Nens que llancen pedres

Com cada tarda del món, anava cap a Sabadell a treballar, i com faig molt sovint, just a l'entrada de Sabadell, agafo una drecera, per evitar el tram que passa per davant dels mossos i després la gran via, que passa pel barri de Can Puiggener i surto a l'alçada del Taulí. Doncs ve, avui ja feia caloreta i anava conduint amb la finestra baixada. De sobte veig una pedreta que impacta amb el meu braç dret (el de més endins) i rebota al seient del darrere, fent-me una mica de mal al braç, al lloc de l'impacte, freno en sec i per uns moments em pregunto què hauria passat si hagués anat a la cara o a algun lloc que m'hagués fet moure el volant bruscament i tenir un accident. Després miro per la finestra intentant trobar-hi una explicació... no hi ha cap màquina tallagespes d'aquelles, on les pedres surten disparades... miro enrere i ho entenc tot. Hi ha 4 nens que en senyalen un cinquè que surt corrents carrer avall caient un parell de vegades a terra. Anava just de temps i crec que amb la mirada d'emprenyat n'hi ha hagut prou, sinó hauria aparcat i baixat del cotxe per anar a parlar amb aquell nen i amb sort no s'hauria empassat la pedra que m'havia llançat amb un tira xines. Quin ensurt m'ha clavat.

Pulpitis

Pulpitis, ve de polpa, no de pulpo o polp (com dirien els valencians). La polpa dentària és el que hi ha a dins de les dents i quan s'inflama degut, per exemple, a una càries fa un mal terrible. Fa uns dies la zona de dalt de la dentadura cap al final em feia mal quan prenia alguna beguda freda i es feia una mica insuportable. Fins i tot sense prendre res fred també em feia mal. Com que al cap d'uns dies em va passar el dolor no hi vaig donar més importància. Algun dia em tornava però res rellevant. Fins que un dia conduint vaig notar com de cop m'apareixia dins la boca un trocet d'alguna cosa que es trencava i es tornava sorreta. Quan la tenia a les mans no vaig entendre res, sorra blanca? Llavors amb la llengua ho vaig notar, l'últim queixal estava trencat i li'n faltava un bon tros d'esmalt. Vaig demanar hora al dentista i, efectivament, em faltava mig queixal i s'havia trencat degut a una càries que havia anat fent feina durant un temps. I el millor de tot, és el queixal del seny que en teoria no havia de sortir. El 2002 ja em van treure els dos queixals del seny de baix (amb la conseqüent galta inflamada rotllo hàmster). I m'havien dit que a dalt només me'n sortiria un de molt petit i a l'altra banda res. Doncs el res es va convertir en un queixal del seny (el poc que em queda hehehe). Avui tenia hora amb la dentista, un altre cop, perquè em va dir que era millor arrencar-lo que empastar-lo, ja que no feia cap mena de servei i al no tenir cap mena de fre per sota, m'aniria creixent fins tocar-me la geniva de sota, així que fora i tot solucionat. Però avui, quan ja tenia la zona adormida i la boca amb aquella sensació de ximple, la dentista es disposava a arrencar-me el queixal amb unes bones tenalles (sort que els dentistes mai m'han fet por) i m'ha començat a fer molt de mal. M'ha posat més anestèsia local i hi ha tornat, un altre cop mal. S'ho ha mirat amb calma i ha anat provant a veure on em feia mal i ho ha entès, tinc pulpitis, la càries ha arribat a la polpa i tinc una bona infecció i per tant, cal que durant una setmana em prengui antibiòtic i després hi torni per fer l'extracció.

Ha arribat la primavera

Sí, ja sé que la primavera va arribar dissabte passat, però avui és quan més es nota. El dia ha començat mig ennovulat però a mesura que han anat passant les hores el sol s'ha fet seu el cel. Hi ha sensacions que t'arriben més endins i aquesta n'és una. Es nota, ho sents a l'ambient, ja no et cal la jaqueta, et sents bé, t'agrada sentir el solet tocant-te la cara. Els brots de les branques d'arbres, arbustos i flors comencen a obrir-se, oferint-nos un espectacle de colors verds i colors llampants de flors ja formades, que atreuen tota mena d'insectes, sobretot abelles, a punt per recol·lectar el nèctar més preuat. Per no parlar de les primeres i sempre tan elegants papallones que aletegen alegrament pel cel apropant-se de tant en tant a una flor ben oberta esperant-les.

He de reconèixer que tot aquest món de la natura sempre m'ha fascinat. De vagades, quan em sobra temps em perdo pel meu pati-jardí (no és molt gran eh) observant les coses més petites i curioses que m'hi pugui trobar. Ara toca veure com els brots d'arbres de fulla caduca comencen a obrir-se i a donar color a les branques nues. Ja he vist algun niu de formigues amb molta activitat, arriben ocells que durant l'hivern no he vist, alguna papallona d'ales verdes amb cercle groc, aviat veuré marietes als rosers cruspint-se el pugó... Molta activitat! Per no parlar dels meus rèptils que ja fa uns dies que han despertat de la hivernació i estan frenètics barallant-se els mascles entre ells i perseguint la pobra femella que cerca estratègies per esquivar-los, poder menjar amb tranquil·litat i prendre el sol mentre dorm.
En fi, que ja la tenim aquí entrant per la porta gran, jo ja la noto dins meu, i tu?

Resultat enquesta: Com vas viure la nevada?

Finalitzada una nova enquesta, aquest cop sobre la nevada que va caure a Castellar, i que tots recordarem, aquell 8 de març de 2010. D'anècdotes n'hi ha per donar i per vendre. Des de ma germana que li va costar déu i ajuda arribar a Terrassa per la carretera de Matadepera de bon matí, fins al meu veí que va trigar 3 hores ben bones a anar de Barberà a Castellar (trajecte normal 30 minuts). Jo mateix, a la tarda havia d'anar a treballar a Sabadell i veient el panorama (a les 2 és quan va nevar amb ganes i va començar a agafar) vaig fer una trucada i em vaig quedar a casa, i pel que sembla vaig fer ben fet, no van arribar a tallar la carretera però hi havia un bon embús i era perillós. A caseta que era un dia excepcional. Segur que hi ha gent de sobres per explicar el que li va passar i els moments que va viure. Realment feia efecte passejar a les 6 de la tarda per Castellar amb aquell vent tan gèlid i la mini neu que queia amb força. Un dia per recordar. Us deixo els resultats de l'enquesta:

A casa, gaudint-la	3 (50%)
Atrapat al cotxe	0 (0%)
Atrapat a Barcelona/Sabadell/Terrassa...	1 (16%)
Vaig arribar just a casa!	2 (33%)

Ja podeu participar a la següent enquesta: Què us sembla la notícia sobre l'arribada del tren?

Va de música: Quimi Portet

Tornem-hi amb la musiqueta, i avui de la bona! Avui potser és el dia ideal per presentar-vos aquest gran músic, en Quimi Portet. A Castellar tenim la sort que avui aquest senyor ens farà un concert presentant el nou disc "Viatge a Montserrat". L'he vist dues vegades en concert, les dues a Sabadell a Ca l'Estruch. M'agraden molts els concerts d'en Quimi, intenta interactuar amb el públic, el podríem qualificar de comunicació 2.0??? Perquè m'enteneu, ell no només fa d'emissor i el públic de receptor, al contrari, ell vol que el públic li digui coses i ell respon a la vegada que pregunta. A part de gaudir amb la seva música i lletres t'ho passes bomba i rius una bona estona amb les seves anades d'olla... que ara que hi penso, la seva amistat amb l'Albert Pla... clar, tot lliga. És un clar homenatge a en Francesc Pujols i de fet li dedica una cançó. En fi, marxo cap allà que pot estar molt bé i a sobre hi vaig ben acompanyat, oi Rafa? Recordeu allò que deia que la música en català té grans músics i estils? Aquest és dels millors, i segurament en aquest disc ha fet dels millors treballs. Apa, us deixo amb un tastet musical d'aquest gran artista!

Quimi Portet - Homes i dones del cap dret

D'esquena al mar i a la muntanya, completament al marge
de l'activitat industrial, sota una col, canta el poeta:

Des d'una àrea de servei, la meva terra
és com un parrac grapejat,
un país vençut pel davant i pel darrere,
d'atrotinada dignitat.

Adéu turons amics, adéu rieres,
boscos d'alzines i de roures i fagedes,
muntanyes del meu cor, adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d'inferns brutes i abjectes,
d'animals escorxats, sentor de sang i merda.
Adéu olors d'abans: fenc, trepadella,
d'espígol dolç i farigola a l'escudella.
Adéu amor, bonica, la millor amiga,
adéu rateta que escombrava l'escaleta.
I allà a sota una col, canta el poeta:
homes i dones del cap dret, adéu per sempre.

Viatge a Montserrat, Quimi Portet. 2009.

El tren que volem

El passat dilluns 15 de març, dins el marc de la Taula de Mobilitat, vam comptar amb la presència del Director General de Transport Terrestre Sr. Manel Villalante, que ens va presentar l’Estudi Informatiu de la prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Castellar del Vallès. Des d'Esquerra sempre hem insistit en tres eixos bàsics. El primer, calen dues estacions, una a un lloc centrat dels polígons i l'altra al casc urbà on s'hi pugui arribar amb el sistema de trinxera, ja que no es contempla la tuneladora, com per exemple a l'Espai Tolrà o la Plaça Catalunya. Segon, el tren ha d'arribar soterrat amb trinxera o pantalla i afectant la circulació de la carretera de Sabadell tan poc com sigui possible. I tercer, a l'estació del polígon hi cal un bon aparcament dissuasiu pels qui visquin lluny de l'estació urbana i hagin d'agafar el transport privat (d'aquesta manera alliberem l'estació urbana d'un aparcament que comportaria col·lapsar la zona amb més cotxes dels que pot absorbir). Ha de quedar clar, per agafar el tren a l'estació urbana val més anar-hi a peu o amb transport públic. Si has d'agafar el cotxe vés a l'estació amb aparcament al polígon.

Doncs bé, sembla que finalment serà com nosaltres havíem demanat o si més no, s'hi aproxima satisfactòriament. La primera estació venint de Sabadell s'ubicarà al descampat del costat de la SONY, un lloc cèntric entre polígons i amb espai de sobres per fer un bon aparcament pels usuaris del tren que vinguin de parts allunyades de l'estació urbana, les urbanitzacions, Sant Feliu del Racó, Sant Llorenç Savall i fins i tot Sentmenat. La línia serà de doble via i anirà soterrada, amb el sistema de pantalla, pel que seria l'actual àrea de passeig del Pla de la Bruguera, fins a l'Espai Tolrà, concretament a la plaça de la Fàbrica Nova, on hi haurà la segona estació, l'estació urbana. Es descarta així el recorregut per la Ronda Tolosa fins a la Plaça Catalunya, ja que el gir que fa des de la carretera és difícil de construir i molt costós econòmicament.

Un cop aclarit a grans trets com serà el nostre tren apareixen alguns dubtes. Quina mida ha de tenir l'aparcament dissuasiu? Com ens ho farem en el tram que va des de la gasolinera BP venint de Sabadell fins a l'Espai Tolrà, que quedarà tallat quan es construeixi la línia? S'hauran de trobar rutes alternatives que puguin absorbir el gran volum de cotxes que passen per allà. Són preguntes que ens fem i s'hauran de treballar a la Taula de Mobilitat, per fer que l'arribada tan esperada del tren no es converteixi en més maldecaps per sortir i arribar a Castellar. En tot cas, cal celebrar que per fi veiem la llum al final del túnel.

Oriol Papell i Torres

Regidor ERC

* Article publicat als setmanaris locals Forja i Actual.

Escola Regional de Formació de JERC-Vallès 2010

Com cada anys les JERC del Vallès organitza la seva escola regional de formació. Aquesta vegada vam sortir de la regió i vam anar a parar al nord d'Osona, al terme municipal de Santa Maria del Corcó, al nucli de Cantonigròs. L'entorn era immillorable, natura per tot arreu, un poble encantador i neu, molta neu. La casa de colònies és la de Santa Maria del Roure, un lloc rústic i acollidor. Vam començar una mica tard perquè no vam calcular bé la distància des del nostre Vallès.

Vam iniciar l'escola amb una taula rodona sobre les polítiques lingüístiques del govern de la generalitat. Hi van intervenir la Meritxell Llorente, de l'Àrea de Planificació Lingüística Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i també va intervenir un membre de la Plataforma per la llengua. Entre els dos van analitzar la situació actual de la llengua i les mesures que es prenen des del govern i des de la societat civil per millorar-ne l'estat i la normalització. Una xerrada interessant i amb dades que desconeixia.

La següent xerrada per mi va ser de les més interessants. En Santi Valls, tènic d'urbanisme d'ERC i en Quim Ferriol, regidor de Lliçà de Munt, ens van parlar del nou Pla Territorial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, una eina clau de país. Com van explicar molt bé, ja des de Macià i molt abans es volia ordenar el territori dels voltants de Barcelona per evitar coses estranyes, vertebrar com cal el país. És una cosa que ERC ho porta a l'ADN. Llàstima que fins ara no s'ha gairebé res i tenim el país que tenim, però ara, per fi, amb aquest nou Pla es marquen uns límits i unes pautes a seguir, que hauran d'aplicar els ajuntaments del territori. El Pla no obliga a fer unes coses, però quan es fan s'han de fer com diu el Pla. En aquest document s'identifiquen les zones a protegir, les zones de creixement, la xarxa d'infrastructures i els nodes que hi ha d'haver. De veritat, és una gran eina de futur.

Finalment, i abans de dinar, la diputada d'ERC per Girona, Maria Mercè Roca, ens va presentar la llei de cinema i ens va donar arguments per defensar-la com cal. No és una llei només sobre llengua, és una llei per potenciar la indústria audiovisual del país i tot el sector. Cal potenciar el producte que es fa aquí i fer front al cinema comercial imposat des d'Estats Units. La llei també potencia l'ús del català que actualment és només del 3% a les sales enfront del 97% del castellà (no he vist mai els defensors del bilingüisme queixant-se d'aquest fet, curiós oi?). La llei equipara les dues llengües al 50%, tan en doblatge com en subtitolació.

Després vam dinar uns bons espaguetis i botifarra al vi (es diu així?) molt bona, per cert. Un cafetó al bar del poble i sant tornem-hi.
A la tarda vam mirar un documental sobre el procés d'Irlanda del Nord, "diumenge a les 5", en anglès subtitulat al català, on s'explicava bàsicament la lluita del presos per ser considerats presos polítics i no terroristes. Molt interessant el que acaba passant a dins la presó tant pels presos de l'IRA (republicans independentistes) com pels del DUP (unionistes).
Després en Bernat Costas, Regidor de Tordera (Maresme), en va fer una exposició magistral de la comunicació 2.0, explicant-nos els canvis que comencen a ser forts i els que vindran. La transició de la vella comunicació a l'actual (com és aquest blog) és on som a l'actualitat i no trigarà gaire a imposar-se del tot. L'emissor i el receptor de tota la vida s'acaba, ara tots som emissors i receptors a la vegada i el paper de militant també toca a la seva fi, ara en direm activistes i també voldran prendre decisions que abans només prenien la cúpula del partit. En aquest sentit a ERC això ja ho coneixem bé.

Aquí va acabar la part formativa de l'escola i vam anar a sopar i celebrar la bona assistència i funcionament de la jornada. A la nit vam fer una mica de festa perquè a part de formar-nos una mica de diversió mai no sobra.

L'endemà al matí, mig recuperant-nos de la festa de la nit, alguns més que d'altres, vam celebrar l'assemblea per escollir el/la representant de les JERC-Vallès a les llistes d'ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya i vam comptar amb la presència del Portaveu Nacional de les JERC, Gerard Coca. Per majoria de vots a favor la Marta Torrecillas va sortir escollida per representar-nos, moltes felicitats Marta!

Ja eren quarts d'una quan vam anar de baixada cap al Vallès, abans però, un cafetó i un entrepà per agafar força. Una bona escola de formació i molt ben feta, felicitats Jaume Martorell.

El tren, cada cop més a prop

He de reconèixer, que dilluns passat vaig estar molt content amb la informació sobre l'arribada del tren. Fa tants anys que hi somnio amb aquest tren que encara no m'ho crec. Només ens van presentar l'estudi informatiu, però tot i així és esperançador per diversos motius. És tal com el volia. Dues estacions, soterrat, freqüència de pas com a Sabadell... Sobretot per les estacions. Encara recordo els cants de sirena de l'alcalde dient-nos que encara gràcies si ens feien una estació a l'skateparck! Sort que no serà així finalment, hauria estat un error monumental. Una estació al Pla de la Bruguera just al costat de la SONY és el lloc idoni. Compta amb un solar de 40mil metres quadrats ideals per fer-hi un bon aparcament i qui saps si en un futur, la zona revaloritzada per l'estació no es converteix, salvant molt les distàncies, en un Can Sant Joan com el de Sant Cugat, edificis d'oficines vull dir i no indústria. L'estació de Castellar vila és on tenia el cor més dividit, apostava potser amb més força per una estació a la Plaça Catalunya, més central sobre el mapa i amb projecció de futur cap a Sentmenat (la veritat és que hi ha maneres més ràpides per arribar-hi), que per la de l'Espai Tolrà, però bé, la zona més densament poblada de Castellar té el seu epicentre al restaurant Garbí (just al costat de casa meva) a 3 carrers d'on estarà ubicada la nova estació. Així que, un aplaudiment per la situació de les dues estacions. Ara només falta veure els petits detalls (afectacions als desdoblament de la B124, trams tallats, etc..) i estar atents a la publicació del projecte constructiu, però els passos importants ja estan fets, i hi ha una intenció ferma de fer el tren després de tants i tants anys esperant i demanant.

En seguirem parlant!
.

Incontinència verbal socialista

Fa uns dies, a l'escola regional de formació de JERC-Vallès, ens van parlar de la comunicació 2.0. Si bé és cert que encara no hi som de ple, ara mateix som a la transició de la 1.0 a la 2.0. Ja no hi ha un sol emissor i un sol receptor. Tots interactuem i som emissors i receptors a la vegada, ja no en tenim prou amb rebre informació, també volem aportar coses, ser activistes. I som a l'era de la informació basada en Internet. És un pou de dades sense fi, tot el que dius i fas hi queda registrat i has de vigilar què dius i sobretot com ho dius. És un dels inconvenients que té, perquè tots podem pensar una cosa i evolucionar a pensar-ne una altra, canviar de parer, però queda registrat i et pot amargar la vida. La grandesa, però, és que pots arribar a molta més gent de la que t'imagines, i aquesta gent que ho rep, a la vegada, pot intervenir en el missatge. El que deia, tots som emissors i receptors a la vegada.

Tot això ho dic perquè aquest cap de setmana passat hi va haver la festa de voluntaris dels Bombers de Castellar, celebraven el seu 25è aniversari i un regidor socialista, assitent als actes, no se li acut res més que, quan arriba a casa, fer un escrit al seu blog personal queixant-se que, en un dels actes VOLUNTARIS, hi participava una regidora de l'oposició i família seva, criticava l'acte, les formes i uns quants insults de regal (equivocant-se en alguna de les seves conclusions). Resultat, una persona de la comissió organitzadora ho veu i amb indignació lògica fa una carta bastant dura a l'alcalde i la publica al Facebook, cosa que fa que arribi a tothom. Segon resultat, disculpa de l'alcalde, modificació de l'article del blog i una mig disculpa del regidor. Però el mal ja està fet i tothom sap què ha passat. (Nosaltres ja el coneixem i fa temps que avisem a l'alcalde que amb ell no anem bé).

I no s'acaba aquí. Fa uns dies la Mònica Terribas va entrevistar el president del país, José Montilla, i va actuar com una vertadera professional del periodisme, intentant posar entre les cordes l'entrevistat i provant de trobar contradiccons. Tant de bo tots els periodistes fessin això i no els massatges als que estem acostumats. També s'ha de dir que l'entrevistat no té el do de la paraula per dir-ho d'una manera suau. Resultat? Allau d'insults de càrrecs socialistes (com Mr. Crosta Joan Ferran) però sobretot d'un regidor socialista d'un districte de Barcelona. Va arribar a dir malfollada a la Terribas entre d'altres insults i qualificatius. Per on ho va dir? al Facebook a la vista de tothom. Ja ho ha esborrat i ha demanat disculpes, però ja és tard, ho va veure tothom i en van fer captures de pantalla.

És evident que tots podem tenir moments de nervis i de ràbia, amb reaccions espontànies, però també és evident que en l'era de la informació que ens trobem s'ha de vigilar més que mai i mesurar les nostres paraules, perquè sinó ja veieu què passa. La imatge s'ha convertit en un pilar fonamental i cada cop importa menys el que es diu, sinó el que es fa.

Disc Català de l'any

Ja n'he parlat altres vegades de la bona feina que fa Ràdio 4, l'única ràdio que fa 15 hores diàries de la nostra música, de música en català. Sembla de bojos oi? Tots els països tenen ràdios on la música és 100% en la llengua del país i en fan tanta promoció com faci falta. El cas de Catalunya és diferent, s'ha instal·lat a la societat (amb interès d'un sector contrari a la llengua catalana, evidentment) la cançoneta que la música en català és rock català i res més, i anem sentint aquest pèssim argument quan parles a algú d'un grup nou: "és que a mi el rock català no m'agrada". Potser que comencin a modernitzar l'argument eh? que ja comença a ser "cansino". Recomanaria a tota aquesta gent que escoltin unes hores diàries Ràdio 4, que fa una tria ben variada de la música en català, com ha de ser. Massa acostumats estem a les ràdios que quan manquen 2 minuts per l'hora en punt et posen cançons tan modernes com "boig per tu", "l'Empordà", etc...

Us recomano que entreu a aquest web sobre el millor disc català de l'any i a part de votar, mireu d'escoltar algun dels artistes o grups. De veritat, no és nou d'ara, però fa poc que la música en català ha patit una eclosió en tots els estils, i ja era hora. Fa temps que es va acabar l'època daurada del rock català, amb mancances evidents en altres estils. Però s'ha acabat, ara es fa música en molts estils i mica en mica va fent forat i aviat tornarà a tenir el prestigi que li pertoca i serà una llengua normal en música. Ràdio 4 és una punta de llança que obre camí i espero i desitjo que altres emissores segueixin els seus passos i tractin la nostra llengua com es mereix, com la llengua del país.

I pel que fa a les votacions del millor disc, tinc un problema greu, me n'agrada més d'un i no el trobo millor que l'altre. M'ho aniré pensant.

Blanca, freda i humida

Mentre escric aquest text, a fora hi ha dos graus centígrads, segueix nevant i ens hem quedat sense llum a la meva zona, desconec si la resta de Castellar té el mateix inconvenient. Aquest matí quan m'he llevat hi havia una mica de neu i els flocs de neu que queien eren testimonials. Els meteoròlegs ja havien avisat, però com sempre que avisen que nevarà (i després no neva o ho fa poc) no en fem gaire cas. Sembla que aquest cop es compleix i cap a les dues del migdia la cosa s'intensifica i ja no sembla una broma. La neu comença a agafar a l'asfalt i hi ha els primers problemes per circular o simplement caminar. Les relliscades i caigudes es van repetint i els crits de nens que juguen també. Sembla mentida com la neu ens pot afectar de forma tan diferent. Sembla que hi entengui d'edats.

Pels més petits una nevada és senzillament màgica. A Castellar no hi estem gens acostumats, sempre veiem que les nevades cauen lluny d'aquí. I per això els nostres infants gaudeixen d'allò més per la novetat. Córrer sota la neu, fer boles de neu i llançar-les amb totes les forces contra algú altre, fer el primer ninot de neu, deixar-se caure per una baixada sobre un tros de plàstic són sensacions que tots tenim al cap de quan érem petits (i no tant) i les recordem amb un somriure. I el millor de tot és no anar a escola ni avui ni demà perquè s'han suspès les classes. Per ells és una ganga, podran jugar més amb la neu.

En canvi, als més grans ja no ens fa tanta il·lusió. Haver d'anar a Terrassa avui al matí, per exemple, podia convertir-se en una odissea, la carretera plena de neu s'havia convertit en una pista de gel on els patinadors eren els cotxes. Tornar al migdia des de Santa Perpètua per l'AP7 volia dir trigar tres hores quan normalment es tarda mitja hora llarga, degut als camions travessats al mig de la calçada i les carreteres secundàries impracticables. Haver de desplaçar-se per Castellar, només a peu, ja ha costat prou, com deia, les relliscades no han estat poques i a la nit i demà al matí serà pitjor quan la neu es geli.

Això sí, que bonica és la neu, blanca, freda i humida. Ep, però mirant-la des de casa rere la finestra.

Oriol Papell i Torres

* Article publicat a la clumna de la Res Pública, al setmanari Forja

Nevada a Castellar 2

Fa un mes i escaig, concretament el 27 de gener, hi va haver la primera nevada de l'any a Castellar, cosa insòlita donat que a Castellar sempre hi neva poc. No va ser gran cosa, però la nevada d'ahir la recordarem anys. Ahir al matí semblava que la cosa no agafaria fort, però cap a les 2 s'hi va posar amb ganes i va agafar a tot arreu deixant-nos de regal entre 15 i 20 cm de neu. Aquí en teniu les fotos:

Va de música: Campanes de llibertat

Quan es va iniciar tot el tema d'Arenys de Munt i l'estat espanyol hi va fotre el nas, la societat civil va respondre enèrgicament i pocs dies abans de la consulta del 13-S es va fer un acte d'unitat i de suport a la consulta que organitzava una entitat d'un poble del Maresme. Ningú s'imaginava fins on ens portaria tot allò i ja hem fet dues onades de consultes i un Acte d'Estat. Queden dues onades més de consultes, la consulta grossa de Barcelona i finalment la consulta general a Catalunya. Tot això arribarà i abans del que alguns es pensen. No serà fàcil, evidentment però ens en sortirem, aquest cop, després de 300 anys d'intentar-ho sense èxit ho farem. Tindrem tots els impediments possibles, hi haurà companys que ho deixaran córrer, d'altres que es vendran abans no els comprin, però malgrat tot aquest cop podrem i hem de ser per evitar i estovar aquests impediments. Era en aquest acte d'unitat abans de la consulta d'Arenys que es va fer una música d'himne per la consulta i tot el moviment que se n'ha derivat. Una cançó que em va agradar en veure el vídeo de resum de l'acte i que vaig estar cercant fins que la vaig trobar. I com no, us la penjo perquè l'escolteu. Aquesta cançó està composada per l'Albert Maynou i la lletra està feta per la cantant de Relk i l'historiador Jordi Bilbeny. Primer us penjo el vídeo on la vaig sentir, aviso que emociona i ens porta uns dies abans de la consulta d'Arenys.

Acte polític de suport a la consulta d'Arenys de munt


Albert Maynou - Campanes de llibertat


Unes velles campanes
ara em criden encara.
Per escales de clares
passes no caminades
ve la meva esperança
feta de lliures ales.
Unes velles campanes
ara em criden encara.

Deixaré enrere l'aire
que ofegava la parla,
i els palaus d'aparences
i els tresors sense cara.
Tancaré portalades
de mentides esclaves.
Unes velles campanes
ara em criden encara.

Sortiré de la casa
de la por més germana.
Sortiré de l'espasme
on encara habitaven
ombres quasi com ànimes
atrapades en càntirs.
Unes velles campanes
ara em criden encara.

I diré amb la veu alta,
ja d'ésser nou, la idea
que tothom escampava:
vull un cor amb vosaltres,
amb vosaltres la pàtria
renaixent, lliberada.
Unes velles campanes
ara em criden encara.

Acte d'Estat

El passat dia 3 de març va ser una data d'aquelles que se'n diuen històriques. Semblava impossible però va passar. Al teatre la Faràndula de Sabadell, ple a vessar (més de 1100 persones) s'hi va celebrar un Acte d'Estat. Per què d'Estat? Doncs perquè tots aquells que volem que Catalunya sigui un Estat Català a Europa hi érem representats. Tots els que érem allà tenim clar què volem i estem fent el camí necessari per arribar-hi.

L'acte estava organitzat per Òmnium Cultural. Només començar l'acte ens van passar un curtmetratge del que podrien ser algunes de les escenes del futur Estat Català, una Catalunya que aspira a ser com Noruega en termes de sanitat, que parla de les infraestructures que necessita amb la mirada posada en el futur i que ha de prendre decisions de política internacional.
Després van començar les intervencions dels ponents, va començar en Joel Joan, president de Sobirania i Progrés i president de l'Acadèmia Catalana de Cinema que feia de presentador de l'acte. Tot seguit va intervenir n'Alfons López Tena, president del Cercla d'Estudis Sobiranistes i militant de CDC (i home clau a Osona Decideix). Després va intervenir en Joan Carretero, president de Reagrupament. Després en Joan Laporta va intervenir mitjançant un vídeo enregistrat. Després va ser el torn d'en Francesc Ribera (Titot), proper a la CUP,que va fer una interpretació d'un poema i narrativa musicada, molt bo. Tot seguit va intervenir en Josep Guia, històric de l'independentisme al País Valencià, concretament i si no vaig errat pel PSAN. Finalment va cloure els parlaments l'historiador i diputat d'ERC a Europa Oriol Junqueras, que va fer un discurs basat en la raó i els sentiments que va arrencar les llàgrimes a més d'un.
Feia falta un acte així ara que l'independentisme, i moltes enquestes així ho confirmen, no para de créixer i cada cop és més transversal a la nostra societat, on, per fi, ha deixat de ser patrimoni d'un sol partit i ha penetrat en d'altres partits i plataformes. Us deixo el curtmetratge i el vídeo de l'acte sencer perquè vosaltres mateixos en treieu la vostra opinió i conclusions.

Curtmetratge Acte d'Estat (cliqueu!)

Curtmetratge Acte d'Estat (Sabadell, 03/03/2010) from directe!cat on Vimeo.

Acte d'Estat íntegre (vídeo a VilawebTV) (Cliqueu!)

Rsultat enquesta: Què fas per Carnestoltes?

Després d'uns dies de descans del blog, hi torno. Aquesta enquesta no té cap mena de secret, simplement volia veure què feien per carnestoltes els lectors del meu blog. Crec que és general que la gent quan pot es disfressa però no té perquè ser cada any. Jo per exemple enguany volia disfressar-me però a l'últim moment no vaig tenir temps de fer la meva disfressa i ho he aplaçat a l'any que ve (i ja en van dos). També volia aprofitar per queixar-me que a algunes escoles no es fa el carnestoltes i ho trobo una animalada, és on s'aprèn i es comença a celebrar-lo, si no es fa allà (i amb el que va costar que es tornés a fer) malament rai!. Us deixo amb els resultats:

No m'he disfressat mai	2 (18%)
Em disfressava, però ara ja no	1 (9%)
Em disfresso cada any!	1 (9%)
De vegades em disfresso	7 (63%)

Ja podeu contestar la següent enquesta: Com vas viure la nevada?