Fa temps que no escric com el Déu d'en Duran i Lleida mana, suposo que es deu al període estival que ho alenteix tot. També és degut a fer massa coses que et treuen temps i ganes per fer-ne de més petites. En tot cas, he anat penjant els escrits que publicava als mitjans locals i el blog no ha estat del tot adormit. I l'enquesta segueix ben viva.
Podríem començar per la sentència no? Després de quatre anys esperant finalment el Tribunal Constitucional, per fi, ha dictat sentència. Com alguns fa temps que anem avisant, la retallada seria insultant. Jo vaig ser dels que va votar que NO a aquest estatut perquè la retallada que ja va patir al congrés espanyol va ser una presa de pèl (feta per CIU i PSOE, no ho oblidem mai). Però sóc demòcrata per davant de tot i el poble de Catalunya va acceptar aquest estatut i per tant, ho acato. Per això em sembla intolerable que el TC toqui ni una sola coma del que el poble ha votat. Qui ho relativitzi dient que són les regles no en té ni idea de democràcia. Cap tribunal, cap, està per sobre de la voluntat popular. Per això no acato la sentència i demano a tothom que no acatin res del que dicta la sentència de la vergonya.
Em va fer gràcia i tot, veure com algú com en Montilla digués el que deia. Això de posar al PSC-PSOE al govern té avantatges com aquestes, ja pot governar l'amic ZP, ja, que reben igual. Segur que molts socialistes han obert els ulls i se n'han adonat que pel sol fet de ser catalans rebem per totes bandes, sense excepció. Benvinguts aquest 30% de votants socialistes que votarien sí a la independència. En Montilla va fer unes declaracions que suposo que uns minuts després se'n deuria penedir. Va convocar a tothom a manifestar-se el dia 10 de juliol...però greu error, ho va fer convocant-los a una manifestació organitzada per Òmnium Cultural, entitat que per sort no controlen. OC feia un any que organitzava aquesta manifestació preveient la retallada. Amb la col·laboració d'entitats i partits... tots menys el PP, el PSC-PSOE i aquell grupuscle de no-nacionalistes. Doncs els senyors socialistes exigien un canvi en el lema de la manifestació, que era ideal, Som una Nació, Nosaltres Decidim. Decidir deu fer por... o el fet de ser una nació? qui ho sap. En fi, la manifestació va ser un èxit espectacular, d'aquells dies inoblidables a la teva vida i que passaran a la història. Des de Castellar vam organitzar dos autocars i els vam omplir de sobres. El millor de tot era escoltar independència constantment entre tota la gent. Es pot dir que el catalanisme ha fet el tomb de veritat, ha deixat enrere l'autonomisme i ja és majoritàriament independentista. No vaig sentir ningú cridar estatut ni federalisme, crec! Els independentistes vam aconseguir el nostre objectiu, convertir la manifestació en independentista. En podem estar orgullosos. No queda cap més via, la via del mig ha estat tallada de soca-rel. O ens constiutim en un estat català a Europa o ens dissolem en l'integrisme espanyol. Jo ja he triat, i tu?
Què ha passat després? doncs que la majoria de partits han fet el sord i no han entès res. Potser és tot massa precipitat per aquestes eleccions. En aquestes és molt provable que no s'apreciï aquesta pujada independentista perquè hi intervenen molts factors. Per exemple, l'independentisme puja i ERC baixa. Per què? Home, alguns errors deu tenir i això de pactar amb els socialistes en deu ser una causa major. És el preu que ha de pagar per haver contribuit a normalitzar l'independentisme i fer-lo transversal. L'independentisme ja no és només d'ERC, ara n'hi ha a les bases de tots els partits, en alguns més que altres. Continua sent, això sí, l'únic partit que es declara independentista al Parlament. Com deia, l'independentisme puja i CIU, també! Puja el partit de l'autonomisme ambiciós. Això sí que és una galleda d'aigua calenta eh? Motius? em temo que també senzills. Pel simple rebuig al tripartit. CIU és l'alternativa amb capacitat per poder accedir al govern i és el que més s'apropa a l'independentisme sense ser-ho. A part daixò estan apareixent tot de partits i plataformes netament independentistes que no en volen saber res d'ideologies i volen procalamar la independència sense més. També ha d'existir aquest independentisme, crec que és positiu. Que treguin representació ja és un altre tema. I també és un altre tema si no treuen majoria i han d'estar-se quatre anys al parlament. Què votaran? això és una incògnita. A mi m'agradaria saber què votarien en temes claus, per mi, com l'educació pública, el rebuig a la MAT, a l'abocador nuclear, l'impost de succecions i un llarg etcètera. No ho sabem, diuen que donaran llibertat de vot i ja em perdonareu, però actualment votem llistes de partits (que s'ha de canviar) i les votem a una, i per tant, jo voto sabent més o menys per on aniran els trets.
En fi, a les properes eleccions veurem com van les coses i potser ens endurem sorpreses. Però jo crec que tot ha estat massa precipitat i no es veurà reflectit, encara. Ho veig més clar a les properes eleccions, d'aquí 4 anys (a algú li sona la data?) on crec que finalment hi haurà el tomb que ens portarà a la llibertat. Jo ja començo a dir adéu, a no ser que se'm passi i no me n'adoni!
