dijous, 26 de febrer del 2009

El Bosc de les Fades

Farem un petit parèntesi polític i parlarem d'un lloc màgic.

Avui, aquesta vesprada, he tornat a un lloc on feia molt de temps que no visitava, el Bosc de les Fades. És un bar que hi ha just al costat del Museu de Cera de Barcelona (a l'alçada de la Rambla de Santa Mònica). Però no és un bar qualsevol. El local en qüestió està ambientat de tal manera que sembla un bosc, però un bosc antic, màgic, misteriós, encantat, de fades. I no només això, en teoria és de nit i hi ha uns fanalets que pengen de les branques dels arbres, fent una llum tènue que crea un ambient molt íntim, els arbres tenen cares amigables i somriuen i de tant en tant uns efectes especials fan que se senti soroll de pluja, amb esquitxos reals inclosos i uns focus intermitents simulen un llampec i se sent el corresponent tro.

Un lloc molt especial per passar-hi una horabaixa ben acompanyat, xerrant de temes diversos, però tot amb un toc de màgia encisadora.


Aneu-hi, us ho recomano!

dimecres, 25 de febrer del 2009

Esquerra per la cultura del Foc i l'Autodeterminació

Esquerra Republicana de Catalunya presentarà al proper ple del 3 de Març dues propostes de resolució. Les dues relacionades per un tema comú: Europa.

Una fa referència a la directiva europea que vol regular l'ús d'articles de pirotècnia i la seva posada al mercat, cosa que pot posar en perill les manifestacions culturals on s'empra el foc, molt nombroses als Països Catalans. La resolució pretén donar suport a les accions que està duent a terme el Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras (ERC), del govern de la Generalitat per tal que el govern espanyol incorpori esmenes a la directiva europea i així les activitats culturals on s'usi el foc quedin protegides. Manifestacions culturals com la Patum, les Falles, els focs de Sant Joan o els mateixos Diables de Castellar, podrien tenir els dies contats. Per això és important que l'ajuntament i el poble de Castellar facin aquest gest de suport a la nostra cultura mediterrània del foc.

L'altra proposta fa referència a la manifestació que es vol fer a Brussel·les organitzada pel col·lectiu 10mil.cat, que pretén portar 10mil catalans a la capital d'Europa per reclamar el dret a l'autodeterminació de Catalunya, ja que l'Estat espanyol no està disposat a complir amb les normes estatutàries com ha quedat demostrat els últims tres anys, i ja que Espanya no ens dóna la possibilitat de gestionar-nos nosaltres mateixos ni tampoc decidir si ho volem fer, l'única via que ens quedar és reclamar-ho a Europa, on cada cop més es decideixen coses que afecten la nostra vida quotidiana. Fent-t'ho a la capital europea es pretén internacionalitzar la causa i posar-ho al centre de l'agenda política catalana, per tal que els polítics catalans es comprometin a treballar per fer realitat l'exercici del dret de decidir. Així doncs, la proposta vol que Castellar doni suport a aquesta iniciativa i fomenti dinàmiques que donin a conèixer internacionalment el dret de decidir un estat propi pels catalans.


Ens veiem al ple!

dilluns, 23 de febrer del 2009

23 de febrer de 1981

Avui fa 28 anys que el màrketing espanyolista va fer possible que la gent passés de veure a Juan Carlos I com un franquista a veure'l com el pare de la democràcia espanyola. M'han passat aquest escrit del bloc Misèries de Catalunya, fet el 2006, però que serveix per qualsevol any. L'he trobat formidable i molt explicatiu de com penso jo sobre tota aquella "obra de teatre":








LA FICCIÓ


TEJERO: Todo el mundo al suelo, coño.

ELS DIPUTATS: Dios mio, Dios mio.

TEJERO: Se acabo lo que se daba!

ELS DIPUTATS: Dios mio, Dios mio.

Entra un home amb capa per la finestra.

L'INNOMINABLE: El defensor de la libertad, la igualdad y la justicia al rescate!

TEJERO: Dios mio, Dios mio.

L'INNOMINABLE: Por la constitucion, yo te conjuro!

TEJERO: Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaargh!

El Tejero desapareix entre un nuvolet de sofre.



LA NO FICCIÓ


TEJERO: Todo el mundo al suelo, coño.

ELS DIPUTATS: Dios mio, Dios mio.

TEJERO: Esto del estatut se va a acabar!

ELS DIPUTATS: Dios mio, Dios mio.

Entra un home amb corona per la porta.

L'INNOMINABLE: Que pasa, que pasa.

TEJERO: Si convertis eso del estatuto en una mierdecilla para todos nos callamos.

L'INNOMINABLE: De acuerdo, pero vosotros direis

que yo he salvado la democracia.

TEJERO: De acuerdo.

ELS DIPUTATS: Viva!



LA REALITAT

.
Entra l'Innominable disfressat amb un bigoti i un tricorni.

L'INNOMINABLE: Todo el mundo al suelo, coño.

ELS DIPUTATS: Dios mio, Dios mio.

L'INNOMINABLE: Se acabo lo que se daba!

ELS DIPUTATS: Dios mio, Dios mio.

L'Innominable es treu el tricorni.

L'INNOMINABLE: A ver, traedme unas tijeras.

Els diputats li porten unes tisores.

LES TISORES: Tric, tric, tric... Tric, tric, tric... Tric, tric, tric.

L'Innominable es treu el bigoti.

L'INNOMINABLE: Viva la democracia!

ELS DIPUTATS: Viva!


diumenge, 22 de febrer del 2009

El PSC-PSOE de Castellar pacta amb un trànsfuga


Fa temps que volia fer aquest article perquè tothom sàpiga què passa a Castellar des de fa un any i escaig.

A Castellar, a les passades eleccions municipals de 2007, les coses van quedar de la següent manera:

PSC-PSOE: 10 regidors
CIU: 7 regidors
L'A: 2 regidors
ERC: 2 regidors

Total: 21 regidors
Majoria absoluta: 11 regidors

El PSC-PSOE va guanyar les eleccions clarament, però per sort, no va obtenir la majoria absoluta. I cap dels partits de l'oposició hi va voler pactar (cal recordar que a ERC ens han ofert entrar al govern 6 vegades, 6, ho heu llegit bé). Això feia la legislatura molt interessant, l'equip de govern socialista es veia obligat a negociar les propostes que volia portar endavant amb almenys un dels grups de l'oposició.

Però al cap d'uns mesos de les eleccions, el regidor Jordi Roman (militant d'Unió Democràtica de Catalunya) que anava de número 6 a les llistes, decideix abandonar el grup municipal de CIU i passa a ser regidor no adscrit, en comptes de tenir dignitat i honradesa i dimitir. El senyor Roman, en el moment que fa això, deixa de representar els seus votants, ja que el van votar com a membre de CIU. El que ha fet és legal, però immoral. L'acta de regidor és pròpia i només ell pot decidir abandonar-la, però no ho ha fet.

Però el més greu de tot no és això, el més greu és que el PSC-PSOE local decideix pactar-hi! Fent un acte trist i penós. Quan alguna cosa costa de negociar amb la oposició, directament deixen d'intentar arribar a un acord o retirar-ho i deixem de rebre aquelles trucades d'última hora del batlle, i al ple s'escenifica el frau a la democràcia, el regidor trànsfuga vota sistemàticament tot allò que l'equip de govern corre risc de no aprovar.

Així doncs, ens trobem que propostes que en situació normal no s'aprovarien (7a escola, pedrera, ARE...) perquè l'oposició no hi està d'acord, van endavant amb el vot d'aquest senyor que no representa a ningú.

A mi i a la majoria de castellarencs se'ns en fot que el senyor Roman tingués males relacions amb la cap de llista de CIU. Convergència té part de culpa per portar aquest element a la llista, però a la majoria ens molesta que els senyors de l'equip de govern caiguin en aquesta baixesa de pactar amb ell (ell mateix ho va dir en un ple, que es trucaven i pactaven, el noi és un bocamoll), que no representa a ningú.

Exigim a l'equip de govern que no hi pacti més i si una cosa no compta amb el suport d'algun grup de l'oposició, com que en situació normal no aniria endavant, que ho retirin del ple.

Com a mostra de protesta, els regidors d'ERC, quan hi ha una proposta de resolució que s'aprova amb l'únic ajut del trànsfuga, traiem aquesta pancarta:

El batlle Giménez ens la fa retirar, molt amablement, però visiblement irritat. Les veritats ofenen.

Vivim una anormalitat a Castellar i es diu transfuguisme.

divendres, 20 de febrer del 2009

Resultat enquesta: Com valoreu les mesures anticrisi de l'equip de govern?

Aquí teniu els resultats de l'enquesta (vull conèixer els dos ciutadans que pregunten per la crisi, ja els hi presentaré jo mateix)
Molt bé, les estic notant
1 (16%)
Ni fu ni fa
0 (0%)
Són per penjar-se una medalla, no serviran de res
3 (50%)
Crisi? quina crisi?
2 (33%)



Us convido a participar a la propera enquesta:


Què us sembla el que vol fer el govern "socialista" de Castellar, concertant l'Obra SOCIAL Benèfica?






divendres, 13 de febrer del 2009

Una mica més de dignitat

El passat ple del Gener, el grup municipal d'Esquerra Republicana de Castellar, vam presentar una proposta de resolució per declarar Castellar vila antitaurina, aprofitant la campanya de recollida de signatures que fa una associació per tal que el Parlament de Catalunya prohibeixi tot acte on es torturi, es faci patir i s'assassini l'animal. La proposta va ser aprovada per unanimitat.

Alguns us preguntareu per quina raó a Castellar. D'altres us diran que això no preocupa als nostres conciutadans, gent que actua seguint el que diuen les enquestes en comptes de fer servir un criteri propi. Fins i tot us diran que és cosa del passat i què hem de mirar endavant.

Per què a Castellar? Molt senzill, si estem en contra de qualsevol tipus de violència, de tortura i d'assassinat no podem estar a favor de les curses de braus, amb la corresponent agressió, patiment físic de l'animal i la tràgica mort final, i el que és més greu, convertit tot plegat en un trist espectacle. Tortura no és art ni cultura.

No ho sabem si preocupa o no als nostres ciutadans, a alguns sí, però de ben segur que la gran majoria està en contra de la violència i del patiment animal. Que Castellar es declari amiga dels animals i respectuosa amb els seus drets ens fa un poble més digne. Nosaltres sols no ho aturarem, però hi aportarem el nostre granet de sorra. Actuar d'aquesta manera ens fa més humans.

Declarar Castellar poble antitaurí ens aporta una mica més de dignitat i ens fa créixer com a poble.

Oriol Papell i Torres

Regidor grup municipal d'ERC-Castellar


*article publicat a la Forja i l'Actual

dilluns, 9 de febrer del 2009

Resultat enquesta: Quantes estacions creieu que ha de tenir el tren a Castellar i on s'han d'ubicar?


Ja tenim resultats de l'enquesta, de fet fa dies però no me n'havia adonat que ja havia finalitzat, disculpeu, aquí en teniu els resultats...crec que canten per si sols:

1 estació i a l'Skatepark
0 (0%)
2 una a la zona industrial i l'altra a l'skatepark
0 (0%)
2 una a la zona industrial i l'altra a Plaça Catalunya
7 (87%)
2 una a la zona industrial i l'altra a l'Espai Tolrà
1 (12%)

diumenge, 8 de febrer del 2009

És el poder, estúpid!

LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT I LA CRISI
Alfons López Tena / Notari. President del Cercle d'Estudis Sobiranistes. /alfons.lopez@cercleestudissobiranistes.cat

En els eleccions presidencials americanes de 1992 Bill Clinton li etzibà al llavors president Bush, que comptava amb els triomfs de l'esfondrament del bloc soviètic i la victòria a la guerra del Golf, "És l'economia, estúpid!". Va centrar la campanya en les mesures per combatre la recessió, guanyà, les va posar en pràctica, i tinguérem 8 anys de progrés econòmic i democràtic americà i mundial. Clinton ho va fer perquè presidia un Estat, amb el poder, les competències, i els diners per executar les seves decisions. Espanya té Estat propi, "expresión formalizada de un ordenamiento constituido por voluntad soberana de la Nación española, única e indivisible" , però Catalunya no en té, es limita a la Generalitat, "un sujeto creado, en el marco de la Constitución, por los poderes constituidos. Este sujeto no es titular de un poder soberano, exclusivo de la Nación constituida en Estado" (sentència passada del Tribunal Constitucional), amb competències subordinades: "la competencia estatutaria sólo podrá desplegarse, ejercerse o tener eficacia real en la medida que respete o no sobrepase las limitaciones establecidas o que vengan a establecerse por la legislación del Estado" (sentència futura del Tribunal Constitucional).

PERQUÈ CATALUNYA NO TÉ ESTAT PROPI, no pot decidir ni executar res sobre aeroports i ports, ni sobre connexions ferroviàries ni d'autopistes amb la xarxa europea, ni sobre subministrament hídric, elèctric i energètic, ni endeutar-se sense permís del govern espanyol, ni estendre ni ampliar les pensions i els subsidis d'atur, ni becar els estudiants, ni fer política fiscal de suport a les empreses i als treballadors. Tampoc té res a decidir ni executar sobre la solvència i liquiditat del sistema financer, ni sobre els crèdits, les hipoteques, i l'endeutament de famílies i empreses, ni sobre l'acollida i integració dels immigrants, ni les mesures de suport a les persones desvalgudes. Algunes d'aquestes competències li corresponen a la Generalitat segons la lletra morta dels Estatuts de 1979 i de 2006; enguany celebrem el 30è i 3r aniversari del seu respectiu incompliment pels governs espanyols del PSOE i del PP.

PERQUÈ CATALUNYA NO TÉ ESTAT PROPI, cada any Espanya s'emporta més de 20.000 milions d'euros dels nostres diners, més de 3.000 euros per persona i any, la diferència entre els impostos que paguem i la despesa pública que en rebem. Si l'Estat dels espanyols no s'endugués els nostres diners, cada família de quatre membre rebria més de 12.000 euros cada any, el pressupost de la Generalitat creixeria un 54%, el pressupost dels Ajuntaments catalans es multiplicaria per tres, podríem duplicar la despesa en sanitat, quadruplicar la despesa en ensenyament, multiplicar per setze la despesa en infraestructures i obres públiques. Podríem tornar a cadascú dels tres milions de catalans perceptors no 400 euros com el govern espanyol, sinó 6.300 euros per persona, i dedicar a obres municipals setze vegades més del que assigna ara Zapatero. Podríem injectar a les empreses en crèdits i avals 35 vegades més que ara, i més que duplicar les pensions i els subsidis d'atur. Podríem suprimir els impostos de successions, de transmissions patrimonials i de patrimoni, abaixar un terç l'impost sobre la renda i un 35% l'IVA, i encara ens sobraria per construir un aeroport com el de Barajas cada any. Podríem decidir votant què n'han de fer els nostres representants per combatre la crisi, podríem dur a la pràctica les nostres decisions, i assumir les nostres pròpies responsabilitats.

NOMÉS QUE EL GOVERN ESPANYOL COMPLÍS la llei i les sentències del seu Tribunal Constitucional faria arribar als estudiants catalans tres vegades més en beques que el que reben ara, i multiplicaria per onze les ajudes a les ONG catalanes el simple fet que el govern espanyol no es quedés per a les ONG espanyoles el 91% dels diners que els incauts catalans els assignen en l'impost de la renda. Sense Estat propi, i amb l'Estat dels espanyols a la contra, l'únic poder real dels catalans és que els nostres electes condicionin el govern espanyol, que, per ser-ho d'un Estat, sí que pot decidir i executar. La crisi despulla encara més la irrellevància de les nostres institucions i representants, que parlaran i proposaran sense decidir ni executar res, perquè no tenen res a decidir ni estris per dur a la pràctica les decisions. Diran, inclús alguns es creuran de bona fe, que s'ocupen dels problemes de la gent, però només en parlaran, perquè és l'únic que poden fer, a més d'intentar convèncer els governants espanyols, amb l'èxit acreditat que no cal recordar: crueltat, la justa. Segons Rajoy, "la Generalidad está para hacer carreteras y poca cosa más". No és un objectiu, descriu la realitat. Només el PSC té ara la força numèrica per condicionar el govern espanyol del PSOE, però cal recordar que en 32 anys cap diputat ni senador del PSC ha votat diferent dels del PSOE. Mai. "El PSC somos nosotros", diu Zapatero.

EL PRESIDENT NÚMERO 42 D'AMÈRICA, Bill Clinton, va poder dir "És l'economia, estúpid!" perquè hi va haver un president número 1, George Washington, que va aconseguir la independència i l'Estat propi, el poder de decidir i executar. Sense el poder, tot és il·lusió.




*article de n'Alfons López Tena a l'Avui. Recomano llegir la part final del penúltim paràgraf.



dimecres, 4 de febrer del 2009

Lliçons des de Ripoll

Són moltes les poblacions del Principat que tenen projectades una o més ARE (Àries Residencials estratègiques) i les posicions dels respectius governs locals són ben diferents en cada cas. A Castellar, per exemple, el govern municipal del PSC-PSOE hi va entrar de seguida sense saber-ne gran cosa, per no quedar-ne fora ens van dir. I amb l’ajut del trànsfuga (cal recordar que l’oposició no hi està d’acord i ERC ha presentat un paquet d'al·legacions que explicarem en propers articles) ho han anat portant endavant. Hi ha d’altres poblacions com Manlleu que s’hi han oposat i feina estan tenint per rebutjar-ho, els de dalt van a la seva passant-se per l’arc de triomf l’autonomia local. Hi ha ajuntaments socialistes, com el nostre, que no han volgut saber l’opinió dels ciutadans i d’altres que ho han preguntat sense embuts, com el cas de Sant Celoni i el de Ripoll.

Us parlaré de Ripoll, governat per ERC (batllia) i PSC-PSOE. Ambdós estan a favor de les ARE i CIU que és a l’oposició, també. En contra hi ha el Grup en Defensa del Ter i una associació de veïns. L’ajuntament va fer una consulta popular aquest cap de setmana passat. Prèviament hi va haver una presentació de les diferents opcions i posicions, amb força assistència dels ciutadans de Ripoll. S’havia establert un mínim de vots perquè la consulta fos vinculant (no és una consulta autoritzada per Madrid, era massa complicat i han fet una consulta no vinculant, però l’equip de govern l’assumirà com a vinculant si arriba a uns mínims de participació).

El sí volia dir aplicar les ARE acompanyat d’un plec d’alegacions en què una de les coses que es demana és que siguin menys els pisos a construir, i el no volia dir deixar les coses com preveu el POUM, és a dir, els privats poden construir quan vulguin i als seu ritme i es demana un 15% d’aprofitament mig per realitzar el màxim d’equipament públic al sector.

Tant hauria costat fer una cosa similar al nostre poble? L’equip de govern i el regidor de presidència tant que s’omplen la boca amb la consulta passada sobre l’edifici pantalla, on es decidien els metres quadrats de la terrassa!! Una cosa com aquest creixement de població sense garanties d’equipaments educatius suficients per la nova demanada, per exemple, creiem que mereix que es consulti al poble.

Ah per cert, tot i que els tres partits esementats hi estaven a favor va guanyar el no per àmplia majoria i superant amb escreix el mínim percentatge de vots per ser vinculant. A veure si el nostre govern pren exemple del de Ripoll i ens uneix alguna cosa més que el topònim.


Oriol Papell

Regidor grup muncipal d’ERC