Blanca, freda i humida

Mentre escric aquest text, a fora hi ha dos graus centígrads, segueix nevant i ens hem quedat sense llum a la meva zona, desconec si la resta de Castellar té el mateix inconvenient. Aquest matí quan m'he llevat hi havia una mica de neu i els flocs de neu que queien eren testimonials. Els meteoròlegs ja havien avisat, però com sempre que avisen que nevarà (i després no neva o ho fa poc) no en fem gaire cas. Sembla que aquest cop es compleix i cap a les dues del migdia la cosa s'intensifica i ja no sembla una broma. La neu comença a agafar a l'asfalt i hi ha els primers problemes per circular o simplement caminar. Les relliscades i caigudes es van repetint i els crits de nens que juguen també. Sembla mentida com la neu ens pot afectar de forma tan diferent. Sembla que hi entengui d'edats.

Pels més petits una nevada és senzillament màgica. A Castellar no hi estem gens acostumats, sempre veiem que les nevades cauen lluny d'aquí. I per això els nostres infants gaudeixen d'allò més per la novetat. Córrer sota la neu, fer boles de neu i llançar-les amb totes les forces contra algú altre, fer el primer ninot de neu, deixar-se caure per una baixada sobre un tros de plàstic són sensacions que tots tenim al cap de quan érem petits (i no tant) i les recordem amb un somriure. I el millor de tot és no anar a escola ni avui ni demà perquè s'han suspès les classes. Per ells és una ganga, podran jugar més amb la neu.

En canvi, als més grans ja no ens fa tanta il·lusió. Haver d'anar a Terrassa avui al matí, per exemple, podia convertir-se en una odissea, la carretera plena de neu s'havia convertit en una pista de gel on els patinadors eren els cotxes. Tornar al migdia des de Santa Perpètua per l'AP7 volia dir trigar tres hores quan normalment es tarda mitja hora llarga, degut als camions travessats al mig de la calçada i les carreteres secundàries impracticables. Haver de desplaçar-se per Castellar, només a peu, ja ha costat prou, com deia, les relliscades no han estat poques i a la nit i demà al matí serà pitjor quan la neu es geli.

Això sí, que bonica és la neu, blanca, freda i humida. Ep, però mirant-la des de casa rere la finestra.

Oriol Papell i Torres

* Article publicat a la clumna de la Res Pública, al setmanari Forja