Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Nit de Nadal toca el Cant de la Sibil·la

Voldria recordar que avui a la nit, i des de fa segles, a tots els Països Catalans es fa aquest cant, el Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic medieval que fa poc va ser declarat patrimoni de la humanitat juntament amb els Castells. S'està recuperant a llocs on s'havia deixat de fer.

Aquí en teniu una versió, posa la pell de gallina:

El Cant de la Sibil·la

Bon Nadal!

Reflexions sobre el Penedès

Últimament estic coneixent mica en mica una regió històrica dels Països Catalans com és el Penedès, que porta un temps lluitant per esdevenir vegueria. Tenen tot el meu suport. La gent, el paisatge de les vinyes, els pobles, tot plegat, el fan una zona diferenciada del nostre país. La vegueria i el sentiment de pertinença és ampli, la majoria de municipis per no dir tots han aprovat mocions als seus plenaris a favor de la constitució de la demarcació. Vull dir que, té una gran acceptació i això li dóna més força per constituir-se en un futur, que esperem, sigui ben proper. El Penedès el formarien bàsicament 4 comarques, avui separades per les divisions espanyoles imposades de les províncies. Serien El Garraf, l'Alt Penedès i l'Anoia (les tres a la província de Barcelona) i el Baix Penedès (a la província de Tarragona). Amb quatre capitals de comarca potents: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i el Vendrell. Val a dir que no inclouríem tota la comarca de l'Anoia, la part del nord hauria de formar una futura comarca (Alta Anoia o Alt Segarra n'havia sentit dir) amb capital a Calaf i incloguent municipis del sud del Solsonès i de la Segarra si no vaig errat, potser me'n deixo algun.

Tornem al Penedès. Això de la vegueria no surt del no-res ni és una invenció, com us deia, sempre s'ha parlat del Penedès històric, ja existia considerat com a regió històrica. La generalitat va aprovar una llei de Vegueries que no inclou aquesta vegueria. I direu, per què? doncs pels diferents equilibris de la política. Hi ha un partit que s'hi oposa frontalment, el PSC-PSOE, suposo perquè veu amb por que perdre aquestes comarques de la Vegueria de Barcelona voldria dir perdre unes comarques que podria desdibuixar la seva idiosincràcia pròpia i fer-les unes comarques més dependents de la Barcelona socialista. No ho sé, només sé que s'hi oposen. També deu ser per la futura llei electoral que hauria de ser per vegueries i segurament no hi tindrien gaire pes. Sempre que s'oposen a alguna cosa cal anar en compte, algun interès hi tenen, ja els coneixem. Bé, el cas és que finalment no hi ha vegueria del Penedès, però sí l'àmbit territorial, pas previ a constituir-se en Vegueria. Això ja dependrà del proper govern i com gairebé tot apunta, serà cosa de CIU, que tant va criticar la no inclusió del Penedès. Ara els hi tocarà a ells, a veure si mouen fitxa o com molt em temo, ja no faran res del tema.
Un altre debat estès és el de quina ha de ser la capital. Reconec que fins fa poc creia fermament que havia de ser Vilafranca del Penedès, té una posició central a la regió i és la que més ha tibat del carro pel tema de la Vegueria. Tot i això els meus arguments han canviat, suposo que la influència vilanovina i geltrunenca que tinc alguna cosa hi té a veure. Vilanova i la Geltrú és, actualment, la capital de comarca de la regió amb més població. També és la que menys consciència de "Penedès" té, degut a diverses causes, i segurament una d'elles el fet que la comarca no porti Penedès per enlloc (he descobert que en el passat s'havia anomenat Marina del Pendès, interessant!), només Garraf. No sé si algú sap que al País Basc van fer quelcom semblant. La part més espanyolitzada del territori basc és Àlaba (Araba) amb capital a Vitòria-Gasteiz. Van decidir que la capital s'ubicaria a Vitòria-Gasteiz en comptes de la més lògica, Bilbao, precisament per donar-li importància "basca" a la zona més reticent. I segurament els hi ha funcionat. En tot cas, i tenint en compte que la capital de referència, per mi, hauria de ser Vilanova i la Geltrú, és evident que els serveis de "capital" haurien d'estar repartits per les altres capitals de comarca, en el que se'n diu capitalitat compartida.
Doncs això, aquestes són les meves reflexions per una zona que desconeixia bastant però que ara per ara i espero que vagi a més, m'hi he familiaritzat molt. Sóc humà i segur que he dit alguna gran bajanada, sempre m'agrada llegir crítiques constructives i amb aportacions, segur que així n'aprenc més.





* Pàgina web de la plataforma per una vegueria pròpia

Vídeo de Campanya d'ERC

Per si encara no l'heu vist, aquí teniu aquest vídeo amb un tema molt ben trobat. Vaig tenir el goig de participar en els segons que surt la Núria escalant el castell, estava fent de crossa. També surten els meus peus darrere la Núria quan es treu les ulleres i es mira amb respecte l'alçada del castell que ha d'escalar. Cada dia tinc més clar que acabaré participant d'una manera o una altra en una colla castellera, i sincerament, no ho hauria dit mai, fins el passat juliol quan em van entabanar per fer de baix en un castell. Coses que passen, fins que no ho proves...

Bé, us deixo amb el vídeo, som gent valenta, ens podem equivocar, però sempre ens arrisquem.

Anunci de Campanya d'ERC - Gent valenta (clica)

ERC-Castellar evita una pujada abusiva dels impostos

La proposta que va presentar l’equip de govern del PSC-PSOE per les ordenances fiscals de l’any 2011 contemplava una pujada abusiva dels impostos : el tipus de l’IBI passava de 0,625 a 0,64, les escombraries s’apujaven un 10% i l'IAE i la resta de taxes un 4%.

Per Esquerra aquesta pujada dels impostos en l'època de crisi econòmica que ens trobem és il·lògica i desproporcionada, i hem proposat a l’equip de govern que es mantingui el tipus de l'IBI al 0,625 i la resta d’impostos i taxes s’incrementin només un 2,4% que correspon a la pujada de l'IPC interanual de setembre de 2009 a setembre de 2010.

Això representa una disminució d’ingressos de cara al pressupost del 2011 que s’ha de veure compensada amb la corresponent disminució de despeses.

Durant els dies previs al Ple s’ha estat negociant amb l’equip de govern, que ha acabat acceptant la proposta d’Esquerra.

Finalment l’IBI queda al tipus actual del 0,625 i la resta d’impostos i taxes s’incrementen el 2,4%, quedant compensada la disminució d’ingressos amb la reducció d’algunes partides en el pressupost de despeses i en els majors ingressos provinents del tipus diferencial aplicats al 10% dels rebuts de l’IBI més elevats en els usos d’oci, esportiu, solars i oficines (0,90) i magatzem, comercial i industrial (0,95).

L’any passat Esquerra ja va fer propostes per les ordenances i pel pressupost del 2010 per tal de no carregar als castellarencs i castellarenques amb més pressió fiscal, i aquest any ho hem tornat a fer obtenint el mateix èxit que l’any passat.

Des d’Esquerra tenim com a primera prioritat treballar per Castellar i no ens movem per interessos partidistes, encara que les eleccions municipals ja siguin a tocar.

Estem immersos en una greu crisi econòmica i els ajuntaments tampoc se n'escapen. Els ingressos municipals han baixat considerablement i des d’Esquerra entenem que no es pot carregar amb més pressió fiscal als ciutadans, per això actuem des de l’oposició amb responsabilitat, fent propostes constructives i treballant per millorar la qualitat de vida dels nostres convilatans i convilatanes.

Grup municipal ERC - Castellar del Vallès

* noticia 1 i notícia 2 a l'Actual.cat

** notícia a el Punt.cat

Lipdub per la independència

No us podeu perdre aquest magnífic vídeo sobre l'independentisme. Ara que estan tan de moda els lipdub's l'independentisme no en podia quedar al marge, i així ha estat, ha fet el lipdub amb més gent que s'ha fet mai al món, rècord mundial. Els lipdub's consisteixen en fer una gravació seguida on la gent fa el que vol i intenta vocalitzar la cançó que hauria de sonar, que després en l'edició s'hi afegeix. Jo ja l'he vist vàries vegades i és que és increïble, val molt la pena. A més, com més cops el mires més detalls sense importància al principi ets capaç de copsar. A veure si sou capaços de veure la dona embestida per un bou, el gomet que entre on no li toca, i el paio de la flama a la majoria d'escenes. Voldria destacar el moment de les sardanes, mai hauria dit que una sardana es pogués ballar a ritme d'ska d'Obrint Pas, doncs sí, és possible, i queda la mar de bé! Mireu-vos-el, no té pèrdua.

Lipdub - independència - world record (official)

En positiu

Davant un parell de candidatures que podríem definir els ni-ni de la política catalana, la campanya d'esquerra és en positiu i sense complexos.

El transformador pantalla

Ja fa tres anys, estàvem fent reunió a la secció local i un dels membres, en arribar, ens va informar que havia vist una cosa impactant a la Plaça Major. Vam decidir anar-hi tots a veure-ho amb els nostres propis ulls i, efectivament, feia mal als ulls. Un transformador rectangular de grans dimensions apareixia imponent al mig de la plaça, just davant de l'antic mercat, tapant la façana del darrere de la masia històrica, la part noble, amb els seus xiprés. Després de tot l'enrenou de la plaça, l'edifici i les obres, no podíem deixar allò d'aquella manera.

Vam començar presentant al Ple del 30 d'octubre de 2007 una proposta de resolució perquè aquell transformador se soterrés, com s'havia fet en el seu moment amb els transformadors del CEC i de la Plaça de Cal Calissó. La proposta va servir per encetar un debat per saber qui n'era el responsable, amb acusacions i retrets, cosa que a nosaltres no ens interessava gens ni mica. El problema ja el teníem, per tant arribats a aquell punt el que calia era trobar solucions. Finalment la proposta es va aprovar per unanimitat i facultava l'alcalde perquè negociés amb FECSA per tal d'aconseguir que enterressin el transformador. Cal recordar com l'equip de govern aguantava el riure perquè trobaven la proposta ridícula i absurda, deurien pensar que no n'hi havia per tant perquè un transformador fos al mig de la plaça central del poble, fent propostes absurdes com que si calia el taparien amb una paret vegetal. Si que havien oblidat ràpid l'afer de l'edifici pantalla.

Dit i fet, un temps més tard, el senyor alcalde ens va informar que les negociacions havien fructificat i que el transformador aniria a dins del lateral de l'edifici pantalla. La notícia ens va alegrar, per fi desapareixeria aquella andròmina de la nostra vista. Va passar el temps i les obres van anar finalitzant i es va inaugurar el nou mercat, l'edifici pantalla que de cop passava a fer de mirador i la part vella de la plaça. Però el transformador, a dia d'avui, segueix allà palplantat, això sí, pintat de gris, suposem que per fer-lo més amable. Després de tres anys d'intents per fer desaparèixer el transformador pantalla, seguim igual, tenim una pantalla allà al mig que fa nosa i molesta.

Finalment, arran d'una pregunta al Ple, l'equip de govern ens contesta que tot està a punt però que val 170.000 euros, ja que FECSA es nega a pagar el trasllat i ho hem de pagar nosaltres, cosa que no ens havien dit quan l'empresa va confirmar que es podia fer. Si des d'un bon principi ens haguessin dit això podríem haver-nos-ho mirat d'una altra manera i potser hi hauríem trobat solucions entre tots. El que està clar és que l'hem de treure d'allà al mig i haurem de trobar el finançament necessari en un moment difícil per les arques municipals. El transformador no és part de la plaça ni ho ha de ser. No volem pantalles, oi?

Oriol Papell i Torres

Regidor ERC

* article publicat als setmanaris Forja, l'Actual, 7 dies Vallès i l'Esportiu

** notícia del diari de Sabadell (en castellà)

L'anglès és important, diuen!

He de confessar que des de ben petit la llengua anglesa no ha estat el meu fort. Suposo i dedueixo que el fet que durant l'EGB la formació en anglès que vaig rebre, la podria qualificar de pèssima, va consistir molts anys en fer un cop rere l'altre "a window, an apple, a moto, etc.." i repetir fins la sacietat el present simple, past simple i present continous, alguna cosa hi deu tenir a veure. De fet molts cops em pregunto com és possible que després de tants anys d'anglès a l'escola els alumnes no sortissin amb un nivell prou bo com per parlar-lo sense problemes. Només cal mirar el nostre entorn, el nivell d'anglès és molt baix, tot i que les noves generacions ja el parlen molt més, sobretot a Catalunya, però no gràcies a l'escola, sinó gràcies a les acadèmies d'anglès on s'apunta tot déu o les escoles oficials d'idiomes. Algú hauria de reflexions com és possible que per saber anglès el de l'escola serveixi de ben poc.
La gent aprèn anglès a les acadèmies, com deia, i als milers de sèries que molta gent (jo mateix) miren en anglès (amb subtítols, tot sigui dit, encara que els recomano en anglès). El panorama és aquest, l'anglès encara és pèssim a la nostra societat però mica en mica (molt a poc a poc) va guanyant posicions i pes. Jo l'altre dia vaig fer un examen d'anglès una mica estrany, no és el típic examen de Cambridge (First, advanced, proficiency, etc...), sinó un examen només oral (speaking) del nivell 7 Trinity College of London (diria que és d'Oxford). El vaig aprovar. És evident que calen solucions a aquest problema amb l'anglès i l'educació. De fet, una de les meves idees pel futur Estat català és que la llengua vehicular sigui el català, evidentment, la llengua nacional, però com a llengua estrangera s'aprengui l'anglès, i en tot cas una tercera llengua, per fer més cultes els nostres ciutadans, a escollir entre moltes (alemany, xinès, italià, francès, castellà, japonès, portuguès, rus...). Tant de bo sigui així.

Però la reflexió que faig no és si la nostra societat sap anglès o no, sinó com ens han fet creure que l'anglès és necessari, sense cap llei ni norma ni res semblant. El bombardeig diari que rebem és que el món es comunica en anglès, i a dia d'avui, és cert. Sempre hi ha els típics que defensen el castellà com a segona llengua mundial, però s'equivoquen, el castellà ocupa un tercer lloc, darrere l'anglès i el xinès mandarí, líder amb 900milions de parlants. La gràcia de l'anglès és que és la llengua de la primera potència mundial, EUA, i és la llengua de la ciència i la tecnologia (amb el castellà no passa), claus per ser líders de veritat, a part que l'anglès és la llengua d'alguns països i no està només circumscrit a una ària concreta, com passa a la Xina.
En tot cas, com deia, l'anglès és important a dia d'avui per comunicar-te amb el món, però també hem de vigilar que amb aquesta excusa no sigui una manera suau i mig d'amagat d'acabar arraconant les nostres llengües. Al món li feia falta una llengua universal, el pobre Zamenhoff ho va provar amb l'esparanto, però diria que no se n'ha sortit. Ell volia que la llengua fos nova i no patrimoni d'algú en concret com passa ara amb l'anglès. Volia que fos de tots. En fi, no se'n va sortir. El gegant anglès truca a la porta i sembla ser que li hem obert de bat a bat. Música, cinema, tecnologia, ciència... tot té la marca de l'anglès, i cada dia més.
L'anglès és important i que un país tingui uns alts índexs de gent que el sap parlar vol dir que aquell país serà competitiu i a l'alçada d'aquest món global, però no oblidem que aquí tenim una llengua pròpia i també cal protegir-la, però sobretot, parlar-la.

A reveure, company

A la gran majoria d'enterraments als que he anat (que han estat més aviat pocs), el sector predominant de població assistent era de mitjana edat - gran. Bàsicament, perquè qui ens havia abandonat era d'edat avançada. L'últim enterrament al que vaig assistir, la majoria érem gent jove, massa jove.

Fa uns dies, quan em van dir que en Jordi ens havia deixat, em vaig quedar glaçat, no m'ho podia creure. El coneixia de l'organització juvenil on milito. Havíem passat moltes estones junts en consells nacionals, congressos, actes diversos i sobretot, a l'Acampada Jove. Un maleït accident de trànsit ens l'havia pres, per sempre. Vaig passar un parell de dies bastant sensible amb el tema, pensar en ell em feia venir llàgrimes als ulls. No li tocava, amb només 23 anys tenia molta vida per recórrer, se'm feia dur que no veuria aquell company mai més.

A l'enterrament, com deia, hi havia una majoria aclaparadora de joves. Companys de partit, amics, companys d'estudis, familiars, amics de familiars... hi érem tots. Una cerimònia que va ser molt bonica, amb parlaments de la mare (quina dona tan valenta), dels amics, lectures de poemes i cançons que li agradaven. L'estelada cobria el fèretre, recordant que l'objectiu del meu amic era la llibertat del país. He de confessar, que l'enterrament em va ser molt útil per poder sentir-me millor. El fet de trobar-me tants amics que passaven per la mateixa situació, va ser com una mena de catarsi col·lectiva. Tots estàvem destrossats, i el fet de poder-nos abraçar sincerament i plorar a l'espatlla de l'altre ens va ajudar molt. I encara va ajudar-hi més el fet que després uns quants anéssim a xerrar una estona junts tot fent un cafè com a ell li agradava fer. Aconseguir parlar d'ell i recordar-lo amb un somriure era un objectiu que havíem d'assolir per la nostra salut emocional.

No és fàcil perdre un amic, què us he de dir. Però no em negareu que a certes edats ja no és tan dur, ja s'ha viscut una bona part de la vida i experiències vàries, i en certa manera, tots tenim interioritzat que ja toca. A un noi de 23 anys no li toca abandonar-nos, no és just. Tots els projectes que tenia amb la seva xicota, amics, feina, etc... se n'han anat en orris. Hi ha una frase que defineix molt bé la situació: cap pare o mare, hauria d'enterrar als seus fills. I així és. Jordi, no t'oblidaré mai i mentre això passi, seguiràs viu en els meus records. Tenim un cafè pendent, no ho oblidis.

Oriol Papell i Torres

* article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari cultural FORJA

Resultat enquesta: Què et sembla en Rafa com a nou candidat?

Ja tenim el resultat de l'enquesta, que fa dies que no l'actualitzo i ja va tocant. El resultat destaca per la majoria de gent que creu que el nou candidat feia falta, seguit d'aprop pels que no el coneixien de res i ara començaran a saber qui és i per últim els que creuen que no aportarà cap canvi. Cal destacar que ningú diu que no li agradi gens. En tot cas, ja l'anireu coneixent i podreu decidir millor si és un candidat que cal i fins i tot us podreu plantejar de votar-lo!:

No el conec de res	4 (33%)
És el candidat que feia falta!	6 (50%)
No m'agrada gens	0 (0%)
No aportarà cap canvi	2 (16%)

Ja hi ha la següent enquesta, us animo a tots a participar-hi: A qui votaràs el proper 28N a les eleccions al Parlament de Catalunya?

Un adéu molt amarg

Fa unes hores que m'han donat la mala notícia i segueixo plorant sense poder parar. M'ha impactat molt, Jordi. Sempre creus que estàs preparat per aquestes coses, però quan t'hi trobes de ple no hi ha manera d'afrontar-ho. Havíem viscut bons moments a les JERC, compartíem militància, projecte, país. Ha estat molt dur saber que ens has deixat per un maleït accident de trànsit. No és gens just que la gent bona, la que val la pena, ens deixi d'aquesta manera. Sempre he detetestat allò que es diu de la gent que ens abandona, sempre amb bones paraules carregades d'hipocresia, però no és el teu cas. Eres bona persona, un noi treballador, que sempre tenia un somriure, o unes bones paraules a punt. No podràs veure el nostre país lliure, i t'ha faltat ben poc. La teva pèrdua, malgrat el dolor, ens anima a seguir lluitant per la llibertat del país on tants esforços i esperances vas abocar. Poques coses més puc dir, no em surten. Que algú amb 23 anys ens abandoni d'aquesta manera no hauria de ser un fet normal, et faltava molta vida per viure. Les mostres de solidaritat, amargor ,dolor, però de total estima dels que t'envoltaven, ens ajuden a tirar endavant, entre tots ens hem de fer costat per superar aquest moment tan dur. Ho farem per tu, Jordi, perquè sabem que és el que voldries, que seguíssim lluitant amb un somriure ben gran. No t'oblidaré mai. Descansa en pau.

PD: recordaré molt de temps el comiat que t'hem fet avui al Tanatori de la Vall d'Hebron, la teva família, amics i coneguts. Una cerimònia amb parlaments, cançons i llàgrimes pel teu record. Reconec que m'ha anat molt bé veure a tants companys de les JERC, abraçant-nos i parlant de tu, recordant-te, i perquè no, amb un somriure als llavis. Jordi, tenim pendent un cafè. Fins aviat.

Presentació del Nou Candidat d'ERC

El dia 30 de setembre la secció local d'ERC Castellar farà la presentació pública del nou candidat d'Esquerra a les eleccions municipals.

El nostre candidat, Rafa Homet i Ventayol, és mestre a una escola d'educació especial a Sabadell, de sempre ha estat una persona molt vinculada al teixit associatiu del poble: Centre Excursionista de Castellar, Colla de Gegants de L'Esbart Teatral, primer president de l'AMPA de l'escola “el Sol i la Lluna”...

L'actual president de la Secció Local d'Esquerra és un home que fa temps que manté una visió molt clara del país que vol i del poble que desitja, treballant activament per la independència de la nació.

La seva és la visió d'un poble viu, organitzat, amb una xarxa social enfortida, amb propostes pròpies per una economia globalitzada, amb un paisatge que respongui a un ús sostenible de l'agricultura i del bosc, un poble que faci bandera de l'educació i la cultura. Un poble que faci de la seva cultura popular la tarja de presentació davant el món.

A l'acte hem volgut que ens hi acompanyi Jaume Perarnau, alcalde de Calders, com a referent d'alcalde molt proper a la gent, amb visió de futur i amb idees molt clares de país, i Oriol Junqueras, eurodiputat de l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, com a paradigma de “sabent d'on venim, saber on volem anar”. Una persona que coneix pam a pam el territori i l'explica en un món globalitzat.

Ens agradaria poder comptar amb la vostra presència, hi sou tots convidats.

Discurs 11 de setembre, a càrrec de Rafa Homet

Enguany i encara que sembli mentida, no m'ha tocat a mi fer el discurs de l'11 de setembre. No és que no m'agradi, però canviar de cara alguna vegada no és pas dolent. I enguany ho ha fet en Rafa Homet, el nou candidat d'ERC a l'alcaldia de Castellar. Amb el seu permís i robant-li la foto del seu bloc, aquí el teniu:

11 de setembre'10

De nou ens trobem al carrer de les Roques en el marc de la diada nacional de Catalunya. Una Diada necessàriament reivindicativa fins que no puguem decidir, com a poble, allò que volem ser. Reivindicativa, com la mateixa raó de ser de catalans i catalanes, obstinats en ser i en existir malgrat tot. I, francament, si encara som aquí, si malgrat la història encara volem ser aquí, no podem tenir cap dubte de que arribarem a decidir què volem continuar sent. Joan Manuel Tresserras, Conseller de Cultura, recordava que “els titulars són sempre l’excepció, el dia a dia de la gent mai no és notícia” I aquest dia a dia, aquesta pedra picada a l'ombra dels titulars, ens ha dut on som.

L'independentisme ha fet un salt qualitatiu sense precedents en només un any.

El 13 de setembre passat, Arenys de Munt organitzava la primera Consulta Popular per la independència, amb triomf aclaparador de la democràcia i el joc cívic. Darrera seu han seguit 465 municipis més, i l'onada continua. Avui mateix es fan consultes a Alfarràs i a Sant Martí de Riucorb.

Castellar no n'ha estat una excepció. El 13 de desembre el nostre poble es va afegir a la primera onada de consultes, amb excel·lents resultats d'organització i participació i amb una contundent victòria d'aquelles persones que creuen que Catalunya ha d'esdevenir un estat de dret independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea.

No és sense aquesta organització de la societat civil que s'entén la manifestació massiva del 10 de juliol. Una manifestació que, sota el lema “som una nació, nosaltres decidim” va esdevenir un gran clam independentista. Un aquelarre independentista, en afortunades paraules d'un líder democristià.

Una manifestació que va posar en clar allò que ja intuíem: una part molt important i significativa de la societat catalana no en té prou amb l'autonomia i vol anar més enllà, fins a esdevenir un estat. Democràticament i amb total normalitat.

No hem arribat aquí per casualitat, tampoc. Fa set anys es va iniciar una aposta política arriscada, sumar esforços amb tots aquells que deien que calia anar més enllà, encara que només fos una mica més enllà, per a redactar un nou marc jurídic per a Catalunya, malgrat no fos la Constitució que volem fer. La reforma de l'estatut d'autonomia ha estat la prova del cotó. I el cotó ha sortit ben brut. L'Estat Espanyol no accepta federalismes ni concerts. O juguem amb les seves normes o ni hi juguem. I ha estat arrel d'això que molta gent ha vist per primer cop la realitat de l'espoli fiscal, que Espanya és crisi i un mal negoci. Ha estat arrel de comprovar fins on arribar la democràcia a l'Estat Espanyol que s'ha entès que per a federar-se en calen dos. Ja no hi fem res, a Espanya. Res més que pagar i rebre garrotades en forma de sentències del constitucional i del defensor del pueblo. Del seu, de pueblo.

I continua l'hora de la societat civil, del poble. Ara és el moment que els independentistes fem un doble esforç per tal d'esdevenir rellevants als càrrecs de la societat civil. A les entitats cíviques i culturals, a les associacions de mares i pares, a les empresarials, als sindicats. Hem d'esdevenir estructura d'estat a tots els àmbits de la vida quotidiana. Quan la gent que el 10 de juliol va sortir de casa per anar a manifestar-se lideri sindicats, foments i associacions, la partida estarà guanyada.

Aquí, al carrer de les Roques, retem homenatge a totes aquelles persones que van lluitar, pagant sovint un preu molt alt, per la defensa del nostre país, de manera ferma i valenta. No som ni tan forts ni tan valents com moltes de les generacions que han resistit quan no hi havia cap esperança. Però volem ser, i per això ens refermem en continuar treballant, en les nostres activitats i en les nostres actituds cap al progrés social, la sobirania popular i la independència.

Castellarencs i castellarenques:

Visca Catalunya lliure!

Resultat enquesta: Quin és el camí després de la sentència de mort de l'estatut?

Ja hi tornem a ser, el blog torn a agafar força ara al setembre i aprofitant aquest dia de vaga que em dóna una mica de temps de fer les meves coses. El resultat de l'enquesta crec que és bastant clar, dels meus lectors és evident que una gran majoria té clar que el camí que ha d'emprendre Catalunya és el de la pròpia llibertat, com a Estat Lliure en el sí d'Europa. L'estat federal és impossible i inexistent, aquell qui us vengui aquesta pastanaga o us menteix o és un ingenu. En tot cas pregunteu-li quines accions planteja per formar la federació, com la vol i si respon una reforma de la constitució podeu donar la xerrada per acabada. Reformar la constitució amb una majoria aclaparadora del PSOE i PP no pot comportar res més que una reculada bestial i lamentable per Catalunya. Estat Federal, descartat. Ni esmento els que ha votat regió espanyola, viuen en un altre món paral·lel. M'ha semblat curiós que ningú votés la situació que tenim ara, l'autonomia i el cafè per tothom. Amb el que dedueixo que els que han votat regió espanyola segurament ho han fet en conya. Aquí teniu els resultats:

Autonomia	0 (0%)
Estat Federal	4 (10%)
Independència	28 (73%)
Regió Espanyola	6 (15%)

Ja podeu votar a la propera enquesta (a partir de dijous a la nit): Què et sembla en Rafa com a nou candidat d'ERC?

Pengeu l'estelada al balcó!

Com és tradició per Festa Major, els ciutadans pengem la senyera i/o la bandera de la vila a les nostres finestres i balcons. A més a més, a Castellar cada any tenim la curiosa coincidència que la nostra festa gran coincideix amb la Diada Nacional de Catalunya, el recordatori d'una derrota que encara patim des de 1714, però malgrat tot encara hi som i per això la podem commemorar. Com sabeu, per la Diada, també és costum penjar la senyera. Alguns ciutadans, però, fa uns anys que no pengen la senyera, sinó que pengen la bandera de “combat” dels catalans, l'estelada, símbol de lluita fins a esdevenir un estat lliure a Europa, un Estat català. Enguany, després de la sentència de l'estatut per part del Tribunal Constitucional Espanyol, s'han escalfat més els ànims i ha estat la gota que ha fet vessar el got per fer esclatar el sentiment independentista. Ho vam poder comprovar a la manifestació del passat i emocionant 10 de juliol, on més d'un milió de catalans vam sortir a manifestar-nos contra aquesta ingerència sobre la voluntat dels catalans i reclamant el dret a decidir si volem constituir-nos com a estat lliure i independent. Aquest fet també va provocar una guerra de banderes inusual, ja que la gran manifestació va coincidir amb la victòria de la selecció de futbol dels espanyols. Era i encara és habitual veure balcons amb alguna estanquera rodejada d'estelades i senyeres dels veïns del voltant. Ha arribat el moment de mullar-se i agafar posicions. Ha arribat l'hora de decidir i triar quin futur volem pel nostre país. S'ha demostrat d'una vegada per totes, que el federalisme no existeix a l'estat espanyol i és una empresa impossible, qui vulgui continuar venent la moto federal us vol enganyar o simplement és un il·lús, amb Espanya això és impossible, no es pot entendre a ella mateixa de cap altra manera que com una cosa única i uniforme, la diferència li fa nosa, no la tolera. Així doncs, i com us deia, és el moment de posicionar-se sobre el nostre futur com a poble, i sovint es fa amb la cosa més elemental de totes, allò que ens identifica en una comunitat, els símbols. Una bandera és el símbol més primari d'una nació. Per tant, us demano, a tots aquells que estimeu el país i en voleu un futur com cal, que no és cap altre que el desenvolupament màxim com a nació amb un estat propi, que pengeu aquests dies de festa major i de Diada, l'estelada ben visible, per recordar que als catalans ningú ens trepitja i que som aquí més vius que mai. Som més dels que ens pensem, fem-nos visibles al màxim

Oriol Papell i Torres

* article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari cultural Forja.

Va de música: Ivette Nadal

Torna aquesta secció del meu blog que parla de música. Què millor que per aquests dies estivals en què fa una calor espatarrant i al dia següent fot un diluvi de ca l'ample? Ja us havia parlat de la veu d'aquesta noia de Granollers en un article passat. La seva veu és de les que enamora, i com ella em va escriure a la dedicatòria que em va signar al seu disc, la seva música et fa brillar els ulls. L'Ivette ha tret un nou disc, a l'esquena d'un elefant, i estic a punt de comprar-me'l, regal del meu sant per part de ma germana (era el 23 de març, però el disc encara no havia sortit). Molt recomanable, de veritat, i passegeu-vos pel seu web i podreu escoltar totes les cançons. En fi, aquí us deixo una de les cançons d'aquest fabulós disc, aquesta noia no decep mai, les seves lletres són pura poesia i la seva veu, encisadora. I de regal us poso la versió que ha fet dels Creedence - Have you ever seen the rain? Gaudiu-la.

Ivette Nadal - A cent o cent vint (enllaç)

A cent o cent vint

Avui m’he despertat quan el llit era buit
i amb mal de cap matinal
no recordo que vaig fer ahir.

He pujat dins el cotxe
i em deixo conduir,
desprès d’una nit d’impaciència,
paciència i molt de mar.

Qui s’ha llevat?
O qui se’n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

Dins el mirall
no hi ha flors que fan estiu
hi ha uns ulls que he fet meus,
que no ho són i que no ho seran mai.

Promeses i enganys
amb copes de nit,
abraçades que abrasen,
però sempre tot té un fi.

Qui s’ha llevat?
O qui se’n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

A cent
o a cent vint
Vincent Van Gogh
Charlot, Chaplin,
a cent.

Qui s’ha llevat?
O qui se’n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

Avui m’he despertat quan el llit era buit
i amb mal de cap matinal
no recordo que vaig fer ahir.

Qui s’ha llevat?
O qui se’n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

A cent
o a cent vint
Vincent Van Gogh
Charlot, Chaplin,
a cent.

Qui s’ha llevat?
O qui se’n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

Qui s’ha llevat?
O qui se’n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

A cent
O a cent vint
Vincent Van Gogh
Charlot, Chaplin,
a cent.

Qui s’ha llevat?
O qui se’n va a dormir?
Qui està ferit en el setè pis?

Ivette Nadal - Has vist la Pluja? (enllaç)

Has vist la Pluja?

Ja fa temps algú em va dir
Si hi ha calma vol dir que
ja no, no pot trigar a ploure avui
Quan s'acabi tot això
el sol tornarà brillar
i no, no ens deixarà a les fosques
Digue'm si no
has vist ploure mai de nit?
Digue'm si no
has vist ploure a mig matí
en dies assolellats?
Ja fa dies que aquest sol
esta fred i encara plou
ja no! no pot trigar a fer calor
sempre em sembla que és igual
el món gira, amunt i avall,
i no, ningú no ho atura
Digue'm si no
has vist ploure mai de nit?
Digue'm si no
si no has vist ploure a mig matí
en dies assolellats?
Si
Digue'm si no
has vist ploure mai de nit?
Digue'm si no
has vist ploure a mig matí
en dies assolellats?

Una mica de tot

Fa temps que no escric com el Déu d'en Duran i Lleida mana, suposo que es deu al període estival que ho alenteix tot. També és degut a fer massa coses que et treuen temps i ganes per fer-ne de més petites. En tot cas, he anat penjant els escrits que publicava als mitjans locals i el blog no ha estat del tot adormit. I l'enquesta segueix ben viva.
Podríem començar per la sentència no? Després de quatre anys esperant finalment el Tribunal Constitucional, per fi, ha dictat sentència. Com alguns fa temps que anem avisant, la retallada seria insultant. Jo vaig ser dels que va votar que NO a aquest estatut perquè la retallada que ja va patir al congrés espanyol va ser una presa de pèl (feta per CIU i PSOE, no ho oblidem mai). Però sóc demòcrata per davant de tot i el poble de Catalunya va acceptar aquest estatut i per tant, ho acato. Per això em sembla intolerable que el TC toqui ni una sola coma del que el poble ha votat. Qui ho relativitzi dient que són les regles no en té ni idea de democràcia. Cap tribunal, cap, està per sobre de la voluntat popular. Per això no acato la sentència i demano a tothom que no acatin res del que dicta la sentència de la vergonya.
Em va fer gràcia i tot, veure com algú com en Montilla digués el que deia. Això de posar al PSC-PSOE al govern té avantatges com aquestes, ja pot governar l'amic ZP, ja, que reben igual. Segur que molts socialistes han obert els ulls i se n'han adonat que pel sol fet de ser catalans rebem per totes bandes, sense excepció. Benvinguts aquest 30% de votants socialistes que votarien sí a la independència. En Montilla va fer unes declaracions que suposo que uns minuts després se'n deuria penedir. Va convocar a tothom a manifestar-se el dia 10 de juliol...però greu error, ho va fer convocant-los a una manifestació organitzada per Òmnium Cultural, entitat que per sort no controlen. OC feia un any que organitzava aquesta manifestació preveient la retallada. Amb la col·laboració d'entitats i partits... tots menys el PP, el PSC-PSOE i aquell grupuscle de no-nacionalistes. Doncs els senyors socialistes exigien un canvi en el lema de la manifestació, que era ideal, Som una Nació, Nosaltres Decidim. Decidir deu fer por... o el fet de ser una nació? qui ho sap. En fi, la manifestació va ser un èxit espectacular, d'aquells dies inoblidables a la teva vida i que passaran a la història. Des de Castellar vam organitzar dos autocars i els vam omplir de sobres. El millor de tot era escoltar independència constantment entre tota la gent. Es pot dir que el catalanisme ha fet el tomb de veritat, ha deixat enrere l'autonomisme i ja és majoritàriament independentista. No vaig sentir ningú cridar estatut ni federalisme, crec! Els independentistes vam aconseguir el nostre objectiu, convertir la manifestació en independentista. En podem estar orgullosos. No queda cap més via, la via del mig ha estat tallada de soca-rel. O ens constiutim en un estat català a Europa o ens dissolem en l'integrisme espanyol. Jo ja he triat, i tu?
Què ha passat després? doncs que la majoria de partits han fet el sord i no han entès res. Potser és tot massa precipitat per aquestes eleccions. En aquestes és molt provable que no s'apreciï aquesta pujada independentista perquè hi intervenen molts factors. Per exemple, l'independentisme puja i ERC baixa. Per què? Home, alguns errors deu tenir i això de pactar amb els socialistes en deu ser una causa major. És el preu que ha de pagar per haver contribuit a normalitzar l'independentisme i fer-lo transversal. L'independentisme ja no és només d'ERC, ara n'hi ha a les bases de tots els partits, en alguns més que altres. Continua sent, això sí, l'únic partit que es declara independentista al Parlament. Com deia, l'independentisme puja i CIU, també! Puja el partit de l'autonomisme ambiciós. Això sí que és una galleda d'aigua calenta eh? Motius? em temo que també senzills. Pel simple rebuig al tripartit. CIU és l'alternativa amb capacitat per poder accedir al govern i és el que més s'apropa a l'independentisme sense ser-ho. A part daixò estan apareixent tot de partits i plataformes netament independentistes que no en volen saber res d'ideologies i volen procalamar la independència sense més. També ha d'existir aquest independentisme, crec que és positiu. Que treguin representació ja és un altre tema. I també és un altre tema si no treuen majoria i han d'estar-se quatre anys al parlament. Què votaran? això és una incògnita. A mi m'agradaria saber què votarien en temes claus, per mi, com l'educació pública, el rebuig a la MAT, a l'abocador nuclear, l'impost de succecions i un llarg etcètera. No ho sabem, diuen que donaran llibertat de vot i ja em perdonareu, però actualment votem llistes de partits (que s'ha de canviar) i les votem a una, i per tant, jo voto sabent més o menys per on aniran els trets.
En fi, a les properes eleccions veurem com van les coses i potser ens endurem sorpreses. Però jo crec que tot ha estat massa precipitat i no es veurà reflectit, encara. Ho veig més clar a les properes eleccions, d'aquí 4 anys (a algú li sona la data?) on crec que finalment hi haurà el tomb que ens portarà a la llibertat. Jo ja començo a dir adéu, a no ser que se'm passi i no me n'adoni!
Adéu Espanya! Hola Europa!

Moral

Al passat ple del mes de juliol, Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una moció per declarar Castellar del Vallès moralment exclosa de la constitució espanyola. Els motius són evidents. Aquesta moció va ser presentada per primer cop a l'Ajuntament de Port de la Selva, amb alcalde de CIU. Davant l'enèsim atac d'Espanya a Catalunya, la retallada de l'estatut votat en referèndum pels catalans, des d'aquella població van reaccionar presentant i aprovant per unanimitat una proposta de resolució, que volia mostrar que els catalans ens sentim exclosos d'aquesta Espanya uniforme, que no ha entès mai la diferència i només fa que rebutjar-la un cop rere l'altre.

Des del grup municipal d'Esquerra vam creure convenient presentar aquesta proposta a Castellar, sobretot veient l'ampli suport independentista de la manifestació del 10J, feta un mite ja dins la història dels catalans i que molts castellarencs no oblidarem mai, sobretot per la resposta molt positiva que va tenir a la nostra vila. És una cosa d'aquelles que et fa sentir orgullós del teu poble.

Vam procedir a presentar la moció i fins aquí tot bé. Ja sabíem la resposta del PSC-PSOE, a l'equip de govern, ells no són independentistes i la moció no cerca el consens. Hi ha com una mena d'obsessió amb la unitat que arriba a fer por. Perquè amb tanta unitat s'acaben aprovant coses que no diuen res per tal d'encabir-hi a tothom. És com l'obsessió que la manifestació l'encapçalés una senyera i no el lema, fins i tot el PP podria haver anat darrere de la bandera catalana sense problemes. Aquest és el drama del consens com a objectiu, tot queda descafeïnat per tal de no molestar a ningú (generalment els qui volen menys fan reduir les aspiracions dels qui volen més) i retallar l'ambició dels que volem fer camí i amb l'objectiu de ser lliures.

La resposta següent ens la donava CIU, que proposava un petit canvi en la proposta per tal de poder-hi votar a favor. Suposem que no s'esperaven que acceptaríem el canvi, perquè després ens van dir que només hi votarien a favor si tothom ho feia (?), sinó s'abstindrien. És a dir, el seu vot depenia del que feien els altres. Sincerament, hi ha coses que no les podem entendre.

Finalment la proposta es va rebutjar amb els vots a favor d'ERC, L'altraveu i el trànsfuga (?), l'abstenció de CIU i el vot contrari de l'equip de govern.

Finalment, l'equip de govern, d'urgència, en va presentar una que, com dèiem, era la de consens. Aquesta sí, res de paraules fermes, res d'objectius de veritat, només defensar l'estatutet i reclamar allò que ens han retallat. Ara volen recuperar per llei les competències retallades. Poden deixar d'enganyar la gent amb federalismes inassumibles i recuperar coses que Espanya ja ha retallat per sempre? En quin món viuen? Es va aprovar amb els vots favorables del PSC-PSOE i CIU (aquí no calia que tothom hi votés a favor) i l'abstenció de l'Altraveu i ERC. L'autonomisme té por, molta por, se li ha acabat la pastanaga.

Oriol Papell i Torres

Regidor ERC

* article publicat al setmanari cultural Forja i a l'Actual.

Moments de glòria

Dilluns 28 de juny. Xerrada interessant. Castellar Decideix, el convidat és en Salvador Cardús. Mentrestant a Madrid es reuneix el Tribunal Constitucional. Arribo, ple de gent. Arriba en Cardús. Ja hi ha sentència. Llengua vehicular, símbols i justícia, tot se'n va pels aires. M'escalfo, m'enrabio. Malparits, franquisme Truco a un magatzem de begudes conegut, seu central de la consulta del 13 de desembre passat.. Reservo cava i gots. Escolto la xerrada atentament, sovint el llegeixo als seus articles de l'Avui, alguns cops hi coincideixo, d'altres no. Avui la xerrada que fa m'agrada i hi estic prou d'acord. S'acaba. Pujo a l'escenari. Convido a la gent a anar als jardins de l'ajuntament a brindar amb cava. Per què? Perquè la via autonomista per fi està esgotada del tot. Catalunya no hi cap a la constitució, els catalans aspirem a molt més. El missatge d'Espanya és clar, dissolució o foteu el camp. Jardins de l'ajuntament, brindem amb cava, brindem per la independència. Som una bona colla, 80. Fotos, alegria, estelada. Cap a casa. Declaracions més o menys contundents, d'altres amb missatge clar cap a la independència. Òmnium convoca pel 10 de juliol. Som una nació. Nosaltres decidim. Qui no creu en el lema intenta desvirtuar-lo. Manca de democràcia. Defensa de l'estatut. Por a decidir. Trist paper dels que ho governen tot. Demanen unitat els que la trenquen, els mateixos d'abans. Acord de mínims. Senyera. El lema es manté malgrat ells. Setmana intensa. Trucades, missatges, missatges al contestador, masses. Autocars. 55 persones. 55 més. 110 patriotes. Omplim, alegria de la bona. Dissabte, 16:30. Els meus pares, la meva àvia. Estelades, pals, mans. Adéu espanya. Bye bye Spain. Barcelona. Col·lapse. Baixem del bus. Ombra al carrer València. Esperem. Pancarta. La nostra sentencia: independència. Passeig de Gràcia de gom a gom. Manifestació massiva. Històrica. 1977, autonomia. 2010, independència. Increïble. Gent, molta gent. Calor, molta calor. Organització desbordada. Estelades, moltes estelades. Gent de totes les edats. Àvies, pares, cotxets, nenes, adolescents. Transversal. Ningú crida per defensar l'estatut. Tothom crida per la independència. Increïble, gloriós, esperança. Independentisme transversal, majoritari. 1.500.000. Massiva. Capçalera desbordada. Polítics escridassats, sobretot un. No avancem, quiets. Dissolució de la capçalera. Televisió Espanyola, crits d'independència. Passeig de Gràcia amb Gran Via. Castell humà, enxaneta, senyera. Plaça Tetuan, plena a vessar. Segadors. Més televisions i més independència. L'estaca. Gent que marxa. Més gent que arriba. Marea humana. No s'atura, arriba més gent, i més, i més. Estelades gegants. Avis plorant, emoció. Gos amb estelada. Amics, abraçades mirades d'il·lusió. Tornem a casa. Cansat, content, esperançat. Moments de glòria. Independència.

Oriol Papell i Torres

*article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari Forja

Resultats enquesta: Què et semblen les retallades socials del PSOE?

Ara que ja han passat uns dies de la retallada de sous dels treballadors públics i la congelació de les pensions dels nostres avis, penjo l'enquesta. Recordar que hi va haver una mica de vaga dels sectors públics amb seguiments desiguals. És un tema complicat perquè per un cantó hi ha gent que no té feina i és a l'atur o ja ni el cobra i li deu costar entendre que algú que ja té un sou i li rebaixin es queixi tant d'aquesta manera, però per altra banda és curiós que un partit dit socialista prengui aquestes mesures en comptes d'altres d'estalvi molt més eficients i que no perjudiquen el nivell adquisitiu de la ciutadania. Una de les mesures, per exemple, hauria estat no fer els FEIL (Fons Estatal d'Inversió Local), obres no urgents que donaven ocupació temporal, però com a mesures no urgents no calien a part que l'ocupació esdevenia temporal i un pegat que no ha servit per res (exceptuant alguna excepció). També recordar que justament la quantitat malbaratada en els FEIL, que són uns 15mil milions d'euros coincideix amb la quantitat que es vol estalviar amb les retallades socials. Una altra mesura seria suprimir els ministeris de cultura, educació i sanitat, competències TOTALMENT transferides a les comunitats autònomes i que actualment aquests ministeris només serveixen per engreixar l'equip funcionaral de l'estat. A mesura que es comunitats autònomes han anat agafant competències noves aquests ministeris, aparentment sense feina s'han anat engreixant inexplicablement. Una altra mesura seria la supressió de la monarquia o almenys tallar completament l'aixeta dels calers i que treballin d'una vegada. I per últim rebaixar el pressupost de defensa. Ja està bé de gastar tants diners en guerra, armes, artefactes, avions i un llarg etcètera.

Bé, us deixo amb l'enquesta de resultat previsible:

Necessàries, cal reduir el dèficit	1 (12%)
No hi ha més remei, pressions UE	1 (12%)
Malament en moments de crisi	1 (12%)
El PSOE ha perdut el nord	5 (62%)

Ja podeu votar a la següent enquesta: quin és el camí després de la sentència de mort de l'estatut?

A Ginebra hi manca la senyera

És divendres al migdia i l'avió surt de Barcelona en direcció a la Confederació Helvètica per fer un acte a favor de l'autodeterminació de Catalunya, a l'avió em trobo amb gent coneguda i vaig acompanyat del meu amic i cantautor Gerard Sesé. Aterrem a l'aeroport de Ginebra i agafem un tramvia cap al centre de la ciutat. Anem una mica perduts però acabem trobant l'hotel, on ens deriven a un altre hotel per problemes “elèctrics” a la nostra habitació. Anem a dinar i descobrim que els pardals suïssos són agressius, quan ens trobem envoltats per una quinzena d'ells que ens van robant les patates del plat. Passegem per la ciutat i creuem el Pont del Montblanc. Ens anem trobant catalans que porten la senyera visible per tal de ser reconeguts, Entre ells quatre àvies del Papiol a qui acabem anomenant les magnífiques per la seva hiperactivitat i simpatia. Ens acompanyen tota la tarda en la nostra visita turística. A la nit hi ha trobada dels catalans que ja som a Ginebra i fem un beure. Anem a dormir d'hora que demà al matí serà llarg. Ens llevem i anem a la Plaça de les Nacions, just davant de l'ONU amb l'entrada plena de màstils amb totes les banderes del món, bé, totes no. Mentre el meu amic assaja i fa els preparatius, amb una colla de Santpedor i Torelló anem a visitar la seu de les Nacions Unides. Quina quantitat de sales de reunions! I el sostre de Miquel Barceló és espectacular. Comença l'acte a la plaça que ja és plena a vessar de gent amb estelades i cartells de tota mena. Se succeeixen els parlaments de Toni Strubell, Anna Arqué, Carles Móra, Enric Canela, etc... i el meu amic és qui condueix l'acte. S'acaba tot plegat amb sardanes i gegants. Ha estat un gran matí. Al final de l'acte ens informen que el rei ha estat hospitalitzat i que l'aeroport del Prat està tancat pel núvol de cendres del volcà de nom impronunciable. Això últim ens preocupa, en teoria tornem l'endemà amb avió. Seguim fent la nostra i aquell vespre acabem tots (els que hi cabem) a la penya barcelonista de Ginebra, un soterrani minúscul on els amos faran l'agost. El barça acaba guanyant al Sevilla i l'eufòria es desferma. Amb el meu amic agafem a corre-cuita un tren cap a Lausanna on tenim hotel aquella nit. Diumenge al matí visitem la ciutat olímpica d'hivern (aquesta sí) i realment és molt bonica. A la tarda, ja a Ginebra, descobrim finalment que no tenim vol de tornada i l'aeroport és un caos de catalans que no podem tornar a casa. Alguns ens organitzem i acabem comprar bitllets de tren per l'endemà, un viatge de 12 hores amb transbords, però finalment som a casa. Després del viatge ens queden dues coses clares: 1) A Suïssa tot té l'aspecte d'antic, però si funciona per què canviar-ho? I 2) A l'ONU hi manca una bandera, la senyera. Crec sincerament que la hi veurem aviat.

Oriol Papell i Torres

* Article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari cultural Forja

El Ple que tocava

En el passat Ple del mes de Maig, on si que hi va haver Ple, es va portar a aprovació el conveni de l'ajuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat per tal d'ampliar el CAP eixamplant l'edifici actual cap al carrer Jaume I. Des d'Esquerra hi vam donar suport, tot i així vam fer constar que és una llàstima que l'edifici no suporti una segona planta que s'hauria d'haver previst i vam demanar que es torni a estudiar allò que s'havia proposat a la legislatura passada, descentralitzar el CAP tot fent-ne un altre al costat de Torre Balada, al Casc Antic, que facilitaria l'esponjament de l'existent i una millora del servei per les persones amb dificultats de mobilitat que viuen al centre.

També es va aprovar el Pla de Seguretat Viària, que ja vam explicar en un article anterior, bàsicament fa un estudi dels accidents amb víctimes (són baixos) que hi ha al casc urbà, fa una prediccó/objectiu a uns anys vista i proposa una sèrie de mesures per reduir-ne el nombre, mesures que ja fa un temps que es fan i per tant anem pel bon camí.

Per unanimitat es va donar suport a l'entrega de la Medalla de la Vila a l'Esbart Teatral, entitat centenària que forma part de l'ADN de Castellar, que també aspirava al guardó de la Creu de Sant Jordi, que enguany no ha rebut, però que l'any que ve es tronarà a presentar candidatura. Des d'aquí volem felicitar l'Esbart per la tasca que han fet, que fan i que segur que continuaran fent amb les ganes i il·lusió de sempre. Us la mereixeu.

Des d'Esquerra vam presentar una proposta de resolució per tal que totes les begudes que es comprin a l'ajuntament estiguin etiquetades, a partir d'ara, en català. Una mesura per fomentar l'ús del català en l'etiquetatge, massa menyspreat per algunes marques comercials. Una proposta que continua augmentant la normalització de la llengua a la que tots aspirem. Va ser aprovada per unanimitat.

Finalment es va discutir una proposta de l'Altraveu que demanava a l'equip de govern que complís el ROM pel que fa a la suspensió del Ple del passat mes d'abril. Des d'Esquerra vam comentar que si es volia suspendre el Ple era tan senzill com convocar la junta de portaveus i consultar-ho i no pas suspendre'l unilateralment. El grup socialista sovint oblida que el Ple és un òrgan on hi som tots representats i no pas propietat de l'equip de govern. Aquestes coses només fan que augmentar la desconfiança vers l'equip de govern, i això a en Giménez a un any vista de les eleccions municipals, potser no és el que més li convé.

Oriol Papell i Torres

Regidor ERC

* Article enviat als mitjans de comunicació castellarencs.

Ara m'hi fixo molt més

Després de l'última sessió de la Taula de Mobilitat, on ens van presentar el Pla Local de Seguretat Viària, que es porta al proper Ple de dimarts que ve, m'he adonat d'una cosa. Abans potser no m'hi fixava tant o ho desconeixia, però ara constantment, quan condueixo o camino per Castellar, veig a cada cantonada o tram de carrer coses a millorar per tal d'anar en la direcció de les propostes que fa el Pla. Sobretot m'he adonat d'una de les claus de les propostes, que són les cruïlles. Una cosa tan senzilla com allargar la vorera el tros de pas de vianants que queda just abans o just després d'un cotxe aparcat, és a dir, tros del pas de vianants que podria ser perfectament vorera i d'aquesta manera escurçar el tram de carrer que ha de travessar el fràgil vianant. Visualment sembla com si la vorera tingués una llengua. Coses evidents com no posar contenidors just abans d'un pas de vianants per millorar la visibilitat n'està ple. Propostes com, en aquest espai, fer-hi aparcament de motos o de bicicletes milloren molt la visibilitat.

Com ja ens van dir i hi estic d'acord, fer totes aquestes actuacions urbanístiques no és barat i per això s'opta per fer pilones d'aquelles de plàstic per delimitar la zona on aniria el tros de vorera, que es farà més endavant de mica en mica. Aquestes petites actuacions, encara que simples i senzilles, poden ajudar molt a la reducció d'accidents lleus on qui sempre hi surt perdent és el vianant. A veure si mica en mica, com ja s'està fent, anem avançant en aquesta direcció, que crec que és la bona i em va semblar que tots compartíem a la Taula de Mobilitat.

Gràcies B de Blog

Fa dies que no parlo del B de Blog, el programa de ràdio Castellar que es fa els dimarts a 2/4 de 9 del vespre, programa on analitzen els diferents blogs de la blogoesfera castellarenca. Fa uns dies ja vaig demanar disculpes pel petit període sense escriure, en part ho vaig fer després de saber que m'havien donat una B vermella! Inadmisible! (ho veieu com us segueixo?). Així que hi he tornat i pel que he vist ha estat recompensat. Després de la B vermella em van donar una triple B pel retorn a l'escriptura i la setmana passada vaig rebre una B verda per les 4 entrades setmanals que vaig fer. Gràcies B de blog! Us animo a tots els castellarencs a seguir aquest programa, fan primer un repàs una mica bèstia a tots els blogs que poden (per això és bèstia, hi ha molta informació i entrades a resumir), després una entrevista a un blocaire i finalment els guardons de la setmana.

La tomba política d'Hereu

Finalment la setmana llarga per votar a la consulta de la Diagonal es va acabar i com alguns prevèiem va ser un absolut fracàs. I no parlo de participació només, que una setmana dóna per molt. Parlo de la tupinada que va sortir pel forat de la culata. Van intentar amagar l'opció C per mar, terra i aire, les fotos que posaven eren majoritàriament les de l'opció A (la preferida pel PSC-PSOE de Barcelona), la foto de l'opció C era grisa, lletja intentant desmotivar el votant de la C. Els control per votar era ben pocs, algú va demostrar amb un vídeo senzill que era ben fàcil burlar la seguretat i suplantar identitats (com li va passar a l'espanyolista l'Alberto Fernández Díaz, amb "escreig"). Es va descobrir que seus del PSC-PSOE i de sindicats afins tenien punts de votació. L'alcalde va mentir dient al matí que havia votat i resulta que no havia pogut per un dels milers d'errors que hi va haver, el vídeo de la Vanguardia demostrant amb un lector de llavis que l'alcalde mentia no té preu. Guanyadora absoluta, l'abstenció. Guanyadora i torpede a la línia de flotació dels socialistes barcelonins, l'opció C que guanya per gairebé un 80%. L'opció socialista, la A (Bulevard) va treure un ridícul 11%.

Primeres conseqüències, cessament del primer tinent d'alcalde, Carles Martí i mà dreta de l'alcalde, que ha estat més aviat un cap de turc. Properes conseqüències, la pèrdua, per fi, de Barcelona per part dels socialistes. Encara recordo les seves veus demanant un canvi a la Generalitat (i a Castellar) per higiene democràtica. Hi estic d'acord. El problema és que no els he sentit mai dir-ho pel que fa a Barcelona i la resta de municipis de l'àrea metropolitana (Diputació...) on la llei electoral imperant és la del sofà (llei del sofà: municipis de majoria socialista on si es presentés un sofà de cap de llista del PSC-PSOE el sofà esdevindria alcalde sense cap mena de dubte)
Tot plegat una presa de pèl que ha estat un insult als ciutadans i un dispendi de diners vergonyós. No veig tots aquells socialistes (sí, tu també) que després de cada convocatòria de les consultes per la independència les menyspreen, les insulten i se'n foten per la "baixa participació". Consultes on ja ha votat mig milió de catalans, participat 60mil voluntaris i amb pocs recursos econòmics i pocs mitjans. Això és admirable, cap cosa mou tanta gent actualment a Catalunya. Farien bé d'estar atents els unionistes perquè això no va de broma i és imparable. Quan una cosa desperta il·lusió no hi ha res/ningú que/qui l'aturi.
El 10 d'abril de l'any que ve se celebrarà a Barcelona la consulta per la independència corresponent. Malgrat els entrebancs que rebrem de part precisament dels suporters de la consulta Hereu (a Castellar no oblidem l'alcalde fent trucades per prohibir i posant pals a les rodes de sotamà), es farà, amb garanties de rigor i transparència i llibertat de vot total. I ha de ser i serà un èxit democràtic. Que n'aprenguin.


Aprofito per penjar l'enquesta que vaig fer al blog sobre el tema, on clarament guanyava l'opció C, que va arrasar entre els votants: Què votaries a la consulta de la Diagonal?

A: Bulevard	2 (14%)
B: Rambla	2 (14%)
C: tal com està (reforma futura)	8 (57%)
Blanc	1 (7%)
Abstenció	1 (7%)