És divendres al migdia i l'avió surt de Barcelona en direcció a la Confederació Helvètica per fer un acte a favor de l'autodeterminació de Catalunya, a l'avió em trobo amb gent coneguda i vaig acompanyat del meu amic i cantautor Gerard Sesé. Aterrem a l'aeroport de Ginebra i agafem un tramvia cap al centre de la ciutat. Anem una mica perduts però acabem trobant l'hotel, on ens deriven a un altre hotel per problemes “elèctrics” a la nostra habitació. Anem a dinar i descobrim que els pardals suïssos són agressius, quan ens trobem envoltats per una quinzena d'ells que ens van robant les patates del plat. Passegem per la ciutat i creuem el Pont del Montblanc. Ens anem trobant catalans que porten la senyera visible per tal de ser reconeguts, Entre ells quatre àvies del Papiol a qui acabem anomenant les magnífiques per la seva hiperactivitat i simpatia. Ens acompanyen tota la tarda en la nostra visita turística. A la nit hi ha trobada dels catalans que ja som a Ginebra i fem un beure. Anem a dormir d'hora que demà al matí serà llarg. Ens llevem i anem a la Plaça de les Nacions, just davant de l'ONU amb l'entrada plena de màstils amb totes les banderes del món, bé, totes no. Mentre el meu amic assaja i fa els preparatius, amb una colla de Santpedor i Torelló anem a visitar la seu de les Nacions Unides. Quina quantitat de sales de reunions! I el sostre de Miquel Barceló és espectacular. Comença l'acte a la plaça que ja és plena a vessar de gent amb estelades i cartells de tota mena. Se succeeixen els parlaments de Toni Strubell, Anna Arqué, Carles Móra, Enric Canela, etc... i el meu amic és qui condueix l'acte. S'acaba tot plegat amb sardanes i gegants. Ha estat un gran matí. Al final de l'acte ens informen que el rei ha estat hospitalitzat i que l'aeroport del Prat està tancat pel núvol de cendres del volcà de nom impronunciable. Això últim ens preocupa, en teoria tornem l'endemà amb avió. Seguim fent la nostra i aquell vespre acabem tots (els que hi cabem) a la penya barcelonista de Ginebra, un soterrani minúscul on els amos faran l'agost. El barça acaba guanyant al Sevilla i l'eufòria es desferma. Amb el meu amic agafem a corre-cuita un tren cap a Lausanna on tenim hotel aquella nit. Diumenge al matí visitem la ciutat olímpica d'hivern (aquesta sí) i realment és molt bonica. A la tarda, ja a Ginebra, descobrim finalment que no tenim vol de tornada i l'aeroport és un caos de catalans que no podem tornar a casa. Alguns ens organitzem i acabem comprar bitllets de tren per l'endemà, un viatge de 12 hores amb transbords, però finalment som a casa. Després del viatge ens queden dues coses clares: 1) A Suïssa tot té l'aspecte d'antic, però si funciona per què canviar-ho? I 2) A l'ONU hi manca una bandera, la senyera. Crec sincerament que la hi veurem aviat.
Oriol Papell i Torres
* Article publicat a la columna de la Res Pública del setmanari cultural Forja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada