L'anglès és important, diuen!

He de confessar que des de ben petit la llengua anglesa no ha estat el meu fort. Suposo i dedueixo que el fet que durant l'EGB la formació en anglès que vaig rebre, la podria qualificar de pèssima, va consistir molts anys en fer un cop rere l'altre "a window, an apple, a moto, etc.." i repetir fins la sacietat el present simple, past simple i present continous, alguna cosa hi deu tenir a veure. De fet molts cops em pregunto com és possible que després de tants anys d'anglès a l'escola els alumnes no sortissin amb un nivell prou bo com per parlar-lo sense problemes. Només cal mirar el nostre entorn, el nivell d'anglès és molt baix, tot i que les noves generacions ja el parlen molt més, sobretot a Catalunya, però no gràcies a l'escola, sinó gràcies a les acadèmies d'anglès on s'apunta tot déu o les escoles oficials d'idiomes. Algú hauria de reflexions com és possible que per saber anglès el de l'escola serveixi de ben poc.
La gent aprèn anglès a les acadèmies, com deia, i als milers de sèries que molta gent (jo mateix) miren en anglès (amb subtítols, tot sigui dit, encara que els recomano en anglès). El panorama és aquest, l'anglès encara és pèssim a la nostra societat però mica en mica (molt a poc a poc) va guanyant posicions i pes. Jo l'altre dia vaig fer un examen d'anglès una mica estrany, no és el típic examen de Cambridge (First, advanced, proficiency, etc...), sinó un examen només oral (speaking) del nivell 7 Trinity College of London (diria que és d'Oxford). El vaig aprovar. És evident que calen solucions a aquest problema amb l'anglès i l'educació. De fet, una de les meves idees pel futur Estat català és que la llengua vehicular sigui el català, evidentment, la llengua nacional, però com a llengua estrangera s'aprengui l'anglès, i en tot cas una tercera llengua, per fer més cultes els nostres ciutadans, a escollir entre moltes (alemany, xinès, italià, francès, castellà, japonès, portuguès, rus...). Tant de bo sigui així.

Però la reflexió que faig no és si la nostra societat sap anglès o no, sinó com ens han fet creure que l'anglès és necessari, sense cap llei ni norma ni res semblant. El bombardeig diari que rebem és que el món es comunica en anglès, i a dia d'avui, és cert. Sempre hi ha els típics que defensen el castellà com a segona llengua mundial, però s'equivoquen, el castellà ocupa un tercer lloc, darrere l'anglès i el xinès mandarí, líder amb 900milions de parlants. La gràcia de l'anglès és que és la llengua de la primera potència mundial, EUA, i és la llengua de la ciència i la tecnologia (amb el castellà no passa), claus per ser líders de veritat, a part que l'anglès és la llengua d'alguns països i no està només circumscrit a una ària concreta, com passa a la Xina.
En tot cas, com deia, l'anglès és important a dia d'avui per comunicar-te amb el món, però també hem de vigilar que amb aquesta excusa no sigui una manera suau i mig d'amagat d'acabar arraconant les nostres llengües. Al món li feia falta una llengua universal, el pobre Zamenhoff ho va provar amb l'esparanto, però diria que no se n'ha sortit. Ell volia que la llengua fos nova i no patrimoni d'algú en concret com passa ara amb l'anglès. Volia que fos de tots. En fi, no se'n va sortir. El gegant anglès truca a la porta i sembla ser que li hem obert de bat a bat. Música, cinema, tecnologia, ciència... tot té la marca de l'anglès, i cada dia més.
L'anglès és important i que un país tingui uns alts índexs de gent que el sap parlar vol dir que aquell país serà competitiu i a l'alçada d'aquest món global, però no oblidem que aquí tenim una llengua pròpia i també cal protegir-la, però sobretot, parlar-la.