Com cada tarda del món, anava cap a Sabadell a treballar, i com faig molt sovint, just a l'entrada de Sabadell, agafo una drecera, per evitar el tram que passa per davant dels mossos i després la gran via, que passa pel barri de Can Puiggener i surto a l'alçada del Taulí. Doncs ve, avui ja feia caloreta i anava conduint amb la finestra baixada. De sobte veig una pedreta que impacta amb el meu braç dret (el de més endins) i rebota al seient del darrere, fent-me una mica de mal al braç, al lloc de l'impacte, freno en sec i per uns moments em pregunto què hauria passat si hagués anat a la cara o a algun lloc que m'hagués fet moure el volant bruscament i tenir un accident. Després miro per la finestra intentant trobar-hi una explicació... no hi ha cap màquina tallagespes d'aquelles, on les pedres surten disparades... miro enrere i ho entenc tot. Hi ha 4 nens que en senyalen un cinquè que surt corrents carrer avall caient un parell de vegades a terra. Anava just de temps i crec que amb la mirada d'emprenyat n'hi ha hagut prou, sinó hauria aparcat i baixat del cotxe per anar a parlar amb aquell nen i amb sort no s'hauria empassat la pedra que m'havia llançat amb un tira xines. Quin ensurt m'ha clavat.dilluns, 29 de març del 2010
Nens que llancen pedres
Com cada tarda del món, anava cap a Sabadell a treballar, i com faig molt sovint, just a l'entrada de Sabadell, agafo una drecera, per evitar el tram que passa per davant dels mossos i després la gran via, que passa pel barri de Can Puiggener i surto a l'alçada del Taulí. Doncs ve, avui ja feia caloreta i anava conduint amb la finestra baixada. De sobte veig una pedreta que impacta amb el meu braç dret (el de més endins) i rebota al seient del darrere, fent-me una mica de mal al braç, al lloc de l'impacte, freno en sec i per uns moments em pregunto què hauria passat si hagués anat a la cara o a algun lloc que m'hagués fet moure el volant bruscament i tenir un accident. Després miro per la finestra intentant trobar-hi una explicació... no hi ha cap màquina tallagespes d'aquelles, on les pedres surten disparades... miro enrere i ho entenc tot. Hi ha 4 nens que en senyalen un cinquè que surt corrents carrer avall caient un parell de vegades a terra. Anava just de temps i crec que amb la mirada d'emprenyat n'hi ha hagut prou, sinó hauria aparcat i baixat del cotxe per anar a parlar amb aquell nen i amb sort no s'hauria empassat la pedra que m'havia llançat amb un tira xines. Quin ensurt m'ha clavat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada