divendres, 25 de desembre del 2009

Visca el Tió!


El gran dibuixant Aleix Saló, ens obsequia, un cop més, amb un dels seus grans dibuixos irònics i que la clava a la perfecció. El cristianisme, com ja sabeu, per escampar-se i arrelar amb força reconvertia els rituals pagans en propis, transformant-los i adaptant-los. Un d'ells és el Solstici d'Hivern, on els cristians celebren el naixement de Jesús, que per les tribus paganes era un moment on recordar a la natura que seguís donant aliment i que no en faltés a l'època més dura de l'any per sobreviure. El fet de cagar el Tió és símbol de fertilitat i de protecció contra els mals esperits. Recordeu, no es diu Caga Tió es diu Tió, tió de nadal, tronc, tronca, rabassa... però amb el caga davant, mai. L'error suposo que ve de la cançó on si que surt el caga davant, però el nom del ritual pagà és tió.

Bon Nadal/Solstici d'Hivern a tothom!


dijous, 24 de desembre del 2009

Bon Nadal i Feliç Any Nou!




















Que aquests dies que conviden a la germanor, a la pau i tranquilitat omplin les vostres vides i us facin ser més feliços. Que comenceu el nou any amb bon peu i aconseguiu tot allò que us proposeu. Els millors desitjos per tots, no oblideu aquells que us estimen i estimeu, sempre cal estar a prop seu pel que faci falta. M'he permès el luxe de penjar la felicitació de nadal de la meva família, per alguna cosa en sóc l'autor cada any. Bon nadal i Feliç any nou 2010!

Resultat enquesta: Com ha estat l'actitud de l'equip de govern respecte a la consulta del 13D?

Seguint amb la temàtica de les consultes, després de la jornada històrica del 13 D, que per molt que pesi a alguns socialistes va ser un èxit (no s'hi val comparar-ho amb consultes oficials fetes per l'administració, amb tots els recursos possibles i sobretot, que són vinculants). En aquesta enquesta demanava l'opinió per saber com havia vist la gent l'actuació dels socialistes, ara al govern, respecte a aquest fet. Ha guanyat una opció molt clara, i des del meu punt de vista la que més s'apropa a la realitat. No la van menysprear del tot, però se'n morien de ganes, però era molt lleig atacar la consulta oficialment i van anar fent per sota, ajudant en alguna cosa i després d'insistir molt. En fi, en aquest article ja en vaig parlar extensament i tampoc cal tornar a reptir el mateix ni allargar-se, us deixo amb els resultats:



Molt bona, suport total
2 (15%)
Han passat olímpicament
3 (23%)
Contrària, de menyspreu
7 (53%)
Han ajudat una miqueta
1 (7%)


I ja podeu votar a la nova enquesta, afanyeu-vos que queda nomé sun dia!: Què fas per nadal?


dimecres, 23 de desembre del 2009

Alguna cosa està canviant

Ahir em vaig llevar i no hauria dit mai que tindria la sorpresa que vaig tenir. És ben bé que hi ha un mar de fons i que les coses estan canviant, molt a poc a poc, però van canviant i no hi ha marxa enrere. El diari el Periódico, en portada i a tot color, parlava d'una enquesta on hi ha un empat tècnic entre els votants del Sí i del No en un hipotètic referèndum d'independència de Catalunya. Increïble però cert, no pels resultats en sí, sinó pel mitjà en sí mateix que encarrega i publica l'enquesta. Tots sabem cap on pixa el Periódico, no és res nou, per això alguns l'anomenem, amb molt d'amor, PSOEródico. Sempre a favor dels interessos del PSC-PSOE i de la unitat d'Espanya, intentant vendre el fum del federalisme, la perfecta cortina de fum per no moure'ns mai d'on som i anar marejant la perdiu infinitament. Encara espero que algú m'expliqui com s'hi arriba al Federalisme a l'Estat Espanyol i amb qui, perquè a Espanya dius federalisme i no et contesta ni el malparit de l'eco. La solitud dels federalistes catalans és desoladora.

L'estratègia d'aquesta enquesta és claríssima, intentar fer veure cap a on ens portaria una retallada de l'estatut per part del Tribunal Constitucional, és a dir, en la mateixa línia que l'editorial conjunta de pànic. Volen fer veure que o s'aturen les hostilitats cap als catalans des de l'estat o això no hi ha qui ho pari. Per sort l'enquesta, i d'altres com la de la UOC i tots els articles que van sortint a la Vanguardia (1, 2 i 3), per exemple, en la població catalana tenen un efecte contrari. Moltes enquestes revelen que si bé la independència cada cop té més suport, la creença que sigui possible no acaba de remuntar, és a dir, hi ha pessimisme en què el procés es dugui a terme, suposo que per diferents motius, el principal per la poca democràcia de l'estat espanyol. Però com deia, l'efecte de tot això que esmentava fa que la gent que no ho veu possible, cada cop ho vegi més provable, i per tant, augmenti el suport d'una manera o altra.

Tinc a la ment com estàvem fa anys (i gent més gran que jo que m'ho explica), primer érem quatre eixalabrats, més endavant uns pesadets, després una minoria marginal, llavors un simple 17%, fa poc vam pujar al 21%, i ara, un mitjà gens sospitós d'independentista ja ens dóna un 40% en un hipotètic referèndum, que suposaria un empat tècnic amb els partidaris del no. D'acord que el suport a la independència fa anys que puja, però alguna cosa falla, no pot ser que de cop es faci un salt tan gran. La resposta és clara, l'independentisme ha pujat, però durant anys s'ha intentat amagar i minoritzar al màxim fent-nos creure que érem menys i no teníem cap mena de força. Per no esmentar el típic discurset de "això no interessa a la gent", "no és la Catalunya real". D'acord, fem un referèndum nacional vinculant i a veure si no importa a ningú aquest tema. Les coses es demostren amb fets. I com que no és la Catalunya real els unionistes no haurien de tenir por dels resultats no? O sí?

S'està fent bona feina i si seguim treballant la nostra fita estarà cada cop més a prop, més del que ens pensem. Vénen anys molt moguts i d'una velocitat que quedarem sorpresos dels canvis que en poc temps hi haurà. Ara mateix, el que toca més aviat, és l'onada de consultes del 28 de febrer, així que a seguir treballant, jo faré de voluntari en alguna de les consultes. Ànims, ho aconseguirem!

diumenge, 20 de desembre del 2009

Quin fred!

Ahir dissabte, va fer molt de fred i aquesta nit passada em consta que encara n'ha fet més, a Castellar hem estat a 3 graus sota zero. No hi ha res com l'hivern. Doncs bé, recordeu aquell amic veneçolà que us vaig dir que aprenia català a bon ritme? Doncs fa uns dies em deia que a Veneçuela no hi neva i que mai havia vist la neu, i em va demanar si el podia portar a veure i tocar neu. No ens imaginem com de vegades, coses que són ben naturals per nosaltres (encara que tampoc nevi molt aquí) per d'altres són curioses i fins i tot molt estranyes i llunyanes.

Dit i fet, ahir vam anar a passar la tarda al Montseny, que em sonava que estava nevat. A mesura que anàvem pujant la muntanya la temperatura va baixar dels 6 graus fins als 3 negatius. Vam anar fins a Sant Fe del Montseny, lloc on havia anat molts anys a recollir castanyes amb l'esplai o per fer excursions al Turó de l'Home amb el CEC. Poca gent, tot molt desert. Poca neu vam trobar, però la suficient i necessària perquè el meu amic Carlos gaudís com un nen petit amb sabates noves, l'hauríeu d'haver vist jugant amb la neu, llençant-se-la per sobre i llençant-me-la a mi amb traidoria. Després en va patir les conseqüències i la mà li feia mal de tan freda com la tenia. Vam haver d'entrar al cotxe a escalfar-se la mà amb la calefacció a tot drap! Tot seguit vam dinar a les taules de pícnic del centre d'interpretació de la natura que hi ha allà mateix (gràcies per la xocolata!) envoltats per aquells arbres gegants que hi tenen, que diria que són sequoies i ens vam disposar a fer una petita excursió per la zona. En Carlos encara va quedar més astorat en descobrir un rierol completament congelat que aguantava el pes de les seves botes. Ben bé com un nen petit eh. Feia molt de fred.

La veritat és que m'encanta el Montseny a la tardor, veure el terra ple de fulles on m'hi havia enterrat en alguna de les meves excursions, tota la fageda ben pelada i algun avet que treu el cap és sensacional. A en Carlos li va fer gràcia l'explicació que li vaig fer d'un pou de gel que vam trobar, i com bé va deduir els congeladors moderns van acabar amb ells. De seguida se'ns va fer fosc i vam tornar al cotxe, que començava a fer-se insuportable aquest fred tan gèlid que et talla la cara. Al cotxe la temperatura ja marcava 5 graus sota zero una temperatura confortable i agradable oi?. Va ser una tarda divertida i en Carlos va aprendre nous mots que enriqueixen dia a dia el seu vocabulari. Feia temps que no anava al Montseny, tornaré aviat, ho prometo.

divendres, 18 de desembre del 2009

Debat de les curses de braus

Dedico aquest escrit al meu amic Xavi de Sitges, que m'ha demanat si no faria un article sobre el tema. La veritat és que volia esperar a que hi hagués el debat de veritat al Parlament, però no està de més començar a comentar-ho una mica.

Al Ple del mes de gener de 2009, el grup municipal d'ERC vam presentar una proposta de ressolució per declarar Castellar vila amiga dels animals i antitaurina. La moció va prosperar i ho explicava en aquest article. Avui hi ha hagut un debat al Parlament de Catalunya sobre el mateix tema, però avui només es debatia si s'admetia a tràmit, per tant només era un primer pas (que personalment no ho entenc, per què no es porta a debat directament? de què tenen por alguns?). Destacar també que la votació d'avui s'ha fet secreta (hi s'ha aprovat). Crec que no havia vist mai que els nostres diputats votessin en secret, sempre se sap qui vota què, però avui no, per la demanda d'alguns diputats de fer-ho així. I dedueixo que ha estat de les files socialistes, és un debat que els té molt dividits i deuen tenir por que electorat seu fidel als toros pugui enfadar-se. Crec que no és gens correcte fer-o així, els ciutadans volem saber les decisions que prenen els nostres representants, amagar el vot és un frau a la ciutadania. Ressaltar la defensa del toreig que ha fet el PP i algun diputat socialista (hi ha un diputat socialista, que ara no em ve el nom, que comparava la crueltat que rep l'animal amb la crueltat (?) de fer participar un infant en els castells, crec que els comentaris sobren).

En fi, el debat per fi podrà començar i podrem sentir absolutament de tot. De moment, només ERC i ICV estan d'acord en abolir les curses de braus i pel que sentia ahir a la ràdio, un 70% dels diputats de CIU i un 50% dels diputats del PSC-PSOE també, ja ho veurem. En contra (és a dir, a favor de les curses de braus) hi ha el PP i C's, aquells qui no volen que es parli de debats identitaris són els primers a dir que és la festa nacional (de quina nació parlen?) i que això està promogut per l'independentisme. Em temo molt que s'equivoquen. Jo no hi tinc res en contra de les festes "culturals" d'altres nacions. Del que si sóc contrari és de la tortura i assassinat animal pel gaudi d'uns quants. Quan sento que el toreig és un art i que això és cultura se'm posen els pèls de punta i em produeix fàstic. L'animal surt a la plaça drogat i amb gana, i mica en mica el van ferint fins al final que el maten tallant-li la medul·la espinal amb aquella mena d'espasa allargada (no domino el vocabulari taurí). M'hauria agradat que alguna d'aquestaes curses de braus fos realment en peu d'igualtat, que l'animal sortís ben sa i l'home sense cap mena d'estri de defensa ni d'atac. Ja veuríeu que divertit. I alguns dels més ferms defensors també el posaria allà al mig de la plaça.

Restarem a l'espera del debat que hi haurà properament al Parlament i d'aquesta manera el debat també es traslladarà (que ja ho està) a la societat. Recordar que la ILP Prou! va comptar amb moltíssimes signatures (moltes més de les que es demanaven), per tant, és un debat que importa, i no només aquí, a molts llocs d'Europa ja han abolit festes i tradicions on l'animal patia innecessàriament. Desitjo de tot cor que acabem amb aquest atac directe als drets dels animals.

dimarts, 15 de desembre del 2009

Valoracions de la Consulta del 13D

Aviso que l'article pot ser llarg. Primer de tot, tinc molta felicitat. i vull donar les gràcies a tots aquells qui vau donar una lliçó de democràcia i vau anar a votar. Quan formes part d'un moviment amb tanta il·lusió, amb ganes d'anar endavant, amb un objectiu clar, amb ganes de donar respostes, amb gent tan maca i que val tant, tot és immensament més fàcil. Estic content d'haver participat de tot aquest procés amb tanta gent diferent, treballadora i competent. Diumenge va ser una gran jornada, un molt gran dia. Malgrat el fred que feia, vam aguantar i molts castellarencs van sortir a votar.

Aquesta consulta estava organitzada per una entitat privada, Castellar Decideix. Una entitat constituida a l'octubre passat, per gent molt diversa i de tota mena, però amb un objectiu comú, fer una consulta per la independència el 13 de desembre passat. I ho va aconseguir. Una entitat que partia totalment de zero, sense cap mena de recurs i sense el suport de l'administració, que ha ballat entre la ignorància i el menyspreu a aquest esdeveniment. Un entitat que ha fet mans i mànigues per treure recursos d'on fos, una entitat que quedava de pedra en rebre segons quines respostes de qui governa el municipi. Una entitat que fins una setmana abans de la consulta se li negava fer servir qualsevol dependència municipal, ja que s'agafaven a la sentència cautelar (que vol dir provisional) que l'ajuntament no podia cedir cap espai municipal per fer una consulta d'autodeterminació (si hagués estat per decidir si fèiem servir taps de suro o de plàstic no hi hauria hagut cap problema, el que molesta és el dret de decidir). Un poble governat per una gent que nega recursos a una entitat formada per gent del poble que paga els seus impostos com tothom. Un alcalde poruc, que negava un dret a una entitat del poble i als seus ciutadans, no com l'alcalde de Sant Pere de Torelló que argumentava que no podia negar-se a deixar espais públics als veïns del seu poble, si els equipaments eren precisament seus! Una setmana abans de les consultes, l'advocacia de l'estat diu que ja es poden fer servir els equipaments municipals. Quan ja ho tens tot preparat et diuen que ara sí, quins collons. Ja era massa tard. La feinada que vam tenir per decidir a quins locals ho fèiem tot. Un d'ells era el magatzem de begudes Parera, l'altre un local llogat al carrer Portugal, just davant de l'espai Tolrà, l'altre era a Cal Metge, al casc antic, i per últim l'Associació de Veïns del Racó. A l'últim moment es deixa a l'entitat fer servir les escoles de Sant Feliu del Racó, 48 hores abans de la consulta. Gràcies, quin detall.

Ja ho veieu, els recursos de l'entitat eren pocs i es van haver de buscar solucions. Els recursos econòmics van consistir en donacions particulars i la venda de números d'una panera. Solucions imaginatives al poder. Finalmen hi va haver prou diners per fer el que s'havia pensat fer, malgrat tot estar en contra.

Diumenge podien votar els majors de 16 anys que estiguessin empadronats al municipi. Tothom qui estés empadronat (immigrants inclosos) ho podien fer. La manera de controlar-ho era complicada, ja que al no ser un ens públic l'entitat no tenia accés al cens, només al número de padró. Es feia servir un sistema informàtic per validar que ningú pogués votar dues vegades i va funcionar a la perfecció. Evidentment qualsevol dada personal va ser destruida. Els observadors internacionals van quedar meravellats de la iniciativa de la societat civil i del rigor que hi havia a l'hora de fer les votacions. A tall d'anècdota l'observador irlandès, diputat del Sinn Fein va obrir molt els ulls quan va veure un dels locals de votació, Begudes Parera, encara recordo la cara que feia en veure tantes begudes alcohòliques juntes: nice place! cridava.

Comparant la participació de diumenge (un 20% del cens) amb d'altres consultes vàries, i tenint en compte tot el que he exposat, crec que va ser un èxit. Potser cal recordar la consulta promoguda per l'equip de govern sobre l'alçada de l'esifici pantalla, tema estrella de la seva campanya. Cal recordar que va gaudir de suport i publicitat institucional i un dispendi de recursos important. Va durar dos dies la votació i només va votar un 6% de la població. No m'agrada comparar, però potser cla fer-ho per fer callar alguns que porten dos dies que van de llestos.

Moure tota la colla de voluntaris i que tot sortís tan i tan bé només pot ser qualificat d'èxit. L'entitat no és administració pública i va aconseguir que anés a votar molts més gent que vots ha tret mai cap alcalde de Castellar. El sí va arrasar, evidentment, amb un 95% de vots. Però això és el de menys. Està clar que qui més mobilitzat està és el votant del sí, i segur que molts no van votar, igual que la majoria dels votants del no. El fet que la consulta no fos vinculant hi té molt a veure, a part del boicot evident de l'equip de govern i entorn i que el votant del no ja està còmode en aquest situació d'unionisme amb Espanya. El dia que es faci la consulta vinculant a tot Catalunya (2010 o 2011) ja es mourà tothom ja, no patiu.

I una cosa que tardaré en oblidar i a perdonar: L'entiat Castellar Decideix volia fer el vot anticipat a les residències d'avis, per facilitar el desplaçament als possibles avis que volien votar. En un primer moment l'Obra Social Benèfica va dir que si a l'entitat, però després l'alcalde de Castellar, Ignasi Giménez i Renom va fer una trucada a l'OSB prohibint tal acte. Diumenge vaig reconèixer els avis que venien a votar procedents de la residència, ja que els hi vam fer una xerrada explicativa de la consulta. Em vaig il·lusionar i entristir a la vegada, aquella gent gran que feia un gran esforç per desplaçar-se amb un somriure immens i feliços de poder votar en un tema important per ells i poder excercir el dret de vot, ho podria haver fet a la residència si l'alcalde no ho hagués prohibit. Socialistes es fan dir. Quina vergonya!

Per últim destacar que tots aquells qui ignoraven expressament la consulta i la menyspreaven, porten dos dies fent escrits als seus blogs de bastant mal gust i menyspreu. Bona senyal, alguna cosa han fet bé des de l'entitat quan els detractors del dret a decidir borden. I van de demòcrates i no són capaços de respectar una cosa que han fet els ciutadans que governen i els hi han passat la mà per la cara en lliçons de democràcia.

Moltes Felicitats Castellar Decideix, heu fet molta feina i heu convertit el 13D en històric per la història de Castellar del Vallès. Heu fet un gran pas i moltes coses canviaran amb aquest gra de sorra que heu aportat a la gran muntanya que s'està construint per un futur millor.

Hi ha moments de diumenge que em vénen al cap i m'emociono, aquella senyora, la iaia Lola, sortint del local en cadira de rodes i la gent fent un passadís aplaudint-la, immigrants que veien que per fi algú pensa en ells de veritat i els vol com a ciutadans més, els primers votants (amos del local), el recompte, el fred intens, la companyia de bona gent, el voluntariat, i un llarg etcètera d'anècdotes i moments emocionants. De veritat, va ser un gran dia que no oblidaré mai. Em vaig tornar a sentir orgullós del meu poble, Castellar del Vallès.

Resultat Enquesta: Què creus que passarà amb la Consulta per la Independència de Catalunya a Castellar?

Ja tenim els resultats reals per valorar l'enquesta. A l'enquesta va guanyar l'opció que la participació seria baixa i guanyaria el sí. Així va ser, va votar un 20% del cens i va arrasar el sí amb un 95% dels vots. Com a segona opció i esbifegant al clatell va quedar l'opció d'una alta participació i triomf del sí. Tenint en compte qui ho feia, que no era l'administració pública, i els pocs recursos de què disposava, crec que cal valorar la participació com a molt bona i excepcionalment com a alta en aquestes condicions. M'agradaria veure què passaria en altres consultes fetes per entitats de Castellar, o com vam veure, la consulta que va promoure l'ajuntament dotat de recursos i dos dies per poder votar, allò si que va ser un absolut fracàs. Encara recordo un regidor que feia càlculs per saber quanta gent hauria pogut votar en una setmana. Que trist. Aquí teniu els resultats i la propera enquesta:

Alta participació guanya el NO
0 (0%)
Alta participació guanya el SÍ
13 (41%)
Baixa participació guanya el NO
3 (9%)
Baixa participació guanya el SÍ
15 (48%)

Ja podeu participar a la nova enquesta: Com ha estat l'actitud de l'equip de govern respecte a la consulta del 13D?

Gràcies per participar!

13 D, vota!

El proper diumenge 13 de desembre pot convertir-se en una altra jornada històrica després del 13 de setembre a Arenys de Munt, amb la primera consulta per la indpendència de les moltes que vindran diumenge que ve i els propers mesos. Aquells que vaticinaven, amb molt de tarannà, que no hi hauria efecte domino van ben errar el tret. La consulta no és només pels independentistes, és oberta a tota la societat, tothom hi té molt a dir, tant els qui creguin que ja estem bé com estem com els que creiem que amb la plena sobirania estarem molt millor.

Fa tres-cents anys que no vivim en plena normalitat cultural. Amb la conquesta per part de castellans i francesos va començar l’atac constant i implacable a la cultura catalana. La prohibició d’emprar el català i qualsevol expressió cultural catalana va esdevenir un fet plenament normal. Malgrat tot, sempre hi ha hagut gent disposada a lluitar pel que alguns en diuen una simple eina de comuniació, però qualsevol amb una mica de vista se n’adona que cada llengua és una manera d’expressar com entenem el món. Quan una llengua desapareix perdem un patrimoni mundial insubstituible. Per això és tan important la feina que es fa dia a dia per la recuperació de la normalitat que li pertoca al català al seu territori natural, com la gran tasca que fan les parelles lingüístiques o el simple fet de mantener-se ferm en una conversa i no canviar de llengua. Són exemples de petits grans de sorra de la gran muntanya que estem contruint dia a dia. El català ha de recuperar allò que li pertoca, ser la llengua hegemònica vehicular de les relacions entre els catalans. Evidentent, dins de l’Estat Espanyol, amb la quantitat de lleis que afavoreixen el castellà en detriment del català, l’odi que en alguns desperta el sol fet de sentir-lo anomenar i la constant actitut de menystenir-lo, fan del tot inviable aquesta normalització.

Què li cal al català per la seva total recuperació? Ningú en té la fórmula màgica. L’assoliment d’un estat irlandès no ha servit, després de cent anys, per la recuperació del gaèlic, per posar un exemple. S’ha de reconèixer que la situció de la nostra llengua és millor i per això els experts estan d’acord en considerar que potser no sigui la solució, però evidentment hi ajudaria moltíssim. Un altre exemple seria el del cas de l’hebreu. La consecució de l’Estat d’Israel ha comportat la total recuperació d’una llengua gairebé extingida.

Al català li cal un estat, un estat que el protegeixi, el promocioni i li dongui el prestigi que es mereix. El simple assoliment d’un Estat Català dins d’Europa comportaria la inmediata oficialitat que l’Estat Espanyol no ha reclamat mai. Com veieu el nostre estat actual ens nega un dels drets més bàsics, el respecte a la llengua pròpia. I tampoc cal oblidar les campanyes per tal d’esquarterar la llengua i fer-la una arma política que l’allunyi dels nous possibles parlants.

Queda clar, doncs, que un dels arguments per votar Sí a una consulta per la independència és el de la més que probable millora de la situació lingüística i cultural del nostre país. Diumenge, quan voteu, no oblideu que un dels tresors milenaris que tenim depèn de nosaltres. Amb la independència millorarien moltes coses, i una d’elles la nostra llengua.

Oriol Papell

Regidor d'ERC


* Article publicat als mitjans, Setmanari Forja i Actual

dimecres, 9 de desembre del 2009

Parelles lingüístiques

L'any passat vaig apuntar-me al programa de voluntariat lingüístic que es fa a Castellar, que consisteix en trobar-te amb una persona que t'assignen, que vol aprendre català, un mínim de 10 hores en 10 setmanes (hora per setmana), totalment assumible. Primer vaig tenir una noia espanyola de Valladolid amb qui mai vaig poder quedar i després un noi basc de Bilbao amb qui el primer cop va ser molt positiu però va aconseguir feina i no vam poder quedar més. Amb això no vull desanimar a ningú a apuntar-se al programa de parelles lingüístiques, ans el contrari! Us hi animo amb totes les meves forces, simplement jo vaig tenir mala sort, suposo.

M'he adonat que a part del programa, que és molt profitós i una idea excel·lent que cal potenciar, en la vida diària això ens passa constantment. Fa poc he fet tres amics, un d'espanyol d'Astúries, un d'italià de Sicília i un de veneçolà de Caracas. He de reconèixer que l'experiència ha estat molt enriquidora. Tots tres ja saben més o menys parlar amb fluidesa la llengua catalana, però cal remarcar el mèrit de l'espanyol i el veneçolà, que en pocs mesos el parlen molt millor que gent que porta quaranta anys residint als Països Catalans. La veritat és que notes l'esforç i les ganes que tenen d'aprendre la llengua del país que els acull, se n'adonen que pels catalans és important la llengua i que només fa que obrir-te portes. El millor de tot és que n'aprens moltes coses, les seves vivències personals són tan diferents entre elles i a la teva! Veus que els teus problemes no són res al costat dels seus. Estic convençut que he fet 3 nous bons amics. Abans he anomenat d'on són tots tres per què veiéssiu les diferents procedències, però per mi i per molts catalans, quan algú parla català ja és un més dels nostres, ja el considerem un nou català. Aquesta és la clau de la nostra nació, inclusiva i oberta a la gent que la vulgui construir amb nosaltres.

Parlar català a un nouvingut és un símbol de normalitat, és un gest integrador. Quan ens adrecem a un immigrant en castellà, essent nosaltres catalanoparlants, li estem dient que no el volem al nostre costat amb normalitat, li neguem el fet de ser un més, no el creiem capaç d'aprendre la nostra llengua. Això ens hauria de fer reflexionar a tots. Recordeu, cal parlar català a tothora i amb tothom, només així la nostra llengua té esperances de futur, ja que una llengua desapareix quan els seus parlants deixen de fer-la servir.

dilluns, 7 de desembre del 2009

Millor sols que mal acompanyats


Ara que per fi arriba el fred, les tortugues de terra s'enterren uns 30 cm i hivernen gairebé aturant del tot el seu metabolisme fins ben bé el març. Quan arriba la primavera surten de l'amagatall i el primer que fan és perseguir la femella i fecundar-la tantes vegades com sigui possible. I després a menjar, però primer el que dicta la natura. Al cap d'un mes la femella fa un clot i hi enterra uns tres ous, que abandona per sempre més. Tres mesos més endavant, coincidint amb les pluges del setembre, les petites tortuguetes surten de l'ou i es troben soles al món. Només en sobreviuen un 30% en llibertat. En captivitat aquest percentatge s'apropa al 100%. El més curiós de tot és la gran diferència amb els mamífers com nosaltres. Quan naixem necessitem la mare (i el pare), i d'ella ens n'alimentem. I fins que no han passat un bon grapat d'anys no som capaços de valdre'ns per nosaltres sols. Evidentment la societat d'avui dia no és la de fa milers d'anys i les coses han canviat molt, però ja enteneu què vull dir. La dependència dels progenitors que tenim al néixer ens fa febles, però quan ja som adults estem preparats per afrontar el món que ens envolta sols, o almenys aquest és l'objectiu.

Hi ha qui creu que els catalans no estem preparats, que necessitem la tutela d'algú més gran i experimentat per ensenyar-nos el camí bo i formar-nos com a futurs adults. El problema és que aquesta dependència i tutelatge semblen no tenir fi. Ens volem, per sempre, com a eterns adolescents. Catalunya fa anys que és gran per anar sola pel món. Ja hi va anar i amb molt d'èxit. Per alguna cosa es deia que els peixos de la Mediterrània duien les quatre barres al llom. La fi d'aquesta esplendor va ser dramàtica. Deixant de banda la pèrdua del llinatge de reis catalans i la unió dinàstica amb Castella, la invasió i ocupació per part de castellans i francesos va ser desastrosa. Seguim pagant les conseqüències d'aquella desfeta.

Catalunya porta masses anys subjugada i sense dret a decidir què vol ser. Tres-cents anys no són pocs, i que encara estiguem a l'Estat Espanyol ens fa adonar que l'empresa d'esdevenir lliures no és gens senzilla. Molts d'altres ho han provat i han fracassat. Però cadascun d'ells ha contribuït d'una manera o d'una altra augmentar aquest sentiment de voler anar sols pel món.

Catalunya cada cop més vol el divorci i això s'evidencia amb l'onada de consultes per la independència que s'estan esdevenint per tot el territori. Castellar no n'és l'excepció, i el proper dia 13 els castellarencs i castellarenques estem cridats a opinar sobre aquest matrimoni tan contraproduent. Votar és l'expressió més pura de la democràcia, demostrem que som una societat avançada que vol dir la seva i opinar sobre un tema tan important pel nostre futur. No val la pena continuar un matrimoni on en sortim tan perjudicats. El divorci és la millor opció.

Oriol Papell i Torres

*article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari Forja


dimarts, 1 de desembre del 2009

Va de Música: Els Amics de les Arts

L’home que treballa fent de gos és el títol d’una de les cançons del nou disc d’Els Amics de les Arts, un fantàstic grup que vaig descobrir l’altre dia mentre escoltava el Delicatessen d’iCat fm, per variar una mica. El nou disc ha sortit a la venda fins avui, però mentrestant no teniu el nou disc, podeu fer un tast dels treballs anteriors del grup al seu web, des d’on podeu descarregar-los gratuïtament i sense compromisos.

Ells defineixen la seva música com electro subpop d’autors (electro per les bases electròniques, subpop perquè no arriben a pop i d’autors perquè en són quatre), i s’ha de reconèixer que tenen moltes semblances amb els Manel (especialment en els temes de l’últim disc). Tot i això, el que caracteritza les cançons d’Els Amics de les Arts és la senzillesa de la música i la simpatia de les lletres, plenes de bon humor i amb un pessic de crítica. Sens dubte, caldrà seguir-los la pista. Aquí en teniu una petita mostra:




Traïdors

Estic molt i molt dolgut. La família Centelles ha vengut tot el patrimoni del seu pare, Agustí Centelles, al Ministerio de Cultura Español. L'obra de Centelles, grandiosa, de fotografies de la guerra civil, que ell mateix va impedir que caigués en mans franquistes i per tant anés a l'Archivo del Espolio a Salamanca, finalment hi anirà. El Pare Centelles s'hauria posat les mans al cap davant d'aquest fet i ho hauria cremat tot.
Els germans Centelles han apostat per enriquir-se en comptes de pensar en el patrimoni que suposa per Catalunya una obra tan bèstia com aquesta. És el nostre Robert Kappa. Han preferit que vagi allà on el mateix Centelles no volia que anés mai. Es queixen del tracte de la Generalitat de Pujol, que els va ignorar i mai no va valorar l'obra. Centelles era del PSUC i això al govern Pujol es veu que no agradava gaire. En fi, actualment el conseller Joan Manel Tresserras d'ERC, estava fent gestions per aconseguir aquets arxiu, oferia 500.000 euros, exposicions i un premi de fotografia amb el seu nom. Han preferit els 700.000 euros que oferia el ministeri, i el més greu de tot, que ho portin a Salamanca. Quin insult.
Tenien por que la Generalitat ho declarés patrimoni Nacional i per tant no pogués sortir de Catalunya. Quina colla de ments petites, mare meva. Com es pot ser tant mesquí?
L'espoli no ha cabat companys, continua. Alguns es queixen que la Generalitat oferia poc. Jo els hi responc que la Generalitat té uns recursos limitats i a sobre hem d'aportar diners al Ministerio i ells no ens n'aporten ni un.
Finalment la família Centelles ha demanat que les fotos no s'exposin a Catalunya, presos per la ràbia en veure que la gent els insulta pel carrer per tal traïdoria. I què s'esperen, que la gent els aplaudeixi? Han dit que s'estan pensant de marxar de Catalunya. Els hi recomano que vagin a viure a Salamanca, concretament al carrer on hi ha el Archivo de la Memoria, el carrer de l'Espolio (quins collons que hi hagi un carrer amb aquets nom!)

dijous, 26 de novembre del 2009

Pànic autonomista

Avui ens hem llevat amb una notícia bomba. Tots els mitjans escrits de Catalunya (una dotzena) han publicat el mateix text a les seves editorials. Alguns suggereixen que ha estat una ordre de dalt, cosa impossible, no tots dotze s'hi haurien avingut. Jo crec sincerament que ha estat una decisió de tots entre tots. L'editorial és un escrit més, dels centenars que ja portem, queixant-se de la tardança i la il·legitimitat del Tribunal Constitucional per deliberar sobre els recursos que planen sobre l'estatut, ja retallat al Congrés de Diputats Espanyol, i votat en referèndum pels catalans i catalanes.
Què amaga aquesta editorial? Evidentment por. Por que canviïn les coses. Hi ha pànic autonomista, portem anys i panys escoltant que hem de ser calmats, vigilar què fem per no espantar als espanyols, que hem de ser prudents, no demanar massa, que l'entesa amb Espanya és possible, que ho hem de fer bé, que si federalisme... i doncs, què passa quan fem els coses de la manera més democràtica possible? Que ni així funciona. L'Estatut d'Andalusia és una còpia exacte del català, en canvi el PP i els poders fàctics espanyols no han dit ni piu. Les ganes contra l'estatut català evidentment amaguen la catalanofòbia que forma part de l'ADN espanyol. Tot el que fem, per legítim que sigui, és posat en dubte, criticat i atacat.
L'editorial, doncs, només pretén avisar que si retallen més l'estatut català als catalans i catalanes se'ns inflaran el pebrots (perdoneu l'expressió). El més trist de tot és que ho fan com a advertència per evitar que passi. La por a la fi de l'autonomisme, cada cop més propera, ha mogut els consells redactors dels diaris catalans. El que volen evitar és que acabi passant l'inevitable, que els catalans exercim el dret de decidir i siguem lliures d'una santa vegada.
Jo ja en tinc prou de fer proves a veure si Espanya ens accepta com som. Escolteu, no ens volen com som, no? Doncs au, el divorci i tan amics. És fàcil oi? Doncs pel que sembla no ho és tant, ja que no ens deixen fer aquesta simple pregunta als nostres ciutadans i tenim traves en coses tan senzilles com fer servir taules, cadires o urnes, per posar un exemple proper.
La qüestió de tot plegat és senzilla, CAP tribunal pot tombar allò que el poble ha aprovat en referèdum. No hi tenen cap dret. I si ho fan, les resposta ha de ser contundent. No podem acceptar que els il·luminats de llum verda diguin que cal reformar la constitució. S'han begut l'enteniment? No, és part de l'estratègia autonomista, marejar la perdiu fins que es desorienti i vomiti. La resposta contundent és que tots els ciutadans aquest proper dia 13 de desembre votin en massa a les diferents consultes que es fan a tot el país. Aquesta és la resposta més immediata que tenim.
Un tribunal vol dir-nos si el que vam decidir en referèndum és bo o dolent? Què s'han cegut? Que el retallin i sabran el que és bo.

Tornem a exercir el dret de decidir i votem!


dimarts, 24 de novembre del 2009

L’home orquestra bretó, Yann Tiersen, va conquistar un Razzmatazz a vessar amb el seu so més expansiu

Potser cansat de ser relacionat amb la dolçor d’Amélie –la banda sonora el va fer arxifamós a nivell internacional–, Yann Tiersen va decidir fa uns anys intensificar el seu so i recuperar l’electricitat que el va animar als seus inicis; convertir-se en líder d’una banda de rock. El seu disc amb Shannon Wright (2004) i Les retrouvailles (2005) van anar en aquesta direcció i el pròxim, Dust lane (2010), és el cim del canvi, si hem de fer cas del que va avançar el dimecres 18 a la nit, a Razzmatazz, en un concert per al qual s’havien esgotat les entrades.
El geni del folk apocalíptic Matt Elliott va obrir la vetllada i es va sumar després a la banda de Tiersen, que inclou membres de Gravenhurst o Christine Ott, especialista en ones Martenot, intrument de música contemporània. Tiersen va aparèixer en escena sense aires d’estrella, amb un look antiglamur i poques ganes de xerrameca. La primera, a matar: Count down, un instrumental primer planador i després tens, amb guitarres saturades i un crescendo com de Godspeed You! Black Emperor. Tota l’actuació es va moure en aquesta línia de bellesa caòtica.

‘AMÉLIE’ EN CLAU DANCE / Indie rock apassionat a l’estil de Broken Social Scene (Til the end), híbrids del post-punk de Wire amb el shoegazing Larger than life de M83 (Palestine), salutacions a New Order (The train) o Arcade Fire (Ashes)... El nou Tiersen resulta elèctric, expansiu i infinit. Els escassos temes més o menys familiars van arribar
–una intacta Sur le fil a part– en versions insòlites; vegeu la presa final del vals d’Amélie en clau gairebé dance. Respecte.

Font: Periódico.cat

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Malgrat sigui del PSOEródico, comparteixo bastant aquesta crítica del concert.


Diners, energia i autodeterminació

El passat 17 de novembre hi va haver ple, i no precisament dels curts. Per aquestes dates sempre hi ha el Ple de pressupostos, i com a tal, produeix un llarg debat de presentació dels mateixos i de rèplica i posicionaments de l'oposició, amb alguns moments tensos. Com deia, en aquest ple hi ha dos punts llargs, el de les Ordenances Fiscals i el dels Pressupostos i plantilla. Vam acabar a quarts d'una.

Des d'esquerra vam fer una proposta per fer real l'eslògan de l'equip de govern sobre la congelació d'impostos pel 2010. Introduíem una rebaixa de l'IBI del 0'64% al 0'625%, fet que suposava una menor increment del rebut de l'IBI pel ciutadà i una pèrdua d'ingressos de 150.000 euros, i per tant, calia introduir una modificació a les Ordenances Fiscals i el capítol 1 de Pressupostos. Va quedar aprovada.
A part hi havia uns temes més que presentava l'equip de govern. Un d'ells sobre la concessió de la gestió de la piscina Puigverd, on ens vam abstenir perquè s'ha perdut l'oportunitat d'ampliar la piscina descoberta guanyant terreny a la Plaça Catalunya. Les dimensions de Castellar requereixen una piscina descoberta molt més gran. Hi va haver unanimitat a la proposta sobre la instal·lació de plaques solars als sostres d'edificis municipals, amb la proposta de futur d'incloure-hi els edificis d'educació.
Des d'ERC presentàvem 2 propostes de resolució més. Una d'elles sobre les subvencions al rebut de l'IBI per a famílies monoparentals. Actualment les famílies nombroses amb rendes baixes ja reben bonificacions al rebut de l'IBI, però les monoparentals amb dificultats encara no, a part que Catalunya és l'únic lloc on es reconeix per llei aquest tipus de família. La proposta consiteix en donar subvencions a aquestes famílies, equiparant-les a les nombroses. Va quedar aprovada.
Una altra proposta d'Esquerra era sobre la violència cap a les dones. És en motiu de la diada del 25 de novembre contra aquest tipus de violència. Es pretén conscienciar sobre aquest problema i intentar solucionar-lo amb el nostre petit gra de sorra, reforçant la feina titànica que ja es fa des de Castellar, pioners en molts casos a tot Catalunya.
I finalment hi havia una proposta feta des de l'entitat Castellar Decideix, sobre donar suport a la Consulta per la Independència de Catalunya, que es farà el proper 13 de desembre, enviada a tots els partits, i defensada al ple pel portaveu de l'entitat. Després els partits ens vam posicionar. Des d'Esquerra hi vam donar ple suport, en tant que partit independentista, som favorables al dret de l'autodeterminació, que és del què tracta la Consulta, el dret a poder escollir si volem o no la independència. La proposta es va aprovar i el nombrós grup de ciutadans que hi havia a la sala de plens no van poder evitar l'eufòria, que compartim.


Oriol Papell i Torres

Regidor Grup Municipal d'ERC

Castellar del Vallès

*article publicat a Setmanari Forja i l'Actual


100!

Aquestés l'article número 100 del blog "A la Pell d'en Papell" d'aquest 2009 . Que fort, com passa el temps. Recordo perfectament perquè el vaig obrir amb aquell primer article. Tenia fotolog, que pels qui no ho sabeu, és un pàgina on pots penjar una foto cada dia amb el seu escrit corresponent, pàgina que està morint per la irrupció potent de Facebook. Sovint es barrejaven temes polítics amb coses de la meva vida quotidiana i no m'agradava, així que vaig obrir el blog com a via d'escapament sobretot dels temes polítics que m'inquietaven. Finalment el blog ha acabat sent sobretot de política municipal, però evidentment hi dedico política nacional i internacional, com també hi dedico espais de cultura i música. Tenir un blog vol dir tenir una mica de constància si realment el vols fer atractiu als possibles visitants a l'atzar i que s'acabin convertint en habituals. Sí, hi ha setmanes que hi dediques molt més temps i d'altres menys, o senzillament no tens inspiració per escriure i no se t'acud de què parlar. Vaig començar el meu blog al 2007, i reconec que hi vaig dedicar poquíssim temps. El 2008 si fa no fa, més del mateix, i ha estat aquest 2009 quan m'hi he posat seriosament. I de vegades passen coses com les que passaran avui, que de cop faré tres o quatre articles. Dec estar inspirat! Gràcies a tots els qui em llegiu, sempre fa il·lusió quan algú t'esmenta el teu blog i descobreixes que n'és un seguidor habitual.

dimecres, 18 de novembre del 2009

L'Ajuntament de Castellar dóna suport a la Consulta!


Ahir va ser una data històrica més de les que vindran. El Ple de l'ajuntament, va aprovar per majoria, donar suport a la Consulta per la Independència que impulsa Castellar Decideix pel dia 13 de desembre. Es va aprovar amb els vots favorables de CIU, L'A, ERC i el trànsfuga, el PSC-PSOE es va abstenir.
El punt de l'ordre del dia el va defensar el portaveu de l'entitat, en Pere Roca, en una intervenció esplèndida que va despertar els aplaudiments del públic assistent i de molts regidors. Els partits, un a un, van anar donant la seva opinió sobre el tema i tots bastant en la mateixa línia, defensant la consulta com a dret dels catalans per decidir, una consulta a favor del dret a l'autodeterminació, no de la independència, això ja és cosa de cada ciutadà que voti, la consulta és per poder expressar-se amb llibertat. Els socialistes, això no ho van acabar d'entendre i van argumentar que ells no són independentistes, i per això els hi vaig recordar que no es tracta de ser-ho no, sinó de creure en la democràcia i en el dret de decidir lliurement, que la consulta era per poder saber l'opinió dels ciutadans independentment de ser o no independentista.
El cas és que la proposta es va aprovar i Castellar se suma a la resta de municipis que hi han donat suport. Ara cal seguir treballant i que el dia 13 sigui una gran jornada per la nostra vila i els ciutadans amb una gran mostra de civisme, surtin en massa a votar per defensar un dret que ens nega l'estat espanyol.
Animem a l'entitat Castellar Decideix a seguir lluitant i treballant per aquesta fita tan noble, seguiu així companys, esteu fent molt bona feina.


Aprofito per posar l'enquesta, on l'opció majoritària no va ser la real:

Què creus que votarà el PSC-PSOE de Castellar al Ple respecte a la Consulta?


S'abstindrà
6 (42%)
Votarà en contra
7 (50%)
Votarà a favor
1 (7%)
Abandonarà el ple
0 (0%)


Ja podeu votar a la propera enquesta: Què creus que passarà amb la Consulta per la Independència de Catalunya a Castellar?

dimarts, 17 de novembre del 2009

Un ple molt dens!

Avui hi ha ple, i no precisament dels curts. Cada novembre hi ha el Ple de pressupostos, i com a tal, produeix un llarg debat de presentació dels mateixos i de rèplica i posicionaments de l'oposició. Com deia en aquest ple hi ha dos punts llargs, el de les Ordenances Fiscals i el dels Pressupostos i plantilla. Crec que acabarem a quarts d'una o més tard de la una.
A part hi ha uns temes més que presenta l'equip de govern. Un és sobre la concessió de la gestió de la piscina coberta, un altre sobre el pacte d'alcaldes de la comarca sobre l'energia sotenible i finalment un sobre la instal·lació de plaques solars, que torna al ple després de dos intents.
Des d'ERC presentem 3 propostes de ressolució. Una d'ells afecta directament les ordenances fiscals i els pressupostos, per això es debatrà abans que els temes de l'equip de govern, ja que si s'aprova s'hauran de modificar. Proposem una rebaixa del tipus impositiu de l'IBI, ja que amb l'eslògan que els impostos es congelen amagaven que no és del tot cert. El tipus impositiu de l'IBI s'incrementa un 0'64 que suposa un increment del 6% en el rebut, i nosaltres proposem rebaixar-lo al 0'625%, així la pujada és més petita, al voltant del 2%. Això també suposarà una baixada de 150.000 euros d'ingressos de l'ajuntament, que es treuran del capítol 1 de personal.
Esquerra també presenta una proposta sobre les bonificacions al rebut de l'IBI per a famílies monoparentals. Actualment les famílies nombroses amb dificultats ja reben bonoficacions al rebut de l'IBI, però les monoparentals amb dificultats encara no, a part que Catalunya és l'únic lloc on es reconeix per llei aquets tipus de família. La proposta consiteix en donar subvencions (ja que com que les famílies monoparentals no existeixen a nivell legal de tot l'estat) a aquestes famílies, equiparant-les a les nombroses.
Una altra proposta d'Esquerra és sobre la violència cap a les dones. És en motiu de la diada del 26 de novembre contra aquest tipus de violència. Es pretén conscienciar sobre aquest problema i intentar solucinar-lo amb el nostre petit gra de sorra.
I finalment hi ha una proposta feta des de l'entitat Castellar Decideix, sobre donar suport a la Consulta per la Independència de Catalunya, que es farà el proper 13 de desembre, enviada a tots els partits, i que hem entrat CIU, l'Altraveu i ERC al registre, ja que l'entitat no la pot entrar, en tant que no és un representant polític. Un portaveu de l'entitat la presentarà al Ple i els partits ens limitarem a opinar i votar. Ja us avanço que el nostre vot serà favorable, ja que com a demòcrates, estem a favor de l'autodeterminació, que és el que pretén la consulta, que tinguem l'oportunitat de decidir sobre un tema tan cabdal. Almenys decidir, la resta que cadascú voti el que vulgui.

Ens veiem al ple!

dijous, 12 de novembre del 2009

Va de música: Yann Tiersen

Fa anys quan van fer la pel·lícula Le fabuleux destin d'Amélie Poulain, recordo que va ser d'aquelles que trobes precioses, la història en si mateixa ja és curiosa i no pots evitar posar-te al costat de la protagonista i sentir-te com si fossis ella. Entendreix la història d'aquesta joveneta francesa. Però hi ha un detall que encara crida més l'atenció, la música. Totes les cançons tenen un mateix estil i totes elles t'agraden, almenys a mi. Cerques qui n'és l'autor i descobreixes que es diu Yann Tiersen i és bretó, potser per això aquest estil que no és ben bé francès té aquestes particularitats, lògicament. El teu pare llavors, també enamorat d'aquesta música aconsegueix tots els CD's d'aquest home. Els escoltes i encara t'agrada més, hi ha cançons formidables i que les escoltes un cop rere l'altre sense cansament. Estrenen la pel·lícula Good Bye Lenin i quan la veus, a part de sentir una de les cançons d'Amèlie la resta et sonen familiars, notes l'estil d'en Yann Tiersen i inevitablement aconsegueixes el CD tan bon punt surt a la venda. I comença la dinàmica de seguir aquest home allà on va i restes a l'espera dels nous CD's que treu.
Dimecres de la setmana que ve en Yann serà a Barcelona i actuarà a la sala RazzMatazz. El meu pare i jo hi anirem i per això el motiu d'aquest escrit. A veure si hi ha novetats. També adverteixo que als seus concerts no toca com als CD's, improvitza i de cop et toca una cançó amb estil rock que al CD és completament tranquila i relaxant. Hi ha gent a qui no agrada que faci això als concerts, a mi sí, m'encanta com innova i prova coses fora de la seva normalitat a la que ens té habituats. Espero que els que no el conegueu descobriu un gran músic i gaudiu com ho faig jo amb les seves especials cançons. Us en deixo una petita mostra:






Anyway, i can try anything it's the same circle that leads to nowhere and i'm tired now.
anyway, i've lost my face, my dignity, my look, all of these things are gone and i'm tired now.
but don't be scared, i found a good job and i go to work every day on my old bicycle you loved.
i'm pilling up some unread books under my bed and i really think i'll never read again.
no concentration, just a white disorder everywhere around me, you know i'm so tired now.
but don't worry i often go to dinners and parties with some old friends who care for me, take me back home and stay.
mochrome floors, monochrome walls, only abscence near me, nothing but silence around me.
monochrome flat, monochrome life, only abscence near me, nothing but silence around me.
sometimes i search an event or something to remember, but i've really got nothing in mind.
sometimes i open the windows and listen people walking in the down streets. there is a life out there.
but don't be scared, i found a good job and i go to work every day on my old bicycle you loved.
anyway, i can try anything it's the same circle that leads to nowhere and i'm tired now.
anyway, i've lost my face, my dignity, my look, all of these things are gone and i'm tired now.
but don't be scared, i found a good job and i go to work every day on my old bicycle you loved.
mochrome floors, monochrome walls, only abscence near me, nothing but silence around me.
monochrome flat, monochrome life, only abscence near me, nothing but silence around me.





When I'm asleep in Cascade Street
When I'm asleep in Cascade Street
I don't, I don't
See anything

When I'm asleep in Cascade Street
When I'm asleep in Cascade Street
I hear, I hear
Nothing, nothing

In the cascade, in the cascade
You washed me

When I wake up in Cascade Street
When I wake up in Cascade Street
I feel nothing
I feel nothing

When I'm asleep in Cascade Street
When I'm asleep in Cascade Street
I don't remember
I don't remember

In the cascade, in the cascade
You washed me

When I wake up in Cascade Street
When I wake up in Cascade Street
I feel nothing
I feel nothing

In the cascade, in the cascade
You washed me


dimarts, 10 de novembre del 2009

Castellar Decideix


Ja ha nascut l'entitat Castellar decideix, el grup de gent i entitats que vol fer la consulta per la Independència de Catalunya a Castellar perquè creuen en el dret de decidir, en el dret de l'autodeterminació, per fi ja és una entitat real. I com a tal, té un web per comunicar-se amb el món, castellarenc en aquest cas. El web és molt complet, hi ha penjat el manifest fundacional, et pots adherir com a persona, com a entitat, pots fer-te voluntari, pots contribuir econòmicament... un web molt interessant. Feu-hi un cop d'ull, val la pena! I adheriu-vos-hi!

diumenge, 8 de novembre del 2009

Fins aviat Gerard

Encara recordo aquell dia amb claredat, la secció local de JERC-Castellar naixia, i tu eres allà, entre el públic, donant suport al projecte, mirant-me i donant-me seguretat. El recordo tan bé aquell dia com el del congrés comarcal a Rubí. Vas arribar més de mitja hora tard a recollir-me a Castellar per anar al meu primer congrés. Qui m'ho havia de dir, no vaig entendre res, i ara ja n'han passat tants de congressos comarcals... És evident que a la meva entrada a les JERC hi ha dues persones clau sobretot, tu i en Mallén.
Et recordo als sopars renyant-nos perquè fèiem massa l'indi, que seriós ets de vegades! Però ja és bo que hi hagi algú que es comporti i tingui clar què toca en cada moment. És difícil descriure tots aquests anys que han passat. Ara resulta que te'ns has fet gran i segons els estatuts ja no seràs mai més de la branca jove republicanoindependentista. T'has fotut vell eh! Mira-ho pel cantó positiu, has guanyat en experiència, ja no ets un mindundi Gerard, l'afer dels crítics crec que t'ha fet madurar moltíssim i has pogut veure les dues vessants, la dels “adults” i la dels joves eixelebrats. He de confessar que et considero un amic. Ja saps que jo “d'amics” en tinc molts, però el teu cas és amic de veritat, no un simple conegut o saludat. Els anys què hem estat junts a les JERC, i sobretot aquests últims com a crítics, ens han unit encara més. Vèiem com el partit no anava bé i que el camí que agafava no era el correcte, i com que ens l'estimem, l'hem volgut redreçar. No hem acabat guanyant del tot, però el temps ens donarà la raó.
A mi això d'escriure no és que se'm doni molt bé, i ara arriba aquell moment tan bonic en què ja no sé què més dir-te. Bé, sí, dir-te que t'aprecio molt Gerard, que tens un amic dels de veritat, que marxes de les JERC però no pas de les nostres vides, pobre de tu que ho facis. I sobretot, no deixis de ser el Gerard que coneixem, a la nova etapa que comences. Etapa en què deixes de ser jove (que cabró XD), però no deixes els teus principis i caràcter. Gerard, pots arribar lluny, molt lluny, i espero que acceptis que et podem acompanyar en aquest viatge, un viatge amb els amics. Per mi sempre seràs jerqui Gerard, un gran jerqui.

Oriol Papell

Blog d'en Gerard Piñero


* Escrit amb motiu de l'edició d'un llibre amb tot de textos d'amics per acomiadar en Gerard Piñero, que deixa les JERC després d'anys i panys de lluita.

dissabte, 7 de novembre del 2009

Nyaps

Fa cosa de mig any, si fa no fa, es va dur a terme a Castellar allò que sona tan bé, anomenat "pressupostos participatius", ja en parlava en un article. D'acord, era una prova pilot per veure com funcionava l'experiència al municipi i una excel·lent propaganda electoral participativa. Es va fer en dues zones, Can Carner i la Plaça Europa. A la Plaça Europa, que és l'objectiu d'aquest article, els veïns van decidir destinar els diners a tancar el carrer Espanya (jo en canviaria el nom) al seu tram per la plaça, per unificar-la i reduir els riscos que hi ha pels infants al travessar-la d'un cantó a l'altre. La proposta en sí no em sembla malament, tot el que sigui per reduir accidents i fer més amables els equipaments pels ciutadans, en aquest cas els més petits, em sembla perfecte. I més encara si és decisió dels veïns de la zona.
I quin problema hi ha? Que s'ha fet malament. El carrer es va tancar sense, prèviament, fer un estudi de com afectaria la mobilitat de cotxes a la zona. Efectivament, la majoria de gent d'auqesta zona del poble que va a Sabadell o als supermercats passa pel carrer Barcelona, gira pel carrer Espanya, torna a girar pel carrer Portugal i agafa la ronda cap a Sabadell. Aquest recorregut que evita el semàfor (de fet en són dos) del carrer Barcelona amb la ronda és totalment lògic i enginyós. Ara tots aquests cotxes que feien aquesta ruta, han de fer el recorregut normal, perquè des del Carrer Pedrissos no n'hi ha CAP més fins la ronda que vagin cap avall, la resta són de pujada. Així doncs, ens trobem que la majoria de cotxes han d'esperar davant d'un semàfor lent per entrar a la ronda i trobar-se'n un altre de regal. Ningú ho va preveure? Doncs es veu que no.
Solucions a posteriori n'han hagut de fer davant les queixes. El semàfor, que de quatre fases només una estava en verd, ara en té dues en àmbar i una en verd, bé. I estan estudiant la possibilitat de fer un dels dos sentits del carrer Alemanya de baixada i així poder agafar el carrer Tarragona i anar fàcilment als supermercats.
I la plaça com queda? Lletja, la veritat. Si la volien unificar ho han fet de la pitjor manera possible. A l'entrada i a la sortida hi han posat una jardinera rectangular gegant i apa, carrer tallat. Sincerament crec que haurien d'haver continuat les voreres i reomplir el carrer amb sorra o amb el que fos per donar un aspecte d'única plaça i no perpetuar la separació visual del quitrà.
Sigui com sigui, es nota una manca de previsió. La Plaça Europa podria ser una plaça ben bonica en una zona molt poblada. Sempre he estat partidari de les places verdes de veritat, amb poc ciment i molta sorra, caminets i verdor. De fet, m'encanta el tros de plaça que hi ha al costat dels pisos de protecció oficial. Places que donguin realment la sensació de zona verda.

D'això en dic un bon nyap!

dimarts, 3 de novembre del 2009

Tots els polítics són iguals!

Aquests dies no parem de sentir la frase del títol. I em comença a cansar. De fet, sempre m'ha molestat aquesta generalització. Per quatre lladres que hi ha ens foten a tots al sac. I de fet tothom reconeix que evidentment tots els polítics quan toquen poder roben, es veu que no se'n salva ni un. Ja fa massa que dura la broma. Us imagineu que perquè a un arquitecte li caigui un edifici per incompetent la gent digués: tots els arquitectes són iguals! Oi que no? doncs defenso que no tots els polítics som iguals, per sort!
Aquests dies estem veient astorats com els possibles casos de corrupció surten de sota les pedres. Primer el cas Gürtel que afecta de ple el PP de tot l'estat, centrat a Madrid i València, el Cas Millet confessat pel seu autor i que alguns han intentat convertir en el cas Convergència sense mirar els seus draps bruts i ara el cas Pretòria que ha afectat de ple dos ex-alt càrrecs de Pujol i uns quants càrrecs del PSC-PSOE entre ells l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, mà dreta de José Zaragoza, Secretari d'Organització del PSC-PSOE.
La cantarella d'aquests dies que tots els polítics roben i són iguals s'ha accentuat. I no m'estranyaria que l'abstenció augmentés encara més a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. I és una llàstima, perquè no votant encara es dóna més mans lliures a tota aquesta colla de possibles lladres. El que els hi fa mal és la democràcia, i si hi hagués llistes obertes encara seria més difícil que poguessin fer de les seves.
Analitzem la situació. Qui ha estat acusat en tot aquest merder? PSC-PSOE i CIU. Són tots?? no, són els dos grans partits de Catalunya, els que des del principi de la "democràcia" s'han repartit el pastís, tu la diputació de Barcelona i l'ajuntament de Barcelona i jo les comarques i la Generalitat. La Catalunya dual que ambdós partits han alimentat i han impedit la cohesió social entre el món rural i l'urbà. ERC va canviar una mica la situació, i a desgrat meu van engreixar una mica més el PSC-PSOE, però això ara és un altre tema. I no us ho perdeu, surt el senyor Iceta dels socialistes dient que millor una treva. Quina barra es pot arribar a tenir! Saps què? tapem-nos les vergonyes, no fos cas que sortís tota la merda. I el president de la Trias Fargas, n'Agustí Colominas (no entenc què hi fot un intoxicador com ell) diu que millor no el facin estirar de la manta. És a dir, sap coses i les calla?? No es pot tenir més vergonya.
De moment tots aquests senyors són innocents fins que no es demostri el contrari (deixant de banda que tota persona té dret a la dignitat i les imatges d'aquests senyors emmanillats agafant bosses de plàstic amb la seva roba era denigrant). Però no pot ser que surtin els dels mateixos partits a dir que els suspenen de militància i que enduriran les lleis. Les lleis ja hi són, el problema és fer-les complir, que no es fa i durant masses anys s'ha fet la vista grossa. Causes? segurament el fet que els ajuntament facin de constructores immobiliàries per fer front al minsu finançament municipal. Tot i així no hi ha excusa, la corrupció s'ha de perseguir al màxim. Que parlem dels diners dels ciutadans, molts d'ells avui patint per la seva situació laboral, no es pot jugar així.
Senyors i senyores, si que hi ha polítics corruptes, que roben, que menteixen i procuren omplir-se les butxaques, però ni molt menys tots som iguals. En comptes d'anar a casa precisament han de votar, això és el que més mal els hi fa a aquells que volen que continuem adormits i sense alçar la veu. Voteu a qui creieu més convenient, sempre.

Ple tranquil = obsequi enverinat del PSC-PSOE

El passat ple havia de ser tranquil. Era d'aquells plens on l'equip de govern només tenia un punt a l'ordre del dia i bàsicament era votar els canvis d'estatuts d'un Consorci on Catellar en forma part. Sort de les dues propostes de CIU (que provenien de les dues federacions municipalistes) que li donaven una mica més de salsa a l'únic punt de l'equip de govern. Bé, això és el que ens pensàvem.
Per no perdre la tradició, un punt afegit a última hora (no els ho hauríem de permetre, si a la comissió informativa aquest punt no hi és o hi manca informació, es retira del ple i punt) va ser el detonant del mal rotllo sobtat del ple. El punt en qüestió era sobre "informació general sobre els equipaments educatius". Que dius, ah goita, ens explicaran alguna cosa nova que no sabem. Doncs no, comença la regidora d'educació, Antònia Pérez, parlant-nos de tot el que ja sabíem, i com està la situació actual. Us recomano que escolteu el Ple, sobretot la seva intervenció. Sort que és ella la regidora d'eduació, perquè es va perdre i equivocar moltes vegades, demanant ajuda a l'alcalde i tot, desconec el perquè. Fins aquí cap novetat.
Però després va intervenir el nostre amic González, amb el seu to de sempre. I tant que va informar! Va informar de com n'era de fosca i tenebrosa l'etapa anterior i com n'era de lluminosa i gloriosa la nova etapa socialista (sic!). I com era d'esperar, com sempre que intervé, no es va estar dels seus atacs de sempre i molts cops ratllant l'insult. Va ser bastant indignant. No estem en contra que s'informi, evidentment, però si es vol fer un debat (com ella va fer, però sol) sobre els equipaments educatius que ens avisin amb temps i ens el prepararem. A sobre quan acaba, l'alcalde Giménez (aquell que talla als altres quan parlen o surten del tema i a en González mai no li diu ni piu) ens pregunta a la resta de grups si volem fer alguna intervenció! Ha! Un punt afegit a última hora, en teoria informatiu i que acaba sent d'atac a l'oposició, que per tant no portem preparat (ell sí) i tenen la barra de dir-nos: au va, digueu alguna cosa, seguiu-nos el joc!
En fi, hi estem tan acostumats que acabarà no sent ni notícia. Es notava que la intervenció d'en González era de rabieta de nen petit, perquè a l'anterior ple la regidora d'educació no va sortir gaire ben parada de la seva gestió i informació als grups polítics. I com no, el senyor González l'ha de defensar, que ella sola no en sap.
Aquesta actitut del PSC-PSOE no sé què cerca ni què pretén. Però que ho tinguin clar, són ells qui governen i són ells que han de fer passos per fer ponts i possibles concensos. D'aquesta manera fan just el contrari i a sobre en temps de negociació d'ordenances i pressupostos. Ja s'ho faran ells i la seva estratègia, nosaltres tenim estesa la mà des del primer dia, perquè per fer el millor per Castellar estem disposats a arribar als concensos que faci falta, cedint en algunes coses si cal i representa una millora pel poble.
No anem bé PSC-PSOE, no anem bé.

La il·lusió occitana


Són les vuit d’un dissabte al matí, no fa gaire fred davant les portes de l’antic i magnífic edifici de la Universitat de Barcelona. L’autobús arriba i comença el viatge a Carcassona, al Llenguadoc, Occitània. Ja fa sis anys que els occitanistes de totes les tendències ideològiques, fan una manifestació cada dos anys, aquesta és la tercera, a favor de la llengua occitana. L’anterior va ser a Besiers, on ja hi vaig participar.

Occitània és un país que ocupa la meitat sud de l’Estat Francès (exceptuant la Catalunya del Nord i el País Basc del Nord), la Vall d’Aran a Catalunya i les Valades Occitanes a l’Estat Italià. Una regió immensa de quinze milions d’habitants amb capital a Tolosa de Llenguadoc. Destaquen ciutats com Marsella, Niça, Montpeller, Burdeus, Narbona, Llemotges o Pau. Alguns potser n’heu sentit a parlar, però em temo que el desconeixement és molt gran i molts de vosaltres ara mateix no us acabeu de creure que les ciutats que he anomenat no siguin originalment franceses.

La llengua d’Occitània és l’occità, germana bessona del català. Són les dues llengües romàniques que més s’assemblen entre elles. Encara hi ha algú que avui dia en defensa la unitat lingüística. Potser era cert en un passat, però avui ja no, hi ha un seguit de diferències que són claus per separar-les en dues llengües diferents.

L’Estat Francès, mestre de l’Estat Espanyol, és un implacable destructor de cultures. Potser us sonaran els Càtars, els també anomenats Bons Homes. La creuada del rei francès Felip II contra ells va ser l’inici de la fi d’Occitània. Avui dia l’occità amb prou feines té un milió de parlants i des de les escoles occitanes, les Calandretas, lluiten per capgirar la situació. Una situació en què l’occità no és ni oficial, ja que la constitució francesa és taxativa, la llengua de la república és el francès, cap ni una més.

La manifestació per Carcassona va ser nombrosa i a les cares somrients dels occitans s’hi endevinava l’alegria per l’èxit de l’esdeveniment. La ciutat és increíble, amb la seva muralla, les torres, els carrers medievals... és màgica. Occitans d’arreu fent els seus balls tradicionals, d’altres tocant l’acordió diatònic i la flauta dolça, els bearnesos cantant a tothora… era un dia festiu. La jornada va acabar amb concerts de grups occitants, més balls i molts gresca.

Em quedo amb les paraules d’en Max, un senyor gran amb qui vaig entaular conversa en una de les pauses del concert. Els joves que veus aquí saben occità, però no el parlen entre ells, el francès és l’amo de tot. Tot i així, tinc esperança, he vingut expressament des de Burdeus per donar suport a l’occità. Mentre hi hagi esperança, no deixaré de lluitar per la nostra llengua. L’espurna que lluïa als seus ulls m’ho confirmava.

Anem, òc, per la lenga occitana!

Oriol Papell i Torres

* Article publicat a la columna de la Res Púbica al setmanari cultural Forja, on per error meu no sortia el meu nom i va sortir el nom de qui envia els escrits, Eulàlia Sagrera.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Nova rotonda?

Avui llegeixo al Punt que finalment es farà la nova rotonda de la B-124, la rotonda de Can Bages vaja, a l'alçada de les dues benzineres. Aquesta rotonda era clau per quan es fes el polígon de Can Bages que està aturat. Tinc moltes preguntes respecte al tema. Suposo que demà a la Taula de Mobilitat ens n'informaran oi? La rotonda aquesta no era pel polígon de Can Bages? Ara resulta que es fa per pacificar el trànsit i fer-lo més fluït? No seria millor fer el desdoblament d'una vegada? De tota manera, no anirà malament la rotonda, sempre he cregut molt perillosa l'entrada a la carretera des de la Fàbrica del Vidre, amb aquesta rotonda serà més senzill, espero. El que dubto és que faci la carretera més fluïda, precisament crec que farà el contrari, els cotxes s'hauran de parar i cedir el pas als cotxes que ja siguin dins la rotonda com és lògic, i els camions seguiran entorpint el pas mentre només hi hagi un carril per banda. Us deixo la notícia:


La carretera de Castellar a Sabadell tindrà una nova rotonda que es començarà a construir a la primavera


La Generalitat ha tret a concurs la construcció d'una rotonda a la carretera B-124, la que uneix Castellar del Vallès i Sabadell. El giratori estarà situat en la intersecció de la via amb els carrers del Bages (Pla de la Bruguera) i del Baix Camp (Can Carner), i suposarà una inversió de prop de 870.000 euros. L'actuació està englobada en el projecte de desdoblament de la B-124 en aquest tram, que registra una intensitat mitjana de trànsit que supera els 31.200 vehicles al dia, i un percentatge de vehicles pesants del 5,46%. L'estudi informatiu del desdoblament es va sotmetre a informació pública prèviament i ara es troba en fase de tramitació mediambiental.

Per tal de garantir la fluïdesa del trànsit mentre encara no s'executi el desdoblament, i també per fer més fàcil la sortida de camions del polígon del Pla de la Bruguera –per anar cap a Sabadell, o retrocedeixen fins a la rotonda existent, o utilitzen el carril central d'incorporació, situat a l'alçada de la fàbrica del vidre–, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha decidit avançar la construcció de la rotonda. El giratori tindrà 60 metres de diàmetre, amb una calçada de 10 metres –5 metres per cada carril–, un voral exterior d'1,5 metres i un d'interior de 0,5.

L'alcalde Castellar, Ignasi Giménez, destaca que «aquest és un primer pas cap al necessari desdoblament de la carretera de Sabadell», i creu que la rotonda permetrà «reformular alguns dels accessos i sortides del municipi», de manera que es pugui «reorganitzar el trànsit a través de la ronda de Tolosa i dels carrers del Pla de la Bruguera fins a connectar-lo amb la B-124».

Segons el calendari previst, les obres s'adjudicaran durant aquest hivern, i començaran el segon trimestre del 2010. El termini d'execució dels treballs és d'uns sis mesos.

font: elpunt.cat