Ara m'hi fixo molt més

Després de l'última sessió de la Taula de Mobilitat, on ens van presentar el Pla Local de Seguretat Viària, que es porta al proper Ple de dimarts que ve, m'he adonat d'una cosa. Abans potser no m'hi fixava tant o ho desconeixia, però ara constantment, quan condueixo o camino per Castellar, veig a cada cantonada o tram de carrer coses a millorar per tal d'anar en la direcció de les propostes que fa el Pla. Sobretot m'he adonat d'una de les claus de les propostes, que són les cruïlles. Una cosa tan senzilla com allargar la vorera el tros de pas de vianants que queda just abans o just després d'un cotxe aparcat, és a dir, tros del pas de vianants que podria ser perfectament vorera i d'aquesta manera escurçar el tram de carrer que ha de travessar el fràgil vianant. Visualment sembla com si la vorera tingués una llengua. Coses evidents com no posar contenidors just abans d'un pas de vianants per millorar la visibilitat n'està ple. Propostes com, en aquest espai, fer-hi aparcament de motos o de bicicletes milloren molt la visibilitat.

Com ja ens van dir i hi estic d'acord, fer totes aquestes actuacions urbanístiques no és barat i per això s'opta per fer pilones d'aquelles de plàstic per delimitar la zona on aniria el tros de vorera, que es farà més endavant de mica en mica. Aquestes petites actuacions, encara que simples i senzilles, poden ajudar molt a la reducció d'accidents lleus on qui sempre hi surt perdent és el vianant. A veure si mica en mica, com ja s'està fent, anem avançant en aquesta direcció, que crec que és la bona i em va semblar que tots compartíem a la Taula de Mobilitat.

Gràcies B de Blog

Fa dies que no parlo del B de Blog, el programa de ràdio Castellar que es fa els dimarts a 2/4 de 9 del vespre, programa on analitzen els diferents blogs de la blogoesfera castellarenca. Fa uns dies ja vaig demanar disculpes pel petit període sense escriure, en part ho vaig fer després de saber que m'havien donat una B vermella! Inadmisible! (ho veieu com us segueixo?). Així que hi he tornat i pel que he vist ha estat recompensat. Després de la B vermella em van donar una triple B pel retorn a l'escriptura i la setmana passada vaig rebre una B verda per les 4 entrades setmanals que vaig fer. Gràcies B de blog! Us animo a tots els castellarencs a seguir aquest programa, fan primer un repàs una mica bèstia a tots els blogs que poden (per això és bèstia, hi ha molta informació i entrades a resumir), després una entrevista a un blocaire i finalment els guardons de la setmana.

La tomba política d'Hereu

Finalment la setmana llarga per votar a la consulta de la Diagonal es va acabar i com alguns prevèiem va ser un absolut fracàs. I no parlo de participació només, que una setmana dóna per molt. Parlo de la tupinada que va sortir pel forat de la culata. Van intentar amagar l'opció C per mar, terra i aire, les fotos que posaven eren majoritàriament les de l'opció A (la preferida pel PSC-PSOE de Barcelona), la foto de l'opció C era grisa, lletja intentant desmotivar el votant de la C. Els control per votar era ben pocs, algú va demostrar amb un vídeo senzill que era ben fàcil burlar la seguretat i suplantar identitats (com li va passar a l'espanyolista l'Alberto Fernández Díaz, amb "escreig"). Es va descobrir que seus del PSC-PSOE i de sindicats afins tenien punts de votació. L'alcalde va mentir dient al matí que havia votat i resulta que no havia pogut per un dels milers d'errors que hi va haver, el vídeo de la Vanguardia demostrant amb un lector de llavis que l'alcalde mentia no té preu. Guanyadora absoluta, l'abstenció. Guanyadora i torpede a la línia de flotació dels socialistes barcelonins, l'opció C que guanya per gairebé un 80%. L'opció socialista, la A (Bulevard) va treure un ridícul 11%.

Primeres conseqüències, cessament del primer tinent d'alcalde, Carles Martí i mà dreta de l'alcalde, que ha estat més aviat un cap de turc. Properes conseqüències, la pèrdua, per fi, de Barcelona per part dels socialistes. Encara recordo les seves veus demanant un canvi a la Generalitat (i a Castellar) per higiene democràtica. Hi estic d'acord. El problema és que no els he sentit mai dir-ho pel que fa a Barcelona i la resta de municipis de l'àrea metropolitana (Diputació...) on la llei electoral imperant és la del sofà (llei del sofà: municipis de majoria socialista on si es presentés un sofà de cap de llista del PSC-PSOE el sofà esdevindria alcalde sense cap mena de dubte)
Tot plegat una presa de pèl que ha estat un insult als ciutadans i un dispendi de diners vergonyós. No veig tots aquells socialistes (sí, tu també) que després de cada convocatòria de les consultes per la independència les menyspreen, les insulten i se'n foten per la "baixa participació". Consultes on ja ha votat mig milió de catalans, participat 60mil voluntaris i amb pocs recursos econòmics i pocs mitjans. Això és admirable, cap cosa mou tanta gent actualment a Catalunya. Farien bé d'estar atents els unionistes perquè això no va de broma i és imparable. Quan una cosa desperta il·lusió no hi ha res/ningú que/qui l'aturi.
El 10 d'abril de l'any que ve se celebrarà a Barcelona la consulta per la independència corresponent. Malgrat els entrebancs que rebrem de part precisament dels suporters de la consulta Hereu (a Castellar no oblidem l'alcalde fent trucades per prohibir i posant pals a les rodes de sotamà), es farà, amb garanties de rigor i transparència i llibertat de vot total. I ha de ser i serà un èxit democràtic. Que n'aprenguin.


Aprofito per penjar l'enquesta que vaig fer al blog sobre el tema, on clarament guanyava l'opció C, que va arrasar entre els votants: Què votaries a la consulta de la Diagonal?

A: Bulevard	2 (14%)
B: Rambla	2 (14%)
C: tal com està (reforma futura)	8 (57%)
Blanc	1 (7%)
Abstenció	1 (7%)

El Pla Local de Seguretat Viària

El passat 4 de maig, en el marc de la Taula de Mobilitat, se'ns va donar a conèixer el Pla Local de Seguretat Viària. Una iniciativa subvencionada pel Servei Català de Trànsit, que pretén reduir el nombre d'accidents a la nostra vila.

El Pla consisteix, primer de tot, en una diagnosi de la situació dels accidents a Castellar. Zones on n'hi ha més i possibles causes que els provoquen. Cal dir que Castellar és un municipi amb un nivell baix d'accidents, per sort nostra. La majoria d'accidents són petits, en determinades cruïlles i amb ferits majoritàriament lleus. A partir de les dades des de l'any 2005 fins al 2008 es podia veure l'evolució del nombre d'accidents als punts estudiats, amb i sense ferits, i preveure l'evolució que hi hauria en els propers anys. Aquest tipus d'evolució no és una ciència exacte i és difícil preveure amb exactitud on estarem el 2013. Com que hi ha pocs accidents, només que hi hagi un accident amb 4 ferits de cop fa variar les dades de manera exagerada. Per això, a l'hora de fixar-se objectius de cara al futur és relatiu agafar-se a un número concret, que s'ha de fer, però no ha de ser determinant. Per això, la part important del Pla és la que proposa solucions per reduir els accidents. Reformes que ja fa anys que es van fent als punts concrets, com la reducció de l'amplada dels carrers mitjançant la pintura que delimita els aparcaments de semibateria inversa, la col·locació de mobiliari urbà (com els contenidors) en llocs on no tapin la visibilitat o la reducció del tros de calçada que han de recórrer els vianants per travessar un carrer.

Des d'Esquerra creiem que és aquí on hem d'incidir sobretot, localitzar els punts febles de la circulació viària i trobar-hi solucions. Entenem que no es poden fer totes les obres necessàries de cop, degut al cost constructiu, però com ens van mostrar a la presentació del Pla sempre hi ha solucions temporals molt més barates, i més endavant i de mica en mica, es poden anar enllestint com cal. Per tant, el número d'accidents que ens marquem com a fita en un futur, és el de menys i hi ha de ser, però la clau és treballar en les febleses que els produeixen i actuar per tal de fer més amable per tots, el Castellar del futur.

Oriol Papell i Torres

Regidor ERC

* Article publicat als setmanari cultural La Forja i al setmanari L'Actual

La solució: Independència

Estem en crisi, i ja en fa gairebé 2 anys. Anem sentint declaracions a tort i a dret per marejar la perdiu. Molts analitzen bé la situació actual però no donen cap solució. Espanya cada any ens roba 22mil milions d'euros, que es diu ràpid. No paro de sentir el senyor Pujol que analitza molt bé la situació, Espanya fa anys i panys que no respecte el "pacte" constitucional (crec que és un error, no hi ha cap mena de pacte, perquè no és entre iguals, uns cedeixen gestió i els altres callen, encerta el fet del no-respecte espanyol). Estem pendents d'un Tribunal Constitucional que ha de retallar del tot el "nostre" Estatut, i aquí hem d'aguantar com uns senyors ens diuen que "aquests" magistrats no estan legitimats per dictar sentència perquè el seu mandat està caducat. Perdonin, cap magistrat té legitimitat per tocar NI UNA COMA d'allò que el poble ha votat en referèndum. N'estic fart de sentir-ho, quina curtesa de mires i quina supeditació a Espanya, vergonyós. Com deia, molts analitzen bé la situació, fa anys que Espanya se'ns pixa a la cara, ens insulta, ens roba, ens nega drets, ens retalla llibertats i ara ens arrossega a una crisi sense precedents.

Senyors, el matrimoni no ha funcionat mai, perquè el matrimoni va ser obligat, no de conveniència, va ser imposat per guerra a partir del 1707 amb la conquesta del Regne de València per les tropes castellanofranceses dels Borbons i finalitzada el 1715 amb la conquesta de Mallorca. Quan un matrimoni no funciona, o com és el cas, quan una part agredeix l'altra, cal denunciar-ho i MARXAR.
La independència és la solució a la majoria de problemes que tenim, no a tots, evidentment. Si fóssim un estat els 22mil milions que marxen i no tornen serien tots nostres i decidiríem nosaltres què fem amb ells. Podríem dedicar-los a polítiques per acabar amb la crisi, no com ara que Espanya fa polítiques que no ens beneficien perquè nosaltres tenim un teixit industrial que necessita unes polítiques pròpies i no pas injectar diners als bancs com va fer en ZP. Amb aquests diners podríem fer 15 TGV de nord a sud. Amb aquests diners acabaríem amb els peatges. Amb aquests diners podríem fer nous hospitals i millorar-los. Amb aquests diners podríem apujar les pensions dels nostres avis i apropar-los a la dignitat. Amb aquests diners podríem tenir una escola pública més digna i potent, com es mereix un país com el nostre. No acabaríem mai la llista de com seríem si fóssim un país lliure del jou espanyol.
Que no ens venguin la moto amb el TC. No cal canviar la llei, no cal renovar els magistrats, cal saltar la paret i dir adéu Espanya. N'estic segur que serem uns grans veïns i parlarem de tu a tu. El vídeo que teniu a continuació és contundent.

Pel futur de tots i per acabar amb la crisi la solució és INDEPENDÈNCIA.

"Apel·lo a la ciutadania a entendre que la nova fase que s'obre és la de la independència"(vídeo)

Tornem-hi amb la imatge

Fa uns dies, el 27 d'abril, tocava el Ple ordinari del mes d'abril de l'ajuntament de Castellar. El Ple es va suspendre uns dies abans amb un correu electrònic d'alcaldia, on s'informava que per manca de temes de totes les regidories no es faria el Ple, quedava suspès, i si algun grup tenia propostes, aquestes passarien al Ple següent, el del mes de maig. Pel que sé tan l'Altraveu (que les va enviar) com nosaltres teníem propostes de Ple, i si no vaig errat CIU tenia algunes preguntes per fer. En teoria l'Alcalde, per respecte a la institució i pel que diu al ROM, hauria d'haver reunit la junta de portaveus (els portaveus de cada grup municipal) per comentar la suspensió del Ple i prendre una decisió, cosa que no va passar. Aquí és el primer error de l'Alcalde Giménez i de l'equip de govern. No costava gens avisar els grups i parlar-ne, segurament amb les propostes de l'oposició n'hi hauria hagut de sobres per fer el Ple amb normalitat. Suposo que l'equip de govern confon el Ple i es pensa que és un òrgan seu, quan en realitat és l'òrgan de debat de tots els grups, d'aquí li ve el nom. També és bastant trist que l'equip de govern no tingui propostes i diu molt d'ells a un any vista de les eleccions municipals.

Segona errada greu, ens arriba la informació que, maleïda coincidència, dos regidors del PSC-PSOE (Antònia Pérez i Pepe González) justament són de viatge al Vietnam el dia que hi hauria d'haver el Ple. Ja em perdonareu, però si s'anula el ple el divendres 16 d'abril, és molta casualitat que dos regidors decideixin fer un viatge així de cop. Així que, tot fa un tuf fortet a suspensió del Ple perquè dos regidors tenien un viatge i, per tant, l'equip de govern quedava en minoria.
Els regidors són lliures de fer els viatges que vulguin, que som persones, només faltaria, jo n'he fet un aquest cap de setmana passat a Suïssa. El problema no és aquest, el problema és que tot el poble en va ple, tothom sap que dos regidors han marxat de viatge i que per això s'ha suspès el Ple, cosa que agreuja una mica més la mala imatge que tenim els polítics i allò de "tots són iguals", "treballen poc i cobren molt", etc...

L'equip de govern o el PSC-PSOE hauria d'anar amb més de compte de no cometre aquests errors tan bàsics, al final tot s'acaba sabent, la imatge, allò que comentava en un article fa uns dies. Fem un Ple al mes, cosa que alguns aprofiten per fer demagògia barata sobre el treballar poc dels polítics, no els hi donem carnassa suspenent un Ple on sí que hi havia propostes, de l'oposició, però. Recomano a l'Alcalde Giménez que el proper cop reuneixi la Junta de Portaveus i ho consulti i no quedin com uns penques, aquesta és la imatge que han donat, i això s'acaba pagant.

Tornarem a vèncer

Hi ha vídeos que simplement posen la pell de gallina.

Tornarem a vèncer



Sabem d'on venim i sabem on anem.

Resultat enquesta: Què us sembla la notícia sobre l'arribada del tren?

Fa dies que tocava donar els resultats de l'enquesta sobre el tren per veure quin efecte havia tingut entre els lectors del blog, aquí els teniu, amb resultat previsible positiu. Ara només falta que tota la informació que ens han donat sigui certa i viable, perquè veig bastant complicat que els 320milions d'euros que costaria siguin fàcils d'aconseguir i menys ara, que la Generalitat està en situació econòmica difícil per la crisi financera, industrial i la crisi per estar a l'Estat Espanyol, amb el dèficit fiscal de 22mil milions que ens roba Espanya any rere any. Si voleu referències sobre el tren n'he parlat ací, aquí, allí i allà:

No m'agrada, Castellar creixerà massa	2 (16%)
Bé, però seguiré agafant el cotxe	2 (16%)
Molt bé, per fi!	8 (66%)
M'és indiferent	0 (0%)

Ja podeu votar a l'enquesta següent: Què votaries a la consulta de la Diagonal?

Consultes i consultes

Llegeixo astorat que la consulta de la Diagonal amb segell sociata, del senyor alcalde Jordi Hereu, primarà la participació al rigor!!! Això ho deien després de destapar-se l'errada greu que votant per internet només et demana el DNI i la data de naixement. És a dir, qualsevol que sàpiga el DNI d'un barceloní podrà votar en nom seu! Això és una vergonya i un insult als ciutadans. Hem hagut d'aguantar el menyspreu a les consultes independentistes d'aquest partit i els seus acòl·lits i resulta que la consulta de la Diagonal ho és tot menys una cosa fiable. Les consultes per la independència de Catalunya són molt rigoroses, les votacions són presencials i cal ensenyar el DNI i que la persona estigui empadronada a la localitat de la votació, a part d'una comprovació informàtica per descartar que hagi votat en una altra consulta d'una altra població amb antoerioritat. Jo mateix vaig fer la prova a la consulta del 28F i del 25A, em deia que ja havia votat el dia 13D a les 5 de la tarda, clavat.
També cal dir que la votació dura 6 dies!! Qui les guarda a la nit? qui ens assegura que no hi haurà trampes??? s'ensuma un frau majúscul.
Sense esmentar els diners públics que s'han llençat per fer-la possible. Ni amb diners poden ser capaços d'igualar el rigor de les consultes per la independència que han tirat endavant gent desinteressada i amb pocs recursos? Increïble. Encara els recordo donant lliçons el dia després del 13 D, el dia després del 28 F i el dia després del 25 A. I els tornarem a sentir criticant la consulta de Sanadell del 30 M. Allò que no controlen ho menyspreen.

Sense esmentar els problemes que hi hagut en col·legis que no funcionaven, la desaparició de l'oció C (deixar la diagonal com està i fer una altra reforma més endavant).
Molt bé PSC-PSOE, així es fa el ridícul. En això de les consultes sou uns aprenents i el més trist de tot, seguireu insultant les consultes de base social que s'estan fent. Us hauria de caure la cara de vergonya!
.

Moments al tren

És un d'aquells dissabtes ben assolellats, en plena primavera, d'aquells dies que no saps si anar amb màniga curta o agafar una jaqueta, que ja se sap que en aquesta època tan bon punt fa calor com fa una mica de fresca. Surto de casa i vaig cap a l'Espai Tolrà, en tres minuts m'hi planto i baixo per les escales cap a l'andana de l'estació. La freqüència de trens en dissabte és d'un tren cada dotze minuts, sort que van fer les noves cues de maniobra a l'estació de Plaça Catalunya de Barcelona, això va permetre reduir les freqüències a la meitat. Observo la gent que espera el tren com jo, hi veig unes quantes cares conegudes. Quants d'aquests fa anys agafaven el cotxe i ara s'han apuntat al tren? M'és igual, ho celebro.

He quedat amb un amic de Granollers, fa dies que no ens veiem i hem trobat el forat per fer-ho. Se sent un soroll de fons inconfusible, és el soroll de les rodes del tren que freguen la via. S2 Barcelona, anuncien els altaveus. Entro al vagó i m'assec, els Ferrocarrils de la Generalitat segueixen sent com sempre, hi ha coses que no canvien mai, còmodes en seients i amb interiors amables visualment, i puntuals, és clar! La desaparició de RENFE i ADIF ho va canviar tot. Som unes 10 persones al meu vagó, la meitat llegeixen el diari o un llibre electrònic. El tren engega i durant una bona estona anem per sota terra, passant l'estació del Pla de la Bruguera, que va comportar un canvi en el polígon que ni ens podíem imaginar. Vam fer bé, entre tots, de lluitar per un bon aparcament. La resta, tot va venir sol. Anys enrere no hauria dit mai que travessaria el riu Ripoll sobre un viaducte amb tren. Està esplèndid des que es va convertir en parc fluvial i el vam dignificar. Els diumenges és ple a vessar de gent que hi ve a voltar.

Arribem a Sabadell i després de passar un parell d'estacions baixo a Sabadell Plaça Major. Agafo unes escales i vaig a parar a l'andana de la nova línia Terrassa – Granollers. El somni de connectar les dues capitals del nostre Vallès amb Granollers fa anys que es va fer realitat. Amb la independència va venir tot rodat, teníem diners per fer tot allò que només eren projectes i sembla que el fet de ser un estat ens va unir a tots (per fi!) en allò que feia falta de debò al país, unes bones infraestructures que fessin de xarxa al territori. Quan pujo al tren ja no conec a ningú. Podria haver agafat la línia orbital Mataró – Vilanova i la Geltrú, que és més ràpida, però com que tinc temps i m'agrada el recorregut m'he decidit per la calma. Tornem a travessar el Ripoll, aquí també fa anys que el van dignificar. Polinyà hi ha guanyat molt amb aquesta línia i salten a la vista els canvis i millores urbanes. Per no parlar de Palau, que s'ha convertit en un node de connexió entre dues línies i ha fet un salt espectacular.

El tren arriba a Granollers Centre. El meu amic m'espera a la sortida i ens fem una bona abraçada. Qui m'hauria dit anys enrere que hi hauria hagut tots aquests canvis? Amb el meu amic comentem la nova ximpleria que ha fet el govern, però la part positiva és que només en tenim un, i és el nostre.

Oriol Papell i Torres

* Article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari cultural La Forja

El retorn del jedi

Benvolguts lectors del blog, volia disculpar-me per aquests dies sense escriure. Això dels blogs té moments i moments, i he estat uns dies una mica atabalat i amb poca inspiració per escriure el que fos, i escriure per escriure (escriure al quadrat ha ha ha) no em satisfà. I bé, diguéssim que la inspiració m'ha tornat amb ganes i força, així que retorno a l'escriptura bloguera.
És curiós perquè sempre tens la impressió que et deu llegir poca gent, però a la que deixes d'escriure tothom et diu que a veure quan actualitzes, que fa dies que no escrius, etc... i te n'adones que ni que sigui de passada, molta gent fa un cop d'ull a allò que penses i expresses. Ah, i disculpar-me al B de Blog, que em van posar la B vermella per no escriure. Quin control, tu! Doncs això, que he tornat.