Adéu Espanya! Hola Europa!
Podríem començar per la sentència no? Després de quatre anys esperant finalment el Tribunal Constitucional, per fi, ha dictat sentència. Com alguns fa temps que anem avisant, la retallada seria insultant. Jo vaig ser dels que va votar que NO a aquest estatut perquè la retallada que ja va patir al congrés espanyol va ser una presa de pèl (feta per CIU i PSOE, no ho oblidem mai). Però sóc demòcrata per davant de tot i el poble de Catalunya va acceptar aquest estatut i per tant, ho acato. Per això em sembla intolerable que el TC toqui ni una sola coma del que el poble ha votat. Qui ho relativitzi dient que són les regles no en té ni idea de democràcia. Cap tribunal, cap, està per sobre de la voluntat popular. Per això no acato la sentència i demano a tothom que no acatin res del que dicta la sentència de la vergonya.
Em va fer gràcia i tot, veure com algú com en Montilla digués el que deia. Això de posar al PSC-PSOE al govern té avantatges com aquestes, ja pot governar l'amic ZP, ja, que reben igual. Segur que molts socialistes han obert els ulls i se n'han adonat que pel sol fet de ser catalans rebem per totes bandes, sense excepció. Benvinguts aquest 30% de votants socialistes que votarien sí a la independència. En Montilla va fer unes declaracions que suposo que uns minuts després se'n deuria penedir. Va convocar a tothom a manifestar-se el dia 10 de juliol...però greu error, ho va fer convocant-los a una manifestació organitzada per Òmnium Cultural, entitat que per sort no controlen. OC feia un any que organitzava aquesta manifestació preveient la retallada. Amb la col·laboració d'entitats i partits... tots menys el PP, el PSC-PSOE i aquell grupuscle de no-nacionalistes. Doncs els senyors socialistes exigien un canvi en el lema de la manifestació, que era ideal, Som una Nació, Nosaltres Decidim. Decidir deu fer por... o el fet de ser una nació? qui ho sap. En fi, la manifestació va ser un èxit espectacular, d'aquells dies inoblidables a la teva vida i que passaran a la història. Des de Castellar vam organitzar dos autocars i els vam omplir de sobres. El millor de tot era escoltar independència constantment entre tota la gent. Es pot dir que el catalanisme ha fet el tomb de veritat, ha deixat enrere l'autonomisme i ja és majoritàriament independentista. No vaig sentir ningú cridar estatut ni federalisme, crec! Els independentistes vam aconseguir el nostre objectiu, convertir la manifestació en independentista. En podem estar orgullosos. No queda cap més via, la via del mig ha estat tallada de soca-rel. O ens constiutim en un estat català a Europa o ens dissolem en l'integrisme espanyol. Jo ja he triat, i tu?
Què ha passat després? doncs que la majoria de partits han fet el sord i no han entès res. Potser és tot massa precipitat per aquestes eleccions. En aquestes és molt provable que no s'apreciï aquesta pujada independentista perquè hi intervenen molts factors. Per exemple, l'independentisme puja i ERC baixa. Per què? Home, alguns errors deu tenir i això de pactar amb els socialistes en deu ser una causa major. És el preu que ha de pagar per haver contribuit a normalitzar l'independentisme i fer-lo transversal. L'independentisme ja no és només d'ERC, ara n'hi ha a les bases de tots els partits, en alguns més que altres. Continua sent, això sí, l'únic partit que es declara independentista al Parlament. Com deia, l'independentisme puja i CIU, també! Puja el partit de l'autonomisme ambiciós. Això sí que és una galleda d'aigua calenta eh? Motius? em temo que també senzills. Pel simple rebuig al tripartit. CIU és l'alternativa amb capacitat per poder accedir al govern i és el que més s'apropa a l'independentisme sense ser-ho. A part daixò estan apareixent tot de partits i plataformes netament independentistes que no en volen saber res d'ideologies i volen procalamar la independència sense més. També ha d'existir aquest independentisme, crec que és positiu. Que treguin representació ja és un altre tema. I també és un altre tema si no treuen majoria i han d'estar-se quatre anys al parlament. Què votaran? això és una incògnita. A mi m'agradaria saber què votarien en temes claus, per mi, com l'educació pública, el rebuig a la MAT, a l'abocador nuclear, l'impost de succecions i un llarg etcètera. No ho sabem, diuen que donaran llibertat de vot i ja em perdonareu, però actualment votem llistes de partits (que s'ha de canviar) i les votem a una, i per tant, jo voto sabent més o menys per on aniran els trets.
En fi, a les properes eleccions veurem com van les coses i potser ens endurem sorpreses. Però jo crec que tot ha estat massa precipitat i no es veurà reflectit, encara. Ho veig més clar a les properes eleccions, d'aquí 4 anys (a algú li sona la data?) on crec que finalment hi haurà el tomb que ens portarà a la llibertat. Jo ja començo a dir adéu, a no ser que se'm passi i no me n'adoni!
Adéu Espanya! Hola Europa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada