen de militància i que enduriran les lleis. Les lleis ja hi són, el problema és fer-les complir, que no es fa i durant masses anys s'ha fet la vista grossa. Causes? segurament el fet que els ajuntament facin de constructores immobiliàries per fer front al minsu finançament municipal. Tot i així no hi ha excusa, la corrupció s'ha de perseguir al màxim. Que parlem dels diners dels ciutadans, molts d'ells avui patint per la seva situació laboral, no es pot jugar així.
Senyors i senyores, si que hi ha polítics corruptes, que roben, que menteixen i procuren omplir-se les butxaques, però ni molt menys tots som iguals. En comptes d'anar a casa precisament han de votar, això és el que més mal els hi fa a aquells que volen que continuem adormits i sense alçar la veu. Voteu a qui creieu més convenient, sempre.

Ple tranquil = obsequi enverinat del PSC-PSOE

El passat ple havia de ser tranquil. Era d'aquells plens on l'equip de govern només tenia un punt a l'ordre del dia i bàsicament era votar els canvis d'estatuts d'un Consorci on Catellar en forma part. Sort de les dues propostes de CIU (que provenien de les dues federacions municipalistes) que li donaven una mica més de salsa a l'únic punt de l'equip de govern. Bé, això és el que ens pensàvem.

Per no perdre la tradició, un punt afegit a última hora (no els ho hauríem de permetre, si a la comissió informativa aquest punt no hi és o hi manca informació, es retira del ple i punt) va ser el detonant del mal rotllo sobtat del ple. El punt en qüestió era sobre "informació general sobre els equipaments educatius". Que dius, ah goita, ens explicaran alguna cosa nova que no sabem. Doncs no, comença la regidora d'educació, Antònia Pérez, parlant-nos de tot el que ja sabíem, i com està la situació actual. Us recomano que escolteu el Ple, sobretot la seva intervenció. Sort que és ella la regidora d'eduació, perquè es va perdre i equivocar moltes vegades, demanant ajuda a l'alcalde i tot, desconec el perquè. Fins aquí cap novetat.
Però després va intervenir el nostre amic González, amb el seu to de sempre. I tant que va informar! Va informar de com n'era de fosca i tenebrosa l'etapa anterior i com n'era de lluminosa i gloriosa la nova etapa socialista (sic!). I com era d'esperar, com sempre que intervé, no es va estar dels seus atacs de sempre i molts cops ratllant l'insult. Va ser bastant indignant. No estem en contra que s'informi, evidentment, però si es vol fer un debat (com ella va fer, però sol) sobre els equipaments educatius que ens avisin amb temps i ens el prepararem. A sobre quan acaba, l'alcalde Giménez (aquell que talla als altres quan parlen o surten del tema i a en González mai no li diu ni piu) ens pregunta a la resta de grups si volem fer alguna intervenció! Ha! Un punt afegit a última hora, en teoria informatiu i que acaba sent d'atac a l'oposició, que per tant no portem preparat (ell sí) i tenen la barra de dir-nos: au va, digueu alguna cosa, seguiu-nos el joc!
En fi, hi estem tan acostumats que acabarà no sent ni notícia. Es notava que la intervenció d'en González era de rabieta de nen petit, perquè a l'anterior ple la regidora d'educació no va sortir gaire ben parada de la seva gestió i informació als grups polítics. I com no, el senyor González l'ha de defensar, que ella sola no en sap.
Aquesta actitut del PSC-PSOE no sé què cerca ni què pretén. Però que ho tinguin clar, són ells qui governen i són ells que han de fer passos per fer ponts i possibles concensos. D'aquesta manera fan just el contrari i a sobre en temps de negociació d'ordenances i pressupostos. Ja s'ho faran ells i la seva estratègia, nosaltres tenim estesa la mà des del primer dia, perquè per fer el millor per Castellar estem disposats a arribar als concensos que faci falta, cedint en algunes coses si cal i representa una millora pel poble.
No anem bé PSC-PSOE, no anem bé.

La il·lusió occitana

Són les vuit d’un dissabte al matí, no fa gaire fred davant les portes de l’antic i magnífic edifici de la Universitat de Barcelona. L’autobús arriba i comença el viatge a Carcassona, al Llenguadoc, Occitània. Ja fa sis anys que els occitanistes de totes les tendències ideològiques, fan una manifestació cada dos anys, aquesta és la tercera, a favor de la llengua occitana. L’anterior va ser a Besiers, on ja hi vaig participar.

Occitània és un país que ocupa la meitat sud de l’Estat Francès (exceptuant la Catalunya del Nord i el País Basc del Nord), la Vall d’Aran a Catalunya i les Valades Occitanes a l’Estat Italià. Una regió immensa de quinze milions d’habitants amb capital a Tolosa de Llenguadoc. Destaquen ciutats com Marsella, Niça, Montpeller, Burdeus, Narbona, Llemotges o Pau. Alguns potser n’heu sentit a parlar, però em temo que el desconeixement és molt gran i molts de vosaltres ara mateix no us acabeu de creure que les ciutats que he anomenat no siguin originalment franceses.

La llengua d’Occitània és l’occità, germana bessona del català. Són les dues llengües romàniques que més s’assemblen entre elles. Encara hi ha algú que avui dia en defensa la unitat lingüística. Potser era cert en un passat, però avui ja no, hi ha un seguit de diferències que són claus per separar-les en dues llengües diferents.

L’Estat Francès, mestre de l’Estat Espanyol, és un implacable destructor de cultures. Potser us sonaran els Càtars, els també anomenats Bons Homes. La creuada del rei francès Felip II contra ells va ser l’inici de la fi d’Occitània. Avui dia l’occità amb prou feines té un milió de parlants i des de les escoles occitanes, les Calandretas, lluiten per capgirar la situació. Una situació en què l’occità no és ni oficial, ja que la constitució francesa és taxativa, la llengua de la república és el francès, cap ni una més.

La manifestació per Carcassona va ser nombrosa i a les cares somrients dels occitans s’hi endevinava l’alegria per l’èxit de l’esdeveniment. La ciutat és increíble, amb la seva muralla, les torres, els carrers medievals... és màgica. Occitans d’arreu fent els seus balls tradicionals, d’altres tocant l’acordió diatònic i la flauta dolça, els bearnesos cantant a tothora… era un dia festiu. La jornada va acabar amb concerts de grups occitants, més balls i molts gresca.

Em quedo amb les paraules d’en Max, un senyor gran amb qui vaig entaular conversa en una de les pauses del concert. Els joves que veus aquí saben occità, però no el parlen entre ells, el francès és l’amo de tot. Tot i així, tinc esperança, he vingut expressament des de Burdeus per donar suport a l’occità. Mentre hi hagi esperança, no deixaré de lluitar per la nostra llengua. L’espurna que lluïa als seus ulls m’ho confirmava.

Anem, òc, per la lenga occitana!

Oriol Papell i Torres

* Article publicat a la columna de la Res Púbica al setmanari cultural Forja, on per error meu no sortia el meu nom i va sortir el nom de qui envia els escrits, Eulàlia Sagrera.