El proper diumenge 13 de desembre pot convertir-se en una altra jornada històrica després del 13 de setembre a Arenys de Munt, amb la primera consulta per la indpendència de les moltes que vindran diumenge que ve i els propers mesos. Aquells que vaticinaven, amb molt de tarannà, que no hi hauria efecte domino van ben errar el tret. La consulta no és només pels independentistes, és oberta a tota la societat, tothom hi té molt a dir, tant els qui creguin que ja estem bé com estem com els que creiem que amb la plena sobirania estarem molt millor.Fa tres-cents anys que no vivim en plena normalitat cultural. Amb la conquesta per part de castellans i francesos va començar l’atac constant i implacable a la cultura catalana. La prohibició d’emprar el català i qualsevol expressió cultural catalana va esdevenir un fet plenament normal. Malgrat tot, sempre hi ha hagut gent disposada a lluitar pel que alguns en diuen una simple eina de comuniació, però qualsevol amb una mica de vista se n’adona que cada llengua és una manera d’expressar com entenem el món. Quan una llengua desapareix perdem un patrimoni mundial insubstituible. Per això és tan important la feina que es fa dia a dia per la recuperació de la normalitat que li pertoca al català al seu territori natural, com la gran tasca que fan les parelles lingüístiques o el simple fet de mantener-se ferm en una conversa i no canviar de llengua. Són exemples de petits grans de sorra de la gran muntanya que estem contruint dia a dia. El català ha de recuperar allò que li pertoca, ser la llengua hegemònica vehicular de les relacions entre els catalans. Evidentent, dins de l’Estat Espanyol, amb la quantitat de lleis que afavoreixen el castellà en detriment del català, l’odi que en alguns desperta el sol fet de sentir-lo anomenar i la constant actitut de menystenir-lo, fan del tot inviable aquesta normalització.
Què li cal al català per la seva total recuperació? Ningú en té la fórmula màgica. L’assoliment d’un estat irlandès no ha servit, després de cent anys, per la recuperació del gaèlic, per posar un exemple. S’ha de reconèixer que la situció de la nostra llengua és millor i per això els experts estan d’acord en considerar que potser no sigui la solució, però evidentment hi ajudaria moltíssim. Un altre exemple seria el del cas de l’hebreu. La consecució de l’Estat d’Israel ha comportat la total recuperació d’una llengua gairebé extingida.
Al català li cal un estat, un estat que el protegeixi, el promocioni i li dongui el prestigi que es mereix. El simple assoliment d’un Estat Català dins d’Europa comportaria la inmediata oficialitat que l’Estat Espanyol no ha reclamat mai. Com veieu el nostre estat actual ens nega un dels drets més bàsics, el respecte a la llengua pròpia. I tampoc cal oblidar les campanyes per tal d’esquarterar la llengua i fer-la una arma política que l’allunyi dels nous possibles parlants.
Queda clar, doncs, que un dels arguments per votar Sí a una consulta per la independència és el de la més que probable millora de la situació lingüística i cultural del nostre país. Diumenge, quan voteu, no oblideu que un dels tresors milenaris que tenim depèn de nosaltres. Amb la independència millorarien moltes coses, i una d’elles la nostra llengua.
Oriol Papell
Regidor d'ERC
* Article publicat als mitjans, Setmanari Forja i Actual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada