dimarts, 5 d’octubre del 2010

Un adéu molt amarg


Fa unes hores que m'han donat la mala notícia i segueixo plorant sense poder parar. M'ha impactat molt, Jordi. Sempre creus que estàs preparat per aquestes coses, però quan t'hi trobes de ple no hi ha manera d'afrontar-ho. Havíem viscut bons moments a les JERC, compartíem militància, projecte, país. Ha estat molt dur saber que ens has deixat per un maleït accident de trànsit. No és gens just que la gent bona, la que val la pena, ens deixi d'aquesta manera. Sempre he detetestat allò que es diu de la gent que ens abandona, sempre amb bones paraules carregades d'hipocresia, però no és el teu cas. Eres bona persona, un noi treballador, que sempre tenia un somriure, o unes bones paraules a punt. No podràs veure el nostre país lliure, i t'ha faltat ben poc. La teva pèrdua, malgrat el dolor, ens anima a seguir lluitant per la llibertat del país on tants esforços i esperances vas abocar. Poques coses més puc dir, no em surten. Que algú amb 23 anys ens abandoni d'aquesta manera no hauria de ser un fet normal, et faltava molta vida per viure. Les mostres de solidaritat, amargor ,dolor, però de total estima dels que t'envoltaven, ens ajuden a tirar endavant, entre tots ens hem de fer costat per superar aquest moment tan dur. Ho farem per tu, Jordi, perquè sabem que és el que voldries, que seguíssim lluitant amb un somriure ben gran. No t'oblidaré mai. Descansa en pau.

PD: recordaré molt de temps el comiat que t'hem fet avui al Tanatori de la Vall d'Hebron, la teva família, amics i coneguts. Una cerimònia amb parlaments, cançons i llàgrimes pel teu record. Reconec que m'ha anat molt bé veure a tants companys de les JERC, abraçant-nos i parlant de tu, recordant-te, i perquè no, amb un somriure als llavis. Jordi, tenim pendent un cafè. Fins aviat